Similituds entre Itàlia і República de Venècia
Itàlia і República de Venècia tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Albània, Alemanya, Antonio Vivaldi, Autocràcia, Àfrica, Àustria, Comerç, Constantinoble, Dalmàcia, Edat mitjana, Església Catòlica Romana, Espanya, Estats Pontificis, Europa, França, Furlà, Gènova, Imperi Austríac, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Italià, Llatí, Llombardia, Longobards, Mar Adriàtica, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mar Negra, Milà, Napoleó Bonaparte, ..., Península Itàlica, Quarta Croada, Regne d'Itàlia (1861-1946), República, Riu Po, Sacre Imperi Romanogermànic, Trieste, Turquia, Vènet, Vèneto, Venècia. Ampliar l'índex (11 més) »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Albània і Itàlia · Albània і República de Venècia ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Itàlia · Alemanya і República de Venècia ·
Antonio Vivaldi
Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678-Viena, 28 de juliol del 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc.
Antonio Vivaldi і Itàlia · Antonio Vivaldi і República de Venècia ·
Autocràcia
Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.
Autocràcia і Itàlia · Autocràcia і República de Venècia ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Itàlia · Àfrica і República de Venècia ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Itàlia · Àustria і República de Venècia ·
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Comerç і Itàlia · Comerç і República de Venècia ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Itàlia · Constantinoble і República de Venècia ·
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Dalmàcia і Itàlia · Dalmàcia і República de Venècia ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Itàlia · Edat mitjana і República de Venècia ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Itàlia · Església Catòlica Romana і República de Venècia ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Itàlia · Espanya і República de Venècia ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Estats Pontificis і Itàlia · Estats Pontificis і República de Venècia ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Itàlia · Europa і República de Venècia ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Itàlia · França і República de Venècia ·
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Furlà і Itàlia · Furlà і República de Venècia ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Gènova і Itàlia · Gènova і República de Venècia ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Imperi Austríac і Itàlia · Imperi Austríac і República de Venècia ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Imperi Otomà і Itàlia · Imperi Otomà і República de Venècia ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Itàlia · Imperi Romà d'Orient і República de Venècia ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Itàlia і Italià · Italià і República de Venècia ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Itàlia і Llatí · Llatí і República de Venècia ·
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Itàlia і Llombardia · Llombardia і República de Venècia ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Itàlia і Longobards · Longobards і República de Venècia ·
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Itàlia і Mar Adriàtica · Mar Adriàtica і República de Venècia ·
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Itàlia і Mar Egea · Mar Egea і República de Venècia ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Itàlia і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і República de Venècia ·
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Itàlia і Mar Negra · Mar Negra і República de Venècia ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Itàlia і Milà · Milà і República de Venècia ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Itàlia і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і República de Venècia ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Itàlia і Península Itàlica · Península Itàlica і República de Venècia ·
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Itàlia і Quarta Croada · Quarta Croada і República de Venècia ·
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Itàlia і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Regne d'Itàlia (1861-1946) і República de Venècia ·
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Itàlia і República · República і República de Venècia ·
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Itàlia і Riu Po · República de Venècia і Riu Po ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic · República de Venècia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Itàlia і Trieste · República de Venècia і Trieste ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Itàlia і Turquia · República de Venècia і Turquia ·
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Itàlia і Vènet · República de Venècia і Vènet ·
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Itàlia і Vèneto · República de Venècia і Vèneto ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Itàlia і República de Venècia
- Què tenen en comú Itàlia і República de Venècia
- Semblances entre Itàlia і República de Venècia
Comparació entre Itàlia і República de Venècia
Itàlia té 422 relacions, mentre que República de Venècia té 123. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 7.52% = 41 / (422 + 123).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Itàlia і República de Venècia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: