Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Imperi Rus і Rússia
Imperi Rus і Rússia tenen 122 coses en comú (en Uniopèdia): Acadèmia de Ciències de Rússia, Agricultura, Alaska, Aleix de Rússia (tsar de Rússia), Aleksandr Puixkin, Alexandre I de Rússia, Alexandre II de Rússia, Alexandre III de Rússia, Índia, Íngria, Àustria, Balcans, Belarús, Bessaràbia, Caterina II de Rússia, Caucas, Confederació de Polònia i Lituània, Congrés de Viena, Constantinoble, Cosac del Don, Cosacs, Crimea, Cristianisme, Dinastia Romànov, Dniéper, Elisabet I de Rússia, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Russa, Estats bàltics, Estats Units d'Amèrica, ..., Estònia, Estret de Bering, Europa, Europa de l'Est, Europa Occidental, Extrem Orient, Ferrocarril, Finlàndia, França, Gran Ducat de Moscou, Gran Guerra del Nord, Grande Armée, Gubèrnia, Guerra de Crimea, Guerra dels Set Anys, Guerra finlandesa, Guerra russo-turca (1877-1878), Hokkaido, Ienissei, Imperi Austrohongarès, Imperi Britànic, Imperi Japonès, Imperi Mongol, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Invasió francesa de Rússia, Ivan Turguénev, Japó, Kaliningrad, Kamtxatka, Kanat de Crimea, Kazakhstan, Kurils, Lena, Letònia, Lituània, Llac Baikal, Manxúria, Mar Bàltica, Mar d'Okhotsk, Mar de Bering, Mar de Làptev, Mar Negra, Mikhaïl Glinka, Mikhaïl Lomonóssov, Mongols, Moscou, Napoleó Bonaparte, Nicolau I de Rússia, Nicolau II de Rússia, Nijni Nóvgorod, Nikolai Gógol, Obi, Oceà Pacífic, Patrimoni de la Humanitat, Pau I de Rússia, Polònia, Primera Guerra Mundial, Regne de Dinamarca i Noruega, Regne Unit, Repartiment de Polònia, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, Repúbliques de la Unió Soviètica, Revolta decabrista, Revolució de Febrer de 1917, Revolució Russa, Revolució russa de 1905, Riu Don, Rus, Rus de Kíev, Russos, Sakhalín, Sant Petersburg, Sebastòpol, Segona Guerra Mundial, Sibèria, Sisena Coalició, Suècia, Tàtars, Tractat de Brest-Litovsk, Transsiberià, Triple Entesa, Tsar, Tsars de Rússia, Turquia, Tuvà, Ucraïna, Ucraïnès, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Urals, Vladivostok, Volga. Ampliar l'índex (92 més) »
Acadèmia de Ciències de Rússia
LAcadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.
Acadèmia de Ciències de Rússia і Imperi Rus · Acadèmia de Ciències de Rússia і Rússia ·
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Imperi Rus · Agricultura і Rússia ·
Alaska
Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.
Alaska і Imperi Rus · Alaska і Rússia ·
Aleix de Rússia (tsar de Rússia)
Aleix Mikhàilovitx Romànov (en rus: Алексей Михаилович Романов), Aleksei o Alexis I fou un tsar de Rússia durant una de les dècades més glorioses per Rússia al.
Aleix de Rússia (tsar de Rússia) і Imperi Rus · Aleix de Rússia (tsar de Rússia) і Rússia ·
Aleksandr Puixkin
Aleksandr Serguéievitx Puixkin (en rus: Алекса́ндр Серге́евич Пу́шкин, pronunciat) (Moscou, 6 de juny del 1799 – Sant Petersburg, 10 de febrer del 1837) fou un poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme,Basker, Michael.
Aleksandr Puixkin і Imperi Rus · Aleksandr Puixkin і Rússia ·
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Alexandre I de Rússia і Imperi Rus · Alexandre I de Rússia і Rússia ·
Alexandre II de Rússia
Alexandre II de Rússia (Moscou, 29 d'abril de 1818 - Sant Petersburg, 13 de març de 1881) fou un aristòcrata rus, tsar de l'Imperi Rus entre 1855 i 1881.
Alexandre II de Rússia і Imperi Rus · Alexandre II de Rússia і Rússia ·
Alexandre III de Rússia
Alexandre III de Rússia (Sant Petersburg, 10 de març de 1845 - Livàdia, Crimea, 1 de novembre de 1894) fou tsar de Rússia des de 1881 fins al 1894.
Alexandre III de Rússia і Imperi Rus · Alexandre III de Rússia і Rússia ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Imperi Rus · Índia і Rússia ·
Íngria
Bandera d'Íngria. Mapa de parròquies luteranes d'Íngria vers el 1900. Íngria (en finès: Inkeri, en rus: Ингрия, Ingria, Ижорская земля, Ijórskaia zémlia, Ингерманландия, Inguermanlàndia, en suec: Ingermanland) és l'àrea geogràfica, situada al llarg de la costa sud del Golf de Finlàndia vorejada per llac Làdoga amb l'istme de Carèlia al nord i el riu Narva a la frontera amb Estònia a l'oest.
Íngria і Imperi Rus · Íngria і Rússia ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Imperi Rus · Àustria і Rússia ·
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Balcans і Imperi Rus · Balcans і Rússia ·
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Belarús і Imperi Rus · Belarús і Rússia ·
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Bessaràbia і Imperi Rus · Bessaràbia і Rússia ·
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Caterina II de Rússia і Imperi Rus · Caterina II de Rússia і Rússia ·
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Caucas і Imperi Rus · Caucas і Rússia ·
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Confederació de Polònia i Lituània і Imperi Rus · Confederació de Polònia i Lituània і Rússia ·
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Congrés de Viena і Imperi Rus · Congrés de Viena і Rússia ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Imperi Rus · Constantinoble і Rússia ·
Cosac del Don
Els cosacs del Don,en rus:Донские казаки, eren les tropes de cosacs més nombroses dins l'Imperi Rus.
Cosac del Don і Imperi Rus · Cosac del Don і Rússia ·
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Cosacs і Imperi Rus · Cosacs і Rússia ·
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Crimea і Imperi Rus · Crimea і Rússia ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Imperi Rus · Cristianisme і Rússia ·
Dinastia Romànov
Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La dinastia Romànov (Рома́нов), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del, que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia).
Dinastia Romànov і Imperi Rus · Dinastia Romànov і Rússia ·
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Dniéper і Imperi Rus · Dniéper і Rússia ·
Elisabet I de Rússia
, nascuda Ielizaveta Petrovna, Елизаве́та Петро́вна, anomenada la Climent, fou emperadriu de Rússia.
Elisabet I de Rússia і Imperi Rus · Elisabet I de Rússia і Rússia ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Església Ortodoxa і Imperi Rus · Església Ortodoxa і Rússia ·
Església Ortodoxa Russa
LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.
Església Ortodoxa Russa і Imperi Rus · Església Ortodoxa Russa і Rússia ·
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Estats bàltics і Imperi Rus · Estats bàltics і Rússia ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Imperi Rus · Estats Units d'Amèrica і Rússia ·
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Estònia і Imperi Rus · Estònia і Rússia ·
Estret de Bering
Lestret de Bering (en anglès Bering Strait, en rus Берингов пролив, Béringov proliv) és el pas marí situat entre el cap Dejniov, l'extrem oriental d'Àsia, i el cap Príncep de Gal·les, el punt més occidental d'Amèrica; és a dir, separa Sibèria d'Alaska, o, cosa que és el mateix, Rússia dels Estats Units.
Estret de Bering і Imperi Rus · Estret de Bering і Rússia ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Imperi Rus · Europa і Rússia ·
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Europa de l'Est і Imperi Rus · Europa de l'Est і Rússia ·
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Europa Occidental і Imperi Rus · Europa Occidental і Rússia ·
Extrem Orient
Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.
Extrem Orient і Imperi Rus · Extrem Orient і Rússia ·
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Ferrocarril і Imperi Rus · Ferrocarril і Rússia ·
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Finlàndia і Imperi Rus · Finlàndia і Rússia ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Imperi Rus · França і Rússia ·
Gran Ducat de Moscou
Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.
Gran Ducat de Moscou і Imperi Rus · Gran Ducat de Moscou і Rússia ·
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Gran Guerra del Nord і Imperi Rus · Gran Guerra del Nord і Rússia ·
Grande Armée
La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.
Grande Armée і Imperi Rus · Grande Armée і Rússia ·
Gubèrnia
Divisió de Rússia en vuit gubèrnies el 1708 Subdivions de l'Imperi Rus el 1914 Una gubèrnia (губе́рния, AFI /ɡʊˈbʲɛrnʲɪjə/ del rus губерна́тор gubernàtor, del llatí gubernatore i aquest al seu torn del κυβερνήτης timoner), era una subdivisió administrativa essencial de l'Imperi Rus, que normalment ha estat traduïda com a govern, governació, o província.
Gubèrnia і Imperi Rus · Gubèrnia і Rússia ·
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Guerra de Crimea і Imperi Rus · Guerra de Crimea і Rússia ·
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Guerra dels Set Anys і Imperi Rus · Guerra dels Set Anys і Rússia ·
Guerra finlandesa
La Guerra finlandesa (suec: Finska kriget, finès: Suomen sota Русско-шведская война 1808-1809) es va lliurar entre Suècia i Rússia del febrer de 1808 al setembre de 1809.
Guerra finlandesa і Imperi Rus · Guerra finlandesa і Rússia ·
Guerra russo-turca (1877-1878)
La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.
Guerra russo-turca (1877-1878) і Imperi Rus · Guerra russo-turca (1877-1878) і Rússia ·
Hokkaido
Hokkaido (北海道 Hokkaidō en japonés, yaunmosir en ainu) és una illa asiàtica situada entre la mar del Japó i l'oceà Pacífic constituïda en prefectura dins del Japó.
Hokkaido і Imperi Rus · Hokkaido і Rússia ·
Ienissei
El Ienissei (del rus: Енисе́й; tr; Горлог мүрэн, Gorlog müren; Улуг-Хем, Uluğ-Hem; Ким суг, Kim sug) és el més gran dels sistemes fluvials que flueixen cap a l'oceà Àrtic i el cinquè riu més llarg del món.
Ienissei і Imperi Rus · Ienissei і Rússia ·
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Imperi Austrohongarès і Imperi Rus · Imperi Austrohongarès і Rússia ·
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Imperi Britànic і Imperi Rus · Imperi Britànic і Rússia ·
Imperi Japonès
LImperi Japonès (大日本帝国; Dai Nippon Teikoku) és un terme polític utilitzat per a referir-se al Japó des de la Restauració Meiji (1886) fins al final de la Segona Guerra Mundial (1945).
Imperi Japonès і Imperi Rus · Imperi Japonès і Rússia ·
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Imperi Mongol і Imperi Rus · Imperi Mongol і Rússia ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Imperi Otomà і Imperi Rus · Imperi Otomà і Rússia ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Imperi Rus · Imperi Romà d'Orient і Rússia ·
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Imperi Rus і Invasió francesa de Rússia · Invasió francesa de Rússia і Rússia ·
Ivan Turguénev
, nom complet amb patronímic Ivan Serguéievitx Turguénev, Ива́н Серге́евич Турге́нев, fou un escriptor, novel·lista i dramaturg rus, considerat el més europeista dels narradors russos del.
Imperi Rus і Ivan Turguénev · Ivan Turguénev і Rússia ·
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Imperi Rus і Japó · Japó і Rússia ·
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Imperi Rus і Kaliningrad · Kaliningrad і Rússia ·
Kamtxatka
Kamtxatka és una territori ric en volcans. A la fotografia, el volcà d'Avatxinski amb un refugi a primer pla La península de Kamtxatka (en rus: Полуо́стров Камча́тка, poluóstrov Kamtxatka) és una península de 1.250 quilòmetres de llarg a Àsia, a l'extrem est de Rússia, amb una àrea de 472.300 km².
Imperi Rus і Kamtxatka · Kamtxatka і Rússia ·
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Imperi Rus і Kanat de Crimea · Kanat de Crimea і Rússia ·
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Imperi Rus і Kazakhstan · Kazakhstan і Rússia ·
Kurils
Les illes Kurils són un arxipèlag format per una cinquantena d'illes volcàniques que forma una línia discontínua de 1.200 km a la mar d'Okhotsk.
Imperi Rus і Kurils · Kurils і Rússia ·
Lena
El riu Lena (Ле́на; Зүлхэ; en evenki: Елюенэ; Өлүөнэ), a Sibèria, és el desè riu més llarg del món i té la novena conca hidrogràfica en extensió.
Imperi Rus і Lena · Lena і Rússia ·
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Imperi Rus і Letònia · Letònia і Rússia ·
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Imperi Rus і Lituània · Lituània і Rússia ·
Llac Baikal
El llac Baikal vist des del sud-est. El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental.
Imperi Rus і Llac Baikal · Llac Baikal і Rússia ·
Manxúria
Manxúria (manxú: Manju,, rus: Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de la Xina i que té una superfície de 801.600 km².
Imperi Rus і Manxúria · Manxúria і Rússia ·
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Imperi Rus і Mar Bàltica · Mar Bàltica і Rússia ·
Mar d'Okhotsk
La mar d'Okhotsk (o el mar d'Okhotsk) (en rus, Охо́тское мо́ре, Okhótskoie more; en japonès, オホーツク海 Ohōtsuku-kai, o bé 北海 Hokkai, és a dir, "mar del Nord") és la part de l'oceà Pacífic occidental compresa entre la península de Kamtxatka a l'est, les illes Kurils al sud-est, l'illa de Hokkaido a l'extrem sud, l'illa de Sakhalín a l'oest i una àmplia franja costanera de la Sibèria oriental a l'oest i al nord.
Imperi Rus і Mar d'Okhotsk · Mar d'Okhotsk і Rússia ·
Mar de Bering
Mapa de situació de la mar de Bering, entre Sibèria i Alaska La mar de Bering (en yupik: Imarpik; en anglès: Bering Sea; en rus: Берингово море, Bèringovo more) és una massa d'aigua de l'oceà Pacífic que comprèn, de sud a nord, l'espai que hi ha entre les Illes Aleutianes i les Komandórskie fins a l'oceà Àrtic i, d'oest a est, el que hi ha entre Sibèria (i la península de Kamtxatka) i Alaska.
Imperi Rus і Mar de Bering · Mar de Bering і Rússia ·
Mar de Làptev
El mar de Làptev (en rus, мо́ре Ла́птевых, more Làptevikh) és la part de l'oceà Àrtic que banya les costes de la Sibèria oriental, entre la península de Taimir i l'arxipèlag de la Terra del Nord a l'oest, on comunica amb el mar de Kara a través de l'estret de Vilkitski, i les illes de Nova Sibèria a l'est, que el separen del mar de la Sibèria oriental.
Imperi Rus і Mar de Làptev · Mar de Làptev і Rússia ·
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Imperi Rus і Mar Negra · Mar Negra і Rússia ·
Mikhaïl Glinka
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Ivànovitx Glinka, Михаи́л Ива́нович Гли́нка, fou el primer compositor rus a obtenir un ampli reconeixement en el seu propi país, i se'l considera el pare de la música clàssica russa.
Imperi Rus і Mikhaïl Glinka · Mikhaïl Glinka і Rússia ·
Mikhaïl Lomonóssov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov, Михаи́л Васи́льевич Ломоно́сов, fou un científic, escriptor i erudit rus que va fer importants contribucions a la literatura, l'educació i la ciència.
Imperi Rus і Mikhaïl Lomonóssov · Mikhaïl Lomonóssov і Rússia ·
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Imperi Rus і Mongols · Mongols і Rússia ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Imperi Rus і Moscou · Moscou і Rússia ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Imperi Rus і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Rússia ·
Nicolau I de Rússia
Nicolau I de Rússia (Николай I Павлович, Nikolai I Pàvlovitx) (Gàtxina, Sant Petersburg, 6 de juliol (en l'antic calendari julià, 25 de juny) 1796 - St. Petersburg, 2 de març (antic calendari, 18 de febrer 1855) fou tsar de l'Imperi Rus i, per la seva condició, Rei de Polònia i Gran Duc de Finlàndia. És més conegut per ser un monarca conservador, el regnat del qual es caracteritza per l'estancament econòmic, el creixement territorial, la repressió del dissidents (els desembristes, per exemple), una burocràcia corrupta i guerres freqüents que culminen amb el desastre de la Guerra de Crimea del 1853-1856.
Imperi Rus і Nicolau I de Rússia · Nicolau I de Rússia і Rússia ·
Nicolau II de Rússia
El tsar Nicolau II al 1898., nom amb patronímic Nikolai II Aleksàndrovitx, fou l'últim tsar de Rússia.
Imperi Rus і Nicolau II de Rússia · Nicolau II de Rússia і Rússia ·
Nijni Nóvgorod
Nijni Nóvgorod (en alfabet ciríl·lic Нижний Новгород; en rus literalment 'baixa ciutat nova') és una ciutat de la Federació Russa, que es troba a la confluència de dos grans rius, el Volga i l'Okà.
Imperi Rus і Nijni Nóvgorod · Nijni Nóvgorod і Rússia ·
Nikolai Gógol
''L'Inspector'' (títol original: ''Ревизор'') comèdia teatral de Nikolai Gògol. Traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1934 dins la col·lecció Quaderns Literaris Nikolai Vassílievitx Gógol (Николай Васильевич Гоголь), o Mikola Vassíliovitx Hòhol (Мико́ла Васи́льович Го́голь), cognom en néixer Ianovski (Яно́вский, Яно́вський), nascut a Veliki Soròtxintsi, Poltàvsxina,, mort a Moscou,, fou un escriptor, dramaturg i poeta ucraïnès en llengua russa.
Imperi Rus і Nikolai Gógol · Nikolai Gógol і Rússia ·
Obi
L'Obi (del rus Обь), també anomenat Ob, és un dels rius més grans de la Sibèria occidental i el quart més llarg de Rússia.
Imperi Rus і Obi · Obi і Rússia ·
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Imperi Rus і Oceà Pacífic · Oceà Pacífic і Rússia ·
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Imperi Rus і Patrimoni de la Humanitat · Patrimoni de la Humanitat і Rússia ·
Pau I de Rússia
fou tsar de Rússia des de l'any 1796 i fins a l'any 1801, any en què fou assassinat.
Imperi Rus і Pau I de Rússia · Pau I de Rússia і Rússia ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Imperi Rus і Polònia · Polònia і Rússia ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Imperi Rus і Primera Guerra Mundial · Primera Guerra Mundial і Rússia ·
Regne de Dinamarca i Noruega
El Regne de Noruega i Dinamarca o Dinamarca-Noruega (danès i noruec: Danmark-Norge, Dänemark–Norwegen) és el nom historiogràfic per la desapareguda entitat política formada pels regnes de Dinamarca i Noruega, incloent-hi les dependències originalment noruegues d'Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe.
Imperi Rus і Regne de Dinamarca i Noruega · Rússia і Regne de Dinamarca i Noruega ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Imperi Rus і Regne Unit · Rússia і Regne Unit ·
Repartiment de Polònia
Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.
Imperi Rus і Repartiment de Polònia · Rússia і Repartiment de Polònia ·
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Imperi Rus і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Rússia і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia ·
Repúbliques de la Unió Soviètica
Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: сою́зные респу́блики, transcripció: soiúznie respúbliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
Imperi Rus і Repúbliques de la Unió Soviètica · Rússia і Repúbliques de la Unió Soviètica ·
Revolta decabrista
La insurrecció desembrista o revolta decabrista (Восста́ние декабри́стов Vosstànie dekabrístov - de Декабрь dekabr, desembre en rus) fou una temptativa de cop d'estat militar que es va desenvolupar a Sant Petersburg el 14 de desembre del 1825 per tal d'obtenir del futur emperador Nicolau I una constitució.
Imperi Rus і Revolta decabrista · Rússia і Revolta decabrista ·
Revolució de Febrer de 1917
Nicolau II en març de 1917, poc després d'haver abdicat. La Revolució de Febrer de 1917 que va tenir lloc a Rússia, va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917.
Imperi Rus і Revolució de Febrer de 1917 · Rússia і Revolució de Febrer de 1917 ·
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Imperi Rus і Revolució Russa · Rússia і Revolució Russa ·
Revolució russa de 1905
La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus.
Imperi Rus і Revolució russa de 1905 · Rússia і Revolució russa de 1905 ·
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Imperi Rus і Riu Don · Rússia і Riu Don ·
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Imperi Rus і Rus · Rússia і Rus ·
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Imperi Rus і Rus de Kíev · Rússia і Rus de Kíev ·
Russos
Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.
Imperi Rus і Russos · Rússia і Russos ·
Sakhalín
Sakhalín (nom rus, en ciríl·lic Сахали́н; en xinès 库页岛 Ku Ye Dao; en japonès 樺太 Karafuto) és una illa allargassada del Pacífic nord, a l'est de Sibèria, pertanyent a la Federació Russa.
Imperi Rus і Sakhalín · Rússia і Sakhalín ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Imperi Rus і Sant Petersburg · Rússia і Sant Petersburg ·
Sebastòpol
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.
Imperi Rus і Sebastòpol · Rússia і Sebastòpol ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Imperi Rus і Segona Guerra Mundial · Rússia і Segona Guerra Mundial ·
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Imperi Rus і Sibèria · Rússia і Sibèria ·
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Imperi Rus і Sisena Coalició · Rússia і Sisena Coalició ·
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Imperi Rus і Suècia · Rússia і Suècia ·
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Imperi Rus і Tàtars · Rússia і Tàtars ·
Tractat de Brest-Litovsk
El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
Imperi Rus і Tractat de Brest-Litovsk · Rússia і Tractat de Brest-Litovsk ·
Transsiberià
El Transsiberià (en rus: Транссиби́рская магистра́ль, Transsibírskaia maguistral o simplement Трансси́б, Transsib) és una xarxa ferroviària que uneix la Rússia europea amb l'Extrem Orient Rus.
Imperi Rus і Transsiberià · Rússia і Transsiberià ·
Triple Entesa
Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.
Imperi Rus і Triple Entesa · Rússia і Triple Entesa ·
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Imperi Rus і Tsar · Rússia і Tsar ·
Tsars de Rússia
En diferents moments, els governants dels principats russos van portar el títol de Kniaz (traduït com Duc o Príncep), Veliki Kniaz (traduït com Gran Duc, Gran Príncep), Tsar i Emperador.
Imperi Rus і Tsars de Rússia · Rússia і Tsars de Rússia ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Imperi Rus і Turquia · Rússia і Turquia ·
Tuvà
Tuvà, oficialment la República de Tuvà, és una república de Rússia.
Imperi Rus і Tuvà · Rússia і Tuvà ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Imperi Rus і Ucraïna · Rússia і Ucraïna ·
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Imperi Rus і Ucraïnès · Rússia і Ucraïnès ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Imperi Rus і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Urals
Els Urals (Ура́льские го́ры, Uràlskie gori, o simplement Ура́л, Ural; Урал тауҙары, Ural tauźarı) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.
Imperi Rus і Urals · Rússia і Urals ·
Vladivostok
Vladivostok (en rus: Владивосток) és una ciutat russa de l'extrem orient, capital del territori de Primórie (o el Litoral), prop de les fronteres de la Xina i Corea del Nord, situada en un port natural vora el golf de Pere el Gran.
Imperi Rus і Vladivostok · Rússia і Vladivostok ·
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Rus і Rússia
- Què tenen en comú Imperi Rus і Rússia
- Semblances entre Imperi Rus і Rússia
Comparació entre Imperi Rus і Rússia
Imperi Rus té 416 relacions, mentre que Rússia té 1238. Com que tenen en comú 122, l'índex de Jaccard és 7.38% = 122 / (416 + 1238).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Rus і Rússia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
