Taula de continguts
138 les relacions: Alfons el Benigne, Aljama, Almodis, Apanatge, Aragonès, Arxiu de la Corona d'Aragó, Astrologia, Belles arts, Benet XIII, Bernat Guillem d'Entença, Besiers, Blanca de Nàpols, Brancaleone Doria, Call, Call de Girona, Carles II d'Anjou, Carles V de França, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Catalunya Ràdio, Catedral de Barcelona, Cisma d'Occident, Climent VII, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Foix, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Dinastia d'Anjou, Dinastia Valois, Elionor d'Anjou, Elionor d'Arborea, Elionor de Sicília, Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya), Elisabet de Caríntia, Empordà, Fèlix Torres i Amat de Palou, ... Ampliar l'índex (88 més) »
- Comtes de Barcelona
- Morts el 1396
- Naixements del 1350
- Perpinyanencs
- Reis de València
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Joan el Caçador і Alfons el Benigne
Aljama
Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s.
Veure Joan el Caçador і Aljama
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Veure Joan el Caçador і Almodis
Apanatge
L'apanatge és l'assignació de terres, títols o càrrecs a un infant que no és hereu, feta pel sobirà per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.
Veure Joan el Caçador і Apanatge
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Joan el Caçador і Aragonès
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Veure Joan el Caçador і Arxiu de la Corona d'Aragó
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Veure Joan el Caçador і Astrologia
Belles arts
Jacques-Louis David, Retrat de Madame Récamier, 1825, oli sobre tela. 173 × 243 cm Museu del Louvre, París Les belles arts o arts majors són arts que es desenvolupen principalment per un concepte estètic més que no pas per una aplicació pràctica.
Veure Joan el Caçador і Belles arts
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Veure Joan el Caçador і Benet XIII
Bernat Guillem d'Entença
Sepulcre de Bernat Guillem d'Entença al monestir del Puig. Bernat Guillem d'Entença (?-El Puig de Santa Maria, 1237) fou senyor de Fraga.
Veure Joan el Caçador і Bernat Guillem d'Entença
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Joan el Caçador і Besiers
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Veure Joan el Caçador і Blanca de Nàpols
Brancaleone Doria
Brancaleone conquerí una bona part de Sardenya, inclosa la ciutat de Sàsser, estenent el control d'Arborea sobre altres antics jutjats de l'illa. Brancaleone Doria fou un noble sard d'ascendència genovesa.
Veure Joan el Caçador і Brancaleone Doria
Call
Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.
Veure Joan el Caçador і Call
Call de Girona
370x370px El Call de Girona va ser, des del punt de vista cultural, una de les més importants comunitats jueves d'occident.
Veure Joan el Caçador і Call de Girona
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Veure Joan el Caçador і Carles II d'Anjou
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Veure Joan el Caçador і Carles V de França
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Veure Joan el Caçador і Casa reial d'Aragó
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Joan el Caçador і Casal de Barcelona
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Veure Joan el Caçador і Catalunya Ràdio
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Catedral de Barcelona
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Joan el Caçador і Cisma d'Occident
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Joan el Caçador і Climent VII
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Veure Joan el Caçador і Comtat d'Armanyac
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Joan el Caçador і Comtat d'Empúries
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Joan el Caçador і Comtat d'Osona
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Joan el Caçador і Comtat de Barcelona
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Joan el Caçador і Comtat de Berga
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Joan el Caçador і Comtat de Cerdanya
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Joan el Caçador і Comtat de Conflent
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Veure Joan el Caçador і Comtat de Foix
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Joan el Caçador і Comtat de Girona
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Veure Joan el Caçador і Comtat de Manresa
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Veure Joan el Caçador і Comtat de Sobrarb
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Joan el Caçador і Comtat del Rosselló
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Veure Joan el Caçador і Constança de Sicília
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Joan el Caçador і Corona d'Aragó
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Veure Joan el Caçador і Cort Comtal
Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.
Veure Joan el Caçador і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Veure Joan el Caçador і Creu d'Aïnsa
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Veure Joan el Caçador і Creu d'Alcoraç
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Veure Joan el Caçador і Dinastia d'Anjou
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Veure Joan el Caçador і Dinastia Valois
Elionor d'Anjou
fou princesa de Nàpols i reina consort de Sicília (1303–1337).
Veure Joan el Caçador і Elionor d'Anjou
Elionor d'Arborea
Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Sard: Elianora de Arbarèe, Molins de Rei, 1340-Oristany, 1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383.
Veure Joan el Caçador і Elionor d'Arborea
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Veure Joan el Caçador і Elionor de Sicília
Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)
Elisabet de Baviera (h. 1227, Landshut, Alemanya-9 d'octubre de 1273) va ser la reina consort de Conrad IV d'Alemanya.
Veure Joan el Caçador і Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)
Elisabet de Caríntia
Elisabet de Caríntia (1298 Goerz, Àustria - v. 1349), reina consort de Sicília (1337-1342).
Veure Joan el Caçador і Elisabet de Caríntia
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Veure Joan el Caçador і Empordà
Fèlix Torres i Amat de Palou
Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.
Veure Joan el Caçador і Fèlix Torres i Amat de Palou
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Veure Joan el Caçador і Felip VI de França
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Veure Joan el Caçador і Fidel Fita i Colomer
Foixà
Foixà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure Joan el Caçador і Foixà
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Veure Joan el Caçador і Frederic II de Sicília
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Joan el Caçador і Girona
Gombau d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença Gombau d'Entença o Gombal d'Entença (s. XII) fou fill de Berenguer I d'Entença primer senyor de la baronia d'Entença.
Veure Joan el Caçador і Gombau d'Entença
Guerra de Jaume IV de Mallorca
A principis del 1374, després del fracàs de Carles V de França en assegurar la pau a la península Ibèrica després de la guerra dels dos Peres, Eduard III d'Anglaterra, va pressionar Pere el Cerimoniós a canvi de suport a Sardenya, que tornava a estar agitada.
Veure Joan el Caçador і Guerra de Jaume IV de Mallorca
Guerra de la Unió
La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.
Veure Joan el Caçador і Guerra de la Unió
Guerra dels armanyaguesos
La guerra dels armanyaguesos va ser un conflicte militar que es va desenvolupar a Catalunya entre 1388 i 1391.
Veure Joan el Caçador і Guerra dels armanyaguesos
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Joan el Caçador і Història de Catalunya
Invasió de Mateu I de Foix
La Invasió de Mateu I de Foix fou l'intent d'aquest de prendre el tron de la Corona d'Aragó.
Veure Joan el Caçador і Invasió de Mateu I de Foix
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Joan el Caçador і Jaume el Just
Jaume IV de Mallorca
Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).
Veure Joan el Caçador і Jaume IV de Mallorca
Joan I d'Armanyac
Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.
Veure Joan el Caçador і Joan I d'Armanyac
Joan I d'Empúries
Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).
Veure Joan el Caçador і Joan I d'Empúries
Joan III d'Armanyac
Joan III (ca. 1359 - Alessandria, 25 de juliol de 1391) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, vescomte de Lomanha i Auvillars, vescomte de Carlat de 1384 a 1391.
Veure Joan el Caçador і Joan III d'Armanyac
Joana d'Aragó i d'Armanyac
Joana d'Aragó i d'Armanyac (1375 - 1407) fou princesa d'Aragó i comtessa consort de Foix.
Veure Joan el Caçador і Joana d'Aragó i d'Armanyac
Joana de França (filla de Felip VI)
Joana Valois o Joana de França (1351-1371 - Bèziers) fou una princesa de França, filla del primer rei de la dinastia Valois de França, Felip VI.
