Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Italià і Síl·laba
Italià і Síl·laba tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Accent prosòdic, Alemany, Anglès, Castellà, Català, Consonant africada, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant vibrant, Francès, Llatí, Llengües romàniques, Ortografia, Paraula aguda, Punt d'articulació, Romanès, Síl·laba, Vocal, Vocal semioberta, Vocal semitancada.
Accent prosòdic
L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.
Accent prosòdic і Italià · Accent prosòdic і Síl·laba ·
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Italià · Alemany і Síl·laba ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Italià · Anglès і Síl·laba ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Italià · Castellà і Síl·laba ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Italià · Català і Síl·laba ·
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Consonant africada і Italià · Consonant africada і Síl·laba ·
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Consonant lateral і Italià · Consonant lateral і Síl·laba ·
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Consonant nasal і Italià · Consonant nasal і Síl·laba ·
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Consonant oclusiva і Italià · Consonant oclusiva і Síl·laba ·
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Consonant vibrant і Italià · Consonant vibrant і Síl·laba ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Francès і Italià · Francès і Síl·laba ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Italià і Llatí · Llatí і Síl·laba ·
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Italià і Llengües romàniques · Llengües romàniques і Síl·laba ·
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Italià і Ortografia · Ortografia і Síl·laba ·
Paraula aguda
Una paraula aguda o mot agut (o oxítona) és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs).
Italià і Paraula aguda · Paraula aguda і Síl·laba ·
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Italià і Punt d'articulació · Punt d'articulació і Síl·laba ·
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Italià і Romanès · Romanès і Síl·laba ·
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Italià і Síl·laba · Síl·laba і Síl·laba ·
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Italià і Vocal · Síl·laba і Vocal ·
Vocal semioberta
Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Italià і Vocal semioberta · Síl·laba і Vocal semioberta ·
Vocal semitancada
Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Italià і Síl·laba
- Què tenen en comú Italià і Síl·laba
- Semblances entre Italià і Síl·laba
Comparació entre Italià і Síl·laba
Italià té 196 relacions, mentre que Síl·laba té 88. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 7.39% = 21 / (196 + 88).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Italià і Síl·laba. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
