Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Imperi Part і Pèrsia
Imperi Part і Pèrsia tenen 72 coses en comú (en Uniopèdia): Antioquia de l'Orontes, Ardaixir I, Arsaces I de Pàrtia, Arsaces II de Pàrtia, Arsàcides, Artaxata, Artàban I de Pàrtia, Artàban II de Pàrtia, Artàban III de Pàrtia, Artàban V de Pàrtia, Atropatene, Àsia Central, Babilònia, Babilònia (ciutat), Bactriana, Commagena, Ctesifont, Ecbàtana, Escites, Eufrates, Fraapatios de Pàrtia, Fraates I de Pàrtia, Fraates II de Pàrtia, Fraates III de Pàrtia, Fraates V de Pàrtia, Gneu Domici Corbuló, Gotarces I de Pàrtia, Gotarces II de Pàrtia, Hekatompilos, Imperi Aquemènida, ..., Imperi Mede, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indus, Iran, Kabulistan, Mar Càspia, Maukisres de Pàrtia, Meherdates de Pàrtia, Mesopotàmia, Mitridates I de Pàrtia, Mitridates II de Pàrtia, Mitridates IV de Pàrtia, Orodes I de Pàrtia, Orodes II de Pàrtia, Orodes III de Pàrtia, Osroene, Osroes I de Pàrtia, Pacoros I de Pàrtia, Partamaspades de Pàrtia, Pèrsida, Persa, Saces, Sanabares de Pàrtia, Sanatrokes I de Pàrtia, Sanatrokes II de Pàrtia, Síria, Selèucia del Tigris, Septimi Sever, Sistan, Susa (Iran), Tigris, Trajà, Turkmenistan, Vardanes I de Pàrtia, Vologès I de Pàrtia, Vologès III de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia, Vologès V de Pàrtia, Vonones I de Pàrtia, Vonones II de Pàrtia. Ampliar l'índex (42 més) »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Antioquia de l'Orontes і Imperi Part · Antioquia de l'Orontes і Pèrsia ·
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Ardaixir I і Imperi Part · Ardaixir I і Pèrsia ·
Arsaces I de Pàrtia
Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).
Arsaces I de Pàrtia і Imperi Part · Arsaces I de Pàrtia і Pèrsia ·
Arsaces II de Pàrtia
Tiridates és el nom que Flavi Arrià va donar a un segon suposat rei dels parts, germà i successor d'Arsaces I de Pàrtia.
Arsaces II de Pàrtia і Imperi Part · Arsaces II de Pàrtia і Pèrsia ·
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Arsàcides і Imperi Part · Arsàcides і Pèrsia ·
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Artaxata і Imperi Part · Artaxata і Pèrsia ·
Artàban I de Pàrtia
Artàban I va ser rei de Pàrtia de l'any 214 al.
Artàban I de Pàrtia і Imperi Part · Artàban I de Pàrtia і Pèrsia ·
Artàban II de Pàrtia
Artàban II (en part: 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 127 aC al 124 aC.
Artàban II de Pàrtia і Imperi Part · Artàban II de Pàrtia і Pèrsia ·
Artàban III de Pàrtia
Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.
Artàban III de Pàrtia і Imperi Part · Artàban III de Pàrtia і Pèrsia ·
Artàban V de Pàrtia
Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
Artàban V de Pàrtia і Imperi Part · Artàban V de Pàrtia і Pèrsia ·
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Atropatene і Imperi Part · Atropatene і Pèrsia ·
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Àsia Central і Imperi Part · Àsia Central і Pèrsia ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Imperi Part · Babilònia і Pèrsia ·
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Babilònia (ciutat) і Imperi Part · Babilònia (ciutat) і Pèrsia ·
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Bactriana і Imperi Part · Bactriana і Pèrsia ·
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Commagena і Imperi Part · Commagena і Pèrsia ·
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Ctesifont і Imperi Part · Ctesifont і Pèrsia ·
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Ecbàtana і Imperi Part · Ecbàtana і Pèrsia ·
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Escites і Imperi Part · Escites і Pèrsia ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Eufrates і Imperi Part · Eufrates і Pèrsia ·
Fraapatios de Pàrtia
Fraapatios (en part: 𐭐𐭓𐭉𐭐𐭕 'Friyapāt') va ser un rei arsàcida de Pàrtia de l'any 196 aC al 181 aC, i va succeir al seu pare Artaban I. Durant el seu regnat, i després de la derrota selèucida a Magnèsia del Sipilos (189), Pàrtia es va convertir en un estat independent.
Fraapatios de Pàrtia і Imperi Part · Fraapatios de Pàrtia і Pèrsia ·
Fraates I de Pàrtia
Fraates I fou rei de Pàrtia del 181 aC al 173 aC.
Fraates I de Pàrtia і Imperi Part · Fraates I de Pàrtia і Pèrsia ·
Fraates II de Pàrtia
Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.
Fraates II de Pàrtia і Imperi Part · Fraates II de Pàrtia і Pèrsia ·
Fraates III de Pàrtia
Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.
Fraates III de Pàrtia і Imperi Part · Fraates III de Pàrtia і Pèrsia ·
Fraates V de Pàrtia
Fraates V fou rei de Pàrtia del 2 aC al 5 dC El 2 aC el rei Fraates IV fou assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest, Musa (una italiana no romana).
Fraates V de Pàrtia і Imperi Part · Fraates V de Pàrtia і Pèrsia ·
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Gneu Domici Corbuló і Imperi Part · Gneu Domici Corbuló і Pèrsia ·
Gotarces I de Pàrtia
Gotarces I fou rei de Partia del 90 aC al 80 aC aproximadament.
Gotarces I de Pàrtia і Imperi Part · Gotarces I de Pàrtia і Pèrsia ·
Gotarces II de Pàrtia
Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.
Gotarces II de Pàrtia і Imperi Part · Gotarces II de Pàrtia і Pèrsia ·
Hekatompilos
Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.
Hekatompilos і Imperi Part · Hekatompilos і Pèrsia ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Imperi Aquemènida і Imperi Part · Imperi Aquemènida і Pèrsia ·
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Imperi Mede і Imperi Part · Imperi Mede і Pèrsia ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Part і Imperi Romà · Imperi Romà і Pèrsia ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Imperi Part і Imperi Sassànida · Imperi Sassànida і Pèrsia ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Imperi Part і Imperi Selèucida · Imperi Selèucida і Pèrsia ·
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Imperi Part і Indus · Indus і Pèrsia ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Imperi Part і Iran · Iran і Pèrsia ·
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Imperi Part і Kabulistan · Kabulistan і Pèrsia ·
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Imperi Part і Mar Càspia · Mar Càspia і Pèrsia ·
Maukisres de Pàrtia
Maukisres fou rei de Pàrtia des de vers el 87 aC fins al 77 aC.
Imperi Part і Maukisres de Pàrtia · Maukisres de Pàrtia і Pèrsia ·
Meherdates de Pàrtia
Meherdates (de vegades esmentat com Mitridates IV) fou rei de Pàrtia l'any 49.
Imperi Part і Meherdates de Pàrtia · Meherdates de Pàrtia і Pèrsia ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Imperi Part і Mesopotàmia · Mesopotàmia і Pèrsia ·
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Imperi Part і Mitridates I de Pàrtia · Mitridates I de Pàrtia і Pèrsia ·
Mitridates II de Pàrtia
Mitridates II o Mitridates el Gran fou rei de Pàrtia del 124 aC al 87 aC.
Imperi Part і Mitridates II de Pàrtia · Mitridates II de Pàrtia і Pèrsia ·
Mitridates IV de Pàrtia
Mitridates IV fou rei de Pàrtia del 115 al 116 i del 129 al 140.
Imperi Part і Mitridates IV de Pàrtia · Mitridates IV de Pàrtia і Pèrsia ·
Orodes I de Pàrtia
Orodes I fou rei de Pàrtia vers el 80 aC.
Imperi Part і Orodes I de Pàrtia · Orodes I de Pàrtia і Pèrsia ·
Orodes II de Pàrtia
Orodes II fou rei de Pàrtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins al 37 aC.
Imperi Part і Orodes II de Pàrtia · Orodes II de Pàrtia і Pèrsia ·
Orodes III de Pàrtia
Orodes III fou rei de Pàrtia de l'any 5 al 7.
Imperi Part і Orodes III de Pàrtia · Orodes III de Pàrtia і Pèrsia ·
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Imperi Part і Osroene · Osroene і Pèrsia ·
Osroes I de Pàrtia
Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.
Imperi Part і Osroes I de Pàrtia · Osroes I de Pàrtia і Pèrsia ·
Pacoros I de Pàrtia
Pacoros I fou rei associat de Pàrtia des de vers el 42 aC fins al 38 aC.
Imperi Part і Pacoros I de Pàrtia · Pèrsia і Pacoros I de Pàrtia ·
Partamaspades de Pàrtia
Partamaspades (o Partamaspates) fou rei de Pàrtia del 116 al 117 i d'Osroene del 118 al 123.
Imperi Part і Partamaspades de Pàrtia · Pèrsia і Partamaspades de Pàrtia ·
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Imperi Part і Pèrsida · Pèrsia і Pèrsida ·
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Imperi Part і Persa · Pèrsia і Persa ·
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Imperi Part і Saces · Pèrsia і Saces ·
Sanabares de Pàrtia
Sanabares fou un pretendent al tron de Pàrtia, que va governar la regió nord-oriental des d'aproximadament el 51 fins al 65.
Imperi Part і Sanabares de Pàrtia · Pèrsia і Sanabares de Pàrtia ·
Sanatrokes I de Pàrtia
Sanatrokes I fou rei de Pàrtia des de vers el 77 aC fins al 69 aC.
Imperi Part і Sanatrokes I de Pàrtia · Pèrsia і Sanatrokes I de Pàrtia ·
Sanatrokes II de Pàrtia
Sanatroikes II fou rei associat de Pàrtia del 115 al 116 i probablement vers el 129 al 139.
Imperi Part і Sanatrokes II de Pàrtia · Pèrsia і Sanatrokes II de Pàrtia ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Imperi Part і Síria · Pèrsia і Síria ·
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Imperi Part і Selèucia del Tigris · Pèrsia і Selèucia del Tigris ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Imperi Part і Septimi Sever · Pèrsia і Septimi Sever ·
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Imperi Part і Sistan · Pèrsia і Sistan ·
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Imperi Part і Susa (Iran) · Pèrsia і Susa (Iran) ·
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Imperi Part і Tigris · Pèrsia і Tigris ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Imperi Part і Trajà · Pèrsia і Trajà ·
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Imperi Part і Turkmenistan · Pèrsia і Turkmenistan ·
Vardanes I de Pàrtia
Vardanes I fou rei de Pàrtia del 42 al 46.
Imperi Part і Vardanes I de Pàrtia · Pèrsia і Vardanes I de Pàrtia ·
Vologès I de Pàrtia
Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.
Imperi Part і Vologès I de Pàrtia · Pèrsia і Vologès I de Pàrtia ·
Vologès III de Pàrtia
Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.
Imperi Part і Vologès III de Pàrtia · Pèrsia і Vologès III de Pàrtia ·
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Imperi Part і Vologès IV de Pàrtia · Pèrsia і Vologès IV de Pàrtia ·
Vologès V de Pàrtia
Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.
Imperi Part і Vologès V de Pàrtia · Pèrsia і Vologès V de Pàrtia ·
Vonones I de Pàrtia
Vonones I fou rei de Pàrtia de l'any 7 (de fet el 8) fins al 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins al 18).
Imperi Part і Vonones I de Pàrtia · Pèrsia і Vonones I de Pàrtia ·
Vonones II de Pàrtia
Vonones II fou rei de Pàrtia dos mesos l'any 51.
Imperi Part і Vonones II de Pàrtia · Pèrsia і Vonones II de Pàrtia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Part і Pèrsia
- Què tenen en comú Imperi Part і Pèrsia
- Semblances entre Imperi Part і Pèrsia
Comparació entre Imperi Part і Pèrsia
Imperi Part té 222 relacions, mentre que Pèrsia té 431. Com que tenen en comú 72, l'índex de Jaccard és 11.03% = 72 / (222 + 431).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Part і Pèrsia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