Veure Joan el Caçador і Joana de França (filla de Felip VI)
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Veure Joan el Caçador і Jocs Florals
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Joan el Caçador і Jueus
Jutjat d'Arborea
Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Veure Joan el Caçador і Jutjat d'Arborea
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Joan el Caçador і Literatura
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Joan el Caçador і Llatí
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Joan el Caçador і Lleida
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Joan el Caçador і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Joan el Caçador і Llista de comtes de Cerdanya
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Joan el Caçador і Llista de comtes de Rosselló
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Joan el Caçador і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Veure Joan el Caçador і Llista de reis de Mallorca
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Joan el Caçador і Llista de reis de Sardenya
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Veure Joan el Caçador і Llista de reis de València
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Joan el Caçador і Lloctinent de Catalunya
Lluís II de Provença
Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).
Veure Joan el Caçador і Lluís II de Provença
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Veure Joan el Caçador і Maria Arpad d'Hongria
Maria de Sicília
Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.
Veure Joan el Caçador і Maria de Sicília
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Joan el Caçador і Martí l'Humà
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Veure Joan el Caçador і Mata d'Armanyac
Mateu I de Foix
Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.
Veure Joan el Caçador і Mateu I de Foix
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Joan el Caçador і Música
Meinard II de Gorízia-Tirol
Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.
Veure Joan el Caçador і Meinard II de Gorízia-Tirol
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure Joan el Caçador і Montpeller
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms.
Veure Joan el Caçador і Numeració del Casal d'Aragó
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms.
Veure Joan el Caçador і Ordinals dels reis d'Aragó
Otó III de Caríntia
Otó III de Caríntia i I de Tirol o Gorízia-Tirol (vers 1265 - mort 25 de maig de 1310) fou un membre de la família dels Meinardins.
Veure Joan el Caçador і Otó III de Caríntia
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Joan el Caçador і Palma
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Veure Joan el Caçador і Papat d'Avinyó
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Joan el Caçador і Pere el Cerimoniós
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Joan el Caçador і Pere el Gran
Pere II de Sicília
Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).
Veure Joan el Caçador і Pere II de Sicília
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Perpinyà
Pogrom de Barcelona
Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la plaça de Sant Jaume). El pogrom de Barcelona del 1391 fou un assalt al Call de la ciutat de Barcelona, instigat per l'arribada de notícies de l'assalt al call jueu de Mallorca, entre el 5 i 8 d'agost del 1391 i que acabà amb la matança indiscriminada de ciutadans jueus si no acceptaven convertir-se al cristianisme.
Veure Joan el Caçador і Pogrom de Barcelona
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Veure Joan el Caçador і Príncep de Girona
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Joan el Caçador і Principat de Catalunya
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Joan el Caçador і Ramon Berenguer I
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Joan el Caçador і Regne de Castella
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Joan el Caçador і Regne de França
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Joan el Caçador і Regne de Mallorca
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Joan el Caçador і Regne de Navarra
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Joan el Caçador і Regne de Sardenya
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Joan el Caçador і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Joan el Caçador і República de Gènova
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Joan el Caçador і Sàpiens
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Joan el Caçador і Senyera reial
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Veure Joan el Caçador і Sibil·la de Fortià
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Joan el Caçador і Sicília
Societat de Lingüística Aragonesa
La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.
Veure Joan el Caçador і Societat de Lingüística Aragonesa
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Veure Joan el Caçador і Teresa d'Entença
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Joan el Caçador і Tolosa de Llenguadoc
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Veure Joan el Caçador і Usatges de Barcelona
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Joan el Caçador і València
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Veure Joan el Caçador і Vallespir
Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).
Veure Joan el Caçador і Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Veure Joan el Caçador і Violant de Bar
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Joan el Caçador і 1373
1374
;Països Catalans.
Veure Joan el Caçador і 1374
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Joan el Caçador і 1375
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Joan el Caçador і 1376
1387
;Països Catalans.
Veure Joan el Caçador і 1387
1389
;Països Catalans.
Veure Joan el Caçador і 1389
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Joan el Caçador і 1391
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Joan el Caçador і 1394
1400
; Països Catalans.
Veure Joan el Caçador і 1400
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Joan el Caçador і 1407
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Joan el Caçador і 1442
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Veure Joan el Caçador і 19 de maig
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Joan el Caçador і 2 de juliol
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure Joan el Caçador і 25 de novembre
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Joan el Caçador і 27 de desembre
Vegeu també
Comtes de Barcelona
- Aleran de Troyes
- Alfons el Benigne
- Alfons el Cast
- Alfons el Franc
- Alfons el Magnànim
- Berà I
- Berenguer Ramon I
- Berenguer Ramon II
- Berenguer de Tolosa
- Bernat Plantapilosa
- Bernat de Gòtia
- Bernat de Septimània
- Borrell II
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Casal de Barcelona
- Enric IV de Castella
- Ferran d'Antequera
- Ferran el Catòlic
- Guifré II de Barcelona
- Guifré el Pilós
- Guillem de Septimània
- Humfrid
- Jaume el Conqueridor
- Jaume el Just
- Joan el Caçador
- Joan el Sense Fe
- Joana I de Castella
- Llista de comtes de Barcelona
- Martí l'Humà
- Miró I de Barcelona
- Odalric
- Pere el Catòlic
- Pere el Cerimoniós
- Pere el Conestable de Portugal
- Pere el Gran
- Ramon Berenguer I
- Ramon Berenguer II
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV
- Ramon Borrell I
- Rampó
- Renat I
- Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Morts el 1396
- Agnolo Gaddi
- Esteve de Perm
- Helena Cantacuzena (filla de Joan VI)
- Isidor de Tessalònica
- Joan el Caçador
- Johan Ferrández d'Heredia
- Marsili d'Inghen
- Vamek I Dadiani
Naixements del 1350
- Àlvar de Còrdova (dominic)
- Agnolo Gaddi
- Annabella Drummond
- Bonifaci Ferrer
- Demetri I de Moscou
- Elionor Telles de Menezes
- Jafudà Cresques
- Joan Gilabert Jofré
- Joan el Caçador
- Jordi Adorno
- Manuel II Paleòleg
- Margarida III de Flandes
- Sant Vicent Ferrer
- Spinello Aretino
- Vytautas
Perpinyanencs
- Adolphe Amouroux
- Alexandre Artus
- Amédée Artus
- André Marty
- André Salvat
- Anna Maria Antigó
- Antoine Taudou
- Arlette Franco
- Cali (cantant)
- Charles Depéret
- Daniel Mach
- Dominique Bona
- Esteve Aragó
- Formit de Perpinyà
- François Calvet
- Francesc de Paula de Fossà
- Isabelle Pasco
- Jacqueline Irles
- Jacques François Gallay
- Jean Marcellin Joseph Calixte Gilles
- Joan Bonaventura Birotteau
- Joan el Caçador
- Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat
- Jordi d'Ornós
- Juli Pams i Vallarino
- Léopold Figuères
- Lluís Chauvet
- Louis Rousselet
- Luce (cantant)
- Marie-Josée Roig
- Mathieu Madénian
- Miquel Mayol i Raynal
- Pere Barrera i Volar
- Raimon Sudre
- Renée Doria
- Robert Brasillach
- Sébastien Cazenove
- Valentin Magnan
Reis de València
- Alfons el Benigne
- Alfons el Franc
- Alfons el Magnànim
- Ferran d'Antequera
- Ferran el Catòlic
- Jaume el Just
- Joan el Caçador
- Joan el Sense Fe
- Joana I de Castella
- Llista de reis de València
- Martí l'Humà
- Pere el Cerimoniós
- Pere el Gran
També conegut com Joan I, Joan I d'Aragó, Joan I de Catalunya-Aragó, Joan I el Caçador, Joan I el Descurat, Joan el Descurat.