Jardins penjants de Babilònia і Nínive

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Jardins penjants de Babilònia і Nínive

Jardins penjants de Babilònia vs. Nínive

XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang. Es deia que es va construir a l'antiga ciutat de Babilònia, prop de l'actual Hilla, província de Babil, a l'Iraq. El nom dels jardins penjants deriva de la paraula grega (lit. "voladís"), que té un significat més ampli que la paraula moderna "penjant" i fa referència als arbres plantats sobre una estructura elevada com una terrassa. Segons una llegenda, els jardins penjants van ser construïts al costat d'un gran palau conegut com a meravella de la humanitat, pel rei neobabilònic Nabucodonosor II (que va governar entre el 605 i el 562 aC), per a la seva dona meda,la reina Amytis, perquè trobava a faltar els verds turons i valls de la seva terra natal. Això va ser testificat pel sacerdot babilònic Berós, que va escriure cap al 290 aC, una descripció que més tard va ser citada per Flavi Josep. La construcció dels jardins penjants també s'ha atribuït a la llegendària reina Semíramis, que suposadament va governar Babilònia al, i se'ls ha anomenat els jardins penjants de Semíramis com a nom alternatiu. 422x422px Els jardins penjants són l'única de les set meravelles per la qual la ubicació no s'ha establert definitivament.Finkel (1988) p. 41. No hi ha textos babilonis existents que esmentin els jardins i no s’ha trobat cap prova arqueològica definitiva a Babilònia. S'han suggerit tres teories que expliquen això: en primer lloc, que eren purament mítiques, i les descripcions trobades en els escrits grecs i romans antics (incloses les d'Estrabó, Diodor de Sicília i Quint Curci Ruf) representaven un ideal romàntic d'un jardí oriental. En segon lloc, que existissin a Babilònia, però van ser completament destruïdes cap al segle I dC. Finalment i en tercer lloc, que la llegenda fa referència a un jardí ben documentat on el rei assiri Sennàquerib (704-681 aC) va construir a la seva capital de Nínive al riu Tigris, a prop de la moderna ciutat de Mossul. Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.

Accadi

Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Accadi і Jardins penjants de Babilònia · Accadi і Nínive · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Assíria і Jardins penjants de Babilònia · Assíria і Nínive · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Assurbanipal і Jardins penjants de Babilònia · Assurbanipal і Nínive · Veure més »

Austen Henry Layard

Sir Austen Henry Layard (AFI /ˈɔːstɪn ˈhɛnriː lɛərd/ 5 de març de 1817 - 5 de juliol de 1894) fou un viatger britànic, arqueòleg, dibuixant, col·leccionista, escriptor, polític i diplomàtic, conegut sobretot per les seves excavacions a Nimrud.

Austen Henry Layard і Jardins penjants de Babilònia · Austen Henry Layard і Nínive · Veure més »

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Flavi Josep і Jardins penjants de Babilònia · Flavi Josep і Nínive · Veure més »

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.

Jardins penjants de Babilònia і Medes · Medes і Nínive · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Jardins penjants de Babilònia і Mesopotàmia · Mesopotàmia і Nínive · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Jardins penjants de Babilònia і Mossul · Mossul і Nínive · Veure més »

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Jardins penjants de Babilònia і Museu Britànic · Museu Britànic і Nínive · Veure més »

Sennàquerib

Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.

Jardins penjants de Babilònia і Sennàquerib · Nínive і Sennàquerib · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Jardins penjants de Babilònia і Tigris · Nínive і Tigris · Veure més »