Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Integració

Índex Integració

La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.

Taula de continguts

  1. 184 les relacions: Adrien-Marie Legendre, Algorisme de Risch, Anàlisi matemàtica, Antic Egipte, Aplicació lineal, Arnaud Denjoy, Arquimedes, Arrel enèsima, Augustin Louis Cauchy, Índia, Élie Cartan, Àrea, Bhaskara II, Bonaventura Cavalieri, Cabal hidràulic, Camp escalar, Camp vectorial, Càlcul (matemàtiques), Càlcul infinitesimal, Càlcul multivariable, Càrrega elèctrica, Coma flotant, Combinació lineal, Condensador, Conjunt, Conjunt fitat, Conjunt obert, Conjunt tancat, Corba, Corrent elèctric, Covector, Derivada, Derivada exterior, Desigualtat de Cauchy-Schwarz, Desigualtat de Hölder, Desigualtat de Minkowski, Diferencial d'una funció, Dimensió, Domini (matemàtiques), Electromagnetisme, Element (matemàtiques), Energia, Equació diferencial, Equació integral, Esfera, Espai, Espai compacte, Espai de Hilbert, Espai Lp, Espai mètric, ... Ampliar l'índex (134 més) »

  2. Funcions
  3. Integrals

Adrien-Marie Legendre

Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.

Veure Integració і Adrien-Marie Legendre

Algorisme de Risch

L'algorisme de Risch rep aquest nom en honor de Robert H. Risch, és un algorisme per al càlcul d'integrals indefinides (és a dir, per a trobar primitives).

Veure Integració і Algorisme de Risch

Anàlisi matemàtica

convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.

Veure Integració і Anàlisi matemàtica

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Veure Integració і Antic Egipte

Aplicació lineal

En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.

Veure Integració і Aplicació lineal

Arnaud Denjoy

va ser un matemàtic francès.

Veure Integració і Arnaud Denjoy

Arquimedes

Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.

Veure Integració і Arquimedes

Arrel enèsima

En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.

Veure Integració і Arrel enèsima

Augustin Louis Cauchy

,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.

Veure Integració і Augustin Louis Cauchy

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Integració і Índia

Élie Cartan

va ser un matemàtic francès que va fer treballs fonamentals en la teoria dels grups de Lie i les seves aplicacions geomètriques.

Veure Integració і Élie Cartan

Àrea

quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.

Veure Integració і Àrea

Bhaskara II

Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.

Veure Integració і Bhaskara II

Bonaventura Cavalieri

Bonaventura Cavalieri (Milà, 1598 - Bolonya, 1647) fou un jesuat i matemàtic italià, seguidor de Galileu i autor del mètode dels indivisibles.

Veure Integració і Bonaventura Cavalieri

Cabal hidràulic

El cabal hidràulic és la quantitat de líquid que passa per una secció concreta del seu recorregut per unitat de temps.

Veure Integració і Cabal hidràulic

Camp escalar

En matemàtiques i física, un camp escalar és un camp que associa un valor escalar a cada punt d'un espai.

Veure Integració і Camp escalar

Camp vectorial

conservatiu el rotacional no s'anul·la En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma \varphi:\R^n\to\R^m.

Veure Integració і Camp vectorial

Càlcul (matemàtiques)

El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats.

Veure Integració і Càlcul (matemàtiques)

Càlcul infinitesimal

El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).

Veure Integració і Càlcul infinitesimal

Càlcul multivariable

En matemàtiques, el càlcul multivariable (també anomenat càlcul multivariat) és l'extensió del càlcul en una variable a més d'una variable: la derivació i la integració de funcions de més d'una variable, en compte de només una.

Veure Integració і Càlcul multivariable

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Veure Integració і Càrrega elèctrica

Coma flotant

Coma flotant o punt flotant és un mètode de representació aproximada de nombres reals que es pot adaptar a l'ordre de magnitud del valor a representar, usualment traslladant la coma decimal - mitjançant un exponent - cap a la posició de la primera xifra significativa del valor.

Veure Integració і Coma flotant

Combinació lineal

Un vector \ x es diu que és combinació lineal d'un conjunt de vectors \ A.

Veure Integració і Combinació lineal

Condensador

Condensadors per a muntatge superficial (SMD), els dotze de l'esquerra, comparats amb dos condensadors tradicionals relativament petits Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el camp elèctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats però amb càrregues elèctriques oposades.

Veure Integració і Condensador

Conjunt

Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.

Veure Integració і Conjunt

Conjunt fitat

En anàlisi matemàtica i àrees relacionades de les matemàtiques, un conjunt es diu fitat si té la grandària limitada, en un sentit que cal precisar.

Veure Integració і Conjunt fitat

Conjunt obert

En matemàtiques, un conjunt obert (o simplement obert) és cadascun dels elements que conformen una topologia.

Veure Integració і Conjunt obert

Conjunt tancat

En topologia i altres branques de la matemàtica, un conjunt tancat és un conjunt el complementari del qual és un obert.

Veure Integració і Conjunt tancat

Corba

Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.

Veure Integració і Corba

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Veure Integració і Corrent elèctric

Covector

S'anomenen covectors o 1-forma les formes lineals d'un espai vectorial.

Veure Integració і Covector

Derivada

pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.

Veure Integració і Derivada

Derivada exterior

A matemàtiques, l'operador de derivada exterior (o diferencial exterior) de la topologia diferencial, amplia el concepte de l'diferencial d'una funció a formes diferencials d'un grau més alt.

Veure Integració і Derivada exterior

Desigualtat de Cauchy-Schwarz

En matemàtiques, la desigualtat de Cauchy-Schwarz, també coneguda com a desigualtat de Schwarz, desigualtat de Cauchy o desigualtat de Cauchy-Bunyakovski-Schwarz és una desigualtat molt útil present en moltes àrees, tals com l'àlgebra lineal aplicada a vectors, en l'anàlisi aplicat a sèries infinites i integració de productes, i en teoria de probabilitats, aplicada a variàncies i covariàncies.

Veure Integració і Desigualtat de Cauchy-Schwarz

Desigualtat de Hölder

En anàlisi matemàtica la desigualtat de Hölder és una desigualtat important entre integrals i una eina indispensable per a l'estudi d'espais L^p.

Veure Integració і Desigualtat de Hölder

Desigualtat de Minkowski

En anàlisi matemàtica, la desigualtat de Minkowski estableix que els espais L''p'' són espais vectorials amb una norma.

Veure Integració і Desigualtat de Minkowski

Diferencial d'una funció

En càlcul, el diferencial d'una funció representa la part principal del canvi a una funció y.

Veure Integració і Diferencial d'una funció

Dimensió

Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.

Veure Integració і Dimensió

Domini (matemàtiques)

En matemàtiques, el domini d'una funció matemàtica \,f: X \to Y és el conjunt dels valors de \,X pels quals la funció està definida.

Veure Integració і Domini (matemàtiques)

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Veure Integració і Electromagnetisme

Element (matemàtiques)

En teoria de conjunts, un element o membre d'un conjunt (o família de conjunts) és un objecte atòmic que forma part d'aquest conjunt (o família).

Veure Integració і Element (matemàtiques)

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Veure Integració і Energia

Equació diferencial

En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.

Veure Integració і Equació diferencial

Equació integral

Una equació integral és una equació en la qual una de les incògnites és una funció que apareix en una expressió sota el signe integral.

Veure Integració і Equació integral

Esfera

En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.

Veure Integració і Esfera

Espai

L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.

Veure Integració і Espai

Espai compacte

''B''.

Veure Integració і Espai compacte

Espai de Hilbert

En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.

Veure Integració і Espai de Hilbert

Espai Lp

En matemàtiques, els espais Lp són certs espais funcionals definits a partir de generalitzacions naturals de les p-normes dels espais vectorials de dimensió finita.

Veure Integració і Espai Lp

Espai mètric

En matemàtiques, un espai mètric és un conjunt X dotat d'una funció de distància (o mètrica) d entre totes les parelles d'elements de X. Un espai mètric és un cas particular d'espai topològic, i d'un espai topològic que té associada una distància es diu que és "metritzable".

Veure Integració і Espai mètric

Espai topològic

Els espais topològics són els principals objectes de treball en la disciplina matemàtica de la topologia.

Veure Integració і Espai topològic

Espai vectorial

'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.

Veure Integració і Espai vectorial

Espai vectorial topològic

En matemàtiques, un espai vectorial topològic és una estructura bàsica que combina l'estructura algebraica d'un espai vectorial amb una estructura topològica.

Veure Integració і Espai vectorial topològic

Eudox de Cnidos

Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.

Veure Integració і Eudox de Cnidos

Evangelista Torricelli

Evangelista Torricelli (Faenza, 15 d'octubre de 1608 - Florència, 25 d'octubre de 1647), fou un físic i matemàtic italià, conegut per ser l'inventor del baròmetre.

Veure Integració і Evangelista Torricelli

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Veure Integració і Física

Física clàssica

Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.

Veure Integració і Física clàssica

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Veure Integració і Força

Forma diferencial

En geometria diferencial, una forma diferencial és un objecte matemàtic pertanyent a un espai vectorial que apareix en el càlcul multivariable, càlcul tensorial o en física.

Veure Integració і Forma diferencial

Forma lineal

Sigui V un objecte matemàtic qualsevol amb estructura lineal sobre un altre objecte K amb estructura aritmètica.

Veure Integració і Forma lineal

Frontera (topologia)

Un conjunt (blau clar) i la seva frontera (blau fosc) En topologia i matemàtiques en general, la frontera d'un subconjunt S d'un espai topològic X és el conjunt de punts als quals hom s'hi pot aproximar tant des dS com des de fora dS.

Veure Integració і Frontera (topologia)

Funció

parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.

Veure Integració і Funció

Funció característica (matemàtiques)

En matemàtiques, la funció característica o funció indicatriu és una funció definida en un conjunt X que indica la pertinença d'un element al subconjunt A de X, assignant el valor 1 per a tots els elements de A i el valor 0 per a tots els elements de X que no formen part de A.

Veure Integració і Funció característica (matemàtiques)

Funció contínua

Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.

Veure Integració і Funció contínua

Funció contínuament diferenciable

Gràfica d'una funció contínuament diferenciable. En anàlisi matemàtica, una classe diferenciable és una classificació d'una funció d'acord amb les propietats de les seves derivades.

Veure Integració і Funció contínuament diferenciable

Funció elemental

En matemàtiques, una funció elemental és una funció d'una variable construïda a partir d'un nombre finit d'exponencials, logaritmes, constants i arrels d'equacions a través de la composició de funcions i combinacions emprant les quatre operacions elementals (suma, resta, multiplicació i divisió).

Veure Integració і Funció elemental

Funció esglaonada

Exemple de funció esglaonada Una funció esglaonada és la funció definida a trossos que en qualsevol interval finit en què estigui definida té un nombre finit de discontinuïtats c1 n, i en cada interval obert (ck, ck+1) és constant, tenint discontinuïtats de salt en els punts ck.

Veure Integració і Funció esglaonada

Funció especial

Una funció especial és una funció matemàtica particular, que per la seva importància en el camp de l'anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, la física i altres aplicacions, té noms i designacions més o menys establerts.

Veure Integració і Funció especial

Funció exponencial

En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.

Veure Integració і Funció exponencial

Funció fitada

Una il·lustració esquemàtica d'una funció fitada (vermell) i una no fitada (blau). Intuïtivament, el gràfic d'una funció fitada es queda dins d'una banda horitzontal, mentre que el gràfic d'una funció no fitada no ho fa.

Veure Integració і Funció fitada

Funció gamma

En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.

Veure Integració і Funció gamma

Funció mesurable

En matemàtiques, les funcions mesurables són funcions entre espais mesurables amb unes propietats adequades.

Veure Integració і Funció mesurable

Funció trigonomètrica

Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.

Veure Integració і Funció trigonomètrica

Geometria diferencial

En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.

Veure Integració і Geometria diferencial

Georg Friedrich Bernhard Riemann

va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.

Veure Integració і Georg Friedrich Bernhard Riemann

George Berkeley

, també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos.

Veure Integració і George Berkeley

Germund Dahlquist

va ser un matemàtic suec.

Veure Integració і Germund Dahlquist

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Veure Integració і Gottfried Wilhelm Leibniz

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Veure Integració і Gravetat

Gràfica d'una funció

En matemàtiques, la gràfica d'una funció f és la representació del conjunt de totes les parelles ordenades (x,f(x)).

Veure Integració і Gràfica d'una funció

Henri Léon Lebesgue

Henri-Léon Lebesgue (Beauvais, 28 de juny de 1875 - París, 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral.

Veure Integració і Henri Léon Lebesgue

Identitat de Parseval

En anàlisi matemàtica, la identitat de Parseval és un resultat fonamental sobre la suma de certes sèries obtingudes a partir de la sèrie de Fourier d'una funció.

Veure Integració і Identitat de Parseval

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Veure Integració і Infinit

Integració de fraccions racionals

La integració de les funcions racionals (per trobar la seva funció primitiva) es fa descomponent la fracció racional en la suma d'un polinomi més una sèrie de fraccions racionals amb el denominador de grau dos com a màxim i després integrant cada fracció.

Veure Integració і Integració de fraccions racionals

Integració de Montecarlo

Representació del mètode d'integració de Montecarlo. En aquest exemple, el domini ''d'' és el cercle interior, i el domini ''D'' és el quadrat. Com que l'àrea del quadrat es pot calcular fàcilment (4), hom pot estimar l'àrea del cercle (π*1²) a partir de la proporció (0,8) de punts a l'interior del cercle (40) respecte al nombre total de punts (50), obtenint així un valor aproximat per a l'àrea del cercle donat per 4*0,8.

Veure Integració і Integració de Montecarlo

Integració numèrica

En càlcul, la integració numèrica consisteix en una família d'algorismes per a calcular el valor numèric d'una integral definida, per extensió, el terme de vegades es fa servir també per a descriure la solució numèrica d'equacions diferencials ordinàries.

Veure Integració і Integració numèrica

Integració per canvi de variable

En càlcul, la regla de substitució o la integració per canvi de variable és una eina per a trobar primitives i integrals.

Veure Integració і Integració per canvi de variable

Integració per capes

La integració per capes (el mètode de closques en càlcul integral) és un mètode per calcular el volum d'un sòlid de revolució, basat a integrar al llarg d'una perpendicular a l'eix a l'eix de revolució.

Veure Integració і Integració per capes

Integració per discs

Integració per discs La integració per discs és un mitjà per calcular el volum d'un sòlid de revolució, en integrar al llarg de l'eix de revolució.

Veure Integració і Integració per discs

Integració per parts

En càlcul, la integració per parts és una regla que transforma la integral d'un producte de funcions en una altra integral que s'espera que sigui més senzilla de resoldre.

Veure Integració і Integració per parts

Integració per reducció

La Integració per reducció es pot fer servir quan es vol integrar una funció elevada a la potència n. Si es té una integral d'aquest tipus es pot establir una fórmula de reducció que es pot fer servir per calcular la integral per qualsevol valor de n.

Veure Integració і Integració per reducció

Integració per sèries

En càlcul de primitives la integració per sèries és un mètode emprat per trobar un desenvolupament en sèrie de la funció primitiva d'una funció donada.

Veure Integració і Integració per sèries

Integració per substitució trigonomètrica

En matemàtiques, la substitució trigonomètrica és la substitució d'altres expressions per expressions trigonomètriques.

Veure Integració і Integració per substitució trigonomètrica

Integració simbòlica

Integració simbòlica és el problema de trobar una fórmula per a la primitiva, o integral indefinida, d'una funció donada f(x), és a dir, trobar una funció derivable F(x) tal que Això també s'escriu La paraula simbòlica es fa servir per a distingir aquest problema de la integració numèrica, on el que es busca és el valor de F en un punt o un conjunt particular de punts.

Veure Integració і Integració simbòlica

Integral curvilínia

La trajectòria d'una partícula al llarg d'una corba dins d'un camp vectorial. A la part inferior es mostren els vectors que troba la partícula al llarg del seu recorregut. La suma del productes escalars d'aquests vectors amb el vector tangent a la corba a cada punt de la trajectòria serà el resultat de la integral de camí.

Veure Integració і Integral curvilínia

Integral de Daniell

Una de les principals dificultats que té la definició de la integral de Lebesgue és que, abans que es pugui obtenir cap resultat útil amb la integral, cal haver desenvolupat tota una teoria de la mesura.

Veure Integració і Integral de Daniell

Integral de Darboux

En càlcul, la integral de Darboux és una de les possibles definicions d'integral d'una funció.

Veure Integració і Integral de Darboux

Integral de Gauß

La integral de Gauß és una integral definida, que fou calculada per primera vegada per Gauß.

Veure Integració і Integral de Gauß

Integral de Henstock-Kurzwe

En matemàtiques, la integral de Henstock-Kurzweil, coneguda també com la integral de Denjoy i la integral de Perron, és una possible definició de la integral d'una funció.

Veure Integració і Integral de Henstock-Kurzwe

Integral de Lebesgue

La integral d'una funció positiva es pot interpretar com l'àrea continguda entre la corba i l'eix x. En matemàtiques, la integral d'una funció no negativa, en el cas més senzill es pot entendre com l'àrea entre el gràfic de la funció i l'eix x.

Veure Integració і Integral de Lebesgue

Integral de Lebesgue-Stieltjes

En matemàtiques la integral de Lebesgue-Stieltjes generalitza la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue, preservant molts dels avantatges d'aquesta última, però en un marc teòric de la mesura més general.

Veure Integració і Integral de Lebesgue-Stieltjes

Integral de Riemann

La integral de Riemann és una operació sobre una funció contínua i limitada en un interval, on a i b són anomenats extrems de la integració.

Veure Integració і Integral de Riemann

Integral de Riemann-Stieltjes

En matemàtiques, la integral de Riemann-Stieltjes és una generalització de la integral de Riemann, s'anomena així en honor de Bernhard Riemann i de Thomas Joannes Stieltjes.

Veure Integració і Integral de Riemann-Stieltjes

Integral de superfície

En matemàtiques, una integral de superfície és una integral definida calculada sobre una superfície (la qual pot ser corbada); es pot pensar en la relació entre la integral de superfície i la integral doble com l'equivalent en dues dimensions de la relació entre la integral curvilínia i la integral normal.

Veure Integració і Integral de superfície

Integral múltiple

Integral com a àrea entre dues corbes. La integral múltiple és un tipus d'integral definida estesa a funcions de més d'una variable real, per exemple, f(x,y) o f(x,y,z).

Veure Integració і Integral múltiple

Integral multiplicativa

Una integral multiplicativa o integral producte és una versió multiplicativa de la integral habitual basada en la suma.

Veure Integració і Integral multiplicativa

Integral no elemental

En matemàtiques, una integral no elemental és una integral per a la qual es pot demostrar que no existeix cap fórmula en termes de funcions elementals (és a dir polinomis, funcions trigonomètriques, exponencials, logarítmiques i productes i composicions d'aquestes funcions).

Veure Integració і Integral no elemental

Interpolació

En anàlisi numèrica, la interpolació és l'obtenció de noves dades a partir d'un nombre discret de dades originals.

Veure Integració і Interpolació

Interpolació polinòmica de Lagrange

En anàlisi numèrica, el polinomi de Lagrange, anomenat així en honor de Joseph-Louis Lagrange, és el polinomi que interpola un conjunt de punts donat en la forma de Lagrange.

Veure Integració і Interpolació polinòmica de Lagrange

Interval (matemàtiques)

En matemàtica, un interval (o essent més precisos, un interval real) és un conjunt que conté tots i cadascun dels nombres reals que es troben entre dos nombres indicats anomenats extrems.

Veure Integració і Interval (matemàtiques)

Inverses de les funcions trigonomètriques

En matemàtiques, les inverses de les funcions trigonomètriques són les funcions que desfan l'aplicació de les funcions trigonomètriques i retornen l'angle original.

Veure Integració і Inverses de les funcions trigonomètriques

Isaac Barrow

Isaac Barrow va ser un matemàtic anglès, del, primer catedràtic lucasià i mestre d'Isaac Newton.

Veure Integració і Isaac Barrow

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Veure Integració і Isaac Newton

Jean-Baptiste-Joseph Fourier

Placa a la casa natal de Joseph Fourier a Auxerre Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, 21 de març de 1768 - París, 16 de maig de 1830), fou un matemàtic, físic i egiptòleg francès, conegut pels seus treballs sobre la descomposició de funcions periòdiques en sèries trigonomètriques convergents anomenades ''sèries de Fourier'', que va acabar desenvolupant-se en l'anàlisi harmònica, així com en les seves aplicacions als problemes de propagació de la calor (Llei de Fourier) i de vibracions.

Veure Integració і Jean-Baptiste-Joseph Fourier

Johann Radon

va ser un matemàtic austríac, d'origen bohemi.

Veure Integració і Johann Radon

Límit

En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.

Veure Integració і Límit

Límits d'integració

En càlcul i en anàlisi matemàtica els límits d'integració de la integral d'una funció integrable Riemann f definida en un interval tancat i fitat són els nombres reals a (límit inferior) i b (límit superior).

Veure Integració і Límits d'integració

Liu Hui

Liu Hui (en xinès tradicional: 劉徽; en xinès simplificat: 刘徽; en pinyin: Liú Huī) (EC) va ser un matemàtic de l'estat de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa, dC.

Veure Integració і Liu Hui

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Integració і Llatí

Logaritme

mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.

Veure Integració і Logaritme

Longitud d'arc

Un cop rectificada, la corba dona un segment de línia recta amb la mateixa longitud que la longitud d'arc de la corba. La longitud d'arc, també anomenada rectificació d'una corba o la llargada d'un segment d'arc irregular, és la mesura de la distància o camí recorregut al llarg d'una corba o dimensió lineal.

Veure Integració і Longitud d'arc

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Veure Integració і Matemàtiques

Mathematica

Mathematica és un programari de càlcul matemàtic utilitzat en molts camps científics, d'enginyeria, matemàtics i informàtics.

Veure Integració і Mathematica

Mètode d'exhaustió

El mètode d'exhaustió és un mètode per a trobar l'àrea d'una superfície plana limitada per una corba a base d'inscriure-li una successió de polígons les àrees dels quals convergeixen cap a l'àrea de la superfície que els conté.

Veure Integració і Mètode d'exhaustió

Mètode de Romberg

En càlcul numèric, el mètode de Romberg genera una taula triangular que consisteix en estimacions numèriques de la integral definida A base d'utilitzar l'extrapolació de Richardson repetidament sobre el mètode trapezial.

Veure Integració і Mètode de Romberg

Mètode rectangular

En càlcul integral, el mètode rectangular utilitza una aproximació a una integral definida, a base de calcular l'àrea d'una sèrie de rectangles.

Veure Integració і Mètode rectangular

Mètode trapezial

La funció ''f''(''x'') (blau) s'aproxima emprant una funció lineal (vermell). Il·lustració del mètode trapezial compost (amb una partició no uniforme). En matemàtiques, el mètode trapezial és una forma d'aproximar la integral definida El mètode trapezial, es basa a aproximar la regió de sota el gràfic de la funció f(x) per un trapezi i llavors calcular l'àrea d'aquest trapezi.

Veure Integració і Mètode trapezial

Mètodes infinitesimals

Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.

Veure Integració і Mètodes infinitesimals

Mesura de Haar

En anàlisi matemàtc, la mesura de Haar és una manera d'assignar un «volum invariant» als subconjunts de grups topològics localment compactes i de definir posteriorment una integral per a les funcions sobre aquests grups.

Veure Integració і Mesura de Haar

Mesura de Lebesgue

En matemàtiques, la mesura de Lebesgue, anomenada així en honor de Henri Lebesgue, és la forma estàndard d'assignar una longitud, àrea o volum a subconjunts d'un espai euclidià (és a dir, una mesura).

Veure Integració і Mesura de Lebesgue

Mitjana aritmètica

Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana aritmètica o terme mitjà és un paràmetre estadístic associat a un conjunt de dades numèriques que s'obté sumant els valors de totes les dades i dividint-lo pel nombre d'elements del conjunt.

Veure Integració і Mitjana aritmètica

Mitjana ponderada

La mitjana ponderada d'un conjunt de nombres és el resultat de multiplicar cadascun dels nombres per un valor particular per cadascun d'ells, anomenat el seu pes, obtenint a continuació la suma d'aquests productes, i dividint el resultat per la suma del pesos.

Veure Integració і Mitjana ponderada

Morris Kline

matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.

Veure Integració і Morris Kline

Nicolas Bourbaki

N.

Veure Integració і Nicolas Bourbaki

Nombre p-àdic

El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.

Veure Integració і Nombre p-àdic

Nombre real

En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.

Veure Integració і Nombre real

Operador diferencial

En matemàtiques, un operador diferencial és un operador lineal definit com una funció de l'operador de diferenciació.

Veure Integració і Operador diferencial

Ordinador

Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.

Veure Integració і Ordinador

Oskar Perron

va ser un matemàtic alemany.

Veure Integració і Oskar Perron

Papir de Moscou

El papir de Moscou és el document, juntament amb el papir d'Ahmes (papir de Rhind, any 1650 aC), més important de l'antic Egipte.

Veure Integració і Papir de Moscou

Paral·lelepípede

En geometria, un paral·lelepípede d'acord amb la seva etimologia en grec παραλληλ-επίπεδον, un cos que te "plans paral·lels") és un cos tridimensional format per sis paral·lelograms.

Veure Integració і Paral·lelepípede

Pierre de Fermat

Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.

Veure Integració і Pierre de Fermat

Piràmide

Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.

Veure Integració і Piràmide

Potència (física)

En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.

Veure Integració і Potència (física)

Primitiva

El camp vectorial definit assignant a cada punt (x,y) un vector que té per pendent ''ƒ''(''x'').

Veure Integració і Primitiva

Producte escalar

En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.

Veure Integració і Producte escalar

Producte exterior

En àlgebra lineal, el producte exterior és una antisimetrització (alteració) del producte tensorial.

Veure Integració і Producte exterior

Punt (geometria)

miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.

Veure Integració і Punt (geometria)

Quadratura adaptativa

En càlcul, la quadratura adaptativa és un procés en el qual es troba una aproximació de la integral definida d'una funció f(x) emprant un mètode estàtic d'integració numèrica sobre uns subintervals d'integració que es divideixen de forma adaptativa.

Veure Integració і Quadratura adaptativa

Quadratura de Gauss

En càlcul numèric, un mètode de quadratura és una aproximació de la integral definida d'una funció, que normalment es calcula com un sumatori ponderat de valors de la funció a determinats punts especificats dins del domini d'integració.

Veure Integració і Quadratura de Gauss

Recta real

En matemàtiques, la recta real és simplement el conjunt ℝ dels nombres reals.

Veure Integració і Recta real

Residu (anàlisi complexa)

Un residu, en l'anàlisi complexa en matemàtiques, és un nombre complex que descriu el comportament de les integral curvilínies d'una funció meromorfa al voltant d'una singularitat.

Veure Integració і Residu (anàlisi complexa)

S llarga

Corts de 1519, on s'hi veuen la ſ i la s La s llarga (ſ) és una variant arcaica de la lletra essa en minúscula.

Veure Integració і S llarga

Sèrie de Taylor

El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.

Veure Integració і Sèrie de Taylor

Sèrie hipergeomètrica

En matemàtiques, una sèrie hipergeomètrica és una sèrie de potències on el k-èsim coeficient de la sèrie és una funció racional de k. Si la sèrie convergeix, defineix una funció hipergeomètrica, el seu domini és qualsevol subconjunt dels nombres complexos.

Veure Integració і Sèrie hipergeomètrica

Sòlid de revolució

En matemàtiques, enginyeria, i processos de fabricació, un sòlid de revolució és una figura sòlida obtinguda per rotació d'una corba plana al voltant d'una recta (l'eix) que pertanyi al mateix pla.

Veure Integració і Sòlid de revolució

Singularitat matemàtica

En matemàtiques, una singularitat és un punt en què un objecte matemàtic donat no està definit, o un punt on l'objecte matemàtic deixa de tenir un bon comportament d'alguna manera particular, com per exemple per manca de diferenciabilitat o analiticitat o bé un punt d'un conjunt excepcional on aquest falla en el seu comportament normal en algun sentit, com ara una derivada.

Veure Integració і Singularitat matemàtica

Successió (matemàtiques)

Gràfica d'una successió convergent.En matemàtiques, una successió o seqüència és una llista ordenada d'objectes.

Veure Integració і Successió (matemàtiques)

Suma

La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.

Veure Integració і Suma

Sumatori de Riemann

En matemàtiques, un sumatori de Riemann és un mètode per aproximar l'àrea entre el gràfic d'una corba i l'eix x; és a dir una aproximació de la integral.

Veure Integració і Sumatori de Riemann

Suprem

Un conjunt ''A'' de nombres reals (representats per cercles blaus), un conjunt de cotes superiors de '' A '' (cercles vermells), i el mínim de les fites superiors, el suprem de '' A '' (diamant vermell). En matemàtiques, donat un subconjunt S d'un conjunt parcialment ordenat (P, \sup (A \cup B).

Veure Integració і Suprem

Taula d'integrals

El càlcul de primitives és una de les dues operacions bàsiques del càlcul.

Veure Integració і Taula d'integrals

Tensor

Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.

Veure Integració і Tensor

Teorema de Fubini

El teorema de Fubini, que deu el seu nom a Guido Fubini, estableix que si aleshores la integral respecte al producte de dos intervals en l'espai A\times B, es pot expressar com on les dues primeres integrals són integrals simples i on la tercera és una integral sobre el producte dels dos intervals.

Veure Integració і Teorema de Fubini

Teorema de Green

En física i matemàtiques, el teorema de Green dona la relació entre una integral de línia al voltant d'una corba tancada simple C i una integral doble sobre la regió plana D limitada per C. El teorema de Green es diu així pel científic britànic George Green i és un cas especial del més general teorema de Stokes.

Veure Integració і Teorema de Green

Teorema de la divergència

En càlcul vectorial, el teorema de la divergència, també conegut com a teorema de Gauss, teorema d'Ostrogradski, o teorema d'Ostrogradski–Gauss és un resultat que enllaça la divergència d'un camp vectorial al valor de les integrals de superfície del flux definit pel camp.

Veure Integració і Teorema de la divergència

Teorema de Stokes

El teorema de Stokes en geometria diferencial és una declaració sobre la integració de formes diferencials que generalitza en diversos teoremes del càlcul vectorial.

Veure Integració і Teorema de Stokes

Teorema fonamental del càlcul

El teorema fonamental del càlcul integral consisteix en l'afirmació que la derivada i integral d'una funció matemàtica són operacions inverses.

Veure Integració і Teorema fonamental del càlcul

Teoria de la mesura

De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B.

Veure Integració і Teoria de la mesura

Teoria diferencial de Galois

En matemàtiques, les primitives de certes funcions elementals no es poden expressar com a funcions elementals.

Veure Integració і Teoria diferencial de Galois

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Integració і Terra

Topologia diferencial

Dins l'entorn de la matemàtica, la topologia diferencial és una branca de coneixements que considera les varietats diferenciables i les funcions diferenciables entre elles.

Veure Integració і Topologia diferencial

Treball (física)

El treball, en física, és una quantitat d'energia que flueix d'un sistema a un altre per l'acció d'una força que provoca un desplaçament.

Veure Integració і Treball (física)

Universitat Politècnica de Catalunya

La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.

Veure Integració і Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat Politècnica de València

La Universitat Politècnica de València és una universitat situada a la ciutat de València (Campus de Vera), Alcoi i Gandia, especialitzada en coneixements tècnics, artístics i tecnològics.

Veure Integració і Universitat Politècnica de València

Valor principal de Cauchy

En matemàtiques, el valor principal Cauchy, anomenat així en honor d'Augustin Louis Cauchy, és un mètode per assignar valors a certes integrals impròpies que altrament serien indefinides.

Veure Integració і Valor principal de Cauchy

Variables dependents i independents

L'expressió variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles.

Veure Integració і Variables dependents i independents

Varietat diferenciable

Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.

Veure Integració і Varietat diferenciable

Vector (matemàtiques)

Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.

Veure Integració і Vector (matemàtiques)

Vector normal

Un pla i dos vectors normals En geometria, un vector normal a una entitat geomètrica (línia, corba, superfície, etc.) és un vector d'un espai de producte escalar que conté tant a l'entitat geomètrica com al vector normal, que té la propietat de ser ortogonal a tots els vectors tangents a l'entitat geomètrica.

Veure Integració і Vector normal

Volum

El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.

Veure Integració і Volum

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Veure Integració і Xina

Zero

El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.

Veure Integració і Zero

Zu Chongzhi

Zu Chongzhi (romanització Wade-Giles:Tsu Ch'ung-chih) (429–500 EC), nom estilitzat Wenyuan (文遠), va ser un prominent matemàtic i astrònom xinès durant les Dinasties Liu Song i Qi del Sud.

Veure Integració і Zu Chongzhi

Vegeu també

Funcions

Integrals

També conegut com Càlcul integral, Funció integrable, Integració (matemàtiques), Integrador, Integral.

, Espai topològic, Espai vectorial, Espai vectorial topològic, Eudox de Cnidos, Evangelista Torricelli, Física, Física clàssica, Força, Forma diferencial, Forma lineal, Frontera (topologia), Funció, Funció característica (matemàtiques), Funció contínua, Funció contínuament diferenciable, Funció elemental, Funció esglaonada, Funció especial, Funció exponencial, Funció fitada, Funció gamma, Funció mesurable, Funció trigonomètrica, Geometria diferencial, Georg Friedrich Bernhard Riemann, George Berkeley, Germund Dahlquist, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gravetat, Gràfica d'una funció, Henri Léon Lebesgue, Identitat de Parseval, Infinit, Integració de fraccions racionals, Integració de Montecarlo, Integració numèrica, Integració per canvi de variable, Integració per capes, Integració per discs, Integració per parts, Integració per reducció, Integració per sèries, Integració per substitució trigonomètrica, Integració simbòlica, Integral curvilínia, Integral de Daniell, Integral de Darboux, Integral de Gauß, Integral de Henstock-Kurzwe, Integral de Lebesgue, Integral de Lebesgue-Stieltjes, Integral de Riemann, Integral de Riemann-Stieltjes, Integral de superfície, Integral múltiple, Integral multiplicativa, Integral no elemental, Interpolació, Interpolació polinòmica de Lagrange, Interval (matemàtiques), Inverses de les funcions trigonomètriques, Isaac Barrow, Isaac Newton, Jean-Baptiste-Joseph Fourier, Johann Radon, Límit, Límits d'integració, Liu Hui, Llatí, Logaritme, Longitud d'arc, Matemàtiques, Mathematica, Mètode d'exhaustió, Mètode de Romberg, Mètode rectangular, Mètode trapezial, Mètodes infinitesimals, Mesura de Haar, Mesura de Lebesgue, Mitjana aritmètica, Mitjana ponderada, Morris Kline, Nicolas Bourbaki, Nombre p-àdic, Nombre real, Operador diferencial, Ordinador, Oskar Perron, Papir de Moscou, Paral·lelepípede, Pierre de Fermat, Piràmide, Potència (física), Primitiva, Producte escalar, Producte exterior, Punt (geometria), Quadratura adaptativa, Quadratura de Gauss, Recta real, Residu (anàlisi complexa), S llarga, Sèrie de Taylor, Sèrie hipergeomètrica, Sòlid de revolució, Singularitat matemàtica, Successió (matemàtiques), Suma, Sumatori de Riemann, Suprem, Taula d'integrals, Tensor, Teorema de Fubini, Teorema de Green, Teorema de la divergència, Teorema de Stokes, Teorema fonamental del càlcul, Teoria de la mesura, Teoria diferencial de Galois, Terra, Topologia diferencial, Treball (física), Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Politècnica de València, Valor principal de Cauchy, Variables dependents i independents, Varietat diferenciable, Vector (matemàtiques), Vector normal, Volum, Xina, Zero, Zu Chongzhi.