Similituds entre Invasions bàrbares і Regnes germànics
Invasions bàrbares і Regnes germànics tenen 44 coses en comú (en Uniopèdia): Alamans, Alans, Alboí, Angles, Arianisme, Àtila, Balcans, Burgundis, Carlemany, Catolicisme, Clodoveu I, Edat mitjana, Estilicó, Flavi Honori, Francs, Gàl·lia, Heptarquia anglosaxona, Hispània, Huns, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Juts, Leovigild, Limites romani, Longobards, Mar Bàltica, Mèrcia, Monarca, Monarquia, Occident, ..., Odoacre, Ostrogots, Pannònia, Regne Franc, Rin, Saxons, Silinges, Sueus, Teodoric el Gran, Vàndals, Vikings, Visigots, Wessex, Zenó. Ampliar l'índex (14 més) »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Alamans і Invasions bàrbares · Alamans і Regnes germànics ·
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Alans і Invasions bàrbares · Alans і Regnes germànics ·
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Alboí і Invasions bàrbares · Alboí і Regnes germànics ·
Angles
Els angles a Anglaterra Els angles —angeln en alemany, englas en anglès antic, anglus (sing.), anglii (pl.) en llatí— foren un poble germànic provinent d'Angeln, a l'actual estat de Slesvig-Holstein, que durant el s'establí a l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i Nortúmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya.
Angles і Invasions bàrbares · Angles і Regnes germànics ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Invasions bàrbares · Arianisme і Regnes germànics ·
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Àtila і Invasions bàrbares · Àtila і Regnes germànics ·
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Balcans і Invasions bàrbares · Balcans і Regnes germànics ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Burgundis і Invasions bàrbares · Burgundis і Regnes germànics ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Invasions bàrbares · Carlemany і Regnes germànics ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Invasions bàrbares · Catolicisme і Regnes germànics ·
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Clodoveu I і Invasions bàrbares · Clodoveu I і Regnes germànics ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Invasions bàrbares · Edat mitjana і Regnes germànics ·
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Estilicó і Invasions bàrbares · Estilicó і Regnes germànics ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Flavi Honori і Invasions bàrbares · Flavi Honori і Regnes germànics ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Invasions bàrbares · Francs і Regnes germànics ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Invasions bàrbares · Gàl·lia і Regnes germànics ·
Heptarquia anglosaxona
illa de la Gran Bretanya vers l'any 800 L'Heptarquia anglosaxona (del grec επτά, hepta, 'set', i αρχία, arkhia, 'poder', 'autoritat') és el nom donat al període de la història britànica comprès entre els anys 475 i 827, caracteritzat per l'existència d'un conjunt de set regnes establerts pels pobles angles, saxons i juts que des del van envair la part meridional de l'illa de la Gran Bretanya, quan ja feia gairebé 70 anys que aquest territori havia estat abandonat per les legions romanes.
Heptarquia anglosaxona і Invasions bàrbares · Heptarquia anglosaxona і Regnes germànics ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і Invasions bàrbares · Hispània і Regnes germànics ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Huns і Invasions bàrbares · Huns і Regnes germànics ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і Invasions bàrbares · Imperi Romà і Regnes germànics ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Invasions bàrbares · Imperi Romà d'Orient і Regnes germànics ·
Juts
Península de Jutlàndia Els juts (també poden trobar-se com a Iuti o Iutæ a les fonts) van ser un poble germànic que, segons Beda, eren un dels tres pobles germànics més poderosos que, al voltant del 430 dC, van arribar a territori de l'actual Anglaterra.
Invasions bàrbares і Juts · Juts і Regnes germànics ·
Leovigild
Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.
Invasions bàrbares і Leovigild · Leovigild і Regnes germànics ·
Limites romani
Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi.
Invasions bàrbares і Limites romani · Limites romani і Regnes germànics ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Invasions bàrbares і Longobards · Longobards і Regnes germànics ·
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Invasions bàrbares і Mar Bàltica · Mar Bàltica і Regnes germànics ·
Mèrcia
Mèrcia (anglès antic: Mierce, 'gent de la frontera') va ser un dels regnes de l'Heptarquia anglosaxona que van formar després Anglaterra.
Invasions bàrbares і Mèrcia · Mèrcia і Regnes germànics ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Invasions bàrbares і Monarca · Monarca і Regnes germànics ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Invasions bàrbares і Monarquia · Monarquia і Regnes germànics ·
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Invasions bàrbares і Occident · Occident і Regnes germànics ·
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Invasions bàrbares і Odoacre · Odoacre і Regnes germànics ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Invasions bàrbares і Ostrogots · Ostrogots і Regnes germànics ·
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Invasions bàrbares і Pannònia · Pannònia і Regnes germànics ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Invasions bàrbares і Regne Franc · Regne Franc і Regnes germànics ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Invasions bàrbares і Rin · Regnes germànics і Rin ·
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Invasions bàrbares і Saxons · Regnes germànics і Saxons ·
Silinges
Els silinges (Silingae, Σιλίγγαι) foren un poble de Germania que vivia al sud dels sèmnons entre el Mons Asciburgius i el riu Albis (Elba).
Invasions bàrbares і Silinges · Regnes germànics і Silinges ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Invasions bàrbares і Sueus · Regnes germànics і Sueus ·
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Invasions bàrbares і Teodoric el Gran · Regnes germànics і Teodoric el Gran ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Invasions bàrbares і Vàndals · Regnes germànics і Vàndals ·
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Invasions bàrbares і Vikings · Regnes germànics і Vikings ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Invasions bàrbares і Visigots · Regnes germànics і Visigots ·
Wessex
Wessex (contracció en anglès antic west sax de "saxons de l'oest") és un dels regnes de l'heptarquia anglosaxona.
Invasions bàrbares і Wessex · Regnes germànics і Wessex ·
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Invasions bàrbares і Regnes germànics
- Què tenen en comú Invasions bàrbares і Regnes germànics
- Semblances entre Invasions bàrbares і Regnes germànics
Comparació entre Invasions bàrbares і Regnes germànics
Invasions bàrbares té 74 relacions, mentre que Regnes germànics té 279. Com que tenen en comú 44, l'índex de Jaccard és 12.46% = 44 / (74 + 279).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Invasions bàrbares і Regnes germànics. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: