Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Iran і Pèrsia
Iran і Pèrsia tenen 137 coses en comú (en Uniopèdia): Abadan, Afganistan, Ahwaz, Alexandre el Gran, Altiplà Iranià, Anatòlia, Anxan, Arbust, Ardabil, Armènia, Ase, Assíria, Atenes, Auró, Avèstic, Azerbaidjan, Àsia Central, Babilònia, Bactriana, Balutxistan Occidental, Búfal aquàtic, Bosc mixt hircà del Caspi, Boscos de Hara, Bou, Cabirol, Cabra, Cambises II de Pèrsia, Camell, Capra aegagrus aegagrus, Cavall, ..., Cérvol comú, Cérvols, Cigonya, Civilització de la vall de l'Indus, Clima continental, Clima subtropical, Cupressàcies, Darios el Gran, Diàdocs, Dinastia afxàrida, Dinastia Qajar, Edat de pedra, Egipte, Elam, Elburz, Eneolític, Estats Units d'Amèrica, Fagus, Faisà, Falcó, Freixe, Garrigues, Gasela, Golf Pèrsic, Grau Celsius, Guepard asiàtic, Guerres mèdiques, Guineu, Hemió, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Indus, Iraq, Isfahan, Judaisme, Juniperus, Kerman, Kermanxah, Khorramxahr, Khuzestan, Llac Urmia, Lleó asiàtic, Llengües indoeuropees, Llengua elamita, Lleopard persa, Mar Càspia, Mashad, Medes, Mesopotàmia, Mongols, Morera, Mufló, Muntanya Damavand, Neolític, Noguera, Om, Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, Orient Mitjà, Os bru, Os del Tibet, Ovella, Pakistan, Palestina, Parts, Pedra calcària, Perdiu chukar, Pistatxer, Plantes, Província de Fars, Província de Lorestan, Quercus, Rússia, Riu Helmand, Riu Karun, Roure, Ruhol·lah Khomeini, Salze, Sànscrit, Sàtrapa, Sedentarisme, Sefid Rud, Segona Guerra Mundial, Senglar, Sialk, Sumeri, Susa (Iran), Tabriz, Tamerlà, Teheran, Tigre de la mar Càspia, Turcs, Turkmenistan, Turquia, Xa, Xatt al-Arab, Xiisme, Xina, Xiraz, Zagros, Zoroastrisme. Ampliar l'índex (107 més) »
Abadan
Abadan (àrab Abbadan, que és el nom que va portar fins al 1935, persa آبادان) és una ciutat del sud-oest de l'illa del mateix nom a la riba esquerra del Shatt al-Arab a l'Iran a l'ostan (província) de Khuzestan i al comtat d'Abadan.
Abadan і Iran · Abadan і Pèrsia ·
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Afganistan і Iran · Afganistan і Pèrsia ·
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Ahwaz і Iran · Ahwaz і Pèrsia ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Iran · Alexandre el Gran і Pèrsia ·
Altiplà Iranià
Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.
Altiplà Iranià і Iran · Altiplà Iranià і Pèrsia ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Iran · Anatòlia і Pèrsia ·
Anxan
Anxan (en sumeri: 𒀭𒍝𒀭 An sá an) va ser un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.
Anxan і Iran · Anxan і Pèrsia ·
Arbust
La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.
Arbust і Iran · Arbust і Pèrsia ·
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Ardabil і Iran · Ardabil і Pèrsia ·
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Armènia і Iran · Armènia і Pèrsia ·
Ase
L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Assíria і Iran · Assíria і Pèrsia ·
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Atenes і Iran · Atenes і Pèrsia ·
Auró
Inflorescència d'''Acer platanoides'' (erable) Els aurons (Acer) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les sapindàcies (Sapindaceae).
Avèstic
Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.
Avèstic і Iran · Avèstic і Pèrsia ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Azerbaidjan і Iran · Azerbaidjan і Pèrsia ·
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Àsia Central і Iran · Àsia Central і Pèrsia ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Iran · Babilònia і Pèrsia ·
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Bactriana і Iran · Bactriana і Pèrsia ·
Balutxistan Occidental
Bandera del Balutxistan Occidental Balutxistan Occidental (en balutxi: گۏریچی بلۏچستان) o Balutxistan afganès, és la part del Balutxistan que roman sota administració iraniana.
Balutxistan Occidental і Iran · Balutxistan Occidental і Pèrsia ·
Búfal aquàtic
El búfal aquàtic o búfal indi (Bubalus bubalis) és un gran ungulat, membre de la subfamília dels bovins que es troba tant en estat domèstic com silvestre.
Búfal aquàtic і Iran · Búfal aquàtic і Pèrsia ·
Bosc mixt hircà del Caspi
Lerik a Azerbaijan L'ecoregió Bosc mixt hircà de la Càspia o Jungles de l'Iran que es troba dins del bioma dels boscs mixts temperats de fulla ampla, és una zona de boscos exuberants de la terra baixa i montans que ocupen una superfície d'uns 55.000 km² prop de les ribes meridionals de la mar Càspia de l'Iran i Azerbaijan.
Bosc mixt hircà del Caspi і Iran · Bosc mixt hircà del Caspi і Pèrsia ·
Boscos de Hara
Boscos Hara Boscos Hara a Qeshm Els Manglars de Qeshm o Boscos Hara de Qeshm és el nom comú pels boscos de manglars situats al litoral sud de l'Iran, particularment prop de l'illa de Qeshm en el Golf Pèrsic.
Boscos de Hara і Iran · Boscos de Hara і Pèrsia ·
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Cabirol
El cabirol (Capreolus capreolus) és el membre de la família Cervidae més petit d'Euràsia.
Cabirol і Iran · Cabirol і Pèrsia ·
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Cabra і Iran · Cabra і Pèrsia ·
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Cambises II de Pèrsia і Iran · Cambises II de Pèrsia і Pèrsia ·
Camell
Els camells o gamells (Camelus) són un gènere de mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres.
Camell і Iran · Camell і Pèrsia ·
Capra aegagrus aegagrus
Capra aegagrus aegagrus és l'avantpassat salvatge de la cabra domèstica.
Capra aegagrus aegagrus і Iran · Capra aegagrus aegagrus і Pèrsia ·
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Cavall і Iran · Cavall і Pèrsia ·
Cérvol comú
Exemplars de cérvol comú El cérvol o cérvol comú (Cervus elaphus) és una espècie de cérvol àmpliament distribuïda per l'hemisferi nord.
Cérvol comú і Iran · Cérvol comú і Pèrsia ·
Cérvols
Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.
Cérvols і Iran · Cérvols і Pèrsia ·
Cigonya
Una cigonya volant. Les cigonyes són els ocells del gènere Ciconia.
Cigonya і Iran · Cigonya і Pèrsia ·
Civilització de la vall de l'Indus
La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al tercer mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjan.
Civilització de la vall de l'Indus і Iran · Civilització de la vall de l'Indus і Pèrsia ·
Clima continental
Köppen El clima continental és el clima de l'interior dels continents a la zona climàtica temperada.
Clima continental і Iran · Clima continental і Pèrsia ·
Clima subtropical
Les zones de clima subtropical del món (en groc), segons Köppen. Clima subtropical és el tipus de clima amb característiques intermèdies entre els climes pròpiament tropicals i el clima subàrtic.
Clima subtropical і Iran · Clima subtropical і Pèrsia ·
Cupressàcies
Les cupressàcies (Cupressaceae) són una família de coníferes de l'ordre de les pinals.
Cupressàcies і Iran · Cupressàcies і Pèrsia ·
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Darios el Gran і Iran · Darios el Gran і Pèrsia ·
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Diàdocs і Iran · Diàdocs і Pèrsia ·
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Dinastia afxàrida і Iran · Dinastia afxàrida і Pèrsia ·
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Dinastia Qajar і Iran · Dinastia Qajar і Pèrsia ·
Edat de pedra
L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.
Edat de pedra і Iran · Edat de pedra і Pèrsia ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Iran · Egipte і Pèrsia ·
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Elburz і Iran · Elburz і Pèrsia ·
Eneolític
Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.
Eneolític і Iran · Eneolític і Pèrsia ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Iran · Estats Units d'Amèrica і Pèrsia ·
Fagus
Fagus (faig) és un gènere de plantes amb flor de la família Fagaceae (la mateixa família que el garric l'alzina i el roure).
Fagus і Iran · Fagus і Pèrsia ·
Faisà
Faisà és el nom amb què es coneixen els individus d'unes 35 espècies que pertanyen a 11 gèneres de la subfamília Phasianinae, família dels fasiànids.
Faisà і Iran · Faisà і Pèrsia ·
Falcó
Falcó és el nom comú que s'aplica a la major part de les espècies del gènere Falco, que són ocells rapinyaires de la família dels falcònids (Falconidae).
Falcó і Iran · Falcó і Pèrsia ·
Freixe
''Fraxinus angustifolia'' Flors de ''F. excelsior'' Llavors de F. excelsior ''Fraxinus ornus'' Els freixes (Fraxinus) són un gènere de plantes amb flor de la família Oleaceae (oleàcies).
Freixe і Iran · Freixe і Pèrsia ·
Garrigues
Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis.
Garrigues і Iran · Garrigues і Pèrsia ·
Gasela
Una gasela és un tipus de bòvid del gènere Gazella.
Gasela і Iran · Gasela і Pèrsia ·
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Golf Pèrsic і Iran · Golf Pèrsic і Pèrsia ·
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Grau Celsius і Iran · Grau Celsius і Pèrsia ·
Guepard asiàtic
El guepard asiàtic (Acinonyx jubatus venaticus), també conegut com a guepard iranià és una espècie críticament amenaçada de guepard, és concretament una subespècie, que actualment només es troba a l'Iran.
Guepard asiàtic і Iran · Guepard asiàtic і Pèrsia ·
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Guerres mèdiques і Iran · Guerres mèdiques і Pèrsia ·
Guineu
Guineu roja ''Vulpes vulpes''- Crani Les guineus, guilles o raboses (antigament renards, volps o guinardes) són mamífers de la família dels cànids.
Guineu і Iran · Guineu і Pèrsia ·
Hemió
L'hemió o ase salvatge (Equus hemionus) és un mamífer gros de la família dels èquids.
Hemió і Iran · Hemió і Pèrsia ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Imperi Aquemènida і Iran · Imperi Aquemènida і Pèrsia ·
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Imperi Mede і Iran · Imperi Mede і Pèrsia ·
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Imperi Part і Iran · Imperi Part і Pèrsia ·
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Imperi Persa і Iran · Imperi Persa і Pèrsia ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і Iran · Imperi Romà і Pèrsia ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Imperi Safàvida і Iran · Imperi Safàvida і Pèrsia ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Imperi Sassànida і Iran · Imperi Sassànida і Pèrsia ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Imperi Selèucida і Iran · Imperi Selèucida і Pèrsia ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Imperi Seljúcida і Iran · Imperi Seljúcida і Pèrsia ·
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Indus і Iran · Indus і Pèrsia ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Iran і Isfahan · Isfahan і Pèrsia ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Iran і Judaisme · Judaisme і Pèrsia ·
Juniperus
Juniperus és un gènere de coníferes de la família de les cupressàcies, que compren ginebres, càdecs i savines.
Iran і Juniperus · Juniperus і Pèrsia ·
Kerman
La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.
Iran і Kerman · Kerman і Pèrsia ·
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Iran і Kermanxah · Kermanxah і Pèrsia ·
Khorramxahr
Khorramxahr és un port i ciutat de la província de Khuzestan, a l'Iran, uns 10 km al nord d'Abadan, a la dreta del Xatt al-Arab (Arvand Rud, en persa), prop de la confluència amb el canal Haffar, afluent del Karun.
Iran і Khorramxahr · Khorramxahr і Pèrsia ·
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Iran і Khuzestan · Khuzestan і Pèrsia ·
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Iran і Llac Urmia · Llac Urmia і Pèrsia ·
Lleó asiàtic
El lleó asiàtic (Panthera leo persica) és l'única subespècie de lleó que actualment es pot trobar fora d'Àfrica en llibertat.
Iran і Lleó asiàtic · Lleó asiàtic і Pèrsia ·
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Iran і Llengües indoeuropees · Llengües indoeuropees і Pèrsia ·
Llengua elamita
Lelamita era una llengua parlada a Elam i regions veïnes, fins fa poc coneguda només pels textos escrits en escriptura cuneïforme trobats a Susa i alguns altres llocs, i que daten d'entre el 2400 i el 300 aC.
Iran і Llengua elamita · Llengua elamita і Pèrsia ·
Lleopard persa
El lleopard persa (Panthera pardus ciscaucasica) és la subespècie més grossa de lleopard i és nativa del nord de l'Iran, est de Turquia, el Caucas, sud del Turkmenistan, i parts occidentals de l'Afganistan.
Iran і Lleopard persa · Lleopard persa і Pèrsia ·
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Iran і Mar Càspia · Mar Càspia і Pèrsia ·
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Iran і Mashad · Mashad і Pèrsia ·
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Iran і Medes · Medes і Pèrsia ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Iran і Mesopotàmia · Mesopotàmia і Pèrsia ·
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Iran і Mongols · Mongols і Pèrsia ·
Morera
Les moreres (Morus) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les moràcies (Moraceae).
Iran і Morera · Morera і Pèrsia ·
Mufló
El mufló (o antigament mufró o moltó de Còrsega) (del grup Ovis orientalis orientalis) es reconeix pel seu aspecte d'ovella, car aquesta darrera té el seu origen en el mufló.
Iran і Mufló · Mufló і Pèrsia ·
Muntanya Damavand
Situació dins el Mazanderan i el comtat d'Amol La muntanya Damāvand (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan.
Iran і Muntanya Damavand · Muntanya Damavand і Pèrsia ·
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Iran і Neolític · Neolític і Pèrsia ·
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Iran і Noguera · Noguera і Pèrsia ·
Om
Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.
Iran і Om · Om і Pèrsia ·
Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
lires amb un homenatge a la FAO L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) és una organització específica de l'ONU, creada el 16 d'octubre de 1945, a la ciutat de Quebec.
Iran і Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació · Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació і Pèrsia ·
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Iran і Orient Mitjà · Orient Mitjà і Pèrsia ·
Os bru
Los bru (Ursus arctos), onso o ossa (al Pallars) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.
Iran і Os bru · Os bru і Pèrsia ·
Os del Tibet
''Ursus thibetanus formosanus'' Pell d'un os del Tibet (c. 1938) Cadell al zoo de Berlin Al zoo Chiang Mai, de Tailàndia Os del Tibet Os a Anholter Park, a Alemanya Il·lustració de l'any 1896 Los del Tibet (Ursus thibetanus) és un os de mida mitjana, amb urpes esmolades i de pelatge negre amb una marca de color crema en forma de ve baixa al pit.
Iran і Os del Tibet · Os del Tibet і Pèrsia ·
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Iran і Ovella · Ovella і Pèrsia ·
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Iran і Pakistan · Pèrsia і Pakistan ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Iran і Palestina · Pèrsia і Palestina ·
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Iran і Parts · Pèrsia і Parts ·
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Iran і Pedra calcària · Pèrsia і Pedra calcària ·
Perdiu chukar
'' Alectoris chukar falki '' La perdiu chukar (Alectoris chukar) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids que viu en zones amb herba o escassa vegetació de la zona paleàrtica, des del sud-est d'Europa fins a Mongòlia i el nord de la Xina.
Iran і Perdiu chukar · Pèrsia і Perdiu chukar ·
Pistatxer
El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit, de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia Central.
Iran і Pistatxer · Pèrsia і Pistatxer ·
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Iran і Plantes · Pèrsia і Plantes ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Iran і Província de Fars · Pèrsia і Província de Fars ·
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Iran і Província de Lorestan · Pèrsia і Província de Lorestan ·
Quercus
Quercus és un gènere d'arbres (i alguns arbusts) de la família de les fagàcies.
Iran і Quercus · Pèrsia і Quercus ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Iran і Rússia · Pèrsia і Rússia ·
Riu Helmand
LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.
Iran і Riu Helmand · Pèrsia і Riu Helmand ·
Riu Karun
El riu Karun (també escrit Karun, Karūn i Karoun) és un riu de l'Iran, que antigament es va dir Pasitigris.
Iran і Riu Karun · Pèrsia і Riu Karun ·
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Iran і Roure · Pèrsia і Roure ·
Ruhol·lah Khomeini
El seyyed Ruhol·lah Khomeini, àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini (17 de maig del 1900 – 3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia.
Iran і Ruhol·lah Khomeini · Pèrsia і Ruhol·lah Khomeini ·
Salze
El salze (Salix L.) (sarga, salenca, vimetera, vimenera, vimer) és un gènere de plantes amb flor de la família de les salicàcies.
Iran і Salze · Pèrsia і Salze ·
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Iran і Sànscrit · Pèrsia і Sànscrit ·
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Iran і Sàtrapa · Pèrsia і Sàtrapa ·
Sedentarisme
Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.
Iran і Sedentarisme · Pèrsia і Sedentarisme ·
Sefid Rud
El Sefid Rud (persa Sefīd-Rūd o o Sepīd-Rūd سفیدرود "Riu Blanc", en àzeri Kizil-Üzen o Qizil Uzun, "Riu Roig"; en àrab Nahr al-Abyad que vol dir "Riu Blanc") també transliterat Sefidrud, Sefidrood, Sepidrood o Sepidrud, és un riu de l'Iran d'uns 670 km que neix al nord-oest del país prop d'Ardilan i corre en direcció generalment nord-est per desguassar a la mar Càspia prop de Rasht.
Iran і Sefid Rud · Pèrsia і Sefid Rud ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Iran і Segona Guerra Mundial · Pèrsia і Segona Guerra Mundial ·
Senglar
El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.
Iran і Senglar · Pèrsia і Senglar ·
Sialk
Sialk o Tepe Sialk (en persa, تپه سیلک) és un gran jaciment arqueològic d'època neolítica i antiga situat en un suburbi de la ciutat de Kaixan, província d'Isfahan, al centre de l'Iran.
Iran і Sialk · Pèrsia і Sialk ·
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Iran і Sumeri · Pèrsia і Sumeri ·
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Iran і Susa (Iran) · Pèrsia і Susa (Iran) ·
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Iran і Tabriz · Pèrsia і Tabriz ·
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Iran і Tamerlà · Pèrsia і Tamerlà ·
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Iran і Teheran · Pèrsia і Teheran ·
Tigre de la mar Càspia
Tigre de la mar Càspia en captivitat. Zoo de Berlín, 1899 El tigre de la mar Càspia (Panthera tigris sbsp. virgata) era una població de tigres que vivia a l'Iran, el Caucas (Armènia), l'Iraq, l'Afganistan, Turquia, Mongòlia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, el Tadjikistan, el Turkmenistan i l'Uzbekistan, fins que aparentment s'extingí a finals de la dècada del 1950, tot i que hi ha hagut suposades observacions del tigre més recentment.
Iran і Tigre de la mar Càspia · Pèrsia і Tigre de la mar Càspia ·
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Iran і Turcs · Pèrsia і Turcs ·
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Iran і Turkmenistan · Pèrsia і Turkmenistan ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Iran і Turquia · Pèrsia і Turquia ·
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Iran і Xa · Pèrsia і Xa ·
Xatt al-Arab
El Xatt al-Arab al seu pas per Basra El Xatt al-Arab (‘Costa dels Àrabs’) o Arvand (Arvandrūd) és un riu format a la ciutat d'Al-Qurna (Iraq) per la unió de l'Eufrates i el Tigris, que corren junts els últims 170 km fins a arribar al golf Pèrsic.
Iran і Xatt al-Arab · Pèrsia і Xatt al-Arab ·
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Iran і Xiisme · Pèrsia і Xiisme ·
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Iran і Xiraz · Pèrsia і Xiraz ·
Zagros
La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.
Iran і Zagros · Pèrsia і Zagros ·
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Iran і Pèrsia
- Què tenen en comú Iran і Pèrsia
- Semblances entre Iran і Pèrsia
Comparació entre Iran і Pèrsia
Iran té 263 relacions, mentre que Pèrsia té 431. Com que tenen en comú 137, l'índex de Jaccard és 19.74% = 137 / (263 + 431).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Iran і Pèrsia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
