Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Imperi Part і Vologès IV de Pàrtia
Imperi Part і Vologès IV de Pàrtia tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Arsàcides, Artaxata, Atropatene, Capadòcia, Caracene, Cònsol romà, Ctesifont, Edjmiatsín, Elegeia, Eufrates, Marc Sedaci Severià, Mesopotàmia, Mitridates IV de Pàrtia, Moisès de Khoren, Osroene, Osroes II de Pàrtia, Pacoros, Selèucia del Tigris, Sohemus d'Armènia, Susa (Iran), Tigris, Vologès III de Pàrtia, Vologès V de Pàrtia.
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Arsàcides і Imperi Part · Arsàcides і Vologès IV de Pàrtia ·
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Artaxata і Imperi Part · Artaxata і Vologès IV de Pàrtia ·
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Atropatene і Imperi Part · Atropatene і Vologès IV de Pàrtia ·
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Capadòcia і Imperi Part · Capadòcia і Vologès IV de Pàrtia ·
Caracene
Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.
Caracene і Imperi Part · Caracene і Vologès IV de Pàrtia ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Cònsol romà і Imperi Part · Cònsol romà і Vologès IV de Pàrtia ·
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Ctesifont і Imperi Part · Ctesifont і Vologès IV de Pàrtia ·
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Edjmiatsín і Imperi Part · Edjmiatsín і Vologès IV de Pàrtia ·
Elegeia
Elegeia (posteriorment anomenada Ilijeh) va ser una ciutat d'Armènia que Ptolemeu situava prop de les fonts de l'Eufrates.
Elegeia і Imperi Part · Elegeia і Vologès IV de Pàrtia ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Eufrates і Imperi Part · Eufrates і Vologès IV de Pàrtia ·
Marc Sedaci Severià
Marc Sedaci Severià (en llatí: Marcus Sedatius C. f. Severianus Iulius Acer Metillius Nepos Rufinus Ti. Rutilianus Censor; Grec antic: Μ. Σηδάτιος Σεουηριανὸς; nascut vers el 105- i mort a la fi del 161 o principis del 162) va ser un senador, cònsol, i general romà durant el, originàriament de la Gàl·lia.
Imperi Part і Marc Sedaci Severià · Marc Sedaci Severià і Vologès IV de Pàrtia ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Imperi Part і Mesopotàmia · Mesopotàmia і Vologès IV de Pàrtia ·
Mitridates IV de Pàrtia
Mitridates IV fou rei de Pàrtia del 115 al 116 i del 129 al 140.
Imperi Part і Mitridates IV de Pàrtia · Mitridates IV de Pàrtia і Vologès IV de Pàrtia ·
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Imperi Part і Moisès de Khoren · Moisès de Khoren і Vologès IV de Pàrtia ·
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Imperi Part і Osroene · Osroene і Vologès IV de Pàrtia ·
Osroes II de Pàrtia
Osroes II fou un pretendent al tron de Pàrtia rebel·lat vers el 190.
Imperi Part і Osroes II de Pàrtia · Osroes II de Pàrtia і Vologès IV de Pàrtia ·
Pacoros
* Reis de Pàrtia.
Imperi Part і Pacoros · Pacoros і Vologès IV de Pàrtia ·
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Imperi Part і Selèucia del Tigris · Selèucia del Tigris і Vologès IV de Pàrtia ·
Sohemus d'Armènia
Sohemos o Sohemus d'Armènia fou rei d'Armènia vers el 140 o 144 i fins a una data propera al 161 i altre cop del 163 fions a una data entre 185 i 197.
Imperi Part і Sohemus d'Armènia · Sohemus d'Armènia і Vologès IV de Pàrtia ·
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Imperi Part і Susa (Iran) · Susa (Iran) і Vologès IV de Pàrtia ·
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Imperi Part і Tigris · Tigris і Vologès IV de Pàrtia ·
Vologès III de Pàrtia
Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.
Imperi Part і Vologès III de Pàrtia · Vologès III de Pàrtia і Vologès IV de Pàrtia ·
Vologès V de Pàrtia
Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.
Imperi Part і Vologès V de Pàrtia · Vologès IV de Pàrtia і Vologès V de Pàrtia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Part і Vologès IV de Pàrtia
- Què tenen en comú Imperi Part і Vologès IV de Pàrtia
- Semblances entre Imperi Part і Vologès IV de Pàrtia
Comparació entre Imperi Part і Vologès IV de Pàrtia
Imperi Part té 222 relacions, mentre que Vologès IV de Pàrtia té 39. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 8.81% = 23 / (222 + 39).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Part і Vologès IV de Pàrtia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
