Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic
Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Alemanya, Alps, Àustria, Constantinoble, Corona d'Aragó, Ducat de Milà, Edat mitjana, Església Catòlica Romana, Eslovènia, Espanya, Europa, França, Francs, Germànics, Guerres Napoleòniques, Imperi Austríac, Imperi Otomà, Imperi Romà, Italià, Llatí, Napoleó Bonaparte, Papa, Polònia, Protestantisme, Regne de Nàpols, Regne Unit, República de Venècia, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Sicília, Suïssa, Tirol, Tractat d'Utrecht, Tractat de Rastatt, Trieste, Universitat de Bolonya, Venècia, Viena. Ampliar l'índex (9 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Itàlia · Alemany і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Itàlia · Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Itàlia · Alps і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Itàlia · Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Itàlia · Constantinoble і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Itàlia · Corona d'Aragó і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Ducat de Milà і Itàlia · Ducat de Milà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Itàlia · Edat mitjana і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Itàlia · Església Catòlica Romana і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Eslovènia і Itàlia · Eslovènia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Itàlia · Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Itàlia · Europa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Itàlia · França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Itàlia · Francs і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Germànics і Itàlia · Germànics і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Guerres Napoleòniques і Itàlia · Guerres Napoleòniques і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Imperi Austríac і Itàlia · Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Imperi Otomà і Itàlia · Imperi Otomà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і Itàlia · Imperi Romà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Itàlia і Italià · Italià і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Itàlia і Llatí · Llatí і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Itàlia і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Itàlia і Papa · Papa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Itàlia і Polònia · Polònia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Itàlia і Protestantisme · Protestantisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Itàlia і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Itàlia і Regne Unit · Regne Unit і Sacre Imperi Romanogermànic ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Itàlia і República de Venècia · República de Venècia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Itàlia і Roma · Roma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Itàlia і Sicília · Sacre Imperi Romanogermànic і Sicília ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Itàlia і Suïssa · Sacre Imperi Romanogermànic і Suïssa ·
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Itàlia і Tirol · Sacre Imperi Romanogermànic і Tirol ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Itàlia і Tractat d'Utrecht · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Itàlia і Tractat de Rastatt · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt ·
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Itàlia і Trieste · Sacre Imperi Romanogermànic і Trieste ·
Universitat de Bolonya
La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.
Itàlia і Universitat de Bolonya · Sacre Imperi Romanogermànic і Universitat de Bolonya ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Itàlia і Venècia · Sacre Imperi Romanogermànic і Venècia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic
Itàlia té 422 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 4.03% = 39 / (422 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
