Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Introducció a la teoria de grups і Varietat (matemàtiques)
Introducció a la teoria de grups і Varietat (matemàtiques) tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Carl Friedrich Gauß, Demostració per inducció, Difeomorfisme, Dimensió, Equació, Equació diferencial, Espai euclidià, Espai topològic, Espai vectorial, Espaitemps, Funció, Funció contínua, Geometria, Geometria algebraica, Geometria hiperbòlica, Grup de simetria, Grup finit, Grup lineal general, Grup ortogonal, Henri Poincaré, Hermann Weyl, Joseph Louis Lagrange, Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Niels Henrik Abel, Nombre complex, Nombre real, Si i només si, Sophus Lie, Teoria de cordes, ..., Teoria de gauge, Teoria quàntica de camps, Topologia, Topologia algebraica, Varietat diferenciable, Veïnat (matemàtiques). Ampliar l'índex (6 més) »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Carl Friedrich Gauß і Introducció a la teoria de grups · Carl Friedrich Gauß і Varietat (matemàtiques) ·
Demostració per inducció
date.
Demostració per inducció і Introducció a la teoria de grups · Demostració per inducció і Varietat (matemàtiques) ·
Difeomorfisme
En matemàtiques, i més concretament en geometria diferencial, un difeomorfisme és un isomorfisme dins la categoria de les varietats diferenciables: és una aplicació invertible entre dues varietats diferenciables tal que transporta l'estructura diferenciable d'una en l'estructura diferenciable de l'altra.
Difeomorfisme і Introducció a la teoria de grups · Difeomorfisme і Varietat (matemàtiques) ·
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Dimensió і Introducció a la teoria de grups · Dimensió і Varietat (matemàtiques) ·
Equació
date.
Equació і Introducció a la teoria de grups · Equació і Varietat (matemàtiques) ·
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Equació diferencial і Introducció a la teoria de grups · Equació diferencial і Varietat (matemàtiques) ·
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Espai euclidià і Introducció a la teoria de grups · Espai euclidià і Varietat (matemàtiques) ·
Espai topològic
Els espais topològics són els principals objectes de treball en la disciplina matemàtica de la topologia.
Espai topològic і Introducció a la teoria de grups · Espai topològic і Varietat (matemàtiques) ·
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Espai vectorial і Introducció a la teoria de grups · Espai vectorial і Varietat (matemàtiques) ·
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Espaitemps і Introducció a la teoria de grups · Espaitemps і Varietat (matemàtiques) ·
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Funció і Introducció a la teoria de grups · Funció і Varietat (matemàtiques) ·
Funció contínua
Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.
Funció contínua і Introducció a la teoria de grups · Funció contínua і Varietat (matemàtiques) ·
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Geometria і Introducció a la teoria de grups · Geometria і Varietat (matemàtiques) ·
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Geometria algebraica і Introducció a la teoria de grups · Geometria algebraica і Varietat (matemàtiques) ·
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Geometria hiperbòlica і Introducció a la teoria de grups · Geometria hiperbòlica і Varietat (matemàtiques) ·
Grup de simetria
permuten el tetraèdre a través de les diverses posicions. Les 12 rotacions formen el '''grup (de simetria) de rotació''' de la figura. El grup de simetria d'un objecte (imatge, senyal, etcètera) és el grup de totes les isometries sota les quals és invariant amb l'operació de composició de funcions.
Grup de simetria і Introducció a la teoria de grups · Grup de simetria і Varietat (matemàtiques) ·
Grup finit
En matemàtiques, un grup finit és un grup constituït per un nombre finit d'elements, és a dir, que té cardinal finit.
Grup finit і Introducció a la teoria de grups · Grup finit і Varietat (matemàtiques) ·
Grup lineal general
En matemàtiques, el grup lineal general de mida n sobre un cos K o un anell A és el conjunt de les matrius invertibles quadrades de mida n×n amb coeficients a K o A amb l'operació de composició o multiplicació de matrius usual.
Grup lineal general і Introducció a la teoria de grups · Grup lineal general і Varietat (matemàtiques) ·
Grup ortogonal
En matemàtiques, el grup ortogonal de dimensió n, denotat O(n), és el grup de transformacions isomètriques (que preserven la distància) d'un espai Euclidià de dimensió n que preserven un punt fix, on l'operació de grup és donada per la composició de transformacions.
Grup ortogonal і Introducció a la teoria de grups · Grup ortogonal і Varietat (matemàtiques) ·
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Henri Poincaré і Introducció a la teoria de grups · Henri Poincaré і Varietat (matemàtiques) ·
Hermann Weyl
va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.
Hermann Weyl і Introducció a la teoria de grups · Hermann Weyl і Varietat (matemàtiques) ·
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Introducció a la teoria de grups і Joseph Louis Lagrange · Joseph Louis Lagrange і Varietat (matemàtiques) ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Introducció a la teoria de grups і Matemàtiques · Matemàtiques і Varietat (matemàtiques) ·
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Introducció a la teoria de grups і Matriu (matemàtiques) · Matriu (matemàtiques) і Varietat (matemàtiques) ·
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Introducció a la teoria de grups і Niels Henrik Abel · Niels Henrik Abel і Varietat (matemàtiques) ·
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Introducció a la teoria de grups і Nombre complex · Nombre complex і Varietat (matemàtiques) ·
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Introducció a la teoria de grups і Nombre real · Nombre real і Varietat (matemàtiques) ·
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Introducció a la teoria de grups і Si i només si · Si i només si і Varietat (matemàtiques) ·
Sophus Lie
Marius Sophus Lie (Nordfjordeid, 17 de desembre de 1842 – Christiania (actual Oslo), 18 de febrer de 1899) va ser un matemàtic noruec.
Introducció a la teoria de grups і Sophus Lie · Sophus Lie і Varietat (matemàtiques) ·
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Introducció a la teoria de grups і Teoria de cordes · Teoria de cordes і Varietat (matemàtiques) ·
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Introducció a la teoria de grups і Teoria de gauge · Teoria de gauge і Varietat (matemàtiques) ·
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Introducció a la teoria de grups і Teoria quàntica de camps · Teoria quàntica de camps і Varietat (matemàtiques) ·
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Introducció a la teoria de grups і Topologia · Topologia і Varietat (matemàtiques) ·
Topologia algebraica
tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.
Introducció a la teoria de grups і Topologia algebraica · Topologia algebraica і Varietat (matemàtiques) ·
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Introducció a la teoria de grups і Varietat diferenciable · Varietat (matemàtiques) і Varietat diferenciable ·
Veïnat (matemàtiques)
obert prou petit ''B'' que conté ''p'' i és contingut dins ''V''. Un rectangle no és un veïnat de cap dels seus vèrtexs. En topologia i àrees relacionades de la matemàtica, un veïnat o entorn és un dels conceptes bàsics en un espai topològic.
Introducció a la teoria de grups і Veïnat (matemàtiques) · Varietat (matemàtiques) і Veïnat (matemàtiques) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Introducció a la teoria de grups і Varietat (matemàtiques)
- Què tenen en comú Introducció a la teoria de grups і Varietat (matemàtiques)
- Semblances entre Introducció a la teoria de grups і Varietat (matemàtiques)
Comparació entre Introducció a la teoria de grups і Varietat (matemàtiques)
Introducció a la teoria de grups té 240 relacions, mentre que Varietat (matemàtiques) té 194. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 8.29% = 36 / (240 + 194).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Introducció a la teoria de grups і Varietat (matemàtiques). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
