Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Jaume el Conqueridor і Pere I d'Urgell
Jaume el Conqueridor і Pere I d'Urgell tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons d'Aragó i Castella, Aurembiaix d'Urgell, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Castella, Comtat d'Urgell, Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera, Conquesta de Mallorca, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Dinastia almohade, Guillem de Montgrí, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Llista de comtes d'Urgell, Mallorca, Marroc, Monarca, Nunó Sanç, Papa, Pere el Cerimoniós, Peronella d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne de València, Sant Pere, Tractat de Capdepera, Usatges de Barcelona.
Alfons d'Aragó i Castella
84-88833-02-4 Alfons d'Aragó (1222 - Calataiud, 1260) fou infant d'Aragó, fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.
Alfons d'Aragó i Castella і Jaume el Conqueridor · Alfons d'Aragó i Castella і Pere I d'Urgell ·
Aurembiaix d'Urgell
Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.
Aurembiaix d'Urgell і Jaume el Conqueridor · Aurembiaix d'Urgell і Pere I d'Urgell ·
Bernat de Santa Eugènia de Berga
Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.
Bernat de Santa Eugènia de Berga і Jaume el Conqueridor · Bernat de Santa Eugènia de Berga і Pere I d'Urgell ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Jaume el Conqueridor · Castella і Pere I d'Urgell ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Jaume el Conqueridor · Comtat d'Urgell і Pere I d'Urgell ·
Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera
Les illes d'Eivissa i Formentera van ser conquerides pels catalans, el 1235, per contracte d'infeudació de Jaume I.
Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera і Jaume el Conqueridor · Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera і Pere I d'Urgell ·
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Conquesta de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Conquesta de Mallorca і Pere I d'Urgell ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Corona d'Aragó і Pere I d'Urgell ·
Corona de Mallorca
La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.
Corona de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Corona de Mallorca і Pere I d'Urgell ·
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Dinastia almohade і Jaume el Conqueridor · Dinastia almohade і Pere I d'Urgell ·
Guillem de Montgrí
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.
Guillem de Montgrí і Jaume el Conqueridor · Guillem de Montgrí і Pere I d'Urgell ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere I d'Urgell ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Jaume II de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Jaume II de Mallorca і Pere I d'Urgell ·
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Jaume el Conqueridor і Llista de comtes d'Urgell · Llista de comtes d'Urgell і Pere I d'Urgell ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Jaume el Conqueridor і Mallorca · Mallorca і Pere I d'Urgell ·
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Jaume el Conqueridor і Marroc · Marroc і Pere I d'Urgell ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Jaume el Conqueridor і Monarca · Monarca і Pere I d'Urgell ·
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Jaume el Conqueridor і Nunó Sanç · Nunó Sanç і Pere I d'Urgell ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Jaume el Conqueridor і Papa · Papa і Pere I d'Urgell ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Pere I d'Urgell і Pere el Cerimoniós ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Jaume el Conqueridor і Peronella d'Aragó · Pere I d'Urgell і Peronella d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer IV · Pere I d'Urgell і Ramon Berenguer IV ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Jaume el Conqueridor і Regne de València · Pere I d'Urgell і Regne de València ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Jaume el Conqueridor і Sant Pere · Pere I d'Urgell і Sant Pere ·
Tractat de Capdepera
El Tractat de Capdepera va ser la solució adoptada per incorporar a Menorca sota el domini de la Corona de Aragó després de la conquesta de Mallorca el 1229.
Jaume el Conqueridor і Tractat de Capdepera · Pere I d'Urgell і Tractat de Capdepera ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Jaume el Conqueridor і Usatges de Barcelona · Pere I d'Urgell і Usatges de Barcelona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Jaume el Conqueridor і Pere I d'Urgell
- Què tenen en comú Jaume el Conqueridor і Pere I d'Urgell
- Semblances entre Jaume el Conqueridor і Pere I d'Urgell
Comparació entre Jaume el Conqueridor і Pere I d'Urgell
Jaume el Conqueridor té 557 relacions, mentre que Pere I d'Urgell té 73. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 4.13% = 26 / (557 + 73).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Jaume el Conqueridor і Pere I d'Urgell. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
