Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Israel і Torà (llei jueva)
Israel і Torà (llei jueva) tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Babilònia, Chișinău, Cristianisme, Hebreu, Holocaust, Jerusalem, Jueus, Mixnà, Mur de les Lamentacions, Pogrom de Chișinău, Talmud, Yom Kippur.
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Israel · Babilònia і Torà (llei jueva) ·
Chișinău
Chișinău (nom romanès, pronunciat i escrit Кишинэу en alfabet ciríl·lic moldau; en rus Кишинёв, Kixiniov) és la capital de la República de Moldàvia.
Chișinău і Israel · Chișinău і Torà (llei jueva) ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Israel · Cristianisme і Torà (llei jueva) ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Hebreu і Israel · Hebreu і Torà (llei jueva) ·
Holocaust
L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.
Holocaust і Israel · Holocaust і Torà (llei jueva) ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Israel і Jerusalem · Jerusalem і Torà (llei jueva) ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Israel і Jueus · Jueus і Torà (llei jueva) ·
Mixnà
La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.
Israel і Mixnà · Mixnà і Torà (llei jueva) ·
Mur de les Lamentacions
El Mur de les Lamentacions és un mur de contenció, l'últim vestigi del Segon Temple de Jerusalem, l'edifici més sagrat del judaisme.
Israel і Mur de les Lamentacions · Mur de les Lamentacions і Torà (llei jueva) ·
Pogrom de Chișinău
Ephraim Moses Lilien, ''Als màrtirs del pogrom de'' ''Chișinău'', estampa, 1903. Herman S. Shapiro. "Kishinever shekhita, elegie". Elegia de la massacre de Kishinev. Nova York: Asna Goldberg, 1904. Col·lecció d'Irene Heskes. La il·lustració al centre d'aquesta elegia descriu la massacre de Chișinău d'abril de 1903. El pogrom de Chișinău va ser una successió d'actes vandàlics i de violència antijueva, en què van ser massacrats quaranta-set jueus.
Israel і Pogrom de Chișinău · Pogrom de Chișinău і Torà (llei jueva) ·
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Israel і Talmud · Talmud і Torà (llei jueva) ·
Yom Kippur
Yom Kippur (en hebreu: יום כיפור) (en català: dia de l'expiació) o Yom HaKippurim (en hebreu: יוֹם כִּיפּוּר) és la celebració més important del calendari jueu (a part del sàbat).
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Israel і Torà (llei jueva)
- Què tenen en comú Israel і Torà (llei jueva)
- Semblances entre Israel і Torà (llei jueva)
Comparació entre Israel і Torà (llei jueva)
Israel té 280 relacions, mentre que Torà (llei jueva) té 156. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 2.75% = 12 / (280 + 156).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Israel і Torà (llei jueva). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
