Similituds entre Imperi Persa і Pèrsia
Imperi Persa і Pèrsia tenen 186 coses en comú (en Uniopèdia): Adurbad, Afganistan, Ahura Mazda, Alexandre el Gran, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet grec, Alfabet llatí, Alfabet persa, Amosis II, Amudarià, Anahita, Anatòlia, Angra Mainyu, Antàlcides, Antíoc III, Antiga Grècia, Antioquia de l'Orontes, Anxan, Aquèmenes, Ardaixir I, Ariaramnes de Pèrsia, Armènia, Arsaces I de Pàrtia, Arsaces II de Pàrtia, Arsàcides, Artaxata, Artaxerxes I de Pèrsia, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, ..., Artàban I de Pàrtia, Artàban II de Pàrtia, Artàban III de Pàrtia, Artàban V de Pàrtia, Astíages de Mèdia, Atenes, Atropatene, Avèstic, Avesta, Azerbaidjan, Àsia Central, Babilònia, Babilònia (ciutat), Bactriana, Bahrain, Batalla d'Edessa, Batalla de Carres, Batalla de Platea, Batalla de Salamina, Beduïns, Budisme, Cambises II de Pèrsia, Canaan, Caucas, Commagena, Cosroes I, Ctesifont, Darios el Gran, Darios III de Pèrsia, Deioces de Mèdia, Diàdocs, Dracma, Dualisme, Ecbàtana, Egipte, Escites, Esparta, Eufrates, Flavi Claudi Constantí, Fraapatios de Pàrtia, Fraates I de Pàrtia, Fraates II de Pàrtia, Fraates III de Pàrtia, Fraates V de Pàrtia, Gaumata, Geòrgia, Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Magne, Gotarces I de Pàrtia, Gotarces II de Pàrtia, Grècia, Grecs, Guerres mèdiques, Hadrià, Hebreus, Hekatompilos, Heròdot, Hindi, Hit, Immortals, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indus, Iran, Iraq, Islam, Jònia, Judaisme, Kabulistan, Kobad I, Kurd, Lingüística, Llengües indoàries, Llengües indoeuropees, Llengües semítiques, Llengües turqueses, Llengua pluricèntrica, Llibertat, Mar Càspia, Marc Aureli, Marc Estaci Prisc, Marc Vipsani Agripa, Mardoni, Maukisres de Pàrtia, Meherdates de Pàrtia, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Mitra (mitologia), Mitridates I de Pàrtia, Mitridates II de Pàrtia, Mitridates IV de Pàrtia, Monoteisme, Orient Mitjà, Orodes I de Pàrtia, Orodes II de Pàrtia, Orodes III de Pàrtia, Osroene, Osroes I de Pàrtia, Pacoros I de Pàrtia, Paixtu, Palestina, Panjabi, Parsis, Partamasiris, Partamaspades de Pàrtia, Parts, Pasàrgada, Persèpolis, Perses, Polis, Politeisme, Pretendent al tron, Protoindoeuropeus, Rússia, Religió, Revolta Jònica, Saces, Sanabares de Pàrtia, Sanatrokes I de Pàrtia, Sanatrokes II de Pàrtia, Sapor I, Sapor II, Sàtrapa, Síria, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor, Septimi Sever, Smerdis de Pèrsia, Sogdià de Pèrsia, Spenta Mainyu, Subcontinent indi, Tabaristan, Tadjik, Tadjikistan, Teïspes d'Anshan, Thomas Browne, Tigris, Tiridates I d'Armènia, Trajà, Tràcia Oriental, Urdú, Uzbekistan, Vardanes I de Pàrtia, Vocal, Vologès I de Pàrtia, Vologès III de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia, Vologès V de Pàrtia, Vonones I de Pàrtia, Vonones II de Pàrtia, Zoroastre, Zoroastrisme. Ampliar l'índex (156 més) »
Adurbad
Adurbad fill de Mahrspand (Ādurbād i Marhspandān) fou un gran saderdot (mobad de mobads) mazdaista durant el regnat de Sapor II (309-379).
Adurbad і Imperi Persa · Adurbad і Pèrsia ·
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Afganistan і Imperi Persa · Afganistan і Pèrsia ·
Ahura Mazda
Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).
Ahura Mazda і Imperi Persa · Ahura Mazda і Pèrsia ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Imperi Persa · Alexandre el Gran і Pèrsia ·
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Alfabet àrab і Imperi Persa · Alfabet àrab і Pèrsia ·
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Alfabet ciríl·lic і Imperi Persa · Alfabet ciríl·lic і Pèrsia ·
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Alfabet grec і Imperi Persa · Alfabet grec і Pèrsia ·
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Alfabet llatí і Imperi Persa · Alfabet llatí і Pèrsia ·
Alfabet persa
L'alfabet persa és l'alfabet que s'empra per escriure el persa.
Alfabet persa і Imperi Persa · Alfabet persa і Pèrsia ·
Amosis II
Contracte de parceria de l'època d'Amosis II. Louvre. Amasis II, Jenemibra Ahmose, Ahmose II, o Àmasis (570 - 526 aC.) va ser faraó de la dinastia XXVI d'Egipte.
Amosis II і Imperi Persa · Amosis II і Pèrsia ·
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Amudarià і Imperi Persa · Amudarià і Pèrsia ·
Anahita
Anahita Anahita o Anāhitā en llengua avèstica, és el nom d'una figura cosmològica indoirànica, venerada com la divinitat de les aigües (Aban), associada amb la fertilitat, la sanació i la saviesa.
Anahita і Imperi Persa · Anahita і Pèrsia ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Imperi Persa · Anatòlia і Pèrsia ·
Angra Mainyu
Angra Mainyu (en avèstic) o Ahriman (en persa) és una divinitat del zoroastrisme que representa la força maligna que intenta arrossegar l'home cap a l'error.
Angra Mainyu і Imperi Persa · Angra Mainyu і Pèrsia ·
Antàlcides
Antàlcides (en llatí Antalcidas, en grec antic Ἀνταλκίδας) fou un polític espartà i diplomàtic dels més hàbils que mai havia tingut el seu país, un bon alumne de l'escola de Lisandre.
Antàlcides і Imperi Persa · Antàlcides і Pèrsia ·
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Antíoc III і Imperi Persa · Antíoc III і Pèrsia ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Imperi Persa · Antiga Grècia і Pèrsia ·
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Antioquia de l'Orontes і Imperi Persa · Antioquia de l'Orontes і Pèrsia ·
Anxan
Anxan (en sumeri: 𒀭𒍝𒀭 An sá an) va ser un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.
Anxan і Imperi Persa · Anxan і Pèrsia ·
Aquèmenes
Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁, 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser l'ancestre fundador de la Dinastia Aquemènida (Ἀχαιμενίδαι) de Pèrsia.
Aquèmenes і Imperi Persa · Aquèmenes і Pèrsia ·
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Ardaixir I і Imperi Persa · Ardaixir I і Pèrsia ·
Ariaramnes de Pèrsia
Ariaramnes (Pau dels Aris) va ser fill de Teispes, rei dels perses i d'Anxan, i germà de Cir I. Era també net d'Aquemenes el fundador de la dinastia Aquemènida.
Ariaramnes de Pèrsia і Imperi Persa · Ariaramnes de Pèrsia і Pèrsia ·
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Armènia і Imperi Persa · Armènia і Pèrsia ·
Arsaces I de Pàrtia
Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).
Arsaces I de Pàrtia і Imperi Persa · Arsaces I de Pàrtia і Pèrsia ·
Arsaces II de Pàrtia
Tiridates és el nom que Flavi Arrià va donar a un segon suposat rei dels parts, germà i successor d'Arsaces I de Pàrtia.
Arsaces II de Pàrtia і Imperi Persa · Arsaces II de Pàrtia і Pèrsia ·
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Arsàcides і Imperi Persa · Arsàcides і Pèrsia ·
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Artaxata і Imperi Persa · Artaxata і Pèrsia ·
Artaxerxes I de Pèrsia
Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.
Artaxerxes I de Pèrsia і Imperi Persa · Artaxerxes I de Pèrsia і Pèrsia ·
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Artaxerxes II de Pèrsia і Imperi Persa · Artaxerxes II de Pèrsia і Pèrsia ·
Artaxerxes III de Pèrsia
L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.
Artaxerxes III de Pèrsia і Imperi Persa · Artaxerxes III de Pèrsia і Pèrsia ·
Artàban I de Pàrtia
Artàban I va ser rei de Pàrtia de l'any 214 al.
Artàban I de Pàrtia і Imperi Persa · Artàban I de Pàrtia і Pèrsia ·
Artàban II de Pàrtia
Artàban II (en part: 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 127 aC al 124 aC.
Artàban II de Pàrtia і Imperi Persa · Artàban II de Pàrtia і Pèrsia ·
Artàban III de Pàrtia
Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.
Artàban III de Pàrtia і Imperi Persa · Artàban III de Pàrtia і Pèrsia ·
Artàban V de Pàrtia
Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
Artàban V de Pàrtia і Imperi Persa · Artàban V de Pàrtia і Pèrsia ·
Astíages de Mèdia
Astíages (babiloni Istumegu, antic iranià Rshtivaiga, elamita Iristimanka) fou rei dels medes des de vers el 584 aC al 550 aC.
Astíages de Mèdia і Imperi Persa · Astíages de Mèdia і Pèrsia ·
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Atenes і Imperi Persa · Atenes і Pèrsia ·
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Atropatene і Imperi Persa · Atropatene і Pèrsia ·
Avèstic
Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.
Avèstic і Imperi Persa · Avèstic і Pèrsia ·
Avesta
Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.
Avesta і Imperi Persa · Avesta і Pèrsia ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Azerbaidjan і Imperi Persa · Azerbaidjan і Pèrsia ·
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Àsia Central і Imperi Persa · Àsia Central і Pèrsia ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Imperi Persa · Babilònia і Pèrsia ·
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Babilònia (ciutat) і Imperi Persa · Babilònia (ciutat) і Pèrsia ·
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Bactriana і Imperi Persa · Bactriana і Pèrsia ·
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Bahrain і Imperi Persa · Bahrain і Pèrsia ·
Batalla d'Edessa
La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.
Batalla d'Edessa і Imperi Persa · Batalla d'Edessa і Pèrsia ·
Batalla de Carres
La Batalla de Carres va ser una important batalla que succeí l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments, i l'exèrcit part del general Surenes. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.
Batalla de Carres і Imperi Persa · Batalla de Carres і Pèrsia ·
Batalla de Platea
La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.
Batalla de Platea і Imperi Persa · Batalla de Platea і Pèrsia ·
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.
Batalla de Salamina і Imperi Persa · Batalla de Salamina і Pèrsia ·
Beduïns
Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.
Beduïns і Imperi Persa · Beduïns і Pèrsia ·
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Budisme і Imperi Persa · Budisme і Pèrsia ·
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Cambises II de Pèrsia і Imperi Persa · Cambises II de Pèrsia і Pèrsia ·
Canaan
Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.
Canaan і Imperi Persa · Canaan і Pèrsia ·
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Caucas і Imperi Persa · Caucas і Pèrsia ·
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Commagena і Imperi Persa · Commagena і Pèrsia ·
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Cosroes I і Imperi Persa · Cosroes I і Pèrsia ·
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Ctesifont і Imperi Persa · Ctesifont і Pèrsia ·
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Darios el Gran і Imperi Persa · Darios el Gran і Pèrsia ·
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Darios III de Pèrsia і Imperi Persa · Darios III de Pèrsia і Pèrsia ·
Deioces de Mèdia
Deioces fou el suposat primer rei de Mèdia vers el 700 aC.
Deioces de Mèdia і Imperi Persa · Deioces de Mèdia і Pèrsia ·
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Diàdocs і Imperi Persa · Diàdocs і Pèrsia ·
Dracma
La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.
Dracma і Imperi Persa · Dracma і Pèrsia ·
Dualisme
Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.
Dualisme і Imperi Persa · Dualisme і Pèrsia ·
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Ecbàtana і Imperi Persa · Ecbàtana і Pèrsia ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Imperi Persa · Egipte і Pèrsia ·
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Escites і Imperi Persa · Escites і Pèrsia ·
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Esparta і Imperi Persa · Esparta і Pèrsia ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Eufrates і Imperi Persa · Eufrates і Pèrsia ·
Flavi Claudi Constantí
Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.
Flavi Claudi Constantí і Imperi Persa · Flavi Claudi Constantí і Pèrsia ·
Fraapatios de Pàrtia
Fraapatios (en part: 𐭐𐭓𐭉𐭐𐭕 'Friyapāt') va ser un rei arsàcida de Pàrtia de l'any 196 aC al 181 aC, i va succeir al seu pare Artaban I. Durant el seu regnat, i després de la derrota selèucida a Magnèsia del Sipilos (189), Pàrtia es va convertir en un estat independent.
Fraapatios de Pàrtia і Imperi Persa · Fraapatios de Pàrtia і Pèrsia ·
Fraates I de Pàrtia
Fraates I fou rei de Pàrtia del 181 aC al 173 aC.
Fraates I de Pàrtia і Imperi Persa · Fraates I de Pàrtia і Pèrsia ·
Fraates II de Pàrtia
Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.
Fraates II de Pàrtia і Imperi Persa · Fraates II de Pàrtia і Pèrsia ·
Fraates III de Pàrtia
Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.
Fraates III de Pàrtia і Imperi Persa · Fraates III de Pàrtia і Pèrsia ·
Fraates V de Pàrtia
Fraates V fou rei de Pàrtia del 2 aC al 5 dC El 2 aC el rei Fraates IV fou assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest, Musa (una italiana no romana).
Fraates V de Pàrtia і Imperi Persa · Fraates V de Pàrtia і Pèrsia ·
Gaumata
L'Imperi mede cap a l'any 600 aC Gaumata va ser, segons la Inscripció de Behistun (erigida per Darios I), un magEn l'imperi Mede el terme grec μάγος (magos) no era utilitzat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència; y també a la casta sacerdotal del zoroastrisme.
Gaumata і Imperi Persa · Gaumata і Pèrsia ·
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Geòrgia і Imperi Persa · Geòrgia і Pèrsia ·
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Gneu Domici Corbuló і Imperi Persa · Gneu Domici Corbuló і Pèrsia ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Gneu Pompeu Magne і Imperi Persa · Gneu Pompeu Magne і Pèrsia ·
Gotarces I de Pàrtia
Gotarces I fou rei de Partia del 90 aC al 80 aC aproximadament.
Gotarces I de Pàrtia і Imperi Persa · Gotarces I de Pàrtia і Pèrsia ·
Gotarces II de Pàrtia
Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.
Gotarces II de Pàrtia і Imperi Persa · Gotarces II de Pàrtia і Pèrsia ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Grècia і Imperi Persa · Grècia і Pèrsia ·
Grecs
Sense descripció.
Grecs і Imperi Persa · Grecs і Pèrsia ·
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Guerres mèdiques і Imperi Persa · Guerres mèdiques і Pèrsia ·
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Hadrià і Imperi Persa · Hadrià і Pèrsia ·
Hebreus
Els hebreus (del llatí Hebraei, i aquest al seu torn provinent del Ἑϐραῖοι /, el qual prové de l'hebreu עברי Ivri) són un antic poble semita del Pròxim Orient mencionat en la Bíblia hebrea, que conté nombroses referències i constitueix la principal font documental sobre ells.
Hebreus і Imperi Persa · Hebreus і Pèrsia ·
Hekatompilos
Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.
Hekatompilos і Imperi Persa · Hekatompilos і Pèrsia ·
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Heròdot і Imperi Persa · Heròdot і Pèrsia ·
Hindi
Lhindi (हिन्दी) és una llengua indoària derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.
Hindi і Imperi Persa · Hindi і Pèrsia ·
Hit
Hit o Hīt és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.
Hit і Imperi Persa · Hit і Pèrsia ·
Immortals
Perses Immortals, detall del fris dels arquers al palau de Darios a Susa. Maons vidrats de silici, c. 510 abans de Crist. Els Immortals (del grec: Ἀθάνατοι), de vegades «els Deu Mil Immortals» o «Immortals Perses») va ser el nom donat per Heròdot a una força d'elit dels soldats que van lluitar a l'Exèrcit aquemènida. Aquesta força fa la doble funció de Guàrdia Imperial i l'exèrcit de peu durant l'expansió de l'imperi persa i durant la Guerres Mèdiques. El seu nom en persa podria haver estat Anûšiya («companys»). Aquest cos d'elit només s'anomena "Immortals" a les fonts sobre la base d'Heròdot. Si bé hi ha proves de la seva existencia, des de Pèrsia no es fa menció d'aquest nom per a ells. "Probablement, l'informador d'Heròdot ha confós el nom Anûšiya ('companys') amb Anauša («Immortals»).
Immortals і Imperi Persa · Immortals і Pèrsia ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Imperi Aquemènida і Imperi Persa · Imperi Aquemènida і Pèrsia ·
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Imperi Mede і Imperi Persa · Imperi Mede і Pèrsia ·
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Imperi Part і Imperi Persa · Imperi Part і Pèrsia ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Persa і Imperi Romà · Imperi Romà і Pèrsia ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Imperi Persa і Imperi Sassànida · Imperi Sassànida і Pèrsia ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Imperi Persa і Imperi Selèucida · Imperi Selèucida і Pèrsia ·
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Imperi Persa і Indus · Indus і Pèrsia ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Imperi Persa і Iran · Iran і Pèrsia ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Imperi Persa і Iraq · Iraq і Pèrsia ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Imperi Persa і Islam · Islam і Pèrsia ·
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Imperi Persa і Jònia · Jònia і Pèrsia ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Imperi Persa і Judaisme · Judaisme і Pèrsia ·
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Imperi Persa і Kabulistan · Kabulistan і Pèrsia ·
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Imperi Persa і Kobad I · Kobad I і Pèrsia ·
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Imperi Persa і Kurd · Kurd і Pèrsia ·
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Imperi Persa і Lingüística · Lingüística і Pèrsia ·
Llengües indoàries
Les llengües indoàries són una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees.
Imperi Persa і Llengües indoàries · Llengües indoàries і Pèrsia ·
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Imperi Persa і Llengües indoeuropees · Llengües indoeuropees і Pèrsia ·
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Imperi Persa і Llengües semítiques · Llengües semítiques і Pèrsia ·
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Imperi Persa і Llengües turqueses · Llengües turqueses і Pèrsia ·
Llengua pluricèntrica
Una llengua pluricèntrica és una llengua amb diverses versions estàndard.
Imperi Persa і Llengua pluricèntrica · Llengua pluricèntrica і Pèrsia ·
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Imperi Persa і Llibertat · Llibertat і Pèrsia ·
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Imperi Persa і Mar Càspia · Mar Càspia і Pèrsia ·
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Imperi Persa і Marc Aureli · Marc Aureli і Pèrsia ·
Marc Estaci Prisc
Marc Estaci Prisc (en Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) va ser un magistrat romà del.
Imperi Persa і Marc Estaci Prisc · Marc Estaci Prisc і Pèrsia ·
Marc Vipsani Agripa
Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.
Imperi Persa і Marc Vipsani Agripa · Marc Vipsani Agripa і Pèrsia ·
Mardoni
Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al.
Imperi Persa і Mardoni · Mardoni і Pèrsia ·
Maukisres de Pàrtia
Maukisres fou rei de Pàrtia des de vers el 87 aC fins al 77 aC.
Imperi Persa і Maukisres de Pàrtia · Maukisres de Pàrtia і Pèrsia ·
Meherdates de Pàrtia
Meherdates (de vegades esmentat com Mitridates IV) fou rei de Pàrtia l'any 49.
Imperi Persa і Meherdates de Pàrtia · Meherdates de Pàrtia і Pèrsia ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Imperi Persa і Mesopotàmia · Mesopotàmia і Pèrsia ·
Mesopotàmia (província romana)
La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.
Imperi Persa і Mesopotàmia (província romana) · Mesopotàmia (província romana) і Pèrsia ·
Mitra (mitologia)
Mitra o Mitras (en persa, میترا Mithra; en grec, Mithras) fou el déu del sol i la llum entre els perses.
Imperi Persa і Mitra (mitologia) · Mitra (mitologia) і Pèrsia ·
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Imperi Persa і Mitridates I de Pàrtia · Mitridates I de Pàrtia і Pèrsia ·
Mitridates II de Pàrtia
Mitridates II o Mitridates el Gran fou rei de Pàrtia del 124 aC al 87 aC.
Imperi Persa і Mitridates II de Pàrtia · Mitridates II de Pàrtia і Pèrsia ·
Mitridates IV de Pàrtia
Mitridates IV fou rei de Pàrtia del 115 al 116 i del 129 al 140.
Imperi Persa і Mitridates IV de Pàrtia · Mitridates IV de Pàrtia і Pèrsia ·
Monoteisme
El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.
Imperi Persa і Monoteisme · Monoteisme і Pèrsia ·
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Imperi Persa і Orient Mitjà · Orient Mitjà і Pèrsia ·
Orodes I de Pàrtia
Orodes I fou rei de Pàrtia vers el 80 aC.
Imperi Persa і Orodes I de Pàrtia · Orodes I de Pàrtia і Pèrsia ·
Orodes II de Pàrtia
Orodes II fou rei de Pàrtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins al 37 aC.
Imperi Persa і Orodes II de Pàrtia · Orodes II de Pàrtia і Pèrsia ·
Orodes III de Pàrtia
Orodes III fou rei de Pàrtia de l'any 5 al 7.
Imperi Persa і Orodes III de Pàrtia · Orodes III de Pàrtia і Pèrsia ·
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Imperi Persa і Osroene · Osroene і Pèrsia ·
Osroes I de Pàrtia
Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.
Imperi Persa і Osroes I de Pàrtia · Osroes I de Pàrtia і Pèrsia ·
Pacoros I de Pàrtia
Pacoros I fou rei associat de Pàrtia des de vers el 42 aC fins al 38 aC.
Imperi Persa і Pacoros I de Pàrtia · Pèrsia і Pacoros I de Pàrtia ·
Paixtu
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.
Imperi Persa і Paixtu · Pèrsia і Paixtu ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Imperi Persa і Palestina · Pèrsia і Palestina ·
Panjabi
El Panjabi és un idioma indoari parlat pels habitants de la històrica regió del Panjab (avui dividida entre el Pakistan i l'Índia) i la seva diàspora.
Imperi Persa і Panjabi · Pèrsia і Panjabi ·
Parsis
Els parsis (literalment "perses") són els membres d'una comunitat ètnica que practica el zoroastrisme.
Imperi Persa і Parsis · Pèrsia і Parsis ·
Partamasiris
Partamasiris o també Partamasir va ser rei d'Armènia de l'any 113 al 114.
Imperi Persa і Partamasiris · Pèrsia і Partamasiris ·
Partamaspades de Pàrtia
Partamaspades (o Partamaspates) fou rei de Pàrtia del 116 al 117 i d'Osroene del 118 al 123.
Imperi Persa і Partamaspades de Pàrtia · Pèrsia і Partamaspades de Pàrtia ·
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Imperi Persa і Parts · Pèrsia і Parts ·
Pasàrgada
Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).
Imperi Persa і Pasàrgada · Pèrsia і Pasàrgada ·
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Imperi Persa і Persèpolis · Pèrsia і Persèpolis ·
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Imperi Persa і Perses · Pèrsia і Perses ·
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Imperi Persa і Polis · Pèrsia і Polis ·
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Imperi Persa і Politeisme · Pèrsia і Politeisme ·
Pretendent al tron
Un pretendent al tron és algú que aspira a un tron perquè creu que hi té dret, però que encara no ha estat generalment reconegut, sigui perquè el tron ja està ocupat per algú altre o perquè ha estat abolit.
Imperi Persa і Pretendent al tron · Pèrsia і Pretendent al tron ·
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Imperi Persa і Protoindoeuropeus · Pèrsia і Protoindoeuropeus ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Imperi Persa і Rússia · Pèrsia і Rússia ·
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Imperi Persa і Religió · Pèrsia і Religió ·
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Imperi Persa і Revolta Jònica · Pèrsia і Revolta Jònica ·
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Imperi Persa і Saces · Pèrsia і Saces ·
Sanabares de Pàrtia
Sanabares fou un pretendent al tron de Pàrtia, que va governar la regió nord-oriental des d'aproximadament el 51 fins al 65.
Imperi Persa і Sanabares de Pàrtia · Pèrsia і Sanabares de Pàrtia ·
Sanatrokes I de Pàrtia
Sanatrokes I fou rei de Pàrtia des de vers el 77 aC fins al 69 aC.
Imperi Persa і Sanatrokes I de Pàrtia · Pèrsia і Sanatrokes I de Pàrtia ·
Sanatrokes II de Pàrtia
Sanatroikes II fou rei associat de Pàrtia del 115 al 116 i probablement vers el 129 al 139.
Imperi Persa і Sanatrokes II de Pàrtia · Pèrsia і Sanatrokes II de Pàrtia ·
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Imperi Persa і Sapor I · Pèrsia і Sapor I ·
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Imperi Persa і Sapor II · Pèrsia і Sapor II ·
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Imperi Persa і Sàtrapa · Pèrsia і Sàtrapa ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Imperi Persa і Síria · Pèrsia і Síria ·
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Imperi Persa і Selèucia del Tigris · Pèrsia і Selèucia del Tigris ·
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Imperi Persa і Seleuc I Nicàtor · Pèrsia і Seleuc I Nicàtor ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Imperi Persa і Septimi Sever · Pèrsia і Septimi Sever ·
Smerdis de Pèrsia
Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.
Imperi Persa і Smerdis de Pèrsia · Pèrsia і Smerdis de Pèrsia ·
Sogdià de Pèrsia
Sogdià (en llatí Sogdianus, en grec antic Σογδιανός) va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa l'any 424 aC, durant uns sis mesos i mig.
Imperi Persa і Sogdià de Pèrsia · Pèrsia і Sogdià de Pèrsia ·
Spenta Mainyu
Les Spenta Mainyu (l'Esperit Sant, principi de la veritat, del bé) o Ameixa Spenta són qualsevol de les sis dels conceptes mentals, que ajuden homes i dones a progressar a Ahura Mazda la divinitat del Zoroastrisme, són els principals ordenadors de la creació, creats per Ahura Mazda per ajudar a regir-la.
Imperi Persa і Spenta Mainyu · Pèrsia і Spenta Mainyu ·
Subcontinent indi
Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.
Imperi Persa і Subcontinent indi · Pèrsia і Subcontinent indi ·
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Imperi Persa і Tabaristan · Pèrsia і Tabaristan ·
Tadjik
El tadjik (Тоҷикӣ) és una forma estandarditzada del persa que és llengua oficial al Tadjikistan.
Imperi Persa і Tadjik · Pèrsia і Tadjik ·
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Imperi Persa і Tadjikistan · Pèrsia і Tadjikistan ·
Teïspes d'Anshan
Teïspes (Cišpiš) va ser rei dels perses entre els anys i 640 aC, aproximadament.
Imperi Persa і Teïspes d'Anshan · Pèrsia і Teïspes d'Anshan ·
Thomas Browne
Thomas Browne (Londres, 1605 - 1682) va ser un escriptor i filòsof anglès que va ensenyar a Oxford i va ser nomenat cavaller pels seus serveis al coneixement.
Imperi Persa і Thomas Browne · Pèrsia і Thomas Browne ·
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Imperi Persa і Tigris · Pèrsia і Tigris ·
Tiridates I d'Armènia
Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.
Imperi Persa і Tiridates I d'Armènia · Pèrsia і Tiridates I d'Armènia ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Imperi Persa і Trajà · Pèrsia і Trajà ·
Tràcia Oriental
Etnografia de Tràcia Oriental (1912) (verd.
Imperi Persa і Tràcia Oriental · Pèrsia і Tràcia Oriental ·
Urdú
L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.
Imperi Persa і Urdú · Pèrsia і Urdú ·
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Imperi Persa і Uzbekistan · Pèrsia і Uzbekistan ·
Vardanes I de Pàrtia
Vardanes I fou rei de Pàrtia del 42 al 46.
Imperi Persa і Vardanes I de Pàrtia · Pèrsia і Vardanes I de Pàrtia ·
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Imperi Persa і Vocal · Pèrsia і Vocal ·
Vologès I de Pàrtia
Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.
Imperi Persa і Vologès I de Pàrtia · Pèrsia і Vologès I de Pàrtia ·
Vologès III de Pàrtia
Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.
Imperi Persa і Vologès III de Pàrtia · Pèrsia і Vologès III de Pàrtia ·
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Imperi Persa і Vologès IV de Pàrtia · Pèrsia і Vologès IV de Pàrtia ·
Vologès V de Pàrtia
Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.
Imperi Persa і Vologès V de Pàrtia · Pèrsia і Vologès V de Pàrtia ·
Vonones I de Pàrtia
Vonones I fou rei de Pàrtia de l'any 7 (de fet el 8) fins al 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins al 18).
Imperi Persa і Vonones I de Pàrtia · Pèrsia і Vonones I de Pàrtia ·
Vonones II de Pàrtia
Vonones II fou rei de Pàrtia dos mesos l'any 51.
Imperi Persa і Vonones II de Pàrtia · Pèrsia і Vonones II de Pàrtia ·
Zoroastre
Zoroastre o Zaratustra va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme.
Imperi Persa і Zoroastre · Pèrsia і Zoroastre ·
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Persa і Pèrsia
- Què tenen en comú Imperi Persa і Pèrsia
- Semblances entre Imperi Persa і Pèrsia
Comparació entre Imperi Persa і Pèrsia
Imperi Persa té 229 relacions, mentre que Pèrsia té 431. Com que tenen en comú 186, l'índex de Jaccard és 28.18% = 186 / (229 + 431).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Persa і Pèrsia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: