Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca, Albarrasí, Alfons el Cast, Aragó, Atac a Tudela, Augèr de Berbedà, Carcassona, Carles I d'Anjou, Climent IV, Comtat de Comenge, Corona d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Es Bòrdes, Eustaqui de Beaumarchais, Felip III de França, França, Guerra de Sicília (1282-1294), Invasió, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Les, Llista de comtes de Barcelona, Navardún, Papa, Papa Martí IV, París, Pere el Gran, Querimònia, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Navarra, Regne de València, Salardú, Senescal, Setge d'Albarrasí (1284), Setge d'Ull, Tolosa de Llenguadoc, Tractat d'Argelers, Tractat d'Emparança, Tractat de Corbeil, Tudela, Vall d'Aran, Vespres Sicilianes, Viella, 1 de novembre, 11 de novembre, 1175, 1258, 1283, ..., 1284, 1298, 1313, 17 d'octubre, 27 d'agost, 27 de febrer. Ampliar l'índex (6 més) »
Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca
L'administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca transcorregué entre els anys 1298 i 1313, sota el govern de Jaume II de Mallorca i els primers anys de Sanç I de Mallorca, producte de l'acord de Jaume el Just i Felip el Bell d'encomanar el govern de la vall a un rei neutral mentre es resolia la disputa sobre la seva pertinença a un o altre monarca.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca · Veure més »
Albarrasí
Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Albarrasí · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Alfons el Cast · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Aragó · Veure més »
Atac a Tudela
El Setge de Tudela de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Atac a Tudela · Veure més »
Augèr de Berbedà
Augèr de Berbedà (–), senyor de Lés, fou un noble aranès.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Augèr de Berbedà · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Carcassona · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Carles I d'Anjou · Veure més »
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Climent IV · Veure més »
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Comtat de Comenge · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Corona d'Aragó · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Es Bòrdes
Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Es Bòrdes · Veure més »
Eustaqui de Beaumarchais
Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Eustaqui de Beaumarchais · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Felip III de França · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і França · Veure més »
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »
Invasió
Les tropes alemanyes marxen a través de Varsòvia, Polònia, el 1939 durant la invasió alemanya de Polònia. Una invasió és una acció militar que consisteix en l'entrada de les forces armades d'una entitat geopolítica en un territori controlat per una altra entitat semblant, normalment amb l'objectiu de conquistar el territori o canviar el govern establert.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Invasió · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Les
Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Les · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Navardún
Navardún és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Navardún · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Papa · Veure més »
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Papa Martí IV · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і París · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Pere el Gran · Veure més »
Querimònia
El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Querimònia · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Regne de França · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Regne de València · Veure més »
Salardú
Salardú (o Salardun en grafia panoccitana) és una vila, cap del municipi de Naut Aran, del terçó de Pujòlo, a la comarca de la Vall d'Aran.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Salardú · Veure més »
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Senescal · Veure més »
Setge d'Albarrasí (1284)
El Setge d'Albarrasí fou una campanya de Pere el Gran el 1284, que va culminar amb la incorporació de la Senyoria d'Albarrasí al Regne d'Aragó.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Setge d'Albarrasí (1284) · Veure més »
Setge d'Ull
El Setge d'Ull, de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Setge d'Ull · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tractat d'Argelers
El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Tractat d'Argelers · Veure més »
Tractat d'Emparança
El Tractat d'Emparança fou un conveni de protecció o ampara atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller el mes de març de 1130 al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça).
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Tractat d'Emparança · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Tractat de Corbeil · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Tudela · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Vall d'Aran · Veure més »
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Vespres Sicilianes · Veure més »
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і Viella · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і 1 de novembre · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і 11 de novembre · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і 1175 · Veure més »
1258
Sense descripció.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і 1258 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і 1283 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і 1284 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і 1298 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і 1313 · Veure més »
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і 17 d'octubre · Veure més »
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і 27 d'agost · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Invasió de la Vall d'Aran (1283) і 27 de febrer · Veure més »
