Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic
Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic tenen 60 coses en comú (en Uniopèdia): Agnès de Babenberg, Agnès de Peitieu, Alfons el Cast, Almodis, Aragonès, Barcelona, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Muret, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Dinastia almohade, Dolça de Provença, Fidel Fita i Colomer, Guerau IV de Cabrera, Història de Catalunya, Honori III, Jaume el Conqueridor, Ladislau II de Polònia, Llatí, ..., Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Maria de Montpeller, Numeració del Casal d'Aragó, Occità, Occitània, Ordinals dels reis d'Aragó, Osca, Papa Innocenci III, Pere del Rei, Peronella d'Aragó, Principat de Catalunya, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon de Borgonya, Ramon VI de Tolosa, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Riquilda de Polònia, Sança de Castella i de Polònia, Santa Maria de Sixena, Senyoria de Montpeller, Simó IV de Montfort, Tarragona, Urraca I de Lleó, Usatges de Barcelona, 12 de setembre. Ampliar l'índex (30 més) »
Agnès de Babenberg
Agnès de Babenberg (1111 – 25 de gener del 1157) era filla de Leopold III de Babenberg i d'Agnès del Sacre Imperi Romanogermànic, filla d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic.
Agnès de Babenberg і Jaume el Conqueridor · Agnès de Babenberg і Pere el Catòlic ·
Agnès de Peitieu
Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.
Agnès de Peitieu і Jaume el Conqueridor · Agnès de Peitieu і Pere el Catòlic ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor · Alfons el Cast і Pere el Catòlic ·
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Almodis і Jaume el Conqueridor · Almodis і Pere el Catòlic ·
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragonès і Jaume el Conqueridor · Aragonès і Pere el Catòlic ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Jaume el Conqueridor · Barcelona і Pere el Catòlic ·
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Batalla de Las Navas de Tolosa і Jaume el Conqueridor · Batalla de Las Navas de Tolosa і Pere el Catòlic ·
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Batalla de Muret і Jaume el Conqueridor · Batalla de Muret і Pere el Catòlic ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Casa reial d'Aragó і Pere el Catòlic ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Casal de Barcelona і Pere el Catòlic ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Osona і Jaume el Conqueridor · Comtat d'Osona і Pere el Catòlic ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Jaume el Conqueridor · Comtat d'Urgell і Pere el Catòlic ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Comtat de Barcelona і Pere el Catòlic ·
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Berga і Jaume el Conqueridor · Comtat de Berga і Pere el Catòlic ·
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Conflent і Jaume el Conqueridor · Comtat de Conflent і Pere el Catòlic ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Jaume el Conqueridor · Comtat de Girona і Pere el Catòlic ·
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Comtat de Manresa і Jaume el Conqueridor · Comtat de Manresa і Pere el Catòlic ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor · Comtat de Ribagorça і Pere el Catòlic ·
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Comtat de Sobrarb і Jaume el Conqueridor · Comtat de Sobrarb і Pere el Catòlic ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Corona d'Aragó і Pere el Catòlic ·
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Cort Comtal і Jaume el Conqueridor · Cort Comtal і Pere el Catòlic ·
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Dinastia almohade і Jaume el Conqueridor · Dinastia almohade і Pere el Catòlic ·
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Dolça de Provença і Jaume el Conqueridor · Dolça de Provença і Pere el Catòlic ·
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Fidel Fita i Colomer і Jaume el Conqueridor · Fidel Fita i Colomer і Pere el Catòlic ·
Guerau IV de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).
Guerau IV de Cabrera і Jaume el Conqueridor · Guerau IV de Cabrera і Pere el Catòlic ·
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Història de Catalunya і Jaume el Conqueridor · Història de Catalunya і Pere el Catòlic ·
Honori III
Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.
Honori III і Jaume el Conqueridor · Honori III і Pere el Catòlic ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic ·
Ladislau II de Polònia
Ladislau l'Exiliat —Władysław II Wygnaniec— (Cracòvia, Polònia, 1105 - 30 de maig de 1159, Altenburg, Alemanya) va ser duc de Polònia, 1138-1146.
Jaume el Conqueridor і Ladislau II de Polònia · Ladislau II de Polònia і Pere el Catòlic ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Jaume el Conqueridor і Llatí · Llatí і Pere el Catòlic ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Jaume el Conqueridor і Lleida · Lleida і Pere el Catòlic ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Catòlic ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Jaume el Conqueridor і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Pere el Catòlic ·
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Jaume el Conqueridor і Maria de Montpeller · Maria de Montpeller і Pere el Catòlic ·
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó · Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Catòlic ·
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Jaume el Conqueridor і Occità · Occità і Pere el Catòlic ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Jaume el Conqueridor і Occitània · Occitània і Pere el Catòlic ·
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Jaume el Conqueridor і Ordinals dels reis d'Aragó · Ordinals dels reis d'Aragó і Pere el Catòlic ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Jaume el Conqueridor і Osca · Osca і Pere el Catòlic ·
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Jaume el Conqueridor і Papa Innocenci III · Papa Innocenci III і Pere el Catòlic ·
Pere del Rei
Pere del Rei (? - Lleida, 4 de setembre del 1308) Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I. Fou canonge de Lleida (1268), prior de Sant Vicenç de València (1269) i bisbe de Lleida (1299-1308).
Jaume el Conqueridor і Pere del Rei · Pere del Rei і Pere el Catòlic ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Jaume el Conqueridor і Peronella d'Aragó · Pere el Catòlic і Peronella d'Aragó ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Jaume el Conqueridor і Principat de Catalunya · Pere el Catòlic і Principat de Catalunya ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Jaume el Conqueridor і Ramir II d'Aragó · Pere el Catòlic і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer I · Pere el Catòlic і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer III · Pere el Catòlic і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer IV · Pere el Catòlic і Ramon Berenguer IV ·
Ramon de Borgonya
Sepulcre de Ramon de Borgonya a la Catedral de Santiago de Compostel·la Ramon de Borgonya (v 1050 - Grajal, Castella 1107).
Jaume el Conqueridor і Ramon de Borgonya · Pere el Catòlic і Ramon de Borgonya ·
Ramon VI de Tolosa
Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).
Jaume el Conqueridor і Ramon VI de Tolosa · Pere el Catòlic і Ramon VI de Tolosa ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Jaume el Conqueridor і Regne d'Aragó · Pere el Catòlic і Regne d'Aragó ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Jaume el Conqueridor і Regne de Navarra · Pere el Catòlic і Regne de Navarra ·
Riquilda de Polònia
Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).
Jaume el Conqueridor і Riquilda de Polònia · Pere el Catòlic і Riquilda de Polònia ·
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Jaume el Conqueridor і Sança de Castella i de Polònia · Pere el Catòlic і Sança de Castella i de Polònia ·
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Sixena · Pere el Catòlic і Santa Maria de Sixena ·
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Jaume el Conqueridor і Senyoria de Montpeller · Pere el Catòlic і Senyoria de Montpeller ·
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Jaume el Conqueridor і Simó IV de Montfort · Pere el Catòlic і Simó IV de Montfort ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Jaume el Conqueridor і Tarragona · Pere el Catòlic і Tarragona ·
Urraca I de Lleó
Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).
Jaume el Conqueridor і Urraca I de Lleó · Pere el Catòlic і Urraca I de Lleó ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Jaume el Conqueridor і Usatges de Barcelona · Pere el Catòlic і Usatges de Barcelona ·
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
12 de setembre і Jaume el Conqueridor · 12 de setembre і Pere el Catòlic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic
- Què tenen en comú Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic
- Semblances entre Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic
Comparació entre Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic
Jaume el Conqueridor té 557 relacions, mentre que Pere el Catòlic té 133. Com que tenen en comú 60, l'índex de Jaccard és 8.70% = 60 / (557 + 133).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
