20 les relacions: Catedral de Mallorca, Escriptor, Festivitat de les Quaranta Hores, Granada, Institut Balear, Jocs Florals, Josep Lluís Pons i Gallarza, Llista de fills il·lustres de Palma, Llorenç Cladera Caimari, Mallorca, Marià Aguiló i Fuster, Península Ibèrica, Rector, Renaixença, Xuetes, 1865, 1871, 1876, 1877, 1878.
Catedral de Mallorca
La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Catedral de Mallorca · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Escriptor · Veure més »
Festivitat de les Quaranta Hores
La festivitat de les Quaranta Hores és una festivitat religiosa de l'Església Catòlica que se celebra tenint exposat l'eucaristia durant quaranta hores, en memòria de les hores que estigué Jesucrist dins el sepulcre.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Festivitat de les Quaranta Hores · Veure més »
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Granada · Veure més »
Institut Balear
LInstitut Balear va ser una institució d’ensenyament mitjà de Palma creada per ordre reial el 25 d'octubre de 1835, gràcies a una iniciativa de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Institut Balear · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Jocs Florals · Veure més »
Josep Lluís Pons i Gallarza
Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, ara Barcelona, 24 d'agost de 1823 - Sóller, Mallorca, 22 d'agost de 1894) fou un poeta català i un dels impulsors dels Jocs Florals.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Josep Lluís Pons i Gallarza · Veure més »
Llista de fills il·lustres de Palma
Aquesta és una llista dels fills il·lustres de Palma, Mallorca.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Llista de fills il·lustres de Palma · Veure més »
Llorenç Cladera Caimari
Llorenç Cladera Caimari, (Sa Pobla, S. XIX) metge militar que participà activament en la polèmica sobre els xuetes promoguda per Josep Tarongí Cortès mitjançant articles al periòdic El Anunciador de Palma.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Llorenç Cladera Caimari · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Mallorca · Veure més »
Marià Aguiló i Fuster
Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Marià Aguiló i Fuster · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Península Ibèrica · Veure més »
Rector
El Rector o Rector magnificus (del seu nom en llatí) és la màxima autoritat acadèmica i representant d'una universitat.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Rector · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Renaixença · Veure més »
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і Xuetes · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і 1865 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і 1871 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і 1876 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і 1877 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Taronjí Cortès і 1878 · Veure més »