Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica
Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica tenen 49 coses en comú (en Uniopèdia): Alps, Antiga Roma, Apià, Útica, Àfrica, Batalla de Cannes, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Trèbia (218 aC), Cadis, Cartagena, Cartago, Càpua, Cònsol romà, Ebre, Empúries, Estret de Gibraltar, Guerres Púniques, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar), Hàsdrubal Barca, Hieró II, Hispània, Illes Balears, Itàlia, Mar Mediterrània, Massàlia, Numídia, Púnics, ..., Península Ibèrica, Península Ibèrica cartaginesa, Pirineus, Polibi, Primera Guerra Púnica, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, República Romana, Roma, Sardenya, Setge de Sagunt, Sicília, Siracusa, Talent, Tercera Guerra Púnica, Titus Livi, Tunísia, Tunis, Zama Regia. Ampliar l'índex (19 més) »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Imperi Cartaginès · Alps і Segona Guerra Púnica ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Imperi Cartaginès · Antiga Roma і Segona Guerra Púnica ·
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Apià і Imperi Cartaginès · Apià і Segona Guerra Púnica ·
Útica
Útica fou una ciutat d'Àfrica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas.
Útica і Imperi Cartaginès · Útica і Segona Guerra Púnica ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Imperi Cartaginès · Àfrica і Segona Guerra Púnica ·
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Batalla de Cannes і Imperi Cartaginès · Batalla de Cannes і Segona Guerra Púnica ·
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Batalla de Zama і Imperi Cartaginès · Batalla de Zama і Segona Guerra Púnica ·
Batalla del llac Trasimè
La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.
Batalla del llac Trasimè і Imperi Cartaginès · Batalla del llac Trasimè і Segona Guerra Púnica ·
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Batalla del Trèbia (218 aC) і Imperi Cartaginès · Batalla del Trèbia (218 aC) і Segona Guerra Púnica ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Imperi Cartaginès · Cadis і Segona Guerra Púnica ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Imperi Cartaginès · Cartagena і Segona Guerra Púnica ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Imperi Cartaginès · Cartago і Segona Guerra Púnica ·
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Càpua і Imperi Cartaginès · Càpua і Segona Guerra Púnica ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Cònsol romà і Imperi Cartaginès · Cònsol romà і Segona Guerra Púnica ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Imperi Cartaginès · Ebre і Segona Guerra Púnica ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Empúries і Imperi Cartaginès · Empúries і Segona Guerra Púnica ·
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Estret de Gibraltar і Imperi Cartaginès · Estret de Gibraltar і Segona Guerra Púnica ·
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Guerres Púniques і Imperi Cartaginès · Guerres Púniques і Segona Guerra Púnica ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Hamílcar Barca і Imperi Cartaginès · Hamílcar Barca і Segona Guerra Púnica ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Hanníbal Barca (247 aC) і Imperi Cartaginès · Hanníbal Barca (247 aC) і Segona Guerra Púnica ·
Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar)
Hàsdrubal, conegut també com a Hàsdrubal el Bell i Hàsdrubal el Vell (circa 270 aC - 221 aC) fou un líder cartaginès, gendre i successor d'Hamílcar Barca i cunyat d'Hanníbal Barca.
Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar) і Imperi Cartaginès · Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar) і Segona Guerra Púnica ·
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Hàsdrubal Barca і Imperi Cartaginès · Hàsdrubal Barca і Segona Guerra Púnica ·
Hieró II
Tomba d'Hieró II a Siracusa Hieró II (Hieron; Ἱέρων) (Siracusa abans del 306 aC- 216 aC) fou tirà de Siracusa, fill d'un siracusà notable de nom Hièrocles que deia ser descendent de Geló I i d'una serventa.
Hieró II і Imperi Cartaginès · Hieró II і Segona Guerra Púnica ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і Imperi Cartaginès · Hispània і Segona Guerra Púnica ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Illes Balears і Imperi Cartaginès · Illes Balears і Segona Guerra Púnica ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Imperi Cartaginès і Itàlia · Itàlia і Segona Guerra Púnica ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Imperi Cartaginès і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Segona Guerra Púnica ·
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Imperi Cartaginès і Massàlia · Massàlia і Segona Guerra Púnica ·
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Imperi Cartaginès і Numídia · Numídia і Segona Guerra Púnica ·
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Imperi Cartaginès і Púnics · Púnics і Segona Guerra Púnica ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Imperi Cartaginès і Península Ibèrica · Península Ibèrica і Segona Guerra Púnica ·
Península Ibèrica cartaginesa
Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.
Imperi Cartaginès і Península Ibèrica cartaginesa · Península Ibèrica cartaginesa і Segona Guerra Púnica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Imperi Cartaginès і Pirineus · Pirineus і Segona Guerra Púnica ·
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Imperi Cartaginès і Polibi · Polibi і Segona Guerra Púnica ·
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Imperi Cartaginès і Primera Guerra Púnica · Primera Guerra Púnica і Segona Guerra Púnica ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Imperi Cartaginès і Publi Corneli Escipió Africà Major · Publi Corneli Escipió Africà Major і Segona Guerra Púnica ·
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Imperi Cartaginès і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor і Segona Guerra Púnica ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Imperi Cartaginès і República Romana · República Romana і Segona Guerra Púnica ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Imperi Cartaginès і Roma · Roma і Segona Guerra Púnica ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Imperi Cartaginès і Sardenya · Sardenya і Segona Guerra Púnica ·
Setge de Sagunt
El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.
Imperi Cartaginès і Setge de Sagunt · Segona Guerra Púnica і Setge de Sagunt ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Imperi Cartaginès і Sicília · Segona Guerra Púnica і Sicília ·
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Imperi Cartaginès і Siracusa · Segona Guerra Púnica і Siracusa ·
Talent
El talent (en grec antic τάλαντον) una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.
Imperi Cartaginès і Talent · Segona Guerra Púnica і Talent ·
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Imperi Cartaginès і Tercera Guerra Púnica · Segona Guerra Púnica і Tercera Guerra Púnica ·
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Imperi Cartaginès і Titus Livi · Segona Guerra Púnica і Titus Livi ·
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Imperi Cartaginès і Tunísia · Segona Guerra Púnica і Tunísia ·
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Imperi Cartaginès і Tunis · Segona Guerra Púnica і Tunis ·
Zama Regia
Zama ('Zama la major') va ser una ciutat de Numídia situada a cinc dies de viatge al sud-oest de Cartago, segons Polibi i Titus Livi.
Imperi Cartaginès і Zama Regia · Segona Guerra Púnica і Zama Regia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica
- Què tenen en comú Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica
- Semblances entre Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica
Comparació entre Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica
Imperi Cartaginès té 215 relacions, mentre que Segona Guerra Púnica té 179. Com que tenen en comú 49, l'índex de Jaccard és 12.44% = 49 / (215 + 179).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
