Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Imperi Cartaginès і República Romana
Imperi Cartaginès і República Romana tenen 56 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Alps, Andalusia, Aristocràcia, Arle, Batalla de Cannes, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Trèbia (218 aC), Cartagena, Cartago, Càpua, Cònsol romà, Còrsega, Ebre, Empúries, Esclavitud, Estat sobirà, Gai Duili (cònsol), Grec, Grecs, Guerra, Guerra dels Mercenaris, Guerres Púniques, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal Barca, Hispània, Illa, Illes Balears, ..., Itàlia, Juli Cèsar, Llatí, Mamertins, Mar Mediterrània, Messina, Monarquia, Numídia, Occident, Pau, Península Ibèrica, Península Ibèrica cartaginesa, Pirineus, Pirros, Plebs, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Regne de l'Epir, Roma, Sardenya, Segona Guerra Púnica, Senat, Setge de Sagunt, Sicília, Titus Livi, Tunis. Ampliar l'índex (26 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Imperi Cartaginès · Administració provincial romana і República Romana ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Imperi Cartaginès · Alps і República Romana ·
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Andalusia і Imperi Cartaginès · Andalusia і República Romana ·
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Aristocràcia і Imperi Cartaginès · Aristocràcia і República Romana ·
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Arle і Imperi Cartaginès · Arle і República Romana ·
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Batalla de Cannes і Imperi Cartaginès · Batalla de Cannes і República Romana ·
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Batalla de Zama і Imperi Cartaginès · Batalla de Zama і República Romana ·
Batalla del llac Trasimè
La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.
Batalla del llac Trasimè і Imperi Cartaginès · Batalla del llac Trasimè і República Romana ·
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Batalla del Trèbia (218 aC) і Imperi Cartaginès · Batalla del Trèbia (218 aC) і República Romana ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Imperi Cartaginès · Cartagena і República Romana ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Imperi Cartaginès · Cartago і República Romana ·
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Càpua і Imperi Cartaginès · Càpua і República Romana ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Cònsol romà і Imperi Cartaginès · Cònsol romà і República Romana ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Imperi Cartaginès · Còrsega і República Romana ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Imperi Cartaginès · Ebre і República Romana ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Empúries і Imperi Cartaginès · Empúries і República Romana ·
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Esclavitud і Imperi Cartaginès · Esclavitud і República Romana ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Estat sobirà і Imperi Cartaginès · Estat sobirà і República Romana ·
Gai Duili (cònsol)
Gai Duili (en Gaius Duilius) va ser un magistrat romà.
Gai Duili (cònsol) і Imperi Cartaginès · Gai Duili (cònsol) і República Romana ·
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Grec і Imperi Cartaginès · Grec і República Romana ·
Grecs
Sense descripció.
Grecs і Imperi Cartaginès · Grecs і República Romana ·
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Guerra і Imperi Cartaginès · Guerra і República Romana ·
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Guerra dels Mercenaris і Imperi Cartaginès · Guerra dels Mercenaris і República Romana ·
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Guerres Púniques і Imperi Cartaginès · Guerres Púniques і República Romana ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Hamílcar Barca і Imperi Cartaginès · Hamílcar Barca і República Romana ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Hanníbal Barca (247 aC) і Imperi Cartaginès · Hanníbal Barca (247 aC) і República Romana ·
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Hàsdrubal Barca і Imperi Cartaginès · Hàsdrubal Barca і República Romana ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і Imperi Cartaginès · Hispània і República Romana ·
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Illa і Imperi Cartaginès · Illa і República Romana ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Illes Balears і Imperi Cartaginès · Illes Balears і República Romana ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Imperi Cartaginès і Itàlia · Itàlia і República Romana ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Imperi Cartaginès і Juli Cèsar · Juli Cèsar і República Romana ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Imperi Cartaginès і Llatí · Llatí і República Romana ·
Mamertins
Mamertins (en osc mamertini, fills de Mart) era el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del quan uns mercenaris van assumir el poder a la ciutat.
Imperi Cartaginès і Mamertins · Mamertins і República Romana ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Imperi Cartaginès і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і República Romana ·
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Imperi Cartaginès і Messina · Messina і República Romana ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Imperi Cartaginès і Monarquia · Monarquia і República Romana ·
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Imperi Cartaginès і Numídia · Numídia і República Romana ·
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Imperi Cartaginès і Occident · Occident і República Romana ·
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Imperi Cartaginès і Pau · Pau і República Romana ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Imperi Cartaginès і Península Ibèrica · Península Ibèrica і República Romana ·
Península Ibèrica cartaginesa
Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.
Imperi Cartaginès і Península Ibèrica cartaginesa · Península Ibèrica cartaginesa і República Romana ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Imperi Cartaginès і Pirineus · Pirineus і República Romana ·
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Imperi Cartaginès і Pirros · Pirros і República Romana ·
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Imperi Cartaginès і Plebs · Plebs і República Romana ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Imperi Cartaginès і Publi Corneli Escipió Africà Major · Publi Corneli Escipió Africà Major і República Romana ·
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Imperi Cartaginès і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor і República Romana ·
Regne de l'Epir
Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.
Imperi Cartaginès і Regne de l'Epir · Regne de l'Epir і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Imperi Cartaginès і Roma · República Romana і Roma ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Imperi Cartaginès і Sardenya · República Romana і Sardenya ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica · República Romana і Segona Guerra Púnica ·
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Imperi Cartaginès і Senat · República Romana і Senat ·
Setge de Sagunt
El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.
Imperi Cartaginès і Setge de Sagunt · República Romana і Setge de Sagunt ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Imperi Cartaginès і Sicília · República Romana і Sicília ·
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Imperi Cartaginès і Titus Livi · República Romana і Titus Livi ·
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Cartaginès і República Romana
- Què tenen en comú Imperi Cartaginès і República Romana
- Semblances entre Imperi Cartaginès і República Romana
Comparació entre Imperi Cartaginès і República Romana
Imperi Cartaginès té 215 relacions, mentre que República Romana té 206. Com que tenen en comú 56, l'índex de Jaccard és 13.30% = 56 / (215 + 206).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Cartaginès і República Romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
