Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ioga і Krixna

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Ioga і Krixna

Ioga vs. Krixna

Adi Sesha (expansió de Sankarshan) El ioga (en sànscrit i pali: योग, yóga, "jou" o "unió") és una de les sis darsanes o escoles de filosofia índia àstika que ja es practicava a l'Índia cap al III mil·lenni aC. Ananta Shesha. Baix relleu al temple de Somnathpur, a Karnataka (l'Índia). La mare Iashoda banya al nadó Krisna (il·lustració d'un manuscrit del ''Bhagavat-purana'', Bombai, 1500 aprox., 10,4 × 20,5 cm). Ganesha amb dues esposes; el segon panell mostra a Krishna amb dues dones. Iamuna (il·lustració d'un manuscrit del ''Bhagavat-purana'', Bombai, l'Índia, 1760-1765, 20,5 × 28,6 cm). Krishna i les gopis; sèrie ''ragamala'', c. 1710, pintura sobre paper (19 × 18 cm); actualment en el Museu Britànic. Krishna es troba amb les gopis a la nit (1765); d'un manuscrit del text ''Guita-govinda'', sobre paper (14,9 × 25,1 cm); actualment a Bombai Rayastán). Aryuna. Krixna (en devanagari कृष्ण, kṛṣṇa, "ombra" en sànscrit) és una divinitat important de lhinduisme.

Similituds entre Ioga і Krixna

Ioga і Krixna tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): Índia, Bhagavad Gita, Braman, Hinduisme, Llengües indoeuropees, Sànscrit, Vixnu, Vrindavan, Xiva (hinduisme).

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Índia і Ioga · Índia і Krixna · Veure més »

Bhagavad Gita

Bhagavad Gita, versos 11:32. Krixna instruint a Arjuna a Kurukshetra. Representació d'Arjuna a Angkor Vat; Phnom Bakheng El Bhagavad Gita (en devanagari: श्रीमद्भगवद्गीता, srīmadbhagavadgītā, 'Cant del Benaventurat') és un poema èpic que forma part del Mahabharata (capítol 23:40), un dels texts més importants de l'hinduisme.

Bhagavad Gita і Ioga · Bhagavad Gita і Krixna · Veure més »

Braman

Braman - també escrit bràman, brahman o bràhman - (en sànscrit, brāhmaṇ, "expansió") és un concepte filosofico-espiritual indi que fa referència al principi originari de l'univers.

Braman і Ioga · Braman і Krixna · Veure més »

Hinduisme

Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.

Hinduisme і Ioga · Hinduisme і Krixna · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Ioga і Llengües indoeuropees · Krixna і Llengües indoeuropees · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Ioga і Sànscrit · Krixna і Sànscrit · Veure més »

Vixnu

Sesa Vixnu amb els seus atributs Vixnu (en devanagari: विष्णु, viṣṇu) és la forma de déu que encarna la preservació a l'hinduisme.

Ioga і Vixnu · Krixna і Vixnu · Veure més »

Vrindavan

Keshi Ghat (balneari del dimoni Keshi) sobre el riu sagrat Iamuna. Fotografia de l'actual temple de Madan Mohan, un altre nom de Krixna. jaines meditant a Vrindavan. Vrindavan és una localitat situada al districte de Mathura, a l'estat d'Uttar Pradesh (nord de l'Índia).

Ioga і Vrindavan · Krixna і Vrindavan · Veure més »

Xiva (hinduisme)

Estàtua de Xiva a Bangalore, Índia Xiva ballant la dansa còsmica; bronze Txola. Xiva (en devanagari शिव, Śiva, que significa "el propici") és una de les divinitats més importants de l'hinduisme.

Ioga і Xiva (hinduisme) · Krixna і Xiva (hinduisme) · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Ioga і Krixna

Ioga té 142 relacions, mentre que Krixna té 90. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 3.88% = 9 / (142 + 90).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Ioga і Krixna. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »