Similituds entre Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic
Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Alemanya, Àustria, Balcans, Batalla d'Austerlitz, Baviera, Budapest, Confederació del Rin, Dinastia dels Habsburg, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Església Catòlica Romana, Espanya, Europa, Ferran I d'Àustria, França, Francesc I d'Àustria, Guerres Napoleòniques, Hannover, Hongria, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Rus, Italià, Itàlia, Napoleó Bonaparte, Polònia, Praga, Prússia, ..., Rússia, Regne d'Hongria, Regne de Baviera, Regne de Bohèmia, Regne de Württemberg, Regne napoleònic d'Itàlia, Regne Unit, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzburg, Silèsia, Tercera Coalició, Tirol, Tractat de Pressburg, Unificació alemanya, Venècia, Viena, 1 d'agost. Ampliar l'índex (17 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Imperi Austríac · Alemany і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Imperi Austríac · Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Imperi Austríac · Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Balcans і Imperi Austríac · Balcans і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Batalla d'Austerlitz і Imperi Austríac · Batalla d'Austerlitz і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Imperi Austríac · Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Budapest і Imperi Austríac · Budapest і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Confederació del Rin і Imperi Austríac · Confederació del Rin і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Imperi Austríac · Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Austríac · Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Ducat de Caríntia і Imperi Austríac · Ducat de Caríntia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Ducat de Carniola і Imperi Austríac · Ducat de Carniola і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Imperi Austríac · Església Catòlica Romana і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Imperi Austríac · Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Imperi Austríac · Europa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran I d'Àustria
Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.
Ferran I d'Àustria і Imperi Austríac · Ferran I d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Imperi Austríac · França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Francesc I d'Àustria і Imperi Austríac · Francesc I d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Guerres Napoleòniques і Imperi Austríac · Guerres Napoleòniques і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Hannover і Imperi Austríac · Hannover і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Hongria і Imperi Austríac · Hongria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Imperi Alemany і Imperi Austríac · Imperi Alemany і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Imperi Austríac і Imperi Austríac · Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Imperi Austríac і Imperi Rus · Imperi Rus і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Imperi Austríac і Italià · Italià і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Imperi Austríac і Itàlia · Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Imperi Austríac і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Imperi Austríac і Polònia · Polònia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Imperi Austríac і Praga · Praga і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Imperi Austríac і Prússia · Prússia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Imperi Austríac і Rússia · Rússia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Imperi Austríac і Regne d'Hongria · Regne d'Hongria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Imperi Austríac і Regne de Baviera · Regne de Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Imperi Austríac і Regne de Bohèmia · Regne de Bohèmia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Imperi Austríac і Regne de Württemberg · Regne de Württemberg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Imperi Austríac і Regne napoleònic d'Itàlia · Regne napoleònic d'Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Imperi Austríac і Regne Unit · Regne Unit і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Imperi Austríac і Salzburg · Sacre Imperi Romanogermànic і Salzburg ·
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Imperi Austríac і Silèsia · Sacre Imperi Romanogermànic і Silèsia ·
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Imperi Austríac і Tercera Coalició · Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Coalició ·
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Imperi Austríac і Tirol · Sacre Imperi Romanogermànic і Tirol ·
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Imperi Austríac і Tractat de Pressburg · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Pressburg ·
Unificació alemanya
L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
Imperi Austríac і Unificació alemanya · Sacre Imperi Romanogermànic і Unificació alemanya ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Imperi Austríac і Venècia · Sacre Imperi Romanogermànic і Venècia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Imperi Austríac і Viena · Sacre Imperi Romanogermànic і Viena ·
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
1 d'agost і Imperi Austríac · 1 d'agost і Sacre Imperi Romanogermànic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic
Imperi Austríac té 124 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 7.03% = 47 / (124 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: