Similituds entre Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident
Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident tenen 72 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Alexandre Sever, Anatòlia, Antiga Roma, August, Òstia, Àfrica (província romana), Àsia (província romana), Batalla d'Antioquia (218), Batalla del bosc de Teutoburg, Belisari, Britànnia, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cambridge University Press, Carlemany, Cartago, Cató el Censor, Còrsega, Constantinoble, Cristianisme nicè, Dalmàcia (província romana), Danubi, De facto, Dinastia teodosiana, Dioclecià, Domicià, Edat antiga, Edat mitjana, Egipte, ..., Egipte (província romana), Elagàbal, Església estatal de l'Imperi Romà, Espanya, Exèrcit romà, Flavi Honori, Galba, Gàl·lia, Germània (regió), Gliceri, Grècia, Hispània, Imperi Part, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Itàlia, Juli Nepot, Legió romana, Llatí, Llista de vies romanes, Macrí, Marc Antoni, Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina), Nàpols, Neró, Odoacre, Petroni Màxim, Procopi Antemi, Ravenna, Ròmul Augústul, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Rin, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sardenya, Septimi Sever, Sicília, Split, Trajà, Vàndals, Vespasià. Ampliar l'índex (42 més) »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Imperi Romà · Alexandre el Gran і Imperi Romà d'Occident ·
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Alexandre Sever і Imperi Romà · Alexandre Sever і Imperi Romà d'Occident ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Imperi Romà · Anatòlia і Imperi Romà d'Occident ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Imperi Romà · Antiga Roma і Imperi Romà d'Occident ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Imperi Romà · August і Imperi Romà d'Occident ·
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Òstia і Imperi Romà · Òstia і Imperi Romà d'Occident ·
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Àfrica (província romana) і Imperi Romà · Àfrica (província romana) і Imperi Romà d'Occident ·
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Àsia (província romana) і Imperi Romà · Àsia (província romana) і Imperi Romà d'Occident ·
Batalla d'Antioquia (218)
La batalla d'Antioquia va ser lliurada el 8 de juny de 218 els voltants d'Antioquia de l'Orontes (Síria), entre l'exèrcit romà de l'emperador Macrí i el del pretendent Elagàbal.
Batalla d'Antioquia (218) і Imperi Romà · Batalla d'Antioquia (218) і Imperi Romà d'Occident ·
Batalla del bosc de Teutoburg
La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.
Batalla del bosc de Teutoburg і Imperi Romà · Batalla del bosc de Teutoburg і Imperi Romà d'Occident ·
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Belisari і Imperi Romà · Belisari і Imperi Romà d'Occident ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Britànnia і Imperi Romà · Britànnia і Imperi Romà d'Occident ·
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Caiguda de Constantinoble і Imperi Romà · Caiguda de Constantinoble і Imperi Romà d'Occident ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Occident ·
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Cambridge University Press і Imperi Romà · Cambridge University Press і Imperi Romà d'Occident ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Imperi Romà · Carlemany і Imperi Romà d'Occident ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Imperi Romà · Cartago і Imperi Romà d'Occident ·
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Cató el Censor і Imperi Romà · Cató el Censor і Imperi Romà d'Occident ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Imperi Romà · Còrsega і Imperi Romà d'Occident ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Imperi Romà · Constantinoble і Imperi Romà d'Occident ·
Cristianisme nicè
emperador Constantí (centre) i els Pares de l'Església del Primer Concili de Nicea (325) sostenint el credo nicè-constantinopolità del 381 El cristianisme nicè és el corrent del cristianisme primitiu sorgit del Primer Concili de Nicea.
Cristianisme nicè і Imperi Romà · Cristianisme nicè і Imperi Romà d'Occident ·
Dalmàcia (província romana)
IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.
Dalmàcia (província romana) і Imperi Romà · Dalmàcia (província romana) і Imperi Romà d'Occident ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Imperi Romà · Danubi і Imperi Romà d'Occident ·
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
De facto і Imperi Romà · De facto і Imperi Romà d'Occident ·
Dinastia teodosiana
La dinastia teodosiana va governar l'Imperi Romà d'Occident de l'any 379 fins al 455.
Dinastia teodosiana і Imperi Romà · Dinastia teodosiana і Imperi Romà d'Occident ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Dioclecià і Imperi Romà · Dioclecià і Imperi Romà d'Occident ·
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Domicià і Imperi Romà · Domicià і Imperi Romà d'Occident ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Edat antiga і Imperi Romà · Edat antiga і Imperi Romà d'Occident ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Imperi Romà · Edat mitjana і Imperi Romà d'Occident ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Imperi Romà · Egipte і Imperi Romà d'Occident ·
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Egipte (província romana) і Imperi Romà · Egipte (província romana) і Imperi Romà d'Occident ·
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Elagàbal і Imperi Romà · Elagàbal і Imperi Romà d'Occident ·
Església estatal de l'Imperi Romà
església estatal de l'Imperi Romà. L'església estatal de l'Imperi Romà fou fundada el 27 de febrer del 380 per l'Edicte de Tessalònica, en el qual l'emperador Teodosi I establí el cristianisme nicè com a única religió autoritzada en tot l'imperi.
Església estatal de l'Imperi Romà і Imperi Romà · Església estatal de l'Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Imperi Romà · Espanya і Imperi Romà d'Occident ·
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Exèrcit romà і Imperi Romà · Exèrcit romà і Imperi Romà d'Occident ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Flavi Honori і Imperi Romà · Flavi Honori і Imperi Romà d'Occident ·
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Galba і Imperi Romà · Galba і Imperi Romà d'Occident ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Imperi Romà · Gàl·lia і Imperi Romà d'Occident ·
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Germània (regió) і Imperi Romà · Germània (regió) і Imperi Romà d'Occident ·
Gliceri
Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).
Gliceri і Imperi Romà · Gliceri і Imperi Romà d'Occident ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Grècia і Imperi Romà · Grècia і Imperi Romà d'Occident ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і Imperi Romà · Hispània і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Imperi Part і Imperi Romà · Imperi Part і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Imperi Romà і Imperi Sassànida · Imperi Romà d'Occident і Imperi Sassànida ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Imperi Romà і Itàlia · Imperi Romà d'Occident і Itàlia ·
Juli Nepot
Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).
Imperi Romà і Juli Nepot · Imperi Romà d'Occident і Juli Nepot ·
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Imperi Romà і Legió romana · Imperi Romà d'Occident і Legió romana ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Imperi Romà і Llatí · Imperi Romà d'Occident і Llatí ·
Llista de vies romanes
Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.
Imperi Romà і Llista de vies romanes · Imperi Romà d'Occident і Llista de vies romanes ·
Macrí
Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.
Imperi Romà і Macrí · Imperi Romà d'Occident і Macrí ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Imperi Romà і Marc Antoni · Imperi Romà d'Occident і Marc Antoni ·
Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)
Mediolànum (en grec antic Μεδιόλανον o Μεδιολάνιον) va ser la ciutat principal dels ínsubres a la Gàl·lia Cisalpina, i durant molt de temps la capital d'aquella regió.
Imperi Romà і Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina) · Imperi Romà d'Occident і Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina) ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Imperi Romà і Nàpols · Imperi Romà d'Occident і Nàpols ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Imperi Romà і Neró · Imperi Romà d'Occident і Neró ·
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Imperi Romà і Odoacre · Imperi Romà d'Occident і Odoacre ·
Petroni Màxim
Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.
Imperi Romà і Petroni Màxim · Imperi Romà d'Occident і Petroni Màxim ·
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Imperi Romà і Procopi Antemi · Imperi Romà d'Occident і Procopi Antemi ·
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Imperi Romà і Ravenna · Imperi Romà d'Occident і Ravenna ·
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Imperi Romà і Ròmul Augústul · Imperi Romà d'Occident і Ròmul Augústul ·
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma · Imperi Romà d'Occident і Religió a l'antiga Roma ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Imperi Romà і República Romana · Imperi Romà d'Occident і República Romana ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Imperi Romà і Rin · Imperi Romà d'Occident і Rin ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Imperi Romà і Roma · Imperi Romà d'Occident і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Imperi Romà і Sacre Imperi Romanogermànic · Imperi Romà d'Occident і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Imperi Romà і Sardenya · Imperi Romà d'Occident і Sardenya ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Imperi Romà і Septimi Sever · Imperi Romà d'Occident і Septimi Sever ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Imperi Romà і Sicília · Imperi Romà d'Occident і Sicília ·
Split
Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.
Imperi Romà і Split · Imperi Romà d'Occident і Split ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Imperi Romà і Trajà · Imperi Romà d'Occident і Trajà ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Imperi Romà і Vàndals · Imperi Romà d'Occident і Vàndals ·
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Imperi Romà і Vespasià · Imperi Romà d'Occident і Vespasià ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident
- Què tenen en comú Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident
- Semblances entre Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident
Comparació entre Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident
Imperi Romà té 400 relacions, mentre que Imperi Romà d'Occident té 200. Com que tenen en comú 72, l'índex de Jaccard és 12.00% = 72 / (400 + 200).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: