Accés més ràpid que el navegador!
121 les relacions: Abraham Gotthelf Kästner, Acadèmia Bavaresa de les Ciències, Acadèmia Prussiana de les Ciències, Albedo, Alsàcia, Angle sòlid, Aspecte físic, Asteroide, Astrònom, Augsburg, Basilea, Berlín, Cònica, Christian Wolff, Coira, Cràter d'impacte, Déu, Epistemologia, Ernst Cassirer, Espai de color, Estel, Físic, Física, Fenomenologia, Filòsof, Filosofia, Fotòmetre d'absorció, Fotometria, Fotometria (òptica), Franz Taurinus, Frederic el Gran, Funció hiperbòlica, Funció W de Lambert, Galàxia, Gaspard Monge, Geometria hiperbòlica, Geometria no euclidiana, Georg Faber, Higròmetre, Hugonot, Immanuel Kant, Isaac Asimov, Jean-Victor Poncelet, Johannes Kepler, John Locke, Lògica matemàtica, Leipzig, Leonhard Euler, Llei de Lambert, Llei de Lambert-Beer, ..., Lluna, Luminància, Mart (planeta), Matemàtic, Matemàtiques, Mülhausen, Megàfon, Metodologia, Nebulosa solar, Nombre e, Nombre irracional, Nombre π, Nombre transcendent, Ontologia, Perspectiva, Pintura, Projecció cartogràfica, Projecció cònica conforme de Lambert, Racionalisme (filosofia), Riga, Satèl·lit natural, Sèrie de Lambert, Semàntica, Semiòtica, Siderúrgia, Signe clínic, Sistema d'estrelles, Sistema solar, Sol, Suïssa, Trigonometria, Venus (planeta), Veritat, Via Làctia, Walter William Rouse Ball, William Herschel, (187) Lamberta, 1728, 1746, 1755, 1756, 1758, 1759, 1760, 1761, 1763, 1764, 1765, 1766, 1769, 1770, 1771, 1772, 1773, 1774, 1776, 1777, 1779, 1782, 1783, 1784, 1786, 1787, 1796, 1846, 1878, 1925, 1943, 1972, 25 de setembre, 26 d'agost. Ampliar l'índex (71 més) »
Abraham Gotthelf Kästner
Abraham Kästner va ser un matemàtic i epigramatista alemany, del.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Abraham Gotthelf Kästner · Veure més »
Acadèmia Bavaresa de les Ciències
L'Acadèmia Bavaresa de les Ciències (alemany: Bayerische Akademie der Wissenschaften; sigla: BAdW) és una corporació de dret públic amb seu a Múnic.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Acadèmia Bavaresa de les Ciències · Veure més »
Acadèmia Prussiana de les Ciències
L'Acadèmia Prussiana de les Ciències (Preußische Akademie der Wissenschaften) va ser una acadèmia fundada a Berlín l'11 de juliol del 1700, quatre anys després de la fundació de l'Akademie der Künste o "Acadèmia de les Arts".
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Acadèmia Prussiana de les Ciències · Veure més »
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Albedo · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Alsàcia · Veure més »
Angle sòlid
Per calcular l'angle sòlid d'un superfície, es projecta l'objecte sobre una esfera de radi conegut. Langle sòlid és l'angle espacial que abasta un objecte vist des d'un punt donat, que es correspon amb la zona de l'espai limitada per una superfície cònica.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Angle sòlid · Veure més »
Aspecte físic
Laspecte físic, aparença o imatge que projecta qualsevol persona, com a tal és una construcció cultural determinada tant per la càrrega genètica, l'edat, l'estil de vida i, sobretot, pels abillaments (p. ex.: indumentària, tatuatges, pentinat…).
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Aspecte físic · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Asteroide · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Astrònom · Veure més »
Augsburg
Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Augsburg · Veure més »
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Basilea · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Berlín · Veure més »
Cònica
hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Cònica · Veure més »
Christian Wolff
Christian Wolff (1679, Breslau - 1754, Halle) va ser un filòsof alemany que va tenir una destacada influència en els postulats racionalistes de Kant.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Christian Wolff · Veure més »
Coira
Coira (alemany Chur, italià Coira, romanx Cuira o Cuera, francès Coire) és una ciutat suïssa, capital del cantó dels Grisons.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Coira · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Cràter d'impacte · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Déu · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Epistemologia · Veure més »
Ernst Cassirer
Ernst Cassirer (1874 - 1945) va ser un filòsof alemany que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Ernst Cassirer · Veure més »
Espai de color
Espectre de llum visible. Un espai de color és la combinació d'un model de color i d'una apropiada funció de representació gràfica d'aquest model.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Espai de color · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Estel · Veure més »
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Físic · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Física · Veure més »
Fenomenologia
Edmund Husserl (1859-1938). La fenomenologia (del grec antic φαινόμενoν, 'el que es mostra' i λογος, 'estudi') és una branca de la filosofia que tracta dels fenomens com a continguts de consciència.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Fenomenologia · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Filòsof · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Filosofia · Veure més »
Fotòmetre d'absorció
Un fotòmetre En un ampli sentit, un fotòmetre és qualsevol instrument usat per mesurar la intensitat de la llum.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Fotòmetre d'absorció · Veure més »
Fotometria
Fotòmetre espacial de la missió Kepler La fotometria és una tècnica utilitzada en astronomia per a mesurar el flux o la intensitat de la radiació electromagnètica de diferents astres: estrelles, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes, etc.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Fotometria · Veure més »
Fotometria (òptica)
La fotometria és la ciència que s'encarrega de la mesura de la llum com a brillantor percebuda per l'ull humà.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Fotometria (òptica) · Veure més »
Franz Taurinus
Franz Adolph Taurinus (1794-1874) fou un matemàtic aficionat alemany conegut pel seu treball sobre la geometria no euclidiana.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Franz Taurinus · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Frederic el Gran · Veure més »
Funció hiperbòlica
versió animada amb la comparació amb les funcions trigonomètriques (circulars).) En matemàtiques, les funcions hiperbòliques són unes funcions amb unes propietats anàlogues a les de les funcions trigonomètriques (o circulars).
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Funció hiperbòlica · Veure més »
Funció W de Lambert
Les dues branques de la funció W de Lambert: la principal en blau i la secundària en vermell. En matemàtiques, i concretament en anàlisi matemàtica, la Funció W de Lambert (també anomenada funció Omega) és la solució de l'equació: En el interval.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Funció W de Lambert · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Galàxia · Veure més »
Gaspard Monge
Gaspard Monge va ser un matemàtic francès.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Gaspard Monge · Veure més »
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Geometria hiperbòlica · Veure més »
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Geometria no euclidiana · Veure més »
Georg Faber
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Georg Faber · Veure més »
Higròmetre
Un higròmetre del tipus de tensió de cabell Un higròmetre és un instrument de mesura usat per mesurar el contingut d'humitat ambiental.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Higròmetre · Veure més »
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Hugonot · Veure més »
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Immanuel Kant · Veure més »
Isaac Asimov
Isaac Iúdovitx Asimov (originalment en rus: Исаак Юдович Озимов, Issaak Iúdovitx Ozimov, tot i que actualment es transcriu al rus com a Айзек Азимов reflectint la pronunciació de la seva llengua adoptiva) i més conegut com a Isaac Asimov, va ser un prolífic escriptor i divulgador científic, nascut a Petrovitxi, districte de Xumiatxski a la regió o óblast de Smolensk, a la República Socialista Federada Soviètica de Rússia, el 2 de gener de 1920, i mort el 6 d'abril de 1992 a Nova York, Estats Units (EUA).
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Isaac Asimov · Veure més »
Jean-Victor Poncelet
Jean-Victor Poncelet (Metz, 1 de juliol del 1788 - París, 22 o 23 de desembre del 1867) va ser un matemàtic francès del.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Jean-Victor Poncelet · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Johannes Kepler · Veure més »
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і John Locke · Veure més »
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Lògica matemàtica · Veure més »
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Leipzig · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Leonhard Euler · Veure més »
Llei de Lambert
En física, la llei de Lambert tracta sobre la il·luminància d'una superfície situada a una certa distància d'una font de llum.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Llei de Lambert · Veure més »
Llei de Lambert-Beer
En òptica, la llei de Beer-Lambert, també coneguda com a llei de Beer o llei de Beer-Lambert-Bouguer és una relació empírica que relaciona l'absorció de llum amb les propietats del material travessat.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Llei de Lambert-Beer · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Lluna · Veure més »
Luminància
A l'entorn de la fotometria, la luminància es defineix com la densitat angular i superficial de flux lluminós que incideix, travessa o emergeix d'una superfície seguint una direcció determinada.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Luminància · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Mart (planeta) · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Matemàtic · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Matemàtiques · Veure més »
Mülhausen
Mülhausen (oficialment i en francès Mulhouse, en alsacià Milhüüsa o Milhüse, en alamànic Mehlhüse o Mihlhüse, en alemany Mülhausen) és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Mülhausen · Veure més »
Megàfon
Robert Kennedy dirigint-se al públic amb un megàfon portàtil miniatura Un megàfon (del grec megues "gran" i fonemes "veu") és un aparell amb forma de con utilitzat per amplificar sons.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Megàfon · Veure més »
Metodologia
Metodologia és l'anàlisi sistemàtica i teòrica dels mètodes aplicats a un àmbit d'estudi.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Metodologia · Veure més »
Nebulosa solar
Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Nebulosa solar · Veure més »
Nombre e
1.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Nombre e · Veure més »
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Nombre irracional · Veure més »
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Nombre π · Veure més »
Nombre transcendent
Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Nombre transcendent · Veure més »
Ontologia
Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Ontologia · Veure més »
Perspectiva
Campidoglio de Roma. Miquel Àngel, en dissenyar la composició d'aquesta petita plaça, disposà els edificis laterals confluint cap al fons per reforçar la sensació de profunditat La perspectiva és un conjunt de tècniques per a representar gràficament objectes tridimensionals en una superfície bidimensional plana.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Perspectiva · Veure més »
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Pintura · Veure més »
Projecció cartogràfica
Diverses projeccions. Una projecció cartogràfica és un procediment matemàtic per a representar una part de la superfície de la Terra, que és geosferica, sobre un mapa, que és una superfície plana.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Projecció cartogràfica · Veure més »
Projecció cònica conforme de Lambert
Projecció cònica conforme de Lambert La projecció cònica conforme de Lambert (LCC) és una projecció cònica simple que és freqüentment usada en navegació aèria.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Projecció cònica conforme de Lambert · Veure més »
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Racionalisme (filosofia) · Veure més »
Riga
Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Riga · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Satèl·lit natural · Veure més »
Sèrie de Lambert
En matemàtica, una sèrie de Lambert, anomenada així en honor de Johann Heinrich Lambert, és una sèrie que pren la forma Aquesta pot ser expressada formalment mitjançant l'expansió del denominador: on els coeficients d'aquesta nova sèrie venen donats mitjançant la convolució de Dirichlet de a n amb la funció comptant 1 (n).
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Sèrie de Lambert · Veure més »
Semàntica
La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Semàntica · Veure més »
Semiòtica
El codi de color (aigua calenta, aigua freda) de les aixetes no té sentit en aquest cas. Semiòtica i semiologia és l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguatge però amb conseqüències en altres àrees de les ciències socials en les quals les qüestions d'interpretació són de gran importància.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Semiòtica · Veure més »
Siderúrgia
Planta siderúrgica. La siderúrgia (del grec sideros - ferro i ergon o ergos - treball) és la part de la metal·lúrgia que estudia el ferro i els seus aliatges.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Siderúrgia · Veure més »
Signe clínic
(agrandament del fetge i la melsa). En medicina, un signe clínic és qualsevol manifestació objectiva consegüent a una malaltia o alteració de la salut, i que es fa evident en la biologia del malalt.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Signe clínic · Veure més »
Sistema d'estrelles
Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Sistema d'estrelles · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Sol · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Suïssa · Veure més »
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Trigonometria · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Venus (planeta) · Veure més »
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Veritat · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Via Làctia · Veure més »
Walter William Rouse Ball
va ser un matemàtic i historiador anglès, conegut per haver escrit una història de les matemàtiques molt popular.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і Walter William Rouse Ball · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і William Herschel · Veure més »
(187) Lamberta
(187) Lamberta és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert per Jérôme Eugène Coggia l'11 d'abril de 1878 des de l'observatori de Marsella, a França.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і (187) Lamberta · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1728 · Veure més »
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1746 · Veure més »
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1755 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1756 · Veure més »
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1758 · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1759 · Veure més »
1760
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1760 · Veure més »
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1761 · Veure més »
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1763 · Veure més »
1764
Sense descripció.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1764 · Veure més »
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1765 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1766 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1769 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1770 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1771 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1772 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1773 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1774 · Veure més »
1776
Sense descripció.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1776 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1777 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1779 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1782 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1783 · Veure més »
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1784 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1786 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1787 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1796 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1846 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1878 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1925 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1943 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 1972 · Veure més »
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 25 de setembre · Veure més »
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johann Heinrich Lambert і 26 d'agost · Veure més »
