Similituds entre Imperi Anuixtigínida і Imperi Seljúcida
Imperi Anuixtigínida і Imperi Seljúcida tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Alà-ad-Din Tekix, Azerbaidjan, Àhmad Sanjar, Àsia Central, Gaznèvides, Iran, Kara-khitai, Mahmud de Ghazna, Mar Càspia, Mar d'Aral, Màlik-Xah I, Oghuz, Pèrsia, Qarakhànida, Sirdarià, Soldanat de Rum, Sunnisme, Toghrul III.
Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.
Alà-ad-Din Tekix і Imperi Anuixtigínida · Alà-ad-Din Tekix і Imperi Seljúcida ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Azerbaidjan і Imperi Anuixtigínida · Azerbaidjan і Imperi Seljúcida ·
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Àhmad Sanjar і Imperi Anuixtigínida · Àhmad Sanjar і Imperi Seljúcida ·
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Àsia Central і Imperi Anuixtigínida · Àsia Central і Imperi Seljúcida ·
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Gaznèvides і Imperi Anuixtigínida · Gaznèvides і Imperi Seljúcida ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Imperi Anuixtigínida і Iran · Imperi Seljúcida і Iran ·
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Imperi Anuixtigínida і Kara-khitai · Imperi Seljúcida і Kara-khitai ·
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Imperi Anuixtigínida і Mahmud de Ghazna · Imperi Seljúcida і Mahmud de Ghazna ·
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Imperi Anuixtigínida і Mar Càspia · Imperi Seljúcida і Mar Càspia ·
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Imperi Anuixtigínida і Mar d'Aral · Imperi Seljúcida і Mar d'Aral ·
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Imperi Anuixtigínida і Màlik-Xah I · Imperi Seljúcida і Màlik-Xah I ·
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Imperi Anuixtigínida і Oghuz · Imperi Seljúcida і Oghuz ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Imperi Anuixtigínida і Pèrsia · Imperi Seljúcida і Pèrsia ·
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Imperi Anuixtigínida і Qarakhànida · Imperi Seljúcida і Qarakhànida ·
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Imperi Anuixtigínida і Sirdarià · Imperi Seljúcida і Sirdarià ·
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Imperi Anuixtigínida і Soldanat de Rum · Imperi Seljúcida і Soldanat de Rum ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Imperi Anuixtigínida і Sunnisme · Imperi Seljúcida і Sunnisme ·
Toghrul III
Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.
Imperi Anuixtigínida і Toghrul III · Imperi Seljúcida і Toghrul III ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Anuixtigínida і Imperi Seljúcida
- Què tenen en comú Imperi Anuixtigínida і Imperi Seljúcida
- Semblances entre Imperi Anuixtigínida і Imperi Seljúcida
Comparació entre Imperi Anuixtigínida і Imperi Seljúcida
Imperi Anuixtigínida té 83 relacions, mentre que Imperi Seljúcida té 111. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 9.28% = 18 / (83 + 111).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Anuixtigínida і Imperi Seljúcida. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: