Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Àtila і Imperi Romà d'Occident
Àtila і Imperi Romà d'Occident tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Aeci, Alans, Alaric I, Angles, Burgundis, Carlemany, Constantinoble, Danubi, Francs, Gal·la Placídia, Gàl·lia, Gèpides, Genseric, Germànics, Gots, Hèruls, Huns, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Llatí, Ostrogots, Papa Lleó I, Ravenna, Rin, Roma, Saxons, Turingis, Valentinià III, Vàndals, ..., Visigots. Ampliar l'índex (1 més) »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Àtila і Aeci · Aeci і Imperi Romà d'Occident ·
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Àtila і Alans · Alans і Imperi Romà d'Occident ·
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Àtila і Alaric I · Alaric I і Imperi Romà d'Occident ·
Angles
Els angles a Anglaterra Els angles —angeln en alemany, englas en anglès antic, anglus (sing.), anglii (pl.) en llatí— foren un poble germànic provinent d'Angeln, a l'actual estat de Slesvig-Holstein, que durant el s'establí a l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i Nortúmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya.
Àtila і Angles · Angles і Imperi Romà d'Occident ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Àtila і Burgundis · Burgundis і Imperi Romà d'Occident ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Àtila і Carlemany · Carlemany і Imperi Romà d'Occident ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Àtila і Constantinoble · Constantinoble і Imperi Romà d'Occident ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Àtila і Danubi · Danubi і Imperi Romà d'Occident ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Àtila і Francs · Francs і Imperi Romà d'Occident ·
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Àtila і Gal·la Placídia · Gal·la Placídia і Imperi Romà d'Occident ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Àtila і Gàl·lia · Gàl·lia і Imperi Romà d'Occident ·
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Àtila і Gèpides · Gèpides і Imperi Romà d'Occident ·
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Àtila і Genseric · Genseric і Imperi Romà d'Occident ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Àtila і Germànics · Germànics і Imperi Romà d'Occident ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Àtila і Gots · Gots і Imperi Romà d'Occident ·
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Àtila і Hèruls · Hèruls і Imperi Romà d'Occident ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Àtila і Huns · Huns і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Àtila і Imperi Romà · Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Àtila і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Àtila і Imperi Sassànida · Imperi Romà d'Occident і Imperi Sassànida ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Àtila і Llatí · Imperi Romà d'Occident і Llatí ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Àtila і Ostrogots · Imperi Romà d'Occident і Ostrogots ·
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Àtila і Papa Lleó I · Imperi Romà d'Occident і Papa Lleó I ·
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Àtila і Ravenna · Imperi Romà d'Occident і Ravenna ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Àtila і Rin · Imperi Romà d'Occident і Rin ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Àtila і Roma · Imperi Romà d'Occident і Roma ·
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Àtila і Saxons · Imperi Romà d'Occident і Saxons ·
Turingis
Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).
Àtila і Turingis · Imperi Romà d'Occident і Turingis ·
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Àtila і Valentinià III · Imperi Romà d'Occident і Valentinià III ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Àtila і Vàndals · Imperi Romà d'Occident і Vàndals ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Àtila і Imperi Romà d'Occident
- Què tenen en comú Àtila і Imperi Romà d'Occident
- Semblances entre Àtila і Imperi Romà d'Occident
Comparació entre Àtila і Imperi Romà d'Occident
Àtila té 129 relacions, mentre que Imperi Romà d'Occident té 200. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 9.42% = 31 / (129 + 200).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Àtila і Imperi Romà d'Occident. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
