Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Judaisme і Torà (llei jueva)
Judaisme і Torà (llei jueva) tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Antic Testament, Asquenazites, Babilònia, Bíblia, Catolicisme, Cristianisme, Deu manaments, Deuterocanònic, Diàspora, Gènesi, Hebreu, Història dels jueus, Holocaust, Israel, Jacob, Jerusalem, Jueus, Jueus catalans, Menorà, Mixnà, Moisès, Péssah, Pentateuc, Religió, Salomó d'Israel, Sàbat, Sefardites, Sem (bíblic), Septuaginta, Sinagoga, ..., Sukkot, Talmud, Tanakh, Tribus d'Israel, Xavuot, Yom Kippur. Ampliar l'índex (6 més) »
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Antic Testament і Judaisme · Antic Testament і Torà (llei jueva) ·
Asquenazites
Els asquenazites (hebreu: אַשְׁכֲּנָזִים, en alfabet fonètic internacional: plural-, singular-; transcrit al català: plural- aixkenazim, singular- aixkenazí; anglès: Ashkenazim; alemany: Aschkenasim; ucraïnès: Ашкена́зі, transcrit: Aixkenazi; rus: Ашкена́зы, transcrit: Aixkenazy; etc. També es diuen יְהוּדֵי אַשְׁכֲּנָז, Yehudé Aixkenaz, "els jueus d'Aixkenaz") són els jueus descendents de les comunitats de la Renània a l'oest d'Alemanya.
Asquenazites і Judaisme · Asquenazites і Torà (llei jueva) ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Judaisme · Babilònia і Torà (llei jueva) ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Judaisme · Bíblia і Torà (llei jueva) ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Judaisme · Catolicisme і Torà (llei jueva) ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Judaisme · Cristianisme і Torà (llei jueva) ·
Deu manaments
editorial.
Deu manaments і Judaisme · Deu manaments і Torà (llei jueva) ·
Deuterocanònic
Torà a una Sinagoga.Els Llibres Deuterocanònics són set llibres de l'Antic Testament que foren afegits a la Tanakh en la seva versió grega (Cànon d'Alexandria) per un grup de mestres jueus (Bíblia dels Setanta), encara que no formaven part del cànon original.
Deuterocanònic і Judaisme · Deuterocanònic і Torà (llei jueva) ·
Diàspora
Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".
Diàspora і Judaisme · Diàspora і Torà (llei jueva) ·
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Gènesi і Judaisme · Gènesi і Torà (llei jueva) ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Hebreu і Judaisme · Hebreu і Torà (llei jueva) ·
Història dels jueus
Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.
Història dels jueus і Judaisme · Història dels jueus і Torà (llei jueva) ·
Holocaust
L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.
Holocaust і Judaisme · Holocaust і Torà (llei jueva) ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Israel і Judaisme · Israel і Torà (llei jueva) ·
Jacob
Jacob, posteriorment anomenat Israel, és considerat un patriarca dels israelites i és una figura important de les religions abrahàmiques, com el judaisme, el cristianisme i l'islam.
Jacob і Judaisme · Jacob і Torà (llei jueva) ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Jerusalem і Judaisme · Jerusalem і Torà (llei jueva) ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Judaisme і Jueus · Jueus і Torà (llei jueva) ·
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Judaisme і Jueus catalans · Jueus catalans і Torà (llei jueva) ·
Menorà
Quipà i ''' menorà ''' de la col·lecció de Harry S. Truman. Imatge de la Menorà a l'Arc de Titus. Menorá de la Plaça dels Orfes de Jaén, en homenatge a les famílies de la diàspora sefardita. Menorà a la sinagoga Shlomo Ben Adret del call de Barcelona. La Menorà (en hebreu: מנורה) és un canelobre o llum d'oli de set braços, un dels elements rituals del judaisme i així mateix un dels seus símbols més antics; representaria els arbustos en flames que va "veure" Moisès al Mont Sinaí (llibre de l'Èxode, 25).
Judaisme і Menorà · Menorà і Torà (llei jueva) ·
Mixnà
La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.
Judaisme і Mixnà · Mixnà і Torà (llei jueva) ·
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Judaisme і Moisès · Moisès і Torà (llei jueva) ·
Péssah
El Péssah, també conegut com a Pasqua jueva, (en hebreu: פסח, // 'passar per alt', en ídix: פסח) és la principal celebració de les tres festivitats jueves, on es celebra la narració bíblica dels israelites escapant de l'esclavitud d'Egipte.
Judaisme і Péssah · Péssah і Torà (llei jueva) ·
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Judaisme і Pentateuc · Pentateuc і Torà (llei jueva) ·
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Judaisme і Religió · Religió і Torà (llei jueva) ·
Salomó d'Israel
El rei Salomó va ser una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.
Judaisme і Salomó d'Israel · Salomó d'Israel і Torà (llei jueva) ·
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Judaisme і Sàbat · Sàbat і Torà (llei jueva) ·
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Judaisme і Sefardites · Sefardites і Torà (llei jueva) ·
Sem (bíblic)
En el Gènesi, capítol cinquè, desè i onzè, Sem era fill de Noè, que el va tenir quan ja havia complert cinc-cents anys.
Judaisme і Sem (bíblic) · Sem (bíblic) і Torà (llei jueva) ·
Septuaginta
Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).
Judaisme і Septuaginta · Septuaginta і Torà (llei jueva) ·
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Judaisme і Sinagoga · Sinagoga і Torà (llei jueva) ·
Sukkot
Sukkot (en hebreu) o Festa de les Cabanyelles o Festa dels Tabernacles és una de les tres grans festes de pelegrinatge del judaisme, sent les dues altres Xavuot i Péssah.
Judaisme і Sukkot · Sukkot і Torà (llei jueva) ·
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Judaisme і Talmud · Talmud і Torà (llei jueva) ·
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Judaisme і Tanakh · Tanakh і Torà (llei jueva) ·
Tribus d'Israel
Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.
Judaisme і Tribus d'Israel · Torà (llei jueva) і Tribus d'Israel ·
Xavuot
Xavuot (en hebreu:, literalment setmanes) és una festa religiosa jueva que se celebra el dia 6 del mes de Sivan a Israel, i els dies 6 i 7 de Sivan a la diàspora.
Judaisme і Xavuot · Torà (llei jueva) і Xavuot ·
Yom Kippur
Yom Kippur (en hebreu: יום כיפור) (en català: dia de l'expiació) o Yom HaKippurim (en hebreu: יוֹם כִּיפּוּר) és la celebració més important del calendari jueu (a part del sàbat).
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Judaisme і Torà (llei jueva)
- Què tenen en comú Judaisme і Torà (llei jueva)
- Semblances entre Judaisme і Torà (llei jueva)
Comparació entre Judaisme і Torà (llei jueva)
Judaisme té 204 relacions, mentre que Torà (llei jueva) té 156. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 10.00% = 36 / (204 + 156).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Judaisme і Torà (llei jueva). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
