Obrir a Google MapsTaula de continguts
64 les relacions: Aleksandr Suvórov, Alemany, Alexandru Averescu, Anarquisme, Àustria, Bílhorod-Dnistrovski, Búlgar, Bender, Berlín, Bessaràbia, Budjak, Bulgària, Caucas, Danubi, Eslovàquia, Gran Ducat de Moscou, Guerra de Crimea, Guerra russo-turca (1787-1792), Jueus, Khotín, Moldàvia, Nogais, París, Polònia, Principats danubians, Província d'Odessa, Raion, Rússia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Romanès, Romania, Rus, Símon Petliura, Selim II, Sholom Schwartzbard, Turc, Ucraïna, Ucraïnès, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Valàquia, 14 de setembre, 1484, 1593, 1602, 1657, 1769, 1770, 1774, 1809, 1810, ... Ampliar l'índex (14 més) »
Aleksandr Suvórov
, nom complet amb patronímic Aleksandr Vassílievitx Suvórov, Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров Comte Suvórov de Rimnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский) fou el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalíssim Rus.
Veure Izmaïl і Aleksandr Suvórov
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Izmaïl і Alemany
Alexandru Averescu
Alexandru Averescu (3 d'abril de 1859 - 2 d'octubre de 1938) va ser un mariscal i polític populista romanès.
Veure Izmaïl і Alexandru Averescu
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Izmaïl і Anarquisme
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Izmaïl і Àustria
Bílhorod-Dnistrovski
Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s.
Veure Izmaïl і Bílhorod-Dnistrovski
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Veure Izmaïl і Búlgar
Bender
Fortalesa de Bendery. Cementiri a Bendery. Bender o Bendery,, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no.
Veure Izmaïl і Bender
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Izmaïl і Berlín
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Veure Izmaïl і Bessaràbia
Budjak
XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).
Veure Izmaïl і Budjak
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Izmaïl і Bulgària
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Izmaïl і Caucas
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Izmaïl і Danubi
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Veure Izmaïl і Eslovàquia
Gran Ducat de Moscou
Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.
Veure Izmaïl і Gran Ducat de Moscou
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Veure Izmaïl і Guerra de Crimea
Guerra russo-turca (1787-1792)
La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).
Veure Izmaïl і Guerra russo-turca (1787-1792)
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Izmaïl і Jueus
Khotín
Khotín (en ucraïnès: Хоти́н, transcrit: Khotýn; en hebreu: חוטין; en polonès: Chocim; en romanès Hotin; en turc del període Otomà: Khotin; en turc modern: Hotin, en rus: Хоти́н, transcrit: Khotín) és una ciutat a l'óblast de Txernivtsí a l'oest d'Ucraïna, capital del districte (raion) de Khotýn i al sud-oest de Kàmianets-Podilski.
Veure Izmaïl і Khotín
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Izmaïl і Moldàvia
Nogais
Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.
Veure Izmaïl і Nogais
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Izmaïl і París
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Izmaïl і Polònia
Principats danubians
Els principats danubians a mitjan segle XIX Principats danubians fou el nom amb què durant el hom referia als dos principats romanesos, Valàquia i Moldàvia, sota sobirania otomana cada vegada més limitada per les potències.
Veure Izmaïl і Principats danubians
Província d'Odessa
La Província d'Odessa (ucraïnès: Одеська oбласть, transcrit al català: Odeska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Odes’ka oblast’; nom informal: Одещина, transcrit: Odésxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna meridional.
Veure Izmaïl і Província d'Odessa
Raion
Un raion (o rayon, en rus райо́н) és un terme emprat a moltes llengües eslaves que deriva del francès rayon, per a designar un tipus d'unitat administrativa en diversos països post-soviètics.
Veure Izmaïl і Raion
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Izmaïl і Rússia
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Veure Izmaïl і República Socialista Soviètica d'Ucraïna
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Izmaïl і Romanès
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Izmaïl і Romania
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Izmaïl і Rus
Símon Petliura
Símon Vassílovitx Petliura (Си́мон Васи́льович Петлю́ра, AFI /ˈsɪmon pɛt'ljurɐ/ transliterat Symon Vasyl'ovyč Petljura, romanitzat Símon Vassílovitx Petliura, tot i que també es pot trobar com a Simon Petlura, Symon Petlura, Symon Petlyura, o Symon Petljura; Poltava, - París, 25 de maig de 1926) fou un polític i periodista ucraïnès.
Veure Izmaïl і Símon Petliura
Selim II
Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.
Veure Izmaïl і Selim II
Sholom Schwartzbard
Sholem-Shmuel Schwarzbard, Самуї́л-Шльо́ма Шва́рцбард, Samuïl-Xloma Xbartsbard, Самуил Исаакович Шварцбурд, Samuïl Issaàovitx Xvartsburd, jiddisch שלום-שמואל שװאַרצבאָרד, Samuel (Sholem) Schwarzbard (18 agost de 1886- 3 de març de 1938) fou un poeta francès d'origen rus i d'ascendència jueva.
Veure Izmaïl і Sholom Schwartzbard
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Izmaïl і Turc
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Izmaïl і Ucraïna
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Veure Izmaïl і Ucraïnès
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Izmaïl і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Veure Izmaïl і Valàquia
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Izmaïl і 14 de setembre
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Izmaïl і 1484
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Izmaïl і 1593
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Veure Izmaïl і 1602
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Izmaïl і 1657
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Izmaïl і 1769
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Izmaïl і 1770
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Izmaïl і 1774
1809
;Països Catalans.
Veure Izmaïl і 1809
1810
;Països Catalans.
Veure Izmaïl і 1810
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Izmaïl і 1812
1859
;Països Catalans.
Veure Izmaïl і 1859
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Izmaïl і 1862
1877
; Països Catalans.
Veure Izmaïl і 1877
1878
;Països Catalans.
Veure Izmaïl і 1878
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Izmaïl і 1918
1940
;Països Catalans.
Veure Izmaïl і 1940
1941
;Països Catalans.
Veure Izmaïl і 1941
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure Izmaïl і 1944
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Izmaïl і 1954
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Izmaïl і 1956
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Izmaïl і 1991
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Izmaïl і 22 de desembre
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Izmaïl і 24 d'agost