Taula de continguts
184 les relacions: Adrien-Marie Legendre, Algorisme de Risch, Anàlisi matemàtica, Antic Egipte, Aplicació lineal, Arnaud Denjoy, Arquimedes, Arrel enèsima, Augustin Louis Cauchy, Índia, Élie Cartan, Àrea, Bhaskara II, Bonaventura Cavalieri, Cabal hidràulic, Camp escalar, Camp vectorial, Càlcul (matemàtiques), Càlcul infinitesimal, Càlcul multivariable, Càrrega elèctrica, Coma flotant, Combinació lineal, Condensador, Conjunt, Conjunt fitat, Conjunt obert, Conjunt tancat, Corba, Corrent elèctric, Covector, Derivada, Derivada exterior, Desigualtat de Cauchy-Schwarz, Desigualtat de Hölder, Desigualtat de Minkowski, Diferencial d'una funció, Dimensió, Domini (matemàtiques), Electromagnetisme, Element (matemàtiques), Energia, Equació diferencial, Equació integral, Esfera, Espai, Espai compacte, Espai de Hilbert, Espai Lp, Espai mètric, ... Ampliar l'índex (134 més) »
- Funcions
- Integrals
Adrien-Marie Legendre
Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.
Veure Integració і Adrien-Marie Legendre
Algorisme de Risch
L'algorisme de Risch rep aquest nom en honor de Robert H. Risch, és un algorisme per al càlcul d'integrals indefinides (és a dir, per a trobar primitives).
Veure Integració і Algorisme de Risch
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Veure Integració і Anàlisi matemàtica
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Integració і Antic Egipte
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Veure Integració і Aplicació lineal
Arnaud Denjoy
va ser un matemàtic francès.
Veure Integració і Arnaud Denjoy
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Integració і Arquimedes
Arrel enèsima
En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.
Veure Integració і Arrel enèsima
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Veure Integració і Augustin Louis Cauchy
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Integració і Índia
Élie Cartan
va ser un matemàtic francès que va fer treballs fonamentals en la teoria dels grups de Lie i les seves aplicacions geomètriques.
Veure Integració і Élie Cartan
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Veure Integració і Àrea
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Veure Integració і Bhaskara II
Bonaventura Cavalieri
Bonaventura Cavalieri (Milà, 1598 - Bolonya, 1647) fou un jesuat i matemàtic italià, seguidor de Galileu i autor del mètode dels indivisibles.
Veure Integració і Bonaventura Cavalieri
Cabal hidràulic
El cabal hidràulic és la quantitat de líquid que passa per una secció concreta del seu recorregut per unitat de temps.
Veure Integració і Cabal hidràulic
Camp escalar
En matemàtiques i física, un camp escalar és un camp que associa un valor escalar a cada punt d'un espai.
Veure Integració і Camp escalar
Camp vectorial
conservatiu el rotacional no s'anul·la En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma \varphi:\R^n\to\R^m.
Veure Integració і Camp vectorial
Càlcul (matemàtiques)
El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats.
Veure Integració і Càlcul (matemàtiques)
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Integració і Càlcul infinitesimal
Càlcul multivariable
En matemàtiques, el càlcul multivariable (també anomenat càlcul multivariat) és l'extensió del càlcul en una variable a més d'una variable: la derivació i la integració de funcions de més d'una variable, en compte de només una.
Veure Integració і Càlcul multivariable
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Integració і Càrrega elèctrica
Coma flotant
Coma flotant o punt flotant és un mètode de representació aproximada de nombres reals que es pot adaptar a l'ordre de magnitud del valor a representar, usualment traslladant la coma decimal - mitjançant un exponent - cap a la posició de la primera xifra significativa del valor.
Veure Integració і Coma flotant
Combinació lineal
Un vector \ x es diu que és combinació lineal d'un conjunt de vectors \ A.
Veure Integració і Combinació lineal
Condensador
Condensadors per a muntatge superficial (SMD), els dotze de l'esquerra, comparats amb dos condensadors tradicionals relativament petits Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el camp elèctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats però amb càrregues elèctriques oposades.
Veure Integració і Condensador
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Veure Integració і Conjunt
Conjunt fitat
En anàlisi matemàtica i àrees relacionades de les matemàtiques, un conjunt es diu fitat si té la grandària limitada, en un sentit que cal precisar.
Veure Integració і Conjunt fitat
Conjunt obert
En matemàtiques, un conjunt obert (o simplement obert) és cadascun dels elements que conformen una topologia.
Veure Integració і Conjunt obert
Conjunt tancat
En topologia i altres branques de la matemàtica, un conjunt tancat és un conjunt el complementari del qual és un obert.
Veure Integració і Conjunt tancat
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Veure Integració і Corba
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Veure Integració і Corrent elèctric
Covector
S'anomenen covectors o 1-forma les formes lineals d'un espai vectorial.
Veure Integració і Covector
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Veure Integració і Derivada
Derivada exterior
A matemàtiques, l'operador de derivada exterior (o diferencial exterior) de la topologia diferencial, amplia el concepte de l'diferencial d'una funció a formes diferencials d'un grau més alt.
Veure Integració і Derivada exterior
Desigualtat de Cauchy-Schwarz
En matemàtiques, la desigualtat de Cauchy-Schwarz, també coneguda com a desigualtat de Schwarz, desigualtat de Cauchy o desigualtat de Cauchy-Bunyakovski-Schwarz és una desigualtat molt útil present en moltes àrees, tals com l'àlgebra lineal aplicada a vectors, en l'anàlisi aplicat a sèries infinites i integració de productes, i en teoria de probabilitats, aplicada a variàncies i covariàncies.
Veure Integració і Desigualtat de Cauchy-Schwarz
Desigualtat de Hölder
En anàlisi matemàtica la desigualtat de Hölder és una desigualtat important entre integrals i una eina indispensable per a l'estudi d'espais L^p.
Veure Integració і Desigualtat de Hölder
Desigualtat de Minkowski
En anàlisi matemàtica, la desigualtat de Minkowski estableix que els espais L''p'' són espais vectorials amb una norma.
Veure Integració і Desigualtat de Minkowski
Diferencial d'una funció
En càlcul, el diferencial d'una funció representa la part principal del canvi a una funció y.
Veure Integració і Diferencial d'una funció
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Veure Integració і Dimensió
Domini (matemàtiques)
En matemàtiques, el domini d'una funció matemàtica \,f: X \to Y és el conjunt dels valors de \,X pels quals la funció està definida.
Veure Integració і Domini (matemàtiques)
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Integració і Electromagnetisme
Element (matemàtiques)
En teoria de conjunts, un element o membre d'un conjunt (o família de conjunts) és un objecte atòmic que forma part d'aquest conjunt (o família).
Veure Integració і Element (matemàtiques)
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Integració і Energia
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Veure Integració і Equació diferencial
Equació integral
Una equació integral és una equació en la qual una de les incògnites és una funció que apareix en una expressió sota el signe integral.
Veure Integració і Equació integral
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Integració і Esfera
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Veure Integració і Espai
Espai compacte
''B''.
Veure Integració і Espai compacte
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Veure Integració і Espai de Hilbert
Espai Lp
En matemàtiques, els espais Lp són certs espais funcionals definits a partir de generalitzacions naturals de les p-normes dels espais vectorials de dimensió finita.
Veure Integració і Espai Lp
Espai mètric
En matemàtiques, un espai mètric és un conjunt X dotat d'una funció de distància (o mètrica) d entre totes les parelles d'elements de X. Un espai mètric és un cas particular d'espai topològic, i d'un espai topològic que té associada una distància es diu que és "metritzable".
Veure Integració і Espai mètric
Espai topològic
Els espais topològics són els principals objectes de treball en la disciplina matemàtica de la topologia.
Veure Integració і Espai topològic
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Integració і Espai vectorial
Espai vectorial topològic
En matemàtiques, un espai vectorial topològic és una estructura bàsica que combina l'estructura algebraica d'un espai vectorial amb una estructura topològica.
Veure Integració і Espai vectorial topològic
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Veure Integració і Eudox de Cnidos
Evangelista Torricelli
Evangelista Torricelli (Faenza, 15 d'octubre de 1608 - Florència, 25 d'octubre de 1647), fou un físic i matemàtic italià, conegut per ser l'inventor del baròmetre.
Veure Integració і Evangelista Torricelli
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Integració і Física
Física clàssica
Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.
Veure Integració і Física clàssica
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Veure Integració і Força
Forma diferencial
En geometria diferencial, una forma diferencial és un objecte matemàtic pertanyent a un espai vectorial que apareix en el càlcul multivariable, càlcul tensorial o en física.
Veure Integració і Forma diferencial
Forma lineal
Sigui V un objecte matemàtic qualsevol amb estructura lineal sobre un altre objecte K amb estructura aritmètica.
Veure Integració і Forma lineal
Frontera (topologia)
Un conjunt (blau clar) i la seva frontera (blau fosc) En topologia i matemàtiques en general, la frontera d'un subconjunt S d'un espai topològic X és el conjunt de punts als quals hom s'hi pot aproximar tant des dS com des de fora dS.
Veure Integració і Frontera (topologia)
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Integració і Funció
Funció característica (matemàtiques)
En matemàtiques, la funció característica o funció indicatriu és una funció definida en un conjunt X que indica la pertinença d'un element al subconjunt A de X, assignant el valor 1 per a tots els elements de A i el valor 0 per a tots els elements de X que no formen part de A.
Veure Integració і Funció característica (matemàtiques)
Funció contínua
Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.
Veure Integració і Funció contínua
Funció contínuament diferenciable
Gràfica d'una funció contínuament diferenciable. En anàlisi matemàtica, una classe diferenciable és una classificació d'una funció d'acord amb les propietats de les seves derivades.
Veure Integració і Funció contínuament diferenciable
Funció elemental
En matemàtiques, una funció elemental és una funció d'una variable construïda a partir d'un nombre finit d'exponencials, logaritmes, constants i arrels d'equacions a través de la composició de funcions i combinacions emprant les quatre operacions elementals (suma, resta, multiplicació i divisió).
Veure Integració і Funció elemental
Funció esglaonada
Exemple de funció esglaonada Una funció esglaonada és la funció definida a trossos que en qualsevol interval finit en què estigui definida té un nombre finit de discontinuïtats c1 n, i en cada interval obert (ck, ck+1) és constant, tenint discontinuïtats de salt en els punts ck.
Veure Integració і Funció esglaonada
Funció especial
Una funció especial és una funció matemàtica particular, que per la seva importància en el camp de l'anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, la física i altres aplicacions, té noms i designacions més o menys establerts.
Veure Integració і Funció especial
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Veure Integració і Funció exponencial
Funció fitada
Una il·lustració esquemàtica d'una funció fitada (vermell) i una no fitada (blau). Intuïtivament, el gràfic d'una funció fitada es queda dins d'una banda horitzontal, mentre que el gràfic d'una funció no fitada no ho fa.
Veure Integració і Funció fitada
Funció gamma
En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.
Veure Integració і Funció gamma
Funció mesurable
En matemàtiques, les funcions mesurables són funcions entre espais mesurables amb unes propietats adequades.
Veure Integració і Funció mesurable
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Veure Integració і Funció trigonomètrica
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Veure Integració і Geometria diferencial
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Veure Integració і Georg Friedrich Bernhard Riemann
George Berkeley
, també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos.
Veure Integració і George Berkeley
Germund Dahlquist
va ser un matemàtic suec.
Veure Integració і Germund Dahlquist
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Integració і Gottfried Wilhelm Leibniz
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Integració і Gravetat
Gràfica d'una funció
En matemàtiques, la gràfica d'una funció f és la representació del conjunt de totes les parelles ordenades (x,f(x)).
Veure Integració і Gràfica d'una funció
Henri Léon Lebesgue
Henri-Léon Lebesgue (Beauvais, 28 de juny de 1875 - París, 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral.
Veure Integració і Henri Léon Lebesgue
Identitat de Parseval
En anàlisi matemàtica, la identitat de Parseval és un resultat fonamental sobre la suma de certes sèries obtingudes a partir de la sèrie de Fourier d'una funció.
Veure Integració і Identitat de Parseval
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Veure Integració і Infinit
Integració de fraccions racionals
La integració de les funcions racionals (per trobar la seva funció primitiva) es fa descomponent la fracció racional en la suma d'un polinomi més una sèrie de fraccions racionals amb el denominador de grau dos com a màxim i després integrant cada fracció.
Veure Integració і Integració de fraccions racionals
Integració de Montecarlo
Representació del mètode d'integració de Montecarlo. En aquest exemple, el domini ''d'' és el cercle interior, i el domini ''D'' és el quadrat. Com que l'àrea del quadrat es pot calcular fàcilment (4), hom pot estimar l'àrea del cercle (π*1²) a partir de la proporció (0,8) de punts a l'interior del cercle (40) respecte al nombre total de punts (50), obtenint així un valor aproximat per a l'àrea del cercle donat per 4*0,8.
Veure Integració і Integració de Montecarlo
Integració numèrica
En càlcul, la integració numèrica consisteix en una família d'algorismes per a calcular el valor numèric d'una integral definida, per extensió, el terme de vegades es fa servir també per a descriure la solució numèrica d'equacions diferencials ordinàries.
Veure Integració і Integració numèrica
Integració per canvi de variable
En càlcul, la regla de substitució o la integració per canvi de variable és una eina per a trobar primitives i integrals.
Veure Integració і Integració per canvi de variable
Integració per capes
La integració per capes (el mètode de closques en càlcul integral) és un mètode per calcular el volum d'un sòlid de revolució, basat a integrar al llarg d'una perpendicular a l'eix a l'eix de revolució.
Veure Integració і Integració per capes
Integració per discs
Integració per discs La integració per discs és un mitjà per calcular el volum d'un sòlid de revolució, en integrar al llarg de l'eix de revolució.
Veure Integració і Integració per discs
Integració per parts
En càlcul, la integració per parts és una regla que transforma la integral d'un producte de funcions en una altra integral que s'espera que sigui més senzilla de resoldre.
Veure Integració і Integració per parts
Integració per reducció
La Integració per reducció es pot fer servir quan es vol integrar una funció elevada a la potència n. Si es té una integral d'aquest tipus es pot establir una fórmula de reducció que es pot fer servir per calcular la integral per qualsevol valor de n.
Veure Integració і Integració per reducció
Integració per sèries
En càlcul de primitives la integració per sèries és un mètode emprat per trobar un desenvolupament en sèrie de la funció primitiva d'una funció donada.
Veure Integració і Integració per sèries
Integració per substitució trigonomètrica
En matemàtiques, la substitució trigonomètrica és la substitució d'altres expressions per expressions trigonomètriques.
Veure Integració і Integració per substitució trigonomètrica
Integració simbòlica
Integració simbòlica és el problema de trobar una fórmula per a la primitiva, o integral indefinida, d'una funció donada f(x), és a dir, trobar una funció derivable F(x) tal que Això també s'escriu La paraula simbòlica es fa servir per a distingir aquest problema de la integració numèrica, on el que es busca és el valor de F en un punt o un conjunt particular de punts.
Veure Integració і Integració simbòlica
Integral curvilínia
La trajectòria d'una partícula al llarg d'una corba dins d'un camp vectorial. A la part inferior es mostren els vectors que troba la partícula al llarg del seu recorregut. La suma del productes escalars d'aquests vectors amb el vector tangent a la corba a cada punt de la trajectòria serà el resultat de la integral de camí.
Veure Integració і Integral curvilínia
Integral de Daniell
Una de les principals dificultats que té la definició de la integral de Lebesgue és que, abans que es pugui obtenir cap resultat útil amb la integral, cal haver desenvolupat tota una teoria de la mesura.
Veure Integració і Integral de Daniell
Integral de Darboux
En càlcul, la integral de Darboux és una de les possibles definicions d'integral d'una funció.
Veure Integració і Integral de Darboux
Integral de Gauß
La integral de Gauß és una integral definida, que fou calculada per primera vegada per Gauß.
Veure Integració і Integral de Gauß
Integral de Henstock-Kurzwe
En matemàtiques, la integral de Henstock-Kurzweil, coneguda també com la integral de Denjoy i la integral de Perron, és una possible definició de la integral d'una funció.
Veure Integració і Integral de Henstock-Kurzwe
Integral de Lebesgue
La integral d'una funció positiva es pot interpretar com l'àrea continguda entre la corba i l'eix x. En matemàtiques, la integral d'una funció no negativa, en el cas més senzill es pot entendre com l'àrea entre el gràfic de la funció i l'eix x.
Veure Integració і Integral de Lebesgue
Integral de Lebesgue-Stieltjes
En matemàtiques la integral de Lebesgue-Stieltjes generalitza la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue, preservant molts dels avantatges d'aquesta última, però en un marc teòric de la mesura més general.
Veure Integració і Integral de Lebesgue-Stieltjes
Integral de Riemann
La integral de Riemann és una operació sobre una funció contínua i limitada en un interval, on a i b són anomenats extrems de la integració.
Veure Integració і Integral de Riemann
Integral de Riemann-Stieltjes
En matemàtiques, la integral de Riemann-Stieltjes és una generalització de la integral de Riemann, s'anomena així en honor de Bernhard Riemann i de Thomas Joannes Stieltjes.
Veure Integració і Integral de Riemann-Stieltjes
Integral de superfície
En matemàtiques, una integral de superfície és una integral definida calculada sobre una superfície (la qual pot ser corbada); es pot pensar en la relació entre la integral de superfície i la integral doble com l'equivalent en dues dimensions de la relació entre la integral curvilínia i la integral normal.
Veure Integració і Integral de superfície
Integral múltiple
Integral com a àrea entre dues corbes. La integral múltiple és un tipus d'integral definida estesa a funcions de més d'una variable real, per exemple, f(x,y) o f(x,y,z).
Veure Integració і Integral múltiple
Integral multiplicativa
Una integral multiplicativa o integral producte és una versió multiplicativa de la integral habitual basada en la suma.
Veure Integració і Integral multiplicativa
Integral no elemental
En matemàtiques, una integral no elemental és una integral per a la qual es pot demostrar que no existeix cap fórmula en termes de funcions elementals (és a dir polinomis, funcions trigonomètriques, exponencials, logarítmiques i productes i composicions d'aquestes funcions).
Veure Integració і Integral no elemental
Interpolació
En anàlisi numèrica, la interpolació és l'obtenció de noves dades a partir d'un nombre discret de dades originals.
Veure Integració і Interpolació
Interpolació polinòmica de Lagrange
En anàlisi numèrica, el polinomi de Lagrange, anomenat així en honor de Joseph-Louis Lagrange, és el polinomi que interpola un conjunt de punts donat en la forma de Lagrange.
Veure Integració і Interpolació polinòmica de Lagrange
Interval (matemàtiques)
En matemàtica, un interval (o essent més precisos, un interval real) és un conjunt que conté tots i cadascun dels nombres reals que es troben entre dos nombres indicats anomenats extrems.
Veure Integració і Interval (matemàtiques)
Inverses de les funcions trigonomètriques
En matemàtiques, les inverses de les funcions trigonomètriques són les funcions que desfan l'aplicació de les funcions trigonomètriques i retornen l'angle original.
Veure Integració і Inverses de les funcions trigonomètriques
Isaac Barrow
Isaac Barrow va ser un matemàtic anglès, del, primer catedràtic lucasià i mestre d'Isaac Newton.
Veure Integració і Isaac Barrow
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Integració і Isaac Newton
Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Placa a la casa natal de Joseph Fourier a Auxerre Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, 21 de març de 1768 - París, 16 de maig de 1830), fou un matemàtic, físic i egiptòleg francès, conegut pels seus treballs sobre la descomposició de funcions periòdiques en sèries trigonomètriques convergents anomenades ''sèries de Fourier'', que va acabar desenvolupant-se en l'anàlisi harmònica, així com en les seves aplicacions als problemes de propagació de la calor (Llei de Fourier) i de vibracions.
Veure Integració і Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Johann Radon
va ser un matemàtic austríac, d'origen bohemi.
Veure Integració і Johann Radon
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Veure Integració і Límit
Límits d'integració
En càlcul i en anàlisi matemàtica els límits d'integració de la integral d'una funció integrable Riemann f definida en un interval tancat i fitat són els nombres reals a (límit inferior) i b (límit superior).
Veure Integració і Límits d'integració
Liu Hui
Liu Hui (en xinès tradicional: 劉徽; en xinès simplificat: 刘徽; en pinyin: Liú Huī) (EC) va ser un matemàtic de l'estat de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa, dC.
Veure Integració і Liu Hui
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Integració і Llatí
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Veure Integració і Logaritme
Longitud d'arc
Un cop rectificada, la corba dona un segment de línia recta amb la mateixa longitud que la longitud d'arc de la corba. La longitud d'arc, també anomenada rectificació d'una corba o la llargada d'un segment d'arc irregular, és la mesura de la distància o camí recorregut al llarg d'una corba o dimensió lineal.
Veure Integració і Longitud d'arc
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Integració і Matemàtiques
Mathematica
Mathematica és un programari de càlcul matemàtic utilitzat en molts camps científics, d'enginyeria, matemàtics i informàtics.
Veure Integració і Mathematica
Mètode d'exhaustió
El mètode d'exhaustió és un mètode per a trobar l'àrea d'una superfície plana limitada per una corba a base d'inscriure-li una successió de polígons les àrees dels quals convergeixen cap a l'àrea de la superfície que els conté.
Veure Integració і Mètode d'exhaustió
Mètode de Romberg
En càlcul numèric, el mètode de Romberg genera una taula triangular que consisteix en estimacions numèriques de la integral definida A base d'utilitzar l'extrapolació de Richardson repetidament sobre el mètode trapezial.
Veure Integració і Mètode de Romberg
Mètode rectangular
En càlcul integral, el mètode rectangular utilitza una aproximació a una integral definida, a base de calcular l'àrea d'una sèrie de rectangles.
Veure Integració і Mètode rectangular
Mètode trapezial
La funció ''f''(''x'') (blau) s'aproxima emprant una funció lineal (vermell). Il·lustració del mètode trapezial compost (amb una partició no uniforme). En matemàtiques, el mètode trapezial és una forma d'aproximar la integral definida El mètode trapezial, es basa a aproximar la regió de sota el gràfic de la funció f(x) per un trapezi i llavors calcular l'àrea d'aquest trapezi.
Veure Integració і Mètode trapezial
Mètodes infinitesimals
Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.
Veure Integració і Mètodes infinitesimals
Mesura de Haar
En anàlisi matemàtc, la mesura de Haar és una manera d'assignar un «volum invariant» als subconjunts de grups topològics localment compactes i de definir posteriorment una integral per a les funcions sobre aquests grups.
Veure Integració і Mesura de Haar
Mesura de Lebesgue
En matemàtiques, la mesura de Lebesgue, anomenada així en honor de Henri Lebesgue, és la forma estàndard d'assignar una longitud, àrea o volum a subconjunts d'un espai euclidià (és a dir, una mesura).
Veure Integració і Mesura de Lebesgue
Mitjana aritmètica
Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana aritmètica o terme mitjà és un paràmetre estadístic associat a un conjunt de dades numèriques que s'obté sumant els valors de totes les dades i dividint-lo pel nombre d'elements del conjunt.
Veure Integració і Mitjana aritmètica
Mitjana ponderada
La mitjana ponderada d'un conjunt de nombres és el resultat de multiplicar cadascun dels nombres per un valor particular per cadascun d'ells, anomenat el seu pes, obtenint a continuació la suma d'aquests productes, i dividint el resultat per la suma del pesos.
Veure Integració і Mitjana ponderada
Morris Kline
matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Veure Integració і Morris Kline
Nicolas Bourbaki
N.
Veure Integració і Nicolas Bourbaki
Nombre p-àdic
El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.
Veure Integració і Nombre p-àdic
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Integració і Nombre real
Operador diferencial
En matemàtiques, un operador diferencial és un operador lineal definit com una funció de l'operador de diferenciació.
Veure Integració і Operador diferencial
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Veure Integració і Ordinador
Oskar Perron
va ser un matemàtic alemany.
Veure Integració і Oskar Perron
Papir de Moscou
El papir de Moscou és el document, juntament amb el papir d'Ahmes (papir de Rhind, any 1650 aC), més important de l'antic Egipte.
Veure Integració і Papir de Moscou
Paral·lelepípede
En geometria, un paral·lelepípede d'acord amb la seva etimologia en grec παραλληλ-επίπεδον, un cos que te "plans paral·lels") és un cos tridimensional format per sis paral·lelograms.
Veure Integració і Paral·lelepípede
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Veure Integració і Pierre de Fermat
Piràmide
Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.
Veure Integració і Piràmide
Potència (física)
En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.
Veure Integració і Potència (física)
Primitiva
El camp vectorial definit assignant a cada punt (x,y) un vector que té per pendent ''ƒ''(''x'').
Veure Integració і Primitiva
Producte escalar
En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.
Veure Integració і Producte escalar
Producte exterior
En àlgebra lineal, el producte exterior és una antisimetrització (alteració) del producte tensorial.
Veure Integració і Producte exterior
Punt (geometria)
miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.
Veure Integració і Punt (geometria)
Quadratura adaptativa
En càlcul, la quadratura adaptativa és un procés en el qual es troba una aproximació de la integral definida d'una funció f(x) emprant un mètode estàtic d'integració numèrica sobre uns subintervals d'integració que es divideixen de forma adaptativa.
Veure Integració і Quadratura adaptativa
Quadratura de Gauss
En càlcul numèric, un mètode de quadratura és una aproximació de la integral definida d'una funció, que normalment es calcula com un sumatori ponderat de valors de la funció a determinats punts especificats dins del domini d'integració.
Veure Integració і Quadratura de Gauss
Recta real
En matemàtiques, la recta real és simplement el conjunt ℝ dels nombres reals.
Veure Integració і Recta real
Residu (anàlisi complexa)
Un residu, en l'anàlisi complexa en matemàtiques, és un nombre complex que descriu el comportament de les integral curvilínies d'una funció meromorfa al voltant d'una singularitat.
Veure Integració і Residu (anàlisi complexa)
S llarga
Corts de 1519, on s'hi veuen la ſ i la s La s llarga (ſ) és una variant arcaica de la lletra essa en minúscula.
Veure Integració і S llarga
Sèrie de Taylor
El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.
Veure Integració і Sèrie de Taylor
Sèrie hipergeomètrica
En matemàtiques, una sèrie hipergeomètrica és una sèrie de potències on el k-èsim coeficient de la sèrie és una funció racional de k. Si la sèrie convergeix, defineix una funció hipergeomètrica, el seu domini és qualsevol subconjunt dels nombres complexos.
Veure Integració і Sèrie hipergeomètrica
Sòlid de revolució
En matemàtiques, enginyeria, i processos de fabricació, un sòlid de revolució és una figura sòlida obtinguda per rotació d'una corba plana al voltant d'una recta (l'eix) que pertanyi al mateix pla.
Veure Integració і Sòlid de revolució
Singularitat matemàtica
En matemàtiques, una singularitat és un punt en què un objecte matemàtic donat no està definit, o un punt on l'objecte matemàtic deixa de tenir un bon comportament d'alguna manera particular, com per exemple per manca de diferenciabilitat o analiticitat o bé un punt d'un conjunt excepcional on aquest falla en el seu comportament normal en algun sentit, com ara una derivada.
Veure Integració і Singularitat matemàtica
Successió (matemàtiques)
Gràfica d'una successió convergent.En matemàtiques, una successió o seqüència és una llista ordenada d'objectes.
Veure Integració і Successió (matemàtiques)
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Veure Integració і Suma
Sumatori de Riemann
En matemàtiques, un sumatori de Riemann és un mètode per aproximar l'àrea entre el gràfic d'una corba i l'eix x; és a dir una aproximació de la integral.
Veure Integració і Sumatori de Riemann
Suprem
Un conjunt ''A'' de nombres reals (representats per cercles blaus), un conjunt de cotes superiors de '' A '' (cercles vermells), i el mínim de les fites superiors, el suprem de '' A '' (diamant vermell). En matemàtiques, donat un subconjunt S d'un conjunt parcialment ordenat (P, \sup (A \cup B).
Veure Integració і Suprem
Taula d'integrals
El càlcul de primitives és una de les dues operacions bàsiques del càlcul.
Veure Integració і Taula d'integrals
Tensor
Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.
Veure Integració і Tensor
Teorema de Fubini
El teorema de Fubini, que deu el seu nom a Guido Fubini, estableix que si aleshores la integral respecte al producte de dos intervals en l'espai A\times B, es pot expressar com on les dues primeres integrals són integrals simples i on la tercera és una integral sobre el producte dels dos intervals.
Veure Integració і Teorema de Fubini
Teorema de Green
En física i matemàtiques, el teorema de Green dona la relació entre una integral de línia al voltant d'una corba tancada simple C i una integral doble sobre la regió plana D limitada per C. El teorema de Green es diu així pel científic britànic George Green i és un cas especial del més general teorema de Stokes.
Veure Integració і Teorema de Green
Teorema de la divergència
En càlcul vectorial, el teorema de la divergència, també conegut com a teorema de Gauss, teorema d'Ostrogradski, o teorema d'Ostrogradski–Gauss és un resultat que enllaça la divergència d'un camp vectorial al valor de les integrals de superfície del flux definit pel camp.
Veure Integració і Teorema de la divergència
Teorema de Stokes
El teorema de Stokes en geometria diferencial és una declaració sobre la integració de formes diferencials que generalitza en diversos teoremes del càlcul vectorial.
Veure Integració і Teorema de Stokes
Teorema fonamental del càlcul
El teorema fonamental del càlcul integral consisteix en l'afirmació que la derivada i integral d'una funció matemàtica són operacions inverses.
Veure Integració і Teorema fonamental del càlcul
Teoria de la mesura
De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B.
Veure Integració і Teoria de la mesura
Teoria diferencial de Galois
En matemàtiques, les primitives de certes funcions elementals no es poden expressar com a funcions elementals.
Veure Integració і Teoria diferencial de Galois
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Integració і Terra
Topologia diferencial
Dins l'entorn de la matemàtica, la topologia diferencial és una branca de coneixements que considera les varietats diferenciables i les funcions diferenciables entre elles.
Veure Integració і Topologia diferencial
Treball (física)
El treball, en física, és una quantitat d'energia que flueix d'un sistema a un altre per l'acció d'una força que provoca un desplaçament.
Veure Integració і Treball (física)
Universitat Politècnica de Catalunya
La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.
Veure Integració і Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Politècnica de València
La Universitat Politècnica de València és una universitat situada a la ciutat de València (Campus de Vera), Alcoi i Gandia, especialitzada en coneixements tècnics, artístics i tecnològics.
Veure Integració і Universitat Politècnica de València
Valor principal de Cauchy
En matemàtiques, el valor principal Cauchy, anomenat així en honor d'Augustin Louis Cauchy, és un mètode per assignar valors a certes integrals impròpies que altrament serien indefinides.
Veure Integració і Valor principal de Cauchy
Variables dependents i independents
L'expressió variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles.
Veure Integració і Variables dependents i independents
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Veure Integració і Varietat diferenciable
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Veure Integració і Vector (matemàtiques)
Vector normal
Un pla i dos vectors normals En geometria, un vector normal a una entitat geomètrica (línia, corba, superfície, etc.) és un vector d'un espai de producte escalar que conté tant a l'entitat geomètrica com al vector normal, que té la propietat de ser ortogonal a tots els vectors tangents a l'entitat geomètrica.
Veure Integració і Vector normal
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Integració і Volum
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Integració і Xina
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Veure Integració і Zero
Zu Chongzhi
Zu Chongzhi (romanització Wade-Giles:Tsu Ch'ung-chih) (429–500 EC), nom estilitzat Wenyuan (文遠), va ser un prominent matemàtic i astrònom xinès durant les Dinasties Liu Song i Qi del Sud.
Veure Integració і Zu Chongzhi
Vegeu també
Funcions
- Aplicació lineal
- Arrel d'una funció
- Codomini
- Composició de funcions
- Derivada
- Derivada segona
- Difeomorfisme local
- Domini (matemàtiques)
- Embedding
- Equació no algebraica
- Funció
- Funció Crystal Ball
- Funció algebraica
- Funció aritmètica
- Funció bijectiva
- Funció de Carmichael
- Funció de Rosenbrock
- Funció definida a trossos
- Funció exhaustiva
- Funció identitat
- Funció injectiva
- Funció multivaluada
- Funció parcial
- Funció softmax
- Funcions recursives primitives
- Gràfica d'una funció
- Homeomorfisme
- Homeomorfisme local
- Injecció canònica
- Integració
- Involució
- Isometria
- Llista de funcions matemàtiques
- Llista de límits
- Perspectiva
- Posinomi
- Problema de càlcul de Steiner
- Projecció 3D
- Recorregut (matemàtiques)
- Reflexió (matemàtiques)
- Teorema del sandvitx
- Transformació geomètrica
- Transformada
- Translació (geometria)
Integrals
- Analitzador diferencial
- Exponencial integral
- Formulació de la integral de camins
- Integració
- Integral de Duhamel
- Integral de Frullani
- Integral de Gauß
- Integral de Lebesgue
- Integral de Volkenborn
- Integral multiplicativa
- Integral no elemental
- Integral trigonomètrica
- Logaritme integral
- Valor principal de Cauchy
També conegut com Càlcul integral, Funció integrable, Integració (matemàtiques), Integrador, Integral.