Similituds entre Jofré de Bouillon і Setge d'Antioquia (1097-1098)
Jofré de Bouillon і Setge d'Antioquia (1097-1098) tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Batalla de Dorilèon (1097), Bohemond I d'Antioquia, Califat Fatimita, Constantinoble, Edessa (Mesopotàmia), Imperi Seljúcida, Jerusalem, Kerbogha, Primera Croada, Principat d'Antioquia, Ramon d'Aguilers, Ramon IV de Tolosa, Robert II de Flandes.
Batalla de Dorilèon (1097)
La batalla de Dorilèon va ser un combat que van entaular les forces dels croats contra el Soldanat de Rum durant la Primera Croada.
Batalla de Dorilèon (1097) і Jofré de Bouillon · Batalla de Dorilèon (1097) і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Bohemond I d'Antioquia і Jofré de Bouillon · Bohemond I d'Antioquia і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Califat Fatimita і Jofré de Bouillon · Califat Fatimita і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Jofré de Bouillon · Constantinoble і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Edessa (Mesopotàmia) і Jofré de Bouillon · Edessa (Mesopotàmia) і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Imperi Seljúcida і Jofré de Bouillon · Imperi Seljúcida і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Jerusalem і Jofré de Bouillon · Jerusalem і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Kerbogha
Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Haran.
Jofré de Bouillon і Kerbogha · Kerbogha і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Jofré de Bouillon і Primera Croada · Primera Croada і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Jofré de Bouillon і Principat d'Antioquia · Principat d'Antioquia і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Ramon d'Aguilers
Raymond d'Aguiliers (o d'Aguilers o d'Agiles) Raymond d'Aguiliers és l'autor de la Història Francorum qui ceperunt Iherusalem, una de les principals fonts inicials per a la Primera Croada (1096-1099).
Jofré de Bouillon і Ramon d'Aguilers · Ramon d'Aguilers і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Jofré de Bouillon і Ramon IV de Tolosa · Ramon IV de Tolosa і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Robert II de Flandes
Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.
Jofré de Bouillon і Robert II de Flandes · Robert II de Flandes і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Jofré de Bouillon і Setge d'Antioquia (1097-1098)
- Què tenen en comú Jofré de Bouillon і Setge d'Antioquia (1097-1098)
- Semblances entre Jofré de Bouillon і Setge d'Antioquia (1097-1098)
Comparació entre Jofré de Bouillon і Setge d'Antioquia (1097-1098)
Jofré de Bouillon té 84 relacions, mentre que Setge d'Antioquia (1097-1098) té 72. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 8.33% = 13 / (84 + 72).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Jofré de Bouillon і Setge d'Antioquia (1097-1098). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: