Similituds entre Irgun і Yitshaq Rabín
Irgun і Yitshaq Rabín tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): David Ben-Gurion, Estat sobirà, Forces de Defensa d'Israel, Guerra dels Sis Dies, Hebreu, Israel, Jerusalem, Jordània, Kenésset, Likud, Menahem Beguín, Palestina, Quibuts, Sàbat, Sionisme, Tel-Aviv, Yitshaq Rabín, Yitshaq Xamir, 1 de març.
David Ben-Gurion
,, fou un líder sionista, sindicalista, periodista, polític i estadista israelià.
David Ben-Gurion і Irgun · David Ben-Gurion і Yitshaq Rabín ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Estat sobirà і Irgun · Estat sobirà і Yitshaq Rabín ·
Forces de Defensa d'Israel
Les Forces de Defensa d'Israel, abreujadament FDI (en hebreu צבא הגנה לישראל,, anomenades abreujadament צה»ל (Tsàhal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la «defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel» i la «protecció dels seus habitants». Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de l'any 1948, el Tsàhal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat. Una ordre del ministre de Defensa David Ben-Gurion el 26 de maig de 1948, va crear oficialment les Forces de Defensa d'Israel com un exèrcit de lleva format a partir del grup paramilitar Haganà, amb la incorporació dels grups militants Irgun i Lehi. Les FDI van servir com a forces armades d'Israel en totes les grans operacions-incloent militars del país -inclosa la guerra de Palestina del 1948, les Operacions de represàlia (1951-1956), la Guerra del Sinaí (1956), la Guerra de l'Aigua (1964-1967), la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de desgast (1967-1970), la Batalla de Karameh (1968), l'Operació Primavera de Joventut (com a part de l'Operació Ira de Déu), la Guerra del Yom Kippur (1973), l'Operació Entebbe (1976), l'Operació Litani (1978), la Guerra del Líban de 1982, el Conflicte del sud del Líban (1985-2000), la Primera Intifada (1987-1993), la Segona Intifada (2000-2005), l'Operació Escut Defensiu (2002), la Guerra del Líban de 2006, l'Operació Plom Fos, l'Operació Columna de Núvol i la recent Operació Marge Protector del 2014 -. El nombre de guerres i conflictes fronterers en els quals l'exèrcit israelià ha estat involucrat en la seva curta història fa que sigui una de les forces armades més ben entrenades del món en el desenvolupament de la batalla. Tot i que originalment les FDI van operar en tres fronts -contra el Líban i Síria al nord, Jordània i Iraq a l'est, i Egipte al sud després dels acords de pau egipci-israelians del 1979 posteriors a la Pau de Camp David, han concentrat les seves activitats al Sud del Líban i als Territoris Palestins, inclosa la Primera i la Segona Intifada. Les Forces de Defensa d'Israel es diferencia de la majoria de les forces armades al món de moltes maneres. Les diferències inclouen el reclutament obligatori de les dones i la seva estructura, que posa l'accent en les estretes relacions entre l'exèrcit, la marina i la força aèria. Des de la seva fundació, les FDI han estat dissenyades específicament perquè coincideixin amb la situació de seguretat única d'Israel. Les FID són una de les institucions més importants de la societat israeliana, i influeixen en l'economia del país, la cultura i l'escena política. El 1965, les Forces de Defensa d'Israel va ser guardonades amb el Premi Israel per la seva contribució a l'educació. L'exèrcit israelià utilitza diverses tecnologies desenvolupades a Israel, moltes d'ells fetes específicament per satisfer les necessitats de les FDI, com el carro de combat principal Merkava, el transport blindat de personal Achzarit, sistemes armamentístics d'alta tecnologia, el sistema de defensa de míssils Cúpula de Ferro, el sistema de protecció activa per a vehicles Trophy, i els rifles d'assalt la IMI Galil i el fusell Tavor. El subfusell Uzi va ser inventat a Israel i fou utilitzat per l'exèrcit israelià fins al desembre de 2003, la qual cosa posava fi a un període de servei que va començar el 1954. Després del 1967, l'exèrcit israelià manté estretes relacions militars amb els Estats Units, inclosa la cooperació al desenvolupament, com al jet F-15I, el sistema de defensa làser Thel, i el sistema de defensa de míssils Arrow.
Forces de Defensa d'Israel і Irgun · Forces de Defensa d'Israel і Yitshaq Rabín ·
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Guerra dels Sis Dies і Irgun · Guerra dels Sis Dies і Yitshaq Rabín ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Hebreu і Irgun · Hebreu і Yitshaq Rabín ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Irgun і Israel · Israel і Yitshaq Rabín ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Irgun і Jerusalem · Jerusalem і Yitshaq Rabín ·
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Irgun і Jordània · Jordània і Yitshaq Rabín ·
Kenésset
La Kenésset (en הַכְּנֶסֶת, IPA, literalment ‘l'Assemblea’) és el parlament unicameral d'Israel.
Irgun і Kenésset · Kenésset і Yitshaq Rabín ·
Likud
Imatge de Binyamín Netanyahu, líder del Likud. El Likud (הליכוד, literalment consolidació, unió) és un partit de la dreta liberal i conservadora israeliana.
Irgun і Likud · Likud і Yitshaq Rabín ·
Menahem Beguín
''Menahem Beguín (1978)'' Menahem Beguín a Camp David el 1978 Menahem Beguín, en hebreu: מְנַחֵם בּגִין, (Brest-Litovsk, Polònia 1913 - Jerusalem, 1992) fou un polític israelià, d'origen polonès, que va esdevenir el 1977 el sisè Primer Ministre d'Israel.
Irgun і Menahem Beguín · Menahem Beguín і Yitshaq Rabín ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Irgun і Palestina · Palestina і Yitshaq Rabín ·
Quibuts
Un quibuts (en hebreu: קיבוץ, grup o aplec; en plural: quibbutsim: קיבוצים) és una comunitat col·lectiva israeliana que pretenia combinar el socialisme i el sionisme en una forma de sionisme laborista.
Irgun і Quibuts · Quibuts і Yitshaq Rabín ·
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Irgun і Sàbat · Sàbat і Yitshaq Rabín ·
Sionisme
El sionisme (en hebreu: הציונות) (transliterat: HaTzionut) és un moviment nacionalista que va sorgir al segle XIX per permetre l'establiment d'una pàtria per al poble jueu a Palestina, regió que es correspon aproximadament amb la Terra d'Israel en la tradició jueva.
Irgun і Sionisme · Sionisme і Yitshaq Rabín ·
Tel-Aviv
Tel-Aviv-Jafa és una ciutat israeliana situada a la costa mediterrània.
Irgun і Tel-Aviv · Tel-Aviv і Yitshaq Rabín ·
Yitshaq Rabín
miniatura Yitshaq Rabín, premi Nobel de la Pau Yitshaq Rabín (יִצְחַק רָבִּין) (Jerusalem, 1 de març de 1922 - Tel Aviv, 4 de novembre de 1995) va ser un militar i polític israelià.
Irgun і Yitshaq Rabín · Yitshaq Rabín і Yitshaq Rabín ·
Yitshaq Xamir
Yitshaq Xamir (יִצְחָק שָׁמִיר) (Różana, Polònia - avui Ruzhany, Belarús, 15 d'octubre de 1915 - Tel Aviv, Israel, 30 de juny de 2012) fou Primer Ministre d'Israel entre 1983 i 1984 i altre cop del 1986 al 1992.
Irgun і Yitshaq Xamir · Yitshaq Rabín і Yitshaq Xamir ·
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Irgun і Yitshaq Rabín
- Què tenen en comú Irgun і Yitshaq Rabín
- Semblances entre Irgun і Yitshaq Rabín
Comparació entre Irgun і Yitshaq Rabín
Irgun té 165 relacions, mentre que Yitshaq Rabín té 84. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 7.63% = 19 / (165 + 84).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Irgun і Yitshaq Rabín. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: