Taula de continguts
160 les relacions: Absorció (electromagnetisme), Aeròstat, Aigua, Aliment, Altitud, Angiogènesi, Argó, Astrònom, Astronomia, Atmosfera terrestre, Avió, Ésser humà, Boira, Bolòmetre, Calor, Càmera tèrmica, Cèl·lula, Cèl·lula fotoreceptora, Centímetre, Cirrus, Citocrom c oxidasa, Climatologia, Coherència (física), Col·lagen, Color, Comandament a distància, Comandament universal, Comissió Internacional d'Il·luminació, Comunicació òptica, Corrent elèctric, Cos negre, Cromòfor, Cumulonimbus, Díode emissor de llum, Decibel, Desplaçament cap al roig, Diabetis mellitus, Dispersió òptica, Divisió, ELF, Emissivitat, Endoteli, Energia, Enginyeria, Enllaç químic, Epiteli, Escalfament global, Espai exterior, Espectre, Espectre radioelèctric, ... Ampliar l'índex (110 més) »
- Espectre electromagnètic
Absorció (electromagnetisme)
atenuació de la llum transmesa amb la incident, es pot obtenir un espectre d'absorció. Labsorció en la física de la radiació electromagnètica és la manera per la qual l'energia d'un fotó l'agafa la matèria, típicament els electrons d'un àtom.
Veure Infraroig і Absorció (electromagnetisme)
Aeròstat
Un aeròstat, popularment dit bufa o bomba, és una aeronau més lleugera que l'aire que fa servir el principi d'Arquimedes per poder enlairar-se.
Veure Infraroig і Aeròstat
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Infraroig і Aigua
Aliment
Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.
Veure Infraroig і Aliment
Altitud
Laltitud o cota és la distància vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat el “nivell zero”.
Veure Infraroig і Altitud
Angiogènesi
Langiogènesi és el procés fisiològic que consisteix en la formació de vasos sanguinis nous a partir dels vasos preexistents.
Veure Infraroig і Angiogènesi
Argó
Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.
Veure Infraroig і Argó
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Infraroig і Astrònom
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Infraroig і Astronomia
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Infraroig і Atmosfera terrestre
Avió
avió militar F-16 Fighting Falcon Avió comercial de passatgers a l'aeroport del Prat (Barcelona) Un avió (provinent del llatí avis, au) és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de volar per l'atmosfera.
Veure Infraroig і Avió
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Infraroig і Ésser humà
Boira
Boira. Boira sobre una carretera. La boira o broma (i boirassa o bromassa quan és molt espessa; boirina o boirim quan és lleu) és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.
Veure Infraroig і Boira
Bolòmetre
Un bolòmetre és un instrument per mesurar la quantitat de radiació electromagnètica incident.
Veure Infraroig і Bolòmetre
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Veure Infraroig і Calor
Càmera tèrmica
fals-color) Una càmera tèrmica (també anomenada càmera infraroja o termografia infraroja) és un dispositiu que forma una imatge de zones de calor que utilitza radiació infraroja, similar a una càmera comuna que forma una imatge que utilitza llum visible.
Veure Infraroig і Càmera tèrmica
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Infraroig і Cèl·lula
Cèl·lula fotoreceptora
doi.
Veure Infraroig і Cèl·lula fotoreceptora
Centímetre
El centímetre (símbol cm) és una unitat de longitud que equival a una centèsima part d'un metre.
Veure Infraroig і Centímetre
Cirrus
Els cirrus són núvols d'una altitud compresa entre els 6.000 i 10.000 m, formats per partícules de glaç molt fines i disperses.
Veure Infraroig і Cirrus
Citocrom c oxidasa
L'enzim citocrom c oxidasa o complex IV (nombre EC 1.9.3.1) és una proteïna transmembrana que es localitza a les bicapes lipídiques de bacteris i també la podem trobar en mitocondris.
Veure Infraroig і Citocrom c oxidasa
Climatologia
Climograma Diagrama ombrotèrmic o climograma de Barcelona Mapa on es mostra la precipitació total anual mitjana (en mm) per al període de 1951 a 2000. Versió de 2020 publicada per l'Agència Meteorològica Alemanya i pel Global Precipitation Climatology Center (GPCC) La climatologia (Geografia, Meteorologia, Ciències de la Terra) és la ciència que estudia els climes i els fenòmens atmosfèrics d’un país, a una latitud i a una altitud determinades.
Veure Infraroig і Climatologia
Coherència (física)
La coherència és la propietat de les ones (i, en general, de qualsevol estat físic ondulatori) que els permet exhibir interferència.
Veure Infraroig і Coherència (física)
Col·lagen
Representació de la triple hèlix del tropocol·làgen. El col·lagen és una molècula proteica que forma fibres, les fibres col·làgenes, que estan presents en quantitat variable en quasi tots els tipus de teixit conjuntiu.
Veure Infraroig і Col·lagen
Color
Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
Veure Infraroig і Color
Comandament a distància
Comandament de televisió Comandament de televisió emetent radiació infraroja El comandament a distància (calc de l'espanyol) o millor la telecomanda o el control (a distància o distant) és un aparell electrònic que transmet ordres als electrodomèstics o altres aparells electrònics a través d'infraroigs o tecnologies semblants (bluetooth).
Veure Infraroig і Comandament a distància
Comandament universal
Un comandament universal és un dispositiu que és capaç de controlar diferents elements (com equips audiovisuals, aires condicionats o sistemes de robòtica) d'un o diversos fabricants diferents, mitjançant codis IR (infraroigs), o bé perquè té emmagatzemats aquests codis de control en una base de dades interna, o bé perquè és capaç d'aprendre els codis IR del comandament original de l'element a controlar o bé per una combinació d'ambdues coses.
Veure Infraroig і Comandament universal
Comissió Internacional d'Il·luminació
Diagrama cromàtic del model de color CIE 1931 amb longituds d'ona en nanòmetres. Cal tenir en compte que els colors representats depenen de l'espai de color del dispositiu en el qual veieu la imatge. La Comissió Internacional d'Il·luminació (en anglès: International Commission on Illumination; en francès: Commission Internationale de l'Éclairage, CIE) és l'autoritat internacional en llum, il·luminació, color, i espai de colors.
Veure Infraroig і Comissió Internacional d'Il·luminació
Comunicació òptica
senyals de fum són una forma de comunicació òptica. La comunicació òptica és qualsevol forma de comunicació que utilitza la llum com a medi de transmissió.
Veure Infraroig і Comunicació òptica
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Veure Infraroig і Corrent elèctric
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Infraroig і Cos negre
Cromòfor
Estructura química del beta-carotè. Els onze dobles enllaços conjugats que formen el cromòfor de la molècula estan ressaltats en vermell Un cromòfor és la part d'una molècula responsable del seu color.
Veure Infraroig і Cromòfor
Cumulonimbus
Un cumulonimbus o cumulonimbe (Cb) és una mena de núvol (del tipus cúmulus) de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d'altura definits per als núvols (alt, mitjà i baix), i arriben fins al límit superior de la troposfera, la capa inferior de l'atmosfera.
Veure Infraroig і Cumulonimbus
Díode emissor de llum
Díodes LEDDíodes LED ---- A (p) Símbol de Díode LED C ó K (n) Representació simbòlica.
Veure Infraroig і Díode emissor de llum
Decibel
El decibel (símbol: dB) és una unitat de mesura relativa igual a una dècima part d'un bel (símbol: B).
Veure Infraroig і Decibel
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador.
Veure Infraroig і Desplaçament cap al roig
Diabetis mellitus
La diabetis mellitus o diabetis sacarina, sovint denominada simplement diabetis, és una síndrome de metabolisme alterat, produïda generalment per una combinació de causes hereditàries i ambientals, que resulta en un nivell de glucosa a la sang (glucèmia) anormalment elevat (hiperglucèmia).
Veure Infraroig і Diabetis mellitus
Dispersió òptica
Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material La dispersió de la llum és un fenomen que es produeix quan un raig de llum composta es refracta en algun medi (per exemple un prisma): queden separats els seus colors constituents; deixant, però, ben sentat, que (per convenció) a la llum que procedeix del sol l'anomenem llum blanca, quan en realitat és una barreja de llums de diferents colors.
Veure Infraroig і Dispersió òptica
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Veure Infraroig і Divisió
ELF
ELF (sigles de extremely low frequency) o freqüència extremadament baixa és la banda de l'espectre de radiofreqüència compresa entre 3 i 30 Hz (longitud d'ona de 100.000 a 10.000 km).
Veure Infraroig і ELF
Emissivitat
L'emissivitat (e) d'un cos és el quocient entre l'energia radiada per aquest cos a una certa temperatura T i l'energia radiada per un cos negre a la mateixa temperatura T. Constitueix una mesura de la capacitat del cos d'absorbir i radiar energia.
Veure Infraroig і Emissivitat
Endoteli
L'endoteli és un tipus d'epiteli escatós simple (d'una sola capa de cèl·lules), que recobreix l'interior de tots els vasos sanguinis, inclòs el cor, on s'anomena endocardi.
Veure Infraroig і Endoteli
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Infraroig і Energia
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Veure Infraroig і Enginyeria
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Veure Infraroig і Enllaç químic
Epiteli
L'epiteli dels bronquis és una mena d'epiteli especialitzat en l'intercanvi de gasos i protecció mecànica envers els agents externs. Imatge de microscòpia electrònica. L'epiteli o teixit epitelial és un teixit histològic format per cèl·lules juxtaposades, una a continuació de l'altra sense espai entre elles, que recobreixen la superfície, cavitats i òrgans del cos (epitelis de revestiment) i formen part de les glàndules (epitelis glandulars).
Veure Infraroig і Epiteli
Escalfament global
Temperatura mitjana de l'aire a la superfície entre el 2011 i el 2020 en comparació amb la mitjana del període 1951-1980 L'escalfament global és el procés d'augment gradual de la temperatura de la Terra com a resultat de l'activitat humana.
Veure Infraroig і Escalfament global
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Infraroig і Espai exterior
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Veure Infraroig і Espectre
Espectre radioelèctric
FM L'espectre radioelèctric (radiofreqüència, ones de ràdio o RF) és el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.
Veure Infraroig і Espectre radioelèctric
Espectre visible
L'espectre electromagnètic. L'espectre visible correspon als colors de l'esquema. L'espectre visible és la regió de l'espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre.
Veure Infraroig і Espectre visible
Espectroscòpia infraroja
Espectre IR del diclorometà. Lespectroscòpia infraroja, o espectroscòpia IR, és la branca de l'espectroscòpia que treballa en les longituds d'ona de la zona corresponent a l'infraroig de l'espectre electromagnètic.
Veure Infraroig і Espectroscòpia infraroja
Estat estacionari
Un sistema en estat estacionari té nombroses propietats que no varien en el temps.
Veure Infraroig і Estat estacionari
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Infraroig і Estel
Estratocúmulus
Els estratocúmulus o stratocumulus (nom internacional en llatí) és un tipus de núvols baixos que formen masses globulars o acanalades.
Veure Infraroig і Estratocúmulus
Estratus
Un estratus, estrat o stratus (del llatí «estès, eixamplat») és un tipus de núvols baixos que formen un mantell nuvolós estès i força uniforme, de color gris, que pot ocupar tot el cel.
Veure Infraroig і Estratus
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Veure Infraroig і Exèrcit
Factor de creixement transformant
La denominació de factor de creixement transformant (a vegades anomenat factor de creixement tumoral, o TGF, de Transforming growth factor) s'utilitza per descriure dues classes de factors de creixement de polipèptids, TGFα i TGFβ.
Veure Infraroig і Factor de creixement transformant
Fibra òptica
Un feix de cables de fibra òptica. La fibra òptica és un filament flexible de secció circular fet d'un tipus de vidre o plàstic capaç de transportar feixos de llum en el seu interior.
Veure Infraroig і Fibra òptica
Fibroblast
Els fibroblasts són cèl·lules pròpies del teixit conjuntiu encarregades de la síntesi dels components de la matriu.
Veure Infraroig і Fibroblast
Fisioteràpia
El mot fisioteràpia prové de la unió de les veus gregues: φύση, que significa Naturalesa i θεραπεία, que ve del verb "στη θεραπεία" i vol dir guarir.
Veure Infraroig і Fisioteràpia
Flux radiant
En radiometria, el flux radiant és la mesura de la potència d'una radiació electromagnètica (inclosa la llum visible), de l'energia dQ que transporten les ones per unitat de temps.
Veure Infraroig і Flux radiant
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Veure Infraroig і Formació estel·lar
Fotodíode
Fotodíode El fotodíode és un component electrònic i un tipus de fotodetector.
Veure Infraroig і Fotodíode
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Infraroig і Francès
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Veure Infraroig і Freqüència
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Infraroig і Galàxia
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Veure Infraroig і Galàxia activa
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Infraroig і Gas
Germani
El germani és l'element químic de símbol Ge i nombre atòmic 32.
Veure Infraroig і Germani
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Veure Infraroig і Glaç
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Infraroig і Grau Celsius
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Infraroig і Heli
Hemoglobina
L'hemoglobina (abreujada com a Hb o Hgb) és la proteïna que transporta l'oxigen i conté ferro.
Veure Infraroig і Hemoglobina
In vitro
In vitro és una expressió llatina que s'utilitza per descriure experiments bioquímics que es duen a terme en un ambient artificial.
Veure Infraroig і In vitro
In vivo
In vivo és una expressió llatina que s'utilitza per descriure experiments químics, físics o farmacològics que tenen lloc dins d'un organisme viu, per oposició als que es duen a terme en un ambient artificial (in vitro).
Veure Infraroig і In vivo
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Infraroig і Indústria
IrDA
IrDA (Infrared Data Association) defineix un estàndard físic en la forma de transmissió i recepció de dades por raigs infraroigs.
Veure Infraroig і IrDA
Joule
El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.
Veure Infraroig і Joule
Làser
Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.
Veure Infraroig і Làser
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Veure Infraroig і Líquid
Lent
Lent Una lent és un dispositiu, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum.
Veure Infraroig і Lent
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Infraroig і Llum
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Infraroig і Longitud d'ona
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Infraroig і Mamífers
Míssil
Míssil balístic intercontinental Minuteman III Un míssil és una arma de projectil autopropulsada amb guiatge durant tota o una part de la seva trajectòria, amb propulsió amb motor de coet o motor de reacció.
Veure Infraroig і Míssil
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Veure Infraroig і Medi interestel·lar
Megabit per segon
Un megabit per segon (Mbps o també Mbit/s) és una unitat de la capacitat de transmissió d'informació equivalent a 1.000 kilobits per segon o 1.000.000 bits per segon.
Veure Infraroig і Megabit per segon
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Veure Infraroig і Mercuri (element)
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure Infraroig і Metabolisme
Metanol
El metanol, també conegut com a alcohol metílic, alcohol de cremar o alcohol de fusta, és un compost químic amb la fórmula química CH₃OH.
Veure Infraroig і Metanol
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Infraroig і Metre
Micròmetre
El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).
Veure Infraroig і Micròmetre
Microones
Amb el terme microones s'identifica a les ones electromagnètiques la freqüència de les quals és compresa entre 300 MHz i 300 GHz, i la corresponent longitud d'ona és d'1 m a 1 mm.
Veure Infraroig і Microones
Minut
Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons.
Veure Infraroig і Minut
Mioglobina
La mioglobina és una proteïna codificada en l'humà pel gen MB.
Veure Infraroig і Mioglobina
Mitocondri
Micrografia electrònica de dos mitocondris del teixit pulmonar d'un mamífer en els quals es poden apreciar la matriu i les membranes. Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes.
Veure Infraroig і Mitocondri
Modulació (telecomunicacions)
Ona de baixa freqüència (a dalt) modulant la portadora (les dues de sota) en amplitud (AM, varia l'amplitud) o en freqüència (FM, varia la freqüència). En telecomunicació el terme modulació engloba el conjunt de tècniques utilitzades per a transportar informació sobre una ona portadora, típicament una ona sinusoidal.
Veure Infraroig і Modulació (telecomunicacions)
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Infraroig і Molècula
Motor
Mercedes Un motor és una màquina capaç de transformar l'energia emmagatzemada en combustibles, bateries o altres fonts en energia mecànica capaç de transformar energia en treball.
Veure Infraroig і Motor
Muntanya
Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
Veure Infraroig і Muntanya
Nanòmetre
Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.
Veure Infraroig і Nanòmetre
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Veure Infraroig і Núvol
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols.
Veure Infraroig і Núvol molecular
Neó
El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.
Veure Infraroig і Neó
Nebulosa d'Orió
La nebulosa d'Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d'Orió.
Veure Infraroig і Nebulosa d'Orió
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Veure Infraroig і Nebulosa planetària
Nivell d'energia
Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.
Veure Infraroig і Nivell d'energia
Nombre d'ona
Aquesta ona vibra dues vegades en un metre i, per tant, té una longitud d'ona de 0,5 m i un nombre d'ona de 2 m-1. El nombre d'ona és una magnitud de freqüència que indica el nombre de vegades que vibra una ona en una unitat de distància.
Veure Infraroig і Nombre d'ona
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Infraroig і Objecte astronòmic
Observatori astronòmic
Observatori Moletai a Lituània Un observatori astronòmic o simplement un observatori és un emplaçament dedicat a l'observació del firmament des de la Terra.
Veure Infraroig і Observatori astronòmic
Opacitat
Comparacions d'opacitat (1), translucidesa (2), i transparència (3); darrere de cada panell hi ha una estrella. Un material presenta opacitat quan no deixa passar la llum en proporció apreciable.
Veure Infraroig і Opacitat
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Veure Infraroig і Ordinador
Ordinador de butxaca
Sharp PC-1210 Ordinador de Butxaca Un ordinador de butxaca és un petit dispositiu programable, de la mida d'una calculadora.
Veure Infraroig і Ordinador de butxaca
Ordre de magnitud
Un ordre de magnitud és la classe d'escala o magnitud de qualsevol quantitat, on cada classe conté valors en una proporció fixa respecte a la classe anterior.
Veure Infraroig і Ordre de magnitud
Organització Internacional per a l'Estandardització
L'Organització Internacional per a l'Estandardització (International Organization for Standardization en anglès, coneguda com a ISO pel prefix grec que significa igual) és una organització no governamental que es compon per diferents representants d'organismes de normalització de més de 150 països.
Veure Infraroig і Organització Internacional per a l'Estandardització
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Veure Infraroig і Pell
Perifèric
Un dispositiu perifèric o perifèric, aplicat al món de la informàtica, és un dispositiu maquinari auxiliar que s'utilitza per transferir informació dins i fora d'un ordinador.
Veure Infraroig і Perifèric
Pirgeòmetre
Exemple d'un pirgeòmetre Un pirgeòmetre o pirogeòmetre es un dispositiu que mesura l'espectre de radiació infraroja prop de la superfície en l'espectre de longituds d'ona aproximadament de 4,5 µm a 100 µm.
Veure Infraroig і Pirgeòmetre
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Infraroig і Planeta
Plàstic
Diversos tipus de plàstic en articles per a la llar En química i tecnologia, els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular.
Veure Infraroig і Plàstic
Polarització electromagnètica
En electrodinàmica clàssica, la polarització electromagnètica (o simplement polarització) és una característica de les ones, com la llum o altres radiacions electromagnètiques, que descriu la direcció de travessa d'un camp elèctric.
Veure Infraroig і Polarització electromagnètica
Pols còsmica
Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.
Veure Infraroig і Pols còsmica
Prisma (geometria)
Un prisma és un poliedre que té dues cares iguals i paral·leles (les bases) i cert nombre de cares laterals que són paral·lelograms.
Veure Infraroig і Prisma (geometria)
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.
Veure Infraroig і Proteïna
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Veure Infraroig і Protoestrella
Queratinòcit
Queratinòcits (tenyits en verd) en la pell d'un ratolí Un queratinòcit és un tipus de cèl·lula predominant en l'epidermis, la capa més superficial de la pell, constituint 90% de les cèl·lules trobades allà en el cas d'humans.
Veure Infraroig і Queratinòcit
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure Infraroig і Quilòmetre
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Infraroig і Radiació
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Infraroig і Radiació electromagnètica
Radiació ionitzant
Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.
Veure Infraroig і Radiació ionitzant
Radiació solar
Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.
Veure Infraroig і Radiació solar
Raigs T
Els raigs T són una forma de radiació electromagnètica d'alta freqüència.
Veure Infraroig і Raigs T
Retina
La retina és la membrana fotosensible de l'ull i forma la capa més interna de la cúpula òptica.
Veure Infraroig і Retina
Roig
El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.
Veure Infraroig і Roig
Satèl·lit meteorològic
Imatge artística del GOES-8. Un satèl·lit meteorològic és un tipus de satèl·lit artificial que s'utilitza principalment per supervisar el temps atmosfèric i el clima de la Terra.
Veure Infraroig і Satèl·lit meteorològic
Silici
El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.
Veure Infraroig і Silici
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell.
Veure Infraroig і Sistema de coordenades cartesianes
Telèfon mòbil
Diferents models de telèfon mòbil. El telèfon mòbil és un dispositiu electrònic amb ràdio de curt abast usat per a comunicacions mòbils de veu i dades.
Veure Infraroig і Telèfon mòbil
Telecomunicació
La fibra òptica permet transmetre grans quantitats d'informació. La telecomunicació és la transmissió de senyals a distància a través de qualsevol medi per tal d'aconseguir comunicar-nos.
Veure Infraroig і Telecomunicació
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Infraroig і Telescopi
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure Infraroig і Telescopi espacial Hubble
Telescopi espacial James Webb
El Telescopi Espacial James Webb (en anglès James Webb Space Telescope o JWST) és un observatori espacial dissenyat per a esdevenir el successor parcial del Telescopi espacial Hubble, i que estudia el cel en freqüència infraroja.
Veure Infraroig і Telescopi espacial James Webb
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Infraroig і Temperatura
Termòmetre
Termòmetre clínic de mercuri. El termòmetre és un instrument de mesura de la temperatura.
Veure Infraroig і Termòmetre
Termografia
Termografia d'un cotxe, on s'observen les diferents temperatures de les seves parts La termografia és una tècnica que permet mesurar temperatures exactes a distància i sense necessitat d'estar en contacte amb l'objecte a estudiar.
Veure Infraroig і Termografia
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Infraroig і Terra
Tetradotoxina
La tetradotoxina o tetrodotoxina (coneguda habitualment com a TTX) és una neurotoxina que a certes dosis esdevé un potentíssim verí: entre 0,5 i 1 mg poden causar la mort instantània a un ésser humà, una dosi cinc-centes vegades més petita que la dosi mortal de cianur potàssic (totes dues dosis depenen sempre del pes de l'individu).
Veure Infraroig і Tetradotoxina
Transparència
cos es pot observar fàcilment a través de les ales. En òptica, la transparència és la propietat de deixar passar la llum.
Veure Infraroig і Transparència
Tumor
Una berruga és un tipus comú de tumor (no neoplàsic) Un tumor és qualsevol alteració dels teixits que produeix un augment de volum.
Veure Infraroig і Tumor
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Veure Infraroig і Ull
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Infraroig і Ultraviolat
Vapor d'aigua
El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.
Veure Infraroig і Vapor d'aigua
Vehicle
Un automòbil és un tipus de vehicle. Un vehicle és una màquina que permet de transportar persones o objectes, especialment per terra.
Veure Infraroig і Vehicle
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Infraroig і Vertebrats
Vibració
Amplitud de vibracions en la carrosseria d'un cotxe, originades en les irregularitats del paviment. Una de les possibles formes de vibració d'un tambor circular. Es denomina vibració a la propagació d'ones elàstiques que produeix deformacions i tensions sobre un medi continu (o posició d'equilibri).
Veure Infraroig і Vibració
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Veure Infraroig і Vidre
Visió nocturna
La visió nocturna és l'habilitat de veure entorns que estan en baixos nivells d'il·luminació.
Veure Infraroig і Visió nocturna
Wide-field Infrared Survey Explorer
Dibuix del Wide-field Infrared Survey Explorer El Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) és un telescopi espacial astronòmic de longitud d'ona infraroja de la NASA llançat el 14 desembre 2009, i es va activar l'estat d'hibernació, el febrer de 2011, quan es va apagar el seu transmissor.
Veure Infraroig і Wide-field Infrared Survey Explorer
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Veure Infraroig і William Herschel
Vegeu també
Espectre electromagnètic
- Banda K
- Banda espectral
- Energia del fotó
- Enginyeria de radiofreqüència
- Espectre electromagnètic
- Espectre visible
- Infraroig
- Microones
- Radiació X
- Radiació gamma
- Raigs T
- Ultraviolat
També conegut com Espectre infraroig, Infraroig proper, Infraroigs, Infraroja, Infrarojos, Infrarroig, Infrarrojos, Llum infraroja, Radiació infraroja, Transmissió infraroja.