Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Jaume el Conqueridor і Senyera reial
Jaume el Conqueridor і Senyera reial tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons d'Aragó i Castella, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons VIII de Castella, Alfons X de Castella, Arxiu de la Corona d'Aragó, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castellà, Català, Catalunya, Comtat de Barcelona, Comtat de Provença, Corona d'Aragó, Crònica de Ramon Muntaner, Dinastia Ximena, Dolça de Provença, Elionor de Castella i d'Anglaterra, Europa, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Gesta Comitum Barchinonensium, Guillem VI de Montpeller, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Joan el Caçador, Les quatre grans Cròniques, Llibre dels fets, Llista de comtes de Barcelona, ..., Llista de reis d'Aragó, Noblesa, Nunó Sanç, Orde de la Mercè, Papa, Penó de la Conquesta, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer V de Provença, Regne d'Aragó, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Santa Seu, Urraca I de Lleó, València, Vassallatge, Vidal de Canyelles, Violant d'Hongria. Ampliar l'índex (23 més) »
Alfons d'Aragó i Castella
84-88833-02-4 Alfons d'Aragó (1222 - Calataiud, 1260) fou infant d'Aragó, fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.
Alfons d'Aragó i Castella і Jaume el Conqueridor · Alfons d'Aragó i Castella і Senyera reial ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor · Alfons el Cast і Senyera reial ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Jaume el Conqueridor · Alfons el Franc і Senyera reial ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Jaume el Conqueridor · Alfons el Magnànim і Senyera reial ·
Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).
Alfons VIII de Castella і Jaume el Conqueridor · Alfons VIII de Castella і Senyera reial ·
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Alfons X de Castella і Jaume el Conqueridor · Alfons X de Castella і Senyera reial ·
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Arxiu de la Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Arxiu de la Corona d'Aragó і Senyera reial ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Casa reial d'Aragó і Senyera reial ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Casal de Barcelona і Senyera reial ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Jaume el Conqueridor · Castellà і Senyera reial ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Jaume el Conqueridor · Català і Senyera reial ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Jaume el Conqueridor · Catalunya і Senyera reial ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Comtat de Barcelona і Senyera reial ·
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Comtat de Provença і Jaume el Conqueridor · Comtat de Provença і Senyera reial ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Corona d'Aragó і Senyera reial ·
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Crònica de Ramon Muntaner і Jaume el Conqueridor · Crònica de Ramon Muntaner і Senyera reial ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Dinastia Ximena і Jaume el Conqueridor · Dinastia Ximena і Senyera reial ·
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Dolça de Provença і Jaume el Conqueridor · Dolça de Provença і Senyera reial ·
Elionor de Castella i d'Anglaterra
Elionor de Castella (1202 - Burgos, 1251) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1221-1229).
Elionor de Castella i d'Anglaterra і Jaume el Conqueridor · Elionor de Castella i d'Anglaterra і Senyera reial ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Jaume el Conqueridor · Europa і Senyera reial ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Jaume el Conqueridor · Ferran d'Antequera і Senyera reial ·
Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)
Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.
Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Jaume el Conqueridor · Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Senyera reial ·
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Gesta Comitum Barchinonensium і Jaume el Conqueridor · Gesta Comitum Barchinonensium і Senyera reial ·
Guillem VI de Montpeller
Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.
Guillem VI de Montpeller і Jaume el Conqueridor · Guillem VI de Montpeller і Senyera reial ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Senyera reial ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Jaume II de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Jaume II de Mallorca і Senyera reial ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Jaume el Conqueridor і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Senyera reial ·
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Jaume el Conqueridor і Les quatre grans Cròniques · Les quatre grans Cròniques і Senyera reial ·
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets · Llibre dels fets і Senyera reial ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Senyera reial ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Jaume el Conqueridor і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Senyera reial ·
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Jaume el Conqueridor і Noblesa · Noblesa і Senyera reial ·
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Jaume el Conqueridor і Nunó Sanç · Nunó Sanç і Senyera reial ·
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Jaume el Conqueridor і Orde de la Mercè · Orde de la Mercè і Senyera reial ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Jaume el Conqueridor і Papa · Papa і Senyera reial ·
Penó de la Conquesta
L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.
Jaume el Conqueridor і Penó de la Conquesta · Penó de la Conquesta і Senyera reial ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic · Pere el Catòlic і Senyera reial ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Senyera reial ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Jaume el Conqueridor і Pere el Gran · Pere el Gran і Senyera reial ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Jaume el Conqueridor і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Senyera reial ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Jaume el Conqueridor і Ramir II d'Aragó · Ramir II d'Aragó і Senyera reial ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Senyera reial ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer III · Ramon Berenguer III і Senyera reial ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer IV і Senyera reial ·
Ramon Berenguer V de Provença
Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).
Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer V de Provença · Ramon Berenguer V de Provença і Senyera reial ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Jaume el Conqueridor і Regne d'Aragó · Regne d'Aragó і Senyera reial ·
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Jaume el Conqueridor і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Sanç de Barcelona i d'Aragó і Senyera reial ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Jaume el Conqueridor і Santa Seu · Santa Seu і Senyera reial ·
Urraca I de Lleó
Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).
Jaume el Conqueridor і Urraca I de Lleó · Senyera reial і Urraca I de Lleó ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Jaume el Conqueridor і València · Senyera reial і València ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Jaume el Conqueridor і Vassallatge · Senyera reial і Vassallatge ·
Vidal de Canyelles
Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.
Jaume el Conqueridor і Vidal de Canyelles · Senyera reial і Vidal de Canyelles ·
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Jaume el Conqueridor і Violant d'Hongria · Senyera reial і Violant d'Hongria ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Jaume el Conqueridor і Senyera reial
- Què tenen en comú Jaume el Conqueridor і Senyera reial
- Semblances entre Jaume el Conqueridor і Senyera reial
Comparació entre Jaume el Conqueridor і Senyera reial
Jaume el Conqueridor té 557 relacions, mentre que Senyera reial té 450. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 5.26% = 53 / (557 + 450).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Jaume el Conqueridor і Senyera reial. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
