Similituds entre Italià і Signe diacrític
Italià і Signe diacrític tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Accent agut, Accent greu, Alemany, Alfabet llatí, Apòstrof, Aragonès, Asturlleonès, Castellà, Català, Francès, Gallec, Ladí, Occità, Portuguès, Romanès.
Accent agut
Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.
Accent agut і Italià · Accent agut і Signe diacrític ·
Accent greu
Laccent greu (`) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa d'esquerra a dreta, i que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal).
Accent greu і Italià · Accent greu і Signe diacrític ·
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Italià · Alemany і Signe diacrític ·
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Alfabet llatí і Italià · Alfabet llatí і Signe diacrític ·
Apòstrof
Lapòstrof és un signe ortogràfic emprat en català (vegeu Regles d'apostrofació del català) i altres llengües que consisteix en una coma volada (').
Apòstrof і Italià · Apòstrof і Signe diacrític ·
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragonès і Italià · Aragonès і Signe diacrític ·
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Asturlleonès і Italià · Asturlleonès і Signe diacrític ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Italià · Castellà і Signe diacrític ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Italià · Català і Signe diacrític ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Francès і Italià · Francès і Signe diacrític ·
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Gallec і Italià · Gallec і Signe diacrític ·
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Italià і Ladí · Ladí і Signe diacrític ·
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Italià і Occità · Occità і Signe diacrític ·
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Italià і Portuguès · Portuguès і Signe diacrític ·
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Italià і Signe diacrític
- Què tenen en comú Italià і Signe diacrític
- Semblances entre Italià і Signe diacrític
Comparació entre Italià і Signe diacrític
Italià té 196 relacions, mentre que Signe diacrític té 97. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 5.12% = 15 / (196 + 97).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Italià і Signe diacrític. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: