Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Imperi Romà d'Orient і Setge d'Antioquia (1097-1098)
Imperi Romà d'Orient і Setge d'Antioquia (1097-1098) tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Anatòlia, Califat Fatimita, Cilícia, Constantinoble, Església Ortodoxa, Estats croats, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Jerusalem, Justinià I, Primera Croada, Principat d'Antioquia, Xipre.
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Imperi Romà d'Orient · Anatòlia і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Califat Fatimita і Imperi Romà d'Orient · Califat Fatimita і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Cilícia і Imperi Romà d'Orient · Cilícia і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Imperi Romà d'Orient · Constantinoble і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Església Ortodoxa і Imperi Romà d'Orient · Església Ortodoxa і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Estats croats і Imperi Romà d'Orient · Estats croats і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Imperi Romà d'Orient і Imperi Seljúcida · Imperi Seljúcida і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Imperi Romà d'Orient і Jerusalem · Jerusalem і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Imperi Romà d'Orient і Justinià I · Justinià I і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Imperi Romà d'Orient і Primera Croada · Primera Croada і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Imperi Romà d'Orient і Principat d'Antioquia · Principat d'Antioquia і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Imperi Romà d'Orient і Xipre · Setge d'Antioquia (1097-1098) і Xipre ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Romà d'Orient і Setge d'Antioquia (1097-1098)
- Què tenen en comú Imperi Romà d'Orient і Setge d'Antioquia (1097-1098)
- Semblances entre Imperi Romà d'Orient і Setge d'Antioquia (1097-1098)
Comparació entre Imperi Romà d'Orient і Setge d'Antioquia (1097-1098)
Imperi Romà d'Orient té 465 relacions, mentre que Setge d'Antioquia (1097-1098) té 72. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 2.42% = 13 / (465 + 72).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Romà d'Orient і Setge d'Antioquia (1097-1098). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
