Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Islam і Sunnisme
Islam і Sunnisme tenen 70 coses en comú (en Uniopèdia): Abu-Hàmid al-Ghazalí, Afganistan, Aix-Xafií, Aixarisme, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Mamun (abbàssida), Alí ibn Abi-Tàlib, Al·là, Alcorà, Aleia, Aqida, Aràbia, Aràbia Saudita, Arcàngel Gabriel, Atharisme, Índia, Bagdad, Batalla de Karbala, Califa, Califat, Califat Abbàssida, Corrents de l'islam, Edat mitjana, Fàtima az-Zahrà, Fiqh, Gihad, Gran Mesquita de Kairuan, Hadit, Haiximita, Hanafisme, ..., Hanbalisme, Ibn Abd-al-Wahhab, Ibn Khaldun, Ibn Taymiyya, Ijmà, Imam, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Kalam, Kharigisme, Mahoma, Malikisme, Maturidisme, Màdhhab, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad Àbduh, Mutazilisme, Omeies, Pakistan, Predestinació en l'islam, Primer califat, Primera Guerra Mundial, Profeta, Profetes en l'islam, Qiyàs, Quraix, Sahaba, Salafisme, Subcontinent indi, Sufisme, Sunna, Tawhid, Teologia, Turquia, Umma (islam), Uthman ibn Affan, Wahhabisme, Xafiisme, Xaria, Xiisme. Ampliar l'índex (40 més) »
Abu-Hàmid al-Ghazalí
Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Islam · Abu-Hàmid al-Ghazalí і Sunnisme ·
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Afganistan і Islam · Afganistan і Sunnisme ·
Aix-Xafií
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií, més conegut simplement com l'imam aix-Xafií (lloc indeterminat a Palestina o la península Aràbiga, 767 - Fustat, 820), va ser un jurista musulmà considerat el fundador de la jurisprudència islàmica.
Aix-Xafií і Islam · Aix-Xafií і Sunnisme ·
Aixarisme
Laixarisme o escola aixarita (o, literalment ‘els aixarites’) va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí.
Aixarisme і Islam · Aixarisme і Sunnisme ·
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Islam · Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Sunnisme ·
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Al-Mamun (abbàssida) і Islam · Al-Mamun (abbàssida) і Sunnisme ·
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Alí ibn Abi-Tàlib і Islam · Alí ibn Abi-Tàlib і Sunnisme ·
Al·là
«Al·là» en cal·ligrafia islàmica Al·là és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques.
Al·là і Islam · Al·là і Sunnisme ·
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Alcorà і Islam · Alcorà і Sunnisme ·
Aleia
Una aleia és cadascun dels 6.236 versicles en què se subdivideixen les sures o capítols de l'Alcorà.
Aleia і Islam · Aleia і Sunnisme ·
Aqida
Aqida (plural, literalment ‘convicció’, ‘creença’) és un terme utilitzat en l'islam equivalent a «dogma» o «credo».
Aqida і Islam · Aqida і Sunnisme ·
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Aràbia і Islam · Aràbia і Sunnisme ·
Aràbia Saudita
LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.
Aràbia Saudita і Islam · Aràbia Saudita і Sunnisme ·
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Arcàngel Gabriel і Islam · Arcàngel Gabriel і Sunnisme ·
Atharisme
Latharisme o escola atharita (de l'àrab, ‘textualisme’) és una de les tres escoles sunnites de teologia islàmica, junt amb l'aixarisme i el maturidisme.
Atharisme і Islam · Atharisme і Sunnisme ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Islam · Índia і Sunnisme ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Islam · Bagdad і Sunnisme ·
Batalla de Karbala
La batalla de Karbala, lliurada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).
Batalla de Karbala і Islam · Batalla de Karbala і Sunnisme ·
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Califa і Islam · Califa і Sunnisme ·
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Califat і Islam · Califat і Sunnisme ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Islam · Califat Abbàssida і Sunnisme ·
Corrents de l'islam
Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.
Corrents de l'islam і Islam · Corrents de l'islam і Sunnisme ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Islam · Edat mitjana і Sunnisme ·
Fàtima az-Zahrà
Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.
Fàtima az-Zahrà і Islam · Fàtima az-Zahrà і Sunnisme ·
Fiqh
El fiqh (de l'àrab, ‘saber’, ‘coneixement’, ‘comprensió’) defineix, dins de l'islam, la jurisprudència religiosa; es tracta de les interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) de casos que no queden clars ni en l'Alcorà ni en la sunna basada en els hadits.
Fiqh і Islam · Fiqh і Sunnisme ·
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Gihad і Islam · Gihad і Sunnisme ·
Gran Mesquita de Kairuan
La gran mesquita de Kairuan o mesquita d'Uqba ibn Nafi és un dels monuments del patrimoni de la humanitat de la UNESCO i la principal mesquita de Tunísia, a la ciutat de Kairuan antecessora de totes les mesquites del món islàmic occidental tret de les de Turquia i els Balcans, Suposadament construïda per Uqba ibn Nafi a partir del 670, ocupa 9.000 m².
Gran Mesquita de Kairuan і Islam · Gran Mesquita de Kairuan і Sunnisme ·
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Hadit і Islam · Hadit і Sunnisme ·
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Haiximita і Islam · Haiximita і Sunnisme ·
Hanafisme
El hanafisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (màdhhabs) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el xafiisme i el malikisme.
Hanafisme і Islam · Hanafisme і Sunnisme ·
Hanbalisme
El hanbalisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanafisme, el xafiisme i el malikisme.
Hanbalisme і Islam · Hanbalisme і Sunnisme ·
Ibn Abd-al-Wahhab
Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab ibn Sulayman at-Tamimí, més conegut simplement pel seu nàssab com Ibn Abd-al-Wahhab (al-Uyayna, actual Aràbia Saudita, 1703 - Dariyya, 1792) va ser un teòleg musulmà que és a l'origen del corrent religiós anomenat wahhabisme.
Ibn Abd-al-Wahhab і Islam · Ibn Abd-al-Wahhab і Sunnisme ·
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Ibn Khaldun і Islam · Ibn Khaldun і Sunnisme ·
Ibn Taymiyya
Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.
Ibn Taymiyya і Islam · Ibn Taymiyya і Sunnisme ·
Ijmà
Lijmà —, ‘unanimitat’, ‘consens’— és un dels mètodes utilitzats pel dret islàmic per a establir jurisprudència.
Ijmà і Islam · Ijmà і Sunnisme ·
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Imam і Islam · Imam і Sunnisme ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Imperi Otomà і Islam · Imperi Otomà і Sunnisme ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Imperi Safàvida і Islam · Imperi Safàvida і Sunnisme ·
Kalam
El kalam és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.
Islam і Kalam · Kalam і Sunnisme ·
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Islam і Kharigisme · Kharigisme і Sunnisme ·
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Islam і Mahoma · Mahoma і Sunnisme ·
Malikisme
El malikisme —, , o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.
Islam і Malikisme · Malikisme і Sunnisme ·
Maturidisme
El maturidisme o lescola maturidita és una de les principals escoles teològiques o daqida islàmica.
Islam і Maturidisme · Maturidisme і Sunnisme ·
Màdhhab
Un màdhhab és una escola de jurisprudència islàmica (fiqh).
Islam і Màdhhab · Màdhhab і Sunnisme ·
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Islam і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Muàwiya ibn Abi-Sufyan і Sunnisme ·
Muhàmmad Àbduh
Muhàmmad Àbduh (delta del Nil, 1849 - Alexandria, 11 de juliol de 1905) va ser un intel·lectual i teòleg egipci, jurista i reformador religiós, considerat el fundador del moviment modernista de l'islam.
Islam і Muhàmmad Àbduh · Muhàmmad Àbduh і Sunnisme ·
Mutazilisme
El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.
Islam і Mutazilisme · Mutazilisme і Sunnisme ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Islam і Omeies · Omeies і Sunnisme ·
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Islam і Pakistan · Pakistan і Sunnisme ·
Predestinació en l'islam
El qàdar (de l'àrab, ‘destí’, ‘fat’, ‘predestinació’) és el concepte islàmic de «destí diví» o «predestinació».
Islam і Predestinació en l'islam · Predestinació en l'islam і Sunnisme ·
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Islam і Primer califat · Primer califat і Sunnisme ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Islam і Primera Guerra Mundial · Primera Guerra Mundial і Sunnisme ·
Profeta
Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.
Islam і Profeta · Profeta і Sunnisme ·
Profetes en l'islam
Els profetes en l'islam són aquelles persones que, segons els musulmans, Déu va escollir d'entre cada nació i en diferents períodes de la història per transmetre als homes el Seu missatge; Muhàmmad (Mahoma) seria el darrer d'aquests transmissors, el qui donaria el missatge definitiu.
Islam і Profetes en l'islam · Profetes en l'islam і Sunnisme ·
Qiyàs
El qiyàs (de l'àrab, ‘comparació’, ‘analogia’, ‘raonament per analogia’) és, per a la jurisprudència sunnita musulmana, un procés de raonament per analogia utilitzat per a resoldre casos litigiosos quan l'explicació no es troba directament en l'Alcorà o en els hadits, normalment perquè es tracta de fets o situacions nous o no recollits explícitament en les dues fonts esmentades.
Islam і Qiyàs · Qiyàs і Sunnisme ·
Quraix
La tribu de Quraix o de Curaix o els quraixites —— era la tribu dominant a la Meca quan va sorgir l'islam, els membres de la qual s'encarregaven de la protecció de la Kaba.
Islam і Quraix · Quraix і Sunnisme ·
Sahaba
En l'islam, els sahaba, literalment ‘els companys’, és com es coneixen els primers musulmans i musulmanes que van conèixer personalment el profeta Muhàmmad.
Islam і Sahaba · Sahaba і Sunnisme ·
Salafisme
El salafisme (de l'àrab, al seu torn derivada de la paraula àrab sàlaf, ‘predecessors’ o ‘primeres generacions’) és un moviment reformista musulmà sorgit a Egipte a la fi del en el context de la Nahda o renaixement cultural àrab.
Islam і Salafisme · Salafisme і Sunnisme ·
Subcontinent indi
Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.
Islam і Subcontinent indi · Subcontinent indi і Sunnisme ·
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Islam і Sufisme · Sufisme і Sunnisme ·
Sunna
La sunna (de l'àrab, ‘regla’, ‘norma’, ‘llei’, ‘ús’, ‘pràctica’) és el capteniment habitual del profeta Muhàmmad i dels seus primers companys en les circumstàncies de la vida que, llevat d'alguns casos, té valor de norma per als creients.
Islam і Sunna · Sunna і Sunnisme ·
Tawhid
El tawhid (literalment ‘unitat ’, ‘unicitat ’) és un concepte central de l'islam que defineix el monoteisme estricte d'aquesta religió.
Islam і Tawhid · Sunnisme і Tawhid ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Islam і Teologia · Sunnisme і Teologia ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Islam і Turquia · Sunnisme і Turquia ·
Umma (islam)
Lumma (‘comunitat’ o ‘nació’, amb la mateixa etimologia que, ‘mare’) designa, dins de l'islam, la «comunitat dels creients» més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.
Islam і Umma (islam) · Sunnisme і Umma (islam) ·
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Islam і Uthman ibn Affan · Sunnisme і Uthman ibn Affan ·
Wahhabisme
El wahhabisme —de l'àrab — és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.
Islam і Wahhabisme · Sunnisme і Wahhabisme ·
Xafiisme
El xafiisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.
Islam і Xafiisme · Sunnisme і Xafiisme ·
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Islam і Xaria · Sunnisme і Xaria ·
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Islam і Sunnisme
- Què tenen en comú Islam і Sunnisme
- Semblances entre Islam і Sunnisme
Comparació entre Islam і Sunnisme
Islam té 413 relacions, mentre que Sunnisme té 141. Com que tenen en comú 70, l'índex de Jaccard és 12.64% = 70 / (413 + 141).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Islam і Sunnisme. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
