Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Jaume Pahissa i Jo і Palau de la Música Catalana
Jaume Pahissa i Jo і Palau de la Música Catalana tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Adrià Gual i Queralt, Amadeu Vives i Roig, Òscar Esplà i Triay, Barcelona, Catalunya, Eduard Toldrà i Soler, Enric Granados i Campiña, Enric Morera i Viura, Generalitat de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Isaac Albéniz i Pascual, Jocs Florals, Johann Sebastian Bach, Josep Carner i Puig-Oriol, Lluís Millet i Pagès, Ludwig van Beethoven, Manuel de Falla y Matheu, Maurice Ravel, Orquestra Pau Casals, Pau Casals i Defilló, Richard Wagner.
Adrià Gual i Queralt
Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.
Adrià Gual i Queralt і Jaume Pahissa i Jo · Adrià Gual i Queralt і Palau de la Música Catalana ·
Amadeu Vives i Roig
MNAC) Amadeu Vives i Roig (Collbató, el Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932) fou un compositor i escriptor català, conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar les sarsueles Doña Francisquita i Bohemios, considerades com unes de les cimeres del gènere.
Amadeu Vives i Roig і Jaume Pahissa i Jo · Amadeu Vives i Roig і Palau de la Música Catalana ·
Òscar Esplà i Triay
V. Bañuls (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid) Òscar Esplà i Triay (Alacant, 5 d'agost de 1886 - Madrid, 6 de gener de 1976) fou un compositor valencià.
Òscar Esplà i Triay і Jaume Pahissa i Jo · Òscar Esplà i Triay і Palau de la Música Catalana ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Jaume Pahissa i Jo · Barcelona і Palau de la Música Catalana ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Jaume Pahissa i Jo · Catalunya і Palau de la Música Catalana ·
Eduard Toldrà i Soler
Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 7 d'abril del 1895 - Barcelona, 31 de maig del 1962) fou un músic i compositor català, una de les figures més importants de la música catalana de mitjan.
Eduard Toldrà i Soler і Jaume Pahissa i Jo · Eduard Toldrà i Soler і Palau de la Música Catalana ·
Enric Granados i Campiña
Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.
Enric Granados i Campiña і Jaume Pahissa i Jo · Enric Granados i Campiña і Palau de la Música Catalana ·
Enric Morera i Viura
Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà.
Enric Morera i Viura і Jaume Pahissa i Jo · Enric Morera i Viura і Palau de la Música Catalana ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Jaume Pahissa i Jo · Generalitat de Catalunya і Palau de la Música Catalana ·
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Gran Teatre del Liceu і Jaume Pahissa i Jo · Gran Teatre del Liceu і Palau de la Música Catalana ·
Isaac Albéniz i Pascual
Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.
Isaac Albéniz i Pascual і Jaume Pahissa i Jo · Isaac Albéniz i Pascual і Palau de la Música Catalana ·
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Jaume Pahissa i Jo і Jocs Florals · Jocs Florals і Palau de la Música Catalana ·
Johann Sebastian Bach
fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.
Jaume Pahissa i Jo і Johann Sebastian Bach · Johann Sebastian Bach і Palau de la Música Catalana ·
Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.
Jaume Pahissa i Jo і Josep Carner i Puig-Oriol · Josep Carner i Puig-Oriol і Palau de la Música Catalana ·
Lluís Millet i Pagès
Retrat fet per Ramon Casas conservat a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Escultura de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana Lluís Millet i Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la vida i que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal.
Jaume Pahissa i Jo і Lluís Millet i Pagès · Lluís Millet i Pagès і Palau de la Música Catalana ·
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Jaume Pahissa i Jo і Ludwig van Beethoven · Ludwig van Beethoven і Palau de la Música Catalana ·
Manuel de Falla y Matheu
fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal.
Jaume Pahissa i Jo і Manuel de Falla y Matheu · Manuel de Falla y Matheu і Palau de la Música Catalana ·
Maurice Ravel
Joseph Maurice Ravel (Ziburu, Iparralde, 7 de març de 1875 – París, 28 de desembre de 1937) va ser un compositor basco-francès del.
Jaume Pahissa i Jo і Maurice Ravel · Maurice Ravel і Palau de la Música Catalana ·
Orquestra Pau Casals
L'Orquestra Pau Casals va ser una orquestra simfònica fundada i dirigida per Pau Casals, que va funcionar a Barcelona entre 1920 i 1937.
Jaume Pahissa i Jo і Orquestra Pau Casals · Orquestra Pau Casals і Palau de la Música Catalana ·
Pau Casals i Defilló
Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.
Jaume Pahissa i Jo і Pau Casals i Defilló · Palau de la Música Catalana і Pau Casals i Defilló ·
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Jaume Pahissa i Jo і Richard Wagner · Palau de la Música Catalana і Richard Wagner ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Jaume Pahissa i Jo і Palau de la Música Catalana
- Què tenen en comú Jaume Pahissa i Jo і Palau de la Música Catalana
- Semblances entre Jaume Pahissa i Jo і Palau de la Música Catalana
Comparació entre Jaume Pahissa i Jo і Palau de la Música Catalana
Jaume Pahissa i Jo té 109 relacions, mentre que Palau de la Música Catalana té 375. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 4.34% = 21 / (109 + 375).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Jaume Pahissa i Jo і Palau de la Música Catalana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
