Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Itàlia і Unificació italiana
Itàlia і Unificació italiana tenen 85 coses en comú (en Uniopèdia): Alessandro Manzoni, Alps, Amalfi, Ancona, Antonio Meucci, Àustria, Benito Mussolini, Bolonya, Camillo Benso di Cavour, Català, Còrsega, Ciutat del Vaticà, Dalmàcia, Dante Alighieri, Dinastia Savoia, Ducat de Milà, Edat mitjana, Emília-Romanya, Església Catòlica Romana, Espanya, Estats Pontificis, Florència, França, Francesco Petrarca, Francs, Friül - Venècia Júlia, Gènova, Giacomo Leopardi, Giambattista Vico, Giordano Bruno, ..., Giosuè Carducci, Giovanni Boccaccio, Giuseppe Garibaldi, Giuseppe Verdi, Guerra Austroprussiana, Guerra de Crimea, Guerra franco-prussiana, Il·lustració, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Romà, Justinià I, La Divina Comèdia, Llombardia, Longobards, Marsella, Massimo d'Azeglio, Milà, Napoleó Bonaparte, Nàpols, Nicolau Maquiavel, Otto von Bismarck, Palerm, Papa, Península Itàlica, Perusa, Piemont, Pisa, Primera Guerra Mundial, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Nàpols, Regne de Sardenya-Piemont, Renaixement, República Romana, Repúbliques marítimes, Revolució Francesa, Riu Po, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Aliança, Sardenya, Sicília, Torí, Toscana, Toscà, Tractat d'Utrecht, Trieste, Unió Europea, Unificació italiana, Vall d'Aosta, Vèneto, Víctor Manuel III d'Itàlia, Venècia, Zadar. Ampliar l'índex (55 més) »
Alessandro Manzoni
Alessandro Francesco Tommaso Manzoni (Milà, 7 de març de 1785 - Milà, 22 de maig de 1873) va ser un escriptor italià del romanticisme.
Alessandro Manzoni і Itàlia · Alessandro Manzoni і Unificació italiana ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Itàlia · Alps і Unificació italiana ·
Amalfi
Amalfi és un municipi de la província de Salern, regió de Campània (Itàlia).
Amalfi і Itàlia · Amalfi і Unificació italiana ·
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Ancona і Itàlia · Ancona і Unificació italiana ·
Antonio Meucci
Antonio Santi Giuseppe Meucci, comunament denominat Antonio Meucci (Florència, Itàlia 13 d'abril de 1808 - Nova York, EUA 18 d'octubre de 1889) fou un inventor i científic italià, que va inventar el telèfon el 1854.
Antonio Meucci і Itàlia · Antonio Meucci і Unificació italiana ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Itàlia · Àustria і Unificació italiana ·
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Benito Mussolini і Itàlia · Benito Mussolini і Unificació italiana ·
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Bolonya і Itàlia · Bolonya і Unificació italiana ·
Camillo Benso di Cavour
Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.
Camillo Benso di Cavour і Itàlia · Camillo Benso di Cavour і Unificació italiana ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Itàlia · Català і Unificació italiana ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Itàlia · Còrsega і Unificació italiana ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Itàlia · Ciutat del Vaticà і Unificació italiana ·
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Dalmàcia і Itàlia · Dalmàcia і Unificació italiana ·
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Dante Alighieri і Itàlia · Dante Alighieri і Unificació italiana ·
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Dinastia Savoia і Itàlia · Dinastia Savoia і Unificació italiana ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Ducat de Milà і Itàlia · Ducat de Milà і Unificació italiana ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Itàlia · Edat mitjana і Unificació italiana ·
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Emília-Romanya і Itàlia · Emília-Romanya і Unificació italiana ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Itàlia · Església Catòlica Romana і Unificació italiana ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Itàlia · Espanya і Unificació italiana ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Estats Pontificis і Itàlia · Estats Pontificis і Unificació italiana ·
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Florència і Itàlia · Florència і Unificació italiana ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Itàlia · França і Unificació italiana ·
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Francesco Petrarca і Itàlia · Francesco Petrarca і Unificació italiana ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Itàlia · Francs і Unificació italiana ·
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Friül - Venècia Júlia і Itàlia · Friül - Venècia Júlia і Unificació italiana ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Gènova і Itàlia · Gènova і Unificació italiana ·
Giacomo Leopardi
El comte Giacomo Leopardi, nascut Giacomo Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi (Recanati, 29 de juny del 1798–Nàpols, 14 de juny del 1837) va ser un poeta, filòsof, escriptor i filòleg italià.
Giacomo Leopardi і Itàlia · Giacomo Leopardi і Unificació italiana ·
Giambattista Vico
Portada de ''La scienza nuova'' Giambattista Vico o Giovanbattista Vico (23 de juny de 1668-23 de gener de 1744) fou un advocat napolità, filòsof de la història i protosociòleg italià.
Giambattista Vico і Itàlia · Giambattista Vico і Unificació italiana ·
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Giordano Bruno і Itàlia · Giordano Bruno і Unificació italiana ·
Giosuè Carducci
Giosuè Carducci (Valdicastello, Toscana, 1835 - Bolonya, Itàlia, 1907) fou un poeta i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1906.
Giosuè Carducci і Itàlia · Giosuè Carducci і Unificació italiana ·
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Giovanni Boccaccio і Itàlia · Giovanni Boccaccio і Unificació italiana ·
Giuseppe Garibaldi
Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.
Giuseppe Garibaldi і Itàlia · Giuseppe Garibaldi і Unificació italiana ·
Giuseppe Verdi
fou un compositor d'òpera italià.
Giuseppe Verdi і Itàlia · Giuseppe Verdi і Unificació italiana ·
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Guerra Austroprussiana і Itàlia · Guerra Austroprussiana і Unificació italiana ·
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Guerra de Crimea і Itàlia · Guerra de Crimea і Unificació italiana ·
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Guerra franco-prussiana і Itàlia · Guerra franco-prussiana і Unificació italiana ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Il·lustració і Itàlia · Il·lustració і Unificació italiana ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Imperi Austríac і Itàlia · Imperi Austríac і Unificació italiana ·
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Imperi Austrohongarès і Itàlia · Imperi Austrohongarès і Unificació italiana ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і Itàlia · Imperi Romà і Unificació italiana ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Itàlia і Justinià I · Justinià I і Unificació italiana ·
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Itàlia і La Divina Comèdia · La Divina Comèdia і Unificació italiana ·
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Itàlia і Llombardia · Llombardia і Unificació italiana ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Itàlia і Longobards · Longobards і Unificació italiana ·
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Itàlia і Marsella · Marsella і Unificació italiana ·
Massimo d'Azeglio
Massimo Taparelli d'Azeglio, de la família dels marquesos d'Azeglio (Torí, 24 d'octubre de 1798 - 15 de gener de 1866) va ser un dels pensadors i actors del Risorgimento.
Itàlia і Massimo d'Azeglio · Massimo d'Azeglio і Unificació italiana ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Itàlia і Milà · Milà і Unificació italiana ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Itàlia і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Unificació italiana ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Itàlia і Nàpols · Nàpols і Unificació italiana ·
Nicolau Maquiavel
Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.
Itàlia і Nicolau Maquiavel · Nicolau Maquiavel і Unificació italiana ·
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Itàlia і Otto von Bismarck · Otto von Bismarck і Unificació italiana ·
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Itàlia і Palerm · Palerm і Unificació italiana ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Itàlia і Papa · Papa і Unificació italiana ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Itàlia і Península Itàlica · Península Itàlica і Unificació italiana ·
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Itàlia і Perusa · Perusa і Unificació italiana ·
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Itàlia і Piemont · Piemont і Unificació italiana ·
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Itàlia і Pisa · Pisa і Unificació italiana ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Itàlia і Primera Guerra Mundial · Primera Guerra Mundial і Unificació italiana ·
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Itàlia і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Regne d'Itàlia (1861-1946) і Unificació italiana ·
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Itàlia і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Regne d'Itàlia (edat mitjana) і Unificació italiana ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Itàlia і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Unificació italiana ·
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Itàlia і Regne de Sardenya-Piemont · Regne de Sardenya-Piemont і Unificació italiana ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Itàlia і Renaixement · Renaixement і Unificació italiana ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Itàlia і República Romana · República Romana і Unificació italiana ·
Repúbliques marítimes
Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.
Itàlia і Repúbliques marítimes · Repúbliques marítimes і Unificació italiana ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Itàlia і Revolució Francesa · Revolució Francesa і Unificació italiana ·
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Itàlia і Riu Po · Riu Po і Unificació italiana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Itàlia і Roma · Roma і Unificació italiana ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Unificació italiana ·
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Itàlia і Santa Aliança · Santa Aliança і Unificació italiana ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Itàlia і Sardenya · Sardenya і Unificació italiana ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Itàlia і Sicília · Sicília і Unificació italiana ·
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Itàlia і Torí · Torí і Unificació italiana ·
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Itàlia і Toscana · Toscana і Unificació italiana ·
Toscà
El toscà dins les parles d'Itàlia El toscà és un continu dialectal que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de l'italià que coneixem avui.
Itàlia і Toscà · Toscà і Unificació italiana ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Itàlia і Tractat d'Utrecht · Tractat d'Utrecht і Unificació italiana ·
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Itàlia і Trieste · Trieste і Unificació italiana ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Itàlia і Unió Europea · Unió Europea і Unificació italiana ·
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Itàlia і Unificació italiana · Unificació italiana і Unificació italiana ·
Vall d'Aosta
En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.
Itàlia і Vall d'Aosta · Unificació italiana і Vall d'Aosta ·
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Itàlia і Vèneto · Unificació italiana і Vèneto ·
Víctor Manuel III d'Itàlia
Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.
Itàlia і Víctor Manuel III d'Itàlia · Unificació italiana і Víctor Manuel III d'Itàlia ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Itàlia і Venècia · Unificació italiana і Venècia ·
Zadar
Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Itàlia і Unificació italiana
- Què tenen en comú Itàlia і Unificació italiana
- Semblances entre Itàlia і Unificació italiana
Comparació entre Itàlia і Unificació italiana
Itàlia té 422 relacions, mentre que Unificació italiana té 377. Com que tenen en comú 85, l'índex de Jaccard és 10.64% = 85 / (422 + 377).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Itàlia і Unificació italiana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
