Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Joan Massià i Prats і Palau de la Música Catalana
Joan Massià i Prats і Palau de la Música Catalana tenen 5 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Blanca Selva i Henry, Gaspar Cassadó i Moreu, Ludwig van Beethoven, Orfeó Català.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Joan Massià i Prats · Barcelona і Palau de la Música Catalana ·
Blanca Selva i Henry
Marie Blanche Selva (Briva, Llemosí, 29 de gener de 1884-Sant Amanç-Talenda, Alvèrnia, 3 de desembre de 1942) va ser pianista, pedagoga, musicòloga, escriptora i compositora.
Blanca Selva i Henry і Joan Massià i Prats · Blanca Selva i Henry і Palau de la Música Catalana ·
Gaspar Cassadó i Moreu
Gaspar Cassadó i Moreu Gaspar Cassadó i Moreu (Barcelona, 5 d'octubre de 1897Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Madrid, 24 de desembre de 1966) fou un violoncel·lista i compositor català.
Gaspar Cassadó i Moreu і Joan Massià i Prats · Gaspar Cassadó i Moreu і Palau de la Música Catalana ·
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Joan Massià i Prats і Ludwig van Beethoven · Ludwig van Beethoven і Palau de la Música Catalana ·
Orfeó Català
L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.
Joan Massià i Prats і Orfeó Català · Orfeó Català і Palau de la Música Catalana ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Joan Massià i Prats і Palau de la Música Catalana
- Què tenen en comú Joan Massià i Prats і Palau de la Música Catalana
- Semblances entre Joan Massià i Prats і Palau de la Música Catalana
Comparació entre Joan Massià i Prats і Palau de la Música Catalana
Joan Massià i Prats té 34 relacions, mentre que Palau de la Música Catalana té 375. Com que tenen en comú 5, l'índex de Jaccard és 1.22% = 5 / (34 + 375).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Joan Massià i Prats і Palau de la Música Catalana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
