Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Intel·ligència artificial і Lògica
Intel·ligència artificial і Lògica tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Alan Turing, Algorisme, Aristòtil, Comportament, Filosofia, George Boole, Gottlob Frege, Informàtica, Lògica difusa, Lògica formal, Lògica matemàtica, Lògica proposicional, Lingüística computacional, Matemàtiques, Plató, Probabilitat, Programació d'ordinadors, Programació lògica, Raonament, Raonament deductiu, Raonament inductiu, Sil·logisme, Sistema, Teoria de la computabilitat.
Alan Turing
Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.
Alan Turing і Intel·ligència artificial · Alan Turing і Lògica ·
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Algorisme і Intel·ligència artificial · Algorisme і Lògica ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Intel·ligència artificial · Aristòtil і Lògica ·
Comportament
Un comportament o conducta és una acció o reacció d'un subjecte davant l'entorn; el conjunt d'activitats que du a terme un animal per relacionar-se amb el medi ambient.
Comportament і Intel·ligència artificial · Comportament і Lògica ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Filosofia і Intel·ligència artificial · Filosofia і Lògica ·
George Boole
George Boole (Lincoln, Lincolnshire, 2 de novembre del 1815 - Ballintemple, Cork, 8 de desembre del 1864), va ser un matemàtic, educador, lògic i filòsof anglès.
George Boole і Intel·ligència artificial · George Boole і Lògica ·
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Gottlob Frege і Intel·ligència artificial · Gottlob Frege і Lògica ·
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Informàtica і Intel·ligència artificial · Informàtica і Lògica ·
Lògica difusa
La lògica difusa, lògica heurística, lògica borrosa (en anglès fuzzy) es basa, com a posició diferencial, en allò relatiu respecte al que s'ha observat.
Intel·ligència artificial і Lògica difusa · Lògica і Lògica difusa ·
Lògica formal
La lògica formal és la part de la lògica que, a diferència de la lògica informal, es dedica a l'estudi de la inferència mitjançant la construcció de llenguatges formals, sistemes deductius i semàntiques formals.
Intel·ligència artificial і Lògica formal · Lògica і Lògica formal ·
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Intel·ligència artificial і Lògica matemàtica · Lògica і Lògica matemàtica ·
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Intel·ligència artificial і Lògica proposicional · Lògica і Lògica proposicional ·
Lingüística computacional
La lingüística computacional és un camp multidisciplinari de la lingüística i la informàtica que utilitza la informàtica per estudiar i tractar el llenguatge humà.
Intel·ligència artificial і Lingüística computacional · Lògica і Lingüística computacional ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Intel·ligència artificial і Matemàtiques · Lògica і Matemàtiques ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Intel·ligència artificial і Plató · Lògica і Plató ·
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Intel·ligència artificial і Probabilitat · Lògica і Probabilitat ·
Programació d'ordinadors
La programació d'ordinadors o programació informàtica (sovint abreujat programació o codificació) és el procés d'escriure, provar, depurar/solucionar problemes, i mantenir el codi font de programes.
Intel·ligència artificial і Programació d'ordinadors · Lògica і Programació d'ordinadors ·
Programació lògica
La programació lògica consisteix en l'aplicació del corpus de coneixement sobre lògica per al disseny de llenguatges de programació; no ha de confondre's amb la disciplina de la lògica computacional.
Intel·ligència artificial і Programació lògica · Lògica і Programació lògica ·
Raonament
El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.
Intel·ligència artificial і Raonament · Lògica і Raonament ·
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Intel·ligència artificial і Raonament deductiu · Lògica і Raonament deductiu ·
Raonament inductiu
El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.
Intel·ligència artificial і Raonament inductiu · Lògica і Raonament inductiu ·
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Intel·ligència artificial і Sil·logisme · Lògica і Sil·logisme ·
Sistema
Un sistema és qualsevol conjunt d'elements en interacció, és a dir, un grup de parts en interacció que funcionen com un tot i que és distingible del seu entorn a través d'uns límits o fronteres reconegudes.
Intel·ligència artificial і Sistema · Lògica і Sistema ·
Teoria de la computabilitat
La teoria de la computabilitat és la part de la computació que estudia els problemes de decisió que poden ser resolts amb un algorisme o equivalentment amb una màquina de Turing.
Intel·ligència artificial і Teoria de la computabilitat · Lògica і Teoria de la computabilitat ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Intel·ligència artificial і Lògica
- Què tenen en comú Intel·ligència artificial і Lògica
- Semblances entre Intel·ligència artificial і Lògica
Comparació entre Intel·ligència artificial і Lògica
Intel·ligència artificial té 207 relacions, mentre que Lògica té 154. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 6.65% = 24 / (207 + 154).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Intel·ligència artificial і Lògica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
