Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Jaume el Just і Llista de reis de València
Jaume el Just і Llista de reis de València tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Barcelona, Casa reial d'Aragó, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Elionor de Castella i de Portugal, Elisenda de Montcada, Isabel de Castella i de Molina, Jaume el Conqueridor, Maria de Montpeller, Maria de Xipre, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de València, Senyera reial, València, Violant d'Hongria.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Jaume el Just · Alfons el Benigne і Llista de reis de València ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Jaume el Just · Alfons el Franc і Llista de reis de València ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Jaume el Just · Alfons el Magnànim і Llista de reis de València ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Jaume el Just · Barcelona і Llista de reis de València ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Jaume el Just · Casa reial d'Aragó і Llista de reis de València ·
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Constança de Sicília і Jaume el Just · Constança de Sicília і Llista de reis de València ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Jaume el Just · Corona d'Aragó і Llista de reis de València ·
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Elionor de Castella i de Portugal і Jaume el Just · Elionor de Castella i de Portugal і Llista de reis de València ·
Elisenda de Montcada
Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.
Elisenda de Montcada і Jaume el Just · Elisenda de Montcada і Llista de reis de València ·
Isabel de Castella i de Molina
Isabel de Castella (Toro, Zamora 1283 - 1328), infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1291-1295) i vescomtessa de Llimotges.
Isabel de Castella i de Molina і Jaume el Just · Isabel de Castella i de Molina і Llista de reis de València ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Jaume el Just · Jaume el Conqueridor і Llista de reis de València ·
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Jaume el Just і Maria de Montpeller · Llista de reis de València і Maria de Montpeller ·
Maria de Xipre
Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).
Jaume el Just і Maria de Xipre · Llista de reis de València і Maria de Xipre ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Jaume el Just і Pere el Catòlic · Llista de reis de València і Pere el Catòlic ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Jaume el Just і Pere el Gran · Llista de reis de València і Pere el Gran ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Jaume el Just і Principat de Catalunya · Llista de reis de València і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Jaume el Just і Regne d'Aragó · Llista de reis de València і Regne d'Aragó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Jaume el Just і Regne de Mallorca · Llista de reis de València і Regne de Mallorca ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Jaume el Just і Regne de València · Llista de reis de València і Regne de València ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Jaume el Just і Senyera reial · Llista de reis de València і Senyera reial ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Jaume el Just і València · Llista de reis de València і València ·
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Jaume el Just і Violant d'Hongria · Llista de reis de València і Violant d'Hongria ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Jaume el Just і Llista de reis de València
- Què tenen en comú Jaume el Just і Llista de reis de València
- Semblances entre Jaume el Just і Llista de reis de València
Comparació entre Jaume el Just і Llista de reis de València
Jaume el Just té 228 relacions, mentre que Llista de reis de València té 119. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 6.34% = 22 / (228 + 119).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Jaume el Just і Llista de reis de València. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
