Similituds entre Isfahan і Qazvín
Isfahan і Qazvín tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Abbas I el Gran, Aq Qoyunlu, Atabeg, Azerbaidjan, Àdud-ad-Dawla, Àhmad Sanjar, Cobànides, Gran Khorasan, Il-kanat, Imad-ad-Dawla, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Iran, Iraq, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jibal, Khwarizm, Majd-ad-Dawla, Mardawidj ibn Ziyar, Nàdir-Xah Afxar, Qara Qoyunlu, Qom, Rayy, Rukn-ad-Dawla, Samànides, Teheran, Toghril Beg I, Wuixmaguir ibn Ziyar.
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Abbas I el Gran і Isfahan · Abbas I el Gran і Qazvín ·
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Aq Qoyunlu і Isfahan · Aq Qoyunlu і Qazvín ·
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Atabeg і Isfahan · Atabeg і Qazvín ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Azerbaidjan і Isfahan · Azerbaidjan і Qazvín ·
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Àdud-ad-Dawla і Isfahan · Àdud-ad-Dawla і Qazvín ·
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Àhmad Sanjar і Isfahan · Àhmad Sanjar і Qazvín ·
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Cobànides і Isfahan · Cobànides і Qazvín ·
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Gran Khorasan і Isfahan · Gran Khorasan і Qazvín ·
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Il-kanat і Isfahan · Il-kanat і Qazvín ·
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Imad-ad-Dawla і Isfahan · Imad-ad-Dawla і Qazvín ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Imperi Safàvida і Isfahan · Imperi Safàvida і Qazvín ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Imperi Sassànida і Isfahan · Imperi Sassànida і Qazvín ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Imperi Seljúcida і Isfahan · Imperi Seljúcida і Qazvín ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Iran і Isfahan · Iran і Qazvín ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Iraq і Isfahan · Iraq і Qazvín ·
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Isfahan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Jalal-ad-Din Mangubertí і Qazvín ·
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Isfahan і Jibal · Jibal і Qazvín ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Isfahan і Khwarizm · Khwarizm і Qazvín ·
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Isfahan і Majd-ad-Dawla · Majd-ad-Dawla і Qazvín ·
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Isfahan і Mardawidj ibn Ziyar · Mardawidj ibn Ziyar і Qazvín ·
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Isfahan і Nàdir-Xah Afxar · Nàdir-Xah Afxar і Qazvín ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Isfahan і Qara Qoyunlu · Qara Qoyunlu і Qazvín ·
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Isfahan і Qom · Qazvín і Qom ·
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Isfahan і Rayy · Qazvín і Rayy ·
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Isfahan і Rukn-ad-Dawla · Qazvín і Rukn-ad-Dawla ·
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Isfahan і Samànides · Qazvín і Samànides ·
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Isfahan і Teheran · Qazvín і Teheran ·
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Isfahan і Toghril Beg I · Qazvín і Toghril Beg I ·
Wuixmaguir ibn Ziyar
Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.
Isfahan і Wuixmaguir ibn Ziyar · Qazvín і Wuixmaguir ibn Ziyar ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Isfahan і Qazvín
- Què tenen en comú Isfahan і Qazvín
- Semblances entre Isfahan і Qazvín
Comparació entre Isfahan і Qazvín
Isfahan té 144 relacions, mentre que Qazvín té 272. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 6.97% = 29 / (144 + 272).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Isfahan і Qazvín. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: