Similituds entre Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma
Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma tenen 91 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Altar, Amon, Anatòlia, Antic Egipte, Antiga Roma, Asclepi, Atis (déu), Atletisme, August, Bel·lona, Calígula, Cíbele, Còmmode, Cereàlia, Ceres (mitologia), Circ Màxim, Constantinoble, Corinti, Cristianisme, Culte imperial (antiga Roma), Déu, Dòric, Deci (emperador romà), Dioclecià, Domicià, Enterrament, Equirria, Església Catòlica Romana, Etruscs, ..., Gàl·lia, Genius, Hades, Hèrcules, Hispània Tarraconense, Imperi Romà d'Occident, Isis, Jònic, Júpiter (mitologia), Jocs romans, Jocs Seculars, Judaisme, Juli Cèsar, Juno, Lió, Lupercals, Madrid, Manes, Mar Mediterrània, Mart (mitologia), Minerva, Mitologia egípcia, Mitologia grega, Mitraisme, Oligarquia, Oracle, Osiris, Osona, Paganisme, Palatí, Pales, Parentalia, Pèrsia, Pensament religiós, Publi Corneli Escipió Africà Major, Ròmul i Rem, Regió de Frígia, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Roma, Sabins, Saturnals, Segle, Senat Romà, Septimi Sever, Sol Invictus, Tel·lus, Temple de Júpiter Capitolí, Temple romà, Vinàlia, Vitel·li, 11 de maig, 13 de maig, 15 d'abril, 19 d'abril, 21 d'abril, 21 de febrer, 23 d'abril, 23 de març, 25 d'abril, 9 de maig. Ampliar l'índex (61 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Imperi Romà · Agricultura і Religió a l'antiga Roma ·
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Altar і Imperi Romà · Altar і Religió a l'antiga Roma ·
Amon
En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.
Amon і Imperi Romà · Amon і Religió a l'antiga Roma ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Imperi Romà · Anatòlia і Religió a l'antiga Roma ·
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Antic Egipte і Imperi Romà · Antic Egipte і Religió a l'antiga Roma ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Imperi Romà · Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma ·
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Asclepi і Imperi Romà · Asclepi і Religió a l'antiga Roma ·
Atis (déu)
s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.
Atis (déu) і Imperi Romà · Atis (déu) і Religió a l'antiga Roma ·
Atletisme
Diferents competicions atlètiques. Latletisme és un esport que agrupa diverses disciplines.
Atletisme і Imperi Romà · Atletisme і Religió a l'antiga Roma ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Imperi Romà · August і Religió a l'antiga Roma ·
Bel·lona
'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.
Bel·lona і Imperi Romà · Bel·lona і Religió a l'antiga Roma ·
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Calígula і Imperi Romà · Calígula і Religió a l'antiga Roma ·
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Cíbele і Imperi Romà · Cíbele і Religió a l'antiga Roma ·
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Còmmode і Imperi Romà · Còmmode і Religió a l'antiga Roma ·
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Cereàlia і Imperi Romà · Cereàlia і Religió a l'antiga Roma ·
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Ceres (mitologia) і Imperi Romà · Ceres (mitologia) і Religió a l'antiga Roma ·
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Circ Màxim і Imperi Romà · Circ Màxim і Religió a l'antiga Roma ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Imperi Romà · Constantinoble і Religió a l'antiga Roma ·
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Corinti і Imperi Romà · Corinti і Religió a l'antiga Roma ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Imperi Romà · Cristianisme і Religió a l'antiga Roma ·
Culte imperial (antiga Roma)
A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.
Culte imperial (antiga Roma) і Imperi Romà · Culte imperial (antiga Roma) і Religió a l'antiga Roma ·
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Déu і Imperi Romà · Déu і Religió a l'antiga Roma ·
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Dòric і Imperi Romà · Dòric і Religió a l'antiga Roma ·
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Deci (emperador romà) і Imperi Romà · Deci (emperador romà) і Religió a l'antiga Roma ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Dioclecià і Imperi Romà · Dioclecià і Religió a l'antiga Roma ·
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Domicià і Imperi Romà · Domicià і Religió a l'antiga Roma ·
Enterrament
L'enterrament o inhumació és l'acte de dipositar un cadàver sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).
Enterrament і Imperi Romà · Enterrament і Religió a l'antiga Roma ·
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Equirria і Imperi Romà · Equirria і Religió a l'antiga Roma ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Imperi Romà · Església Catòlica Romana і Religió a l'antiga Roma ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Etruscs і Imperi Romà · Etruscs і Religió a l'antiga Roma ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Imperi Romà · Gàl·lia і Religió a l'antiga Roma ·
Genius
s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.
Genius і Imperi Romà · Genius і Religió a l'antiga Roma ·
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Hades і Imperi Romà · Hades і Religió a l'antiga Roma ·
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Hèrcules і Imperi Romà · Hèrcules і Religió a l'antiga Roma ·
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Hispània Tarraconense і Imperi Romà · Hispània Tarraconense і Religió a l'antiga Roma ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident · Imperi Romà d'Occident і Religió a l'antiga Roma ·
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Imperi Romà і Isis · Isis і Religió a l'antiga Roma ·
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Imperi Romà і Jònic · Jònic і Religió a l'antiga Roma ·
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Imperi Romà і Júpiter (mitologia) · Júpiter (mitologia) і Religió a l'antiga Roma ·
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Imperi Romà і Jocs romans · Jocs romans і Religió a l'antiga Roma ·
Jocs Seculars
Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.
Imperi Romà і Jocs Seculars · Jocs Seculars і Religió a l'antiga Roma ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Imperi Romà і Judaisme · Judaisme і Religió a l'antiga Roma ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Imperi Romà і Juli Cèsar · Juli Cèsar і Religió a l'antiga Roma ·
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Imperi Romà і Juno · Juno і Religió a l'antiga Roma ·
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Imperi Romà і Lió · Lió і Religió a l'antiga Roma ·
Lupercals
Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).
Imperi Romà і Lupercals · Lupercals і Religió a l'antiga Roma ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Imperi Romà і Madrid · Madrid і Religió a l'antiga Roma ·
Manes
III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.
Imperi Romà і Manes · Manes і Religió a l'antiga Roma ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Imperi Romà і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Religió a l'antiga Roma ·
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Imperi Romà і Mart (mitologia) · Mart (mitologia) і Religió a l'antiga Roma ·
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Imperi Romà і Minerva · Minerva і Religió a l'antiga Roma ·
Mitologia egípcia
Nun, l'encarnació de les aigües primordials, eleva l'escorça del déu sol Ra al cel en el moment de la creació. La mitologia egípcia és la col·lecció de mites de l'antic Egipte, que descriuen les accions dels déus egipcis com una manera d'entendre el món que els envolta.
Imperi Romà і Mitologia egípcia · Mitologia egípcia і Religió a l'antiga Roma ·
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Imperi Romà і Mitologia grega · Mitologia grega і Religió a l'antiga Roma ·
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.
Imperi Romà і Mitraisme · Mitraisme і Religió a l'antiga Roma ·
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Imperi Romà і Oligarquia · Oligarquia і Religió a l'antiga Roma ·
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Imperi Romà і Oracle · Oracle і Religió a l'antiga Roma ·
Osiris
Estàtua d'Osiris al museu egipci del Caire A la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants.
Imperi Romà і Osiris · Osiris і Religió a l'antiga Roma ·
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Imperi Romà і Osona · Osona і Religió a l'antiga Roma ·
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Imperi Romà і Paganisme · Paganisme і Religió a l'antiga Roma ·
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Imperi Romà і Palatí · Palatí і Religió a l'antiga Roma ·
Pales
Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.
Imperi Romà і Pales · Pales і Religió a l'antiga Roma ·
Parentalia
Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven a l'antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor dels difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.
Imperi Romà і Parentalia · Parentalia і Religió a l'antiga Roma ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Imperi Romà і Pèrsia · Pèrsia і Religió a l'antiga Roma ·
Pensament religiós
El Pensament religiós és el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experiència religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos.
Imperi Romà і Pensament religiós · Pensament religiós і Religió a l'antiga Roma ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Imperi Romà і Publi Corneli Escipió Africà Major · Publi Corneli Escipió Africà Major і Religió a l'antiga Roma ·
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Imperi Romà і Ròmul i Rem · Ròmul i Rem і Religió a l'antiga Roma ·
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Imperi Romà і Regió de Frígia · Regió de Frígia і Religió a l'antiga Roma ·
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma · Religió a l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Imperi Romà і República Romana · Religió a l'antiga Roma і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Imperi Romà і Roma · Religió a l'antiga Roma і Roma ·
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Imperi Romà і Sabins · Religió a l'antiga Roma і Sabins ·
Saturnals
Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
Imperi Romà і Saturnals · Religió a l'antiga Roma і Saturnals ·
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Imperi Romà і Segle · Religió a l'antiga Roma і Segle ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Imperi Romà і Senat Romà · Religió a l'antiga Roma і Senat Romà ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Imperi Romà і Septimi Sever · Religió a l'antiga Roma і Septimi Sever ·
Sol Invictus
1.
Imperi Romà і Sol Invictus · Religió a l'antiga Roma і Sol Invictus ·
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Imperi Romà і Tel·lus · Religió a l'antiga Roma і Tel·lus ·
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Imperi Romà і Temple de Júpiter Capitolí · Religió a l'antiga Roma і Temple de Júpiter Capitolí ·
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Imperi Romà і Temple romà · Religió a l'antiga Roma і Temple romà ·
Vinàlia
Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.
Imperi Romà і Vinàlia · Religió a l'antiga Roma і Vinàlia ·
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Imperi Romà і Vitel·li · Religió a l'antiga Roma і Vitel·li ·
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
11 de maig і Imperi Romà · 11 de maig і Religió a l'antiga Roma ·
13 de maig
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.
13 de maig і Imperi Romà · 13 de maig і Religió a l'antiga Roma ·
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
15 d'abril і Imperi Romà · 15 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
19 d'abril і Imperi Romà · 19 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
21 d'abril і Imperi Romà · 21 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
21 de febrer
El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
21 de febrer і Imperi Romà · 21 de febrer і Religió a l'antiga Roma ·
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
23 d'abril і Imperi Romà · 23 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
23 de març і Imperi Romà · 23 de març і Religió a l'antiga Roma ·
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
25 d'abril і Imperi Romà · 25 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
9 de maig
El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.
9 de maig і Imperi Romà · 9 de maig і Religió a l'antiga Roma ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma
- Què tenen en comú Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma
- Semblances entre Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma
Comparació entre Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma
Imperi Romà té 400 relacions, mentre que Religió a l'antiga Roma té 242. Com que tenen en comú 91, l'índex de Jaccard és 14.17% = 91 / (400 + 242).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: