Accés més ràpid que el navegador!
136 les relacions: ABC-Clio, Alemanya, Alsàcia, Alt alemany, Alta Àustria, Apanatge, Arquebisbat de Salzburg, Arquebisbat de Trento, Arxiducat d'Àustria, Àustria, Àustria Anterior, Àustria Interior, Baixa Àustria, Banat de Temeswar, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bisbat de Bozen-Brixen, Bohèmia, Burgenland, Caríntia, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat del Tirol, Confederació Alemanya del Nord, Confederació del Rin, Costum, Cracòvia, Danubi, Dieta, Dinastia dels Habsburg, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Ducat d'Estíria, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Ducat de Mòdena, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Emperador, Enns, Eslovènia, Estíria, Felip I de Castella, Felip II de Castella, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc I d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Galítsia, Graf (títol), ..., Guerra Austroprussiana, Guerra de Successió bavaresa, Guerres Habsburg-Otomanes, Guerres Napoleòniques, Guillem I de Prússia, Història d'Àustria, Hongria, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Innviertel, Itàlia, Iugoslàvia, Joana I de Castella, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de governants d'Àustria, Lusàcia, Luxemburg, Magiars, Maria de Borgonya, Maria Lluïsa d'Àustria, Maria Teresa I d'Àustria, Maximilià I de Mèxic, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Monarquia composta, Napoleó Bonaparte, Neue Zürcher Zeitung, Oltènia, Països Baixos austríacs, Política exterior, Polònia, Prússia, Primera Guerra Mundial, Principat de Transsilvània, Província de Venècia, Regió d'Ístria, Regne d'Eslavònia, Regne d'Hongria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Bohèmia, Regne de Croàcia, Regne de Nàpols, Regne de Prússia, Regne de Sardenya, Regne de Sèrbia, Regne de Sicília, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Regne Llombardovènet, Rei dels Romans, Reis Catòlics, Rodolf I d'Alemanya, Romania, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzburg, Sanjaq de Novi Pazar, Sava, Saxònia, Segon Imperi Mexicà, Silèsia, Tercera Coalició, Tercera partició de Polònia, Tirol, Tirol del Sud, Toscana, Tractat de Karlowitz, Tractat de Teschen, Tractat de Viena (1866), Trieste, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió personal, Venècia, Viena, Vorarlberg, Würzburg, 1 d'agost, 1806, 1848, 1859, 1866, 1867, 1918, 6 d'agost. Ampliar l'índex (86 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Imperi Habsburg і ABC-Clio · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Imperi Habsburg і Alemanya · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Imperi Habsburg і Alsàcia · Veure més »
Alt alemany
Línia divisòria entre les llengües germàniques occidentals i septentrionals. alt alemany inferior (blau), i el baix alemany (groc). Les principals isoglosses, les línies de Benrath i Speyer, estan marcades en negre. L'alt alemany (en alemany, Hochdeutsche Dialekte) és un conjunt de diversos estàndards d'alemany, luxemburguès i ídix, així com els dialectes alemanys parlats al centre i sud d'Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Suïssa, Luxemburg i petites poblacions veïnes a Bèlgica, França (Alsàcia i el nord de Lorena), Itàlia, i Polònia.
Nou!!: Imperi Habsburg і Alt alemany · Veure més »
Alta Àustria
L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Alta Àustria · Veure més »
Apanatge
L'apanatge és l'assignació de terres, títols o càrrecs a un infant que no és hereu, feta pel sobirà per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.
Nou!!: Imperi Habsburg і Apanatge · Veure més »
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.
Nou!!: Imperi Habsburg і Arquebisbat de Salzburg · Veure més »
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Imperi Habsburg і Arquebisbat de Trento · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Imperi Habsburg і Àustria · Veure més »
Àustria Anterior
Àustria Anterior (alemany: Vorderösterreich, die Vorlande) fou el nom col·lectiu donat a les antigues possessions de la casa d'Habsburg a l'antic ducat de Suàbia però incloent territoris a Alsàcia a l'oest del Rin, a Voralberg, a Suïssa i Baviera.
Nou!!: Imperi Habsburg і Àustria Anterior · Veure més »
Àustria Interior
Àustria Interior fou el nom donat al conjunt territorial format pels ducats d'Estíria, Caríntia i Carniola, governats en unió personal per la branca leopoldina dels Habsburg.
Nou!!: Imperi Habsburg і Àustria Interior · Veure més »
Baixa Àustria
Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Baixa Àustria · Veure més »
Banat de Temeswar
Banat de Temeswar o Banat de Temes ((Temeschwarer Banat, Temescher Banat) va ser una província de l'Imperi Habsburg que va existir entre el 1718 i el 1778. Estava situada al que avui dia és la regió del Banat. La província va deixar d'existir el 1778, passant a formar part del regne d'Hongria sota els Habsburg. Rep el seu nom per la ciutat deTemeswar (Timișoara), la seva capital, i per la regió de Temes.
Nou!!: Imperi Habsburg і Banat de Temeswar · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Imperi Habsburg і Bèlgica · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Imperi Habsburg і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Imperi Habsburg і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Imperi Habsburg і Bohèmia · Veure més »
Burgenland
Burgenland (croat: Gradišće, hongarès: Felsőőrvidék, Őrvidék, Lajtabánság, eslovè: Gradiščansko) és un dels nou estats federats d'Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Burgenland · Veure més »
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Caríntia · Veure més »
Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.
Nou!!: Imperi Habsburg і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Imperi Habsburg і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Nou!!: Imperi Habsburg і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Comtat del Tirol · Veure més »
Confederació Alemanya del Nord
La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.
Nou!!: Imperi Habsburg і Confederació Alemanya del Nord · Veure més »
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Nou!!: Imperi Habsburg і Confederació del Rin · Veure més »
Costum
Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.
Nou!!: Imperi Habsburg і Costum · Veure més »
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Nou!!: Imperi Habsburg і Cracòvia · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Imperi Habsburg і Danubi · Veure més »
Dieta
La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.
Nou!!: Imperi Habsburg і Dieta · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Imperi Habsburg і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Nou!!: Imperi Habsburg і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ducat d'Estíria
El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.
Nou!!: Imperi Habsburg і Ducat d'Estíria · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Imperi Habsburg і Ducat de Caríntia · Veure més »
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Nou!!: Imperi Habsburg і Ducat de Carniola · Veure més »
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Nou!!: Imperi Habsburg і Ducat de Mòdena · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Imperi Habsburg і Ducat de Milà · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Imperi Habsburg і Ducat de Parma · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Imperi Habsburg і Emperador · Veure més »
Enns
L'Enns és un afluent del Danubi que passa per Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Enns · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Imperi Habsburg і Eslovènia · Veure més »
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Estíria · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Imperi Habsburg і Felip I de Castella · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Imperi Habsburg і Felip II de Castella · Veure més »
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Nou!!: Imperi Habsburg і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Nou!!: Imperi Habsburg і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Nou!!: Imperi Habsburg і Galítsia · Veure més »
Graf (títol)
Corona heràldica de ''graf'' Graf (en alemany) era un títol nobiliari equivalent al de comte.
Nou!!: Imperi Habsburg і Graf (títol) · Veure més »
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Nou!!: Imperi Habsburg і Guerra Austroprussiana · Veure més »
Guerra de Successió bavaresa
La Guerra de Successió de Baviera o Guerra de Successió bavaresa (1778 -1779), fou un conflicte entre l'Arxiducat d'Àustria i Prússia, a causa de les oposades pretensions pel que fa a diverses parts del regne de Baviera després de la mort sense fills de Maximilià III Josep, elector de Baviera (1727-1777).
Nou!!: Imperi Habsburg і Guerra de Successió bavaresa · Veure més »
Guerres Habsburg-Otomanes
Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya.
Nou!!: Imperi Habsburg і Guerres Habsburg-Otomanes · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Imperi Habsburg і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Nou!!: Imperi Habsburg і Guillem I de Prússia · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Història d'Àustria · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Hongria · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Imperi Habsburg і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Nou!!: Imperi Habsburg і Imperi Espanyol · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Imperi Habsburg і Imperi Otomà · Veure més »
Innviertel
Innviertel (en alemany, quart de Inn) o Innkreis és una de les quatre regions històriques de l'Alta Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Innviertel · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Imperi Habsburg і Itàlia · Veure més »
Iugoslàvia
IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.
Nou!!: Imperi Habsburg і Iugoslàvia · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Imperi Habsburg і Joana I de Castella · Veure més »
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Nou!!: Imperi Habsburg і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Imperi Habsburg і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de governants d'Àustria
Àustria va estar governada per margraus, ducs, i arxiducs i emperadors.
Nou!!: Imperi Habsburg і Llista de governants d'Àustria · Veure més »
Lusàcia
Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca. Es divideix entre.
Nou!!: Imperi Habsburg і Lusàcia · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Imperi Habsburg і Luxemburg · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Imperi Habsburg і Magiars · Veure més »
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Nou!!: Imperi Habsburg і Maria de Borgonya · Veure més »
Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Imperi Habsburg і Maria Lluïsa d'Àustria · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Imperi Habsburg і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Maximilià I de Mèxic
Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer com a Ferran Maximilià Josep, príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic i amb el nom en castellà de Fernando Maximiliano José.
Nou!!: Imperi Habsburg і Maximilià I de Mèxic · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Monarquia composta
Una monarquia composta és un tipus de monarquia (en el sentit de forma d'Estat) que es caracteritza per haver estat formada de resultes de l'agregació de diverses unitats polítiques per via d'unió dinàstica o hereditària dels seus sobirans, i de manera menys freqüent, per conquesta militar.
Nou!!: Imperi Habsburg і Monarquia composta · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Imperi Habsburg і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Neue Zürcher Zeitung
Neue Zürcher Zeitung o NZZ és un diari en llengua alemanya a Suïssa, editat a Zúric.
Nou!!: Imperi Habsburg і Neue Zürcher Zeitung · Veure més »
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Nou!!: Imperi Habsburg і Oltènia · Veure més »
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Nou!!: Imperi Habsburg і Països Baixos austríacs · Veure més »
Política exterior
Política exterior és el conjunt de les decisions i de l'acció duta per un organisme més enllà del seu àmbit competencial.
Nou!!: Imperi Habsburg і Política exterior · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Imperi Habsburg і Polònia · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Imperi Habsburg і Prússia · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Imperi Habsburg і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Principat de Transsilvània
El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.
Nou!!: Imperi Habsburg і Principat de Transsilvània · Veure més »
Província de Venècia
La província de Venècia (igual en vènet, pronunciat proˈvinsja de veˈnɛsja) és una antiga província de la regió de Vèneto, dins Itàlia, en la qual es trobava la homònima ciutat de Venècia, que n'era la capital.
Nou!!: Imperi Habsburg і Província de Venècia · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Imperi Habsburg і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne d'Eslavònia
El Regne de Eslavonia (en croat, Kraljevina Slavonija,, en llatí, Regnum Sclavoniae, en hongarés,Szlavón Királyság) va ser una província de la Imperi Habsburg i l'Imperi austríac que va existir des de 1699 fins al 1868.
Nou!!: Imperi Habsburg і Regne d'Eslavònia · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Imperi Habsburg і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Imperi Habsburg і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Nou!!: Imperi Habsburg і Regne de Bohèmia · Veure més »
Regne de Croàcia
El Regne de Croàcia (Regnum Croatiae; croat: Kraljevina Hrvatska, Hrvatsko Kraljevstvo) fou un regne medieval de l'Europa central que comprenia la major part del que avui és Croàcia (sense l'Ístria occidental i algunes ciutats costaneres dàlmates), a més de l'actual Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Imperi Habsburg і Regne de Croàcia · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Imperi Habsburg і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Nou!!: Imperi Habsburg і Regne de Prússia · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Imperi Habsburg і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne de Sèrbia
El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia quan, el 23 de març de 1882, el seu governant Milà I va ser proclamat rei.
Nou!!: Imperi Habsburg і Regne de Sèrbia · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Imperi Habsburg і Regne de Sicília · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Imperi Habsburg і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Nou!!: Imperi Habsburg і Regne Llombardovènet · Veure més »
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Nou!!: Imperi Habsburg і Rei dels Romans · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Imperi Habsburg і Reis Catòlics · Veure més »
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Nou!!: Imperi Habsburg і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Imperi Habsburg і Romania · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Imperi Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Nou!!: Imperi Habsburg і Salzburg · Veure més »
Sanjaq de Novi Pazar
El sanjaq de Novi Pazar el 1878 El Sanjaq de Novi Pazar (Novopazarski sandžak) fou un sanjaq de l'Imperi Otomà (unitat administrativa de segon nivell) que va existir fins a les Guerres Balcàniques de 1912-1913 en territori de les actuals Sèrbia i Montenegro.
Nou!!: Imperi Habsburg і Sanjaq de Novi Pazar · Veure més »
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Nou!!: Imperi Habsburg і Sava · Veure més »
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Nou!!: Imperi Habsburg і Saxònia · Veure més »
Segon Imperi Mexicà
LImperi Mexicà és el nom donat a Mèxic en dues ocasions no consecutives durant el en les quals la forma de govern d'aquest país va ser la monarquia constitucional.
Nou!!: Imperi Habsburg і Segon Imperi Mexicà · Veure més »
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Nou!!: Imperi Habsburg і Silèsia · Veure més »
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Nou!!: Imperi Habsburg і Tercera Coalició · Veure més »
Tercera partició de Polònia
Terres poloneses després de la tercera partició.''' La Tercera partició de Polònia va ser l'últim dels successius desmembraments territorials que va patir el regne de Polònia-Lituània a mans dels seus veïns Rússia, Àustria, i Prússia en l'any 1795.
Nou!!: Imperi Habsburg і Tercera partició de Polònia · Veure més »
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Nou!!: Imperi Habsburg і Tirol · Veure més »
Tirol del Sud
El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.
Nou!!: Imperi Habsburg і Tirol del Sud · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Imperi Habsburg і Toscana · Veure més »
Tractat de Karlowitz
Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.
Nou!!: Imperi Habsburg і Tractat de Karlowitz · Veure més »
Tractat de Teschen
El Tractat de Teschen signat el 13 de maig de 1779 a Teschen (avui Cieszyn) va posar fi a la Guerra de Successió bavaresa.
Nou!!: Imperi Habsburg і Tractat de Teschen · Veure més »
Tractat de Viena (1866)
El Tractat de Viena de 1866 va ser un acord signat el 3 d'octubre i ratificat posteriorment el 12 pel Regne d'Itàlia i l'Imperi Austríac que va concloure les hostilitats de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, un teatre concurrent amb la Guerra Austro-Prussiana.
Nou!!: Imperi Habsburg і Tractat de Viena (1866) · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Imperi Habsburg і Trieste · Veure més »
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Nou!!: Imperi Habsburg і Txecoslovàquia · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Imperi Habsburg і Ucraïna · Veure més »
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Nou!!: Imperi Habsburg і Unió personal · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Imperi Habsburg і Venècia · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Imperi Habsburg і Viena · Veure més »
Vorarlberg
Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està dividida Àustria.
Nou!!: Imperi Habsburg і Vorarlberg · Veure més »
Würzburg
Würzburg és una ciutat alemanya a la ribera del riu Main.
Nou!!: Imperi Habsburg і Würzburg · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Habsburg і 1 d'agost · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Imperi Habsburg і 1806 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Imperi Habsburg і 1848 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Habsburg і 1859 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Habsburg і 1866 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Imperi Habsburg і 1867 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Imperi Habsburg і 1918 · Veure més »
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Habsburg і 6 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Imperi dels Àustries, Monarquia dels Habsburg.
