Similituds entre Imperi Romà і República Romana
Imperi Romà і República Romana tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Alexandre el Gran, August, Àsia (província romana), Batalla d'Àccium, Cartago, Cavaller romà, Cavalleria, Cèsar, Cònsol romà, Còrsega, Cúria romana, Cursus honorum, Dictador romà, Esclavitud, Etruscs, Exèrcit romà, Gàl·lia, Grècia, Hispània, Itàlia, Júpiter (mitologia), Judea, Juli Cèsar, Legió romana, Llatí, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marina romana, Món grecoromà, ..., Període romà a Catalunya, Període romà als Països Catalans, Pretor, Principat, Procònsol, Publi Corneli Escipió Africà Major, Roma, Sardenya, Senat Romà, Sesterci, Sicília. Ampliar l'índex (11 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Imperi Romà · Administració provincial romana і República Romana ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Imperi Romà · Alexandre el Gran і República Romana ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Imperi Romà · August і República Romana ·
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Àsia (província romana) і Imperi Romà · Àsia (província romana) і República Romana ·
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
Batalla d'Àccium і Imperi Romà · Batalla d'Àccium і República Romana ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Imperi Romà · Cartago і República Romana ·
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Cavaller romà і Imperi Romà · Cavaller romà і República Romana ·
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Cavalleria і Imperi Romà · Cavalleria і República Romana ·
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Cèsar і Imperi Romà · Cèsar і República Romana ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Cònsol romà і Imperi Romà · Cònsol romà і República Romana ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Imperi Romà · Còrsega і República Romana ·
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Cúria romana і Imperi Romà · Cúria romana і República Romana ·
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Cursus honorum і Imperi Romà · Cursus honorum і República Romana ·
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Dictador romà і Imperi Romà · Dictador romà і República Romana ·
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Esclavitud і Imperi Romà · Esclavitud і República Romana ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Etruscs і Imperi Romà · Etruscs і República Romana ·
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Exèrcit romà і Imperi Romà · Exèrcit romà і República Romana ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Imperi Romà · Gàl·lia і República Romana ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Grècia і Imperi Romà · Grècia і República Romana ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і Imperi Romà · Hispània і República Romana ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Imperi Romà і Itàlia · Itàlia і República Romana ·
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Imperi Romà і Júpiter (mitologia) · Júpiter (mitologia) і República Romana ·
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Imperi Romà і Judea · Judea і República Romana ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Imperi Romà і Juli Cèsar · Juli Cèsar і República Romana ·
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Imperi Romà і Legió romana · Legió romana і República Romana ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Imperi Romà і Llatí · Llatí і República Romana ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Imperi Romà і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і República Romana ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Imperi Romà і Marc Antoni · Marc Antoni і República Romana ·
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Imperi Romà і Marina romana · Marina romana і República Romana ·
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Imperi Romà і Món grecoromà · Món grecoromà і República Romana ·
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Imperi Romà і Període romà a Catalunya · Període romà a Catalunya і República Romana ·
Període romà als Països Catalans
Segona divisió provincial de la Hispània romana; els Països Catalans estan compresos dins la ''Tarraconensis''. El període romà als Països Catalans durà set segles.
Imperi Romà і Període romà als Països Catalans · Període romà als Països Catalans і República Romana ·
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Imperi Romà і Pretor · Pretor і República Romana ·
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Imperi Romà і Principat · Principat і República Romana ·
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Imperi Romà і Procònsol · Procònsol і República Romana ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Imperi Romà і Publi Corneli Escipió Africà Major · Publi Corneli Escipió Africà Major і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Imperi Romà і Roma · República Romana і Roma ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Imperi Romà і Sardenya · República Romana і Sardenya ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Imperi Romà і Senat Romà · República Romana і Senat Romà ·
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Imperi Romà і Sesterci · República Romana і Sesterci ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Romà і República Romana
- Què tenen en comú Imperi Romà і República Romana
- Semblances entre Imperi Romà і República Romana
Comparació entre Imperi Romà і República Romana
Imperi Romà té 400 relacions, mentre que República Romana té 206. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 6.77% = 41 / (400 + 206).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Romà і República Romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: