Similituds entre Intel·ligència artificial і Lògica proposicional
Intel·ligència artificial і Lògica proposicional tenen 6 coses en comú (en Uniopèdia): Aristòtil, George Boole, Gottlob Frege, Lògica formal, Lògica matemàtica, Raonament deductiu.
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Intel·ligència artificial · Aristòtil і Lògica proposicional ·
George Boole
George Boole (Lincoln, Lincolnshire, 2 de novembre del 1815 - Ballintemple, Cork, 8 de desembre del 1864), va ser un matemàtic, educador, lògic i filòsof anglès.
George Boole і Intel·ligència artificial · George Boole і Lògica proposicional ·
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Gottlob Frege і Intel·ligència artificial · Gottlob Frege і Lògica proposicional ·
Lògica formal
La lògica formal és la part de la lògica que, a diferència de la lògica informal, es dedica a l'estudi de la inferència mitjançant la construcció de llenguatges formals, sistemes deductius i semàntiques formals.
Intel·ligència artificial і Lògica formal · Lògica formal і Lògica proposicional ·
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Intel·ligència artificial і Lògica matemàtica · Lògica matemàtica і Lògica proposicional ·
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Intel·ligència artificial і Raonament deductiu · Lògica proposicional і Raonament deductiu ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Intel·ligència artificial і Lògica proposicional
- Què tenen en comú Intel·ligència artificial і Lògica proposicional
- Semblances entre Intel·ligència artificial і Lògica proposicional
Comparació entre Intel·ligència artificial і Lògica proposicional
Intel·ligència artificial té 207 relacions, mentre que Lògica proposicional té 37. Com que tenen en comú 6, l'índex de Jaccard és 2.46% = 6 / (207 + 37).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Intel·ligència artificial і Lògica proposicional. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: