Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Immunologia і Virus
Immunologia і Virus tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Anticòs, Antigen, Bacteris, Biologia, Cavall, Càncer, Cèl·lula, Cèl·lula NK, Citocina, Evolució, Fongs, Genètica, Immunitat humoral, Immunologia, Infecció, Infecció pel VIH i sida, Interferó, Invertebrats, Limfòcit B, Limfòcit T, Macròfag, Malaltia crònica, Microbiologia, Molècula, Pandèmia, Patogen, Proteïna, Protozous, Receptor (bioquímica), Sistema immunitari, ..., Sistema immunitari adaptatiu, Sistema immunitari innat, Teixit (biologia), Vacuna, Verí, Verola, Vertebrats, Virus de la immunodeficiència humana, Virus del papil·loma humà. Ampliar l'índex (9 més) »
Anticòs
Cada anticòs s'uneix a un antigen en concret, de manera similar a com cada clau obre un pany en concret. Els anticossos (també coneguts com a immunoglobulines) són glicoproteïnes del tipus gamma globulina.
Anticòs і Immunologia · Anticòs і Virus ·
Antigen
miniatura Un antigen és una molècula reconeguda com a estranya per l'organisme, capaç d'induir en aquest una resposta immunitària i la producció d'anticossos.
Antigen і Immunologia · Antigen і Virus ·
Bacteris
lang.
Bacteris і Immunologia · Bacteris і Virus ·
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Biologia і Immunologia · Biologia і Virus ·
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Cavall і Immunologia · Cavall і Virus ·
Càncer
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).
Càncer і Immunologia · Càncer і Virus ·
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Cèl·lula і Immunologia · Cèl·lula і Virus ·
Cèl·lula NK
Una cèl·lula citocida natural o cèl·lula NK (de l'anglès natural killer) és un tipus de limfòcit citotòxic que constitueix un component principal del sistema immunitari innat.
Cèl·lula NK і Immunologia · Cèl·lula NK і Virus ·
Citocina
Citocina IL-1 Les citocines (del grec cyto, "cèl·lula"; i kinos, "moviment") són un tipus de molècules senyalitzadores que, com les hormones i els neurotransmissors, són utilitzades àmpliament en la comunicació cel·lular.
Citocina і Immunologia · Citocina і Virus ·
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Evolució і Immunologia · Evolució і Virus ·
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Fongs і Immunologia · Fongs і Virus ·
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Genètica і Immunologia · Genètica і Virus ·
Immunitat humoral
La immunitat humoral és l'aspecte del sistema immunitari que és mitjançat per la secreció d'anticossos produïts a les cèl·lules dels limfòcits B. Els anticossos produïts s'uneixen a la superfície dels antígens com ara virus i bacteris.
Immunitat humoral і Immunologia · Immunitat humoral і Virus ·
Immunologia
Immunoglobulina G, un tipus d'anticòs La immunologia és l'estudi de les bases biològiques i bioquímiques dels mecanismes de defensa del cos contra patògens, com ara bacteris, virus i fongs, o altres substàncies alienes, com ara toxines i verins.
Immunologia і Immunologia · Immunologia і Virus ·
Infecció
La infecció d'un dit del peu amb una ungla encarnada, hi ha pus (groc) i una inflamació. (enrogiment i inflamació al voltant de l'ungla). Una infecció és la introducció proliferació d'un microorganisme patogen en un organisme hoste (vegetal, animal, …) que hi produeix substàncies tòxiques, que poden resultar perjudicials per al funcionament normal i provocar una malaltia infecciosa.
Immunologia і Infecció · Infecció і Virus ·
Infecció pel VIH i sida
La infecció pel virus de la immunodeficiència humana (infecció pel VIH) i la síndrome d'immunodeficiència adquirida (sida) és un espectre de malalties causades per la infecció amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH).
Immunologia і Infecció pel VIH i sida · Infecció pel VIH i sida і Virus ·
Interferó
Els interferons (IFN) són proteïnes segregades per determinades cèl·lules dels vertebrats quan són infectades per un virus.
Immunologia і Interferó · Interferó і Virus ·
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Immunologia і Invertebrats · Invertebrats і Virus ·
Limfòcit B
Les cèl·lules del sistema immunitari que fabriquen anticossos contra patògens invasors com ara virus. Formen cèl·lules de memòria que recorden el mateix patogen per tal de produir anticossos més ràpidament en infeccions futures. Els limfòcits B són limfòcits que tenen un paper important en la resposta immunitària humoral (en contrast amb la resposta immunitària cel·lular, governada pels limfòcits T).
Immunologia і Limfòcit B · Limfòcit B і Virus ·
Limfòcit T
Reconeixement de l'antigen pel limfòcit T. Els limfòcits T, també anomenats cèl·lules T, s'activen quan el receptor T és activat pels limfòcits B. Són cèl·lules centrals en la funció i regulació del sistema immunitari adaptatiu o cel·lular dels vertebrats.
Immunologia і Limfòcit T · Limfòcit T і Virus ·
Macròfag
Micrografia d'una preparació enquadrant un macròfag emetent pseudòpodes per fagocitar dues partícules, probablement patògens. Un macròfag és una cèl·lula amb capacitat immunològica present al teixit conjuntiu.
Immunologia і Macròfag · Macròfag і Virus ·
Malaltia crònica
Una malaltia crònica és una malaltia que dura molt temps o per tota la vida.
Immunologia і Malaltia crònica · Malaltia crònica і Virus ·
Microbiologia
Cultius de microorganismes. La microbiologia (del grec "μικρός".
Immunologia і Microbiologia · Microbiologia і Virus ·
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Immunologia і Molècula · Molècula і Virus ·
Pandèmia
Centre de control de pandèmies Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), "tot", i δῆμος (demos), "poble") és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer.
Immunologia і Pandèmia · Pandèmia і Virus ·
Patogen
Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.
Immunologia і Patogen · Patogen і Virus ·
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Immunologia і Proteïna · Proteïna і Virus ·
Protozous
Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.
Immunologia і Protozous · Protozous і Virus ·
Receptor (bioquímica)
Esquema de receptor transmembrana. '''E''': espai extracel·lular; '''I''': espai intracel·lular; '''P''': membrana plasmàtica. En bioquímica, un receptor és una molècula proteica, allotjada o bé a la membrana plasmàtica o al citoplasma d'una cèl·lula, a la qual es pot adherir una molècula senyalitzadora mòbil.
Immunologia і Receptor (bioquímica) · Receptor (bioquímica) і Virus ·
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Immunologia і Sistema immunitari · Sistema immunitari і Virus ·
Sistema immunitari adaptatiu
Una imatge al microscopi electrònic de rastreig d'un limfòcit humà individual. El sistema immunitari adaptatiu es compon de cèl·lules i processos sistèmics altament especialitzats que eliminen o eviten les amenaces de patògens.
Immunologia і Sistema immunitari adaptatiu · Sistema immunitari adaptatiu і Virus ·
Sistema immunitari innat
El sistema immunitari innat és el conjunt de cèl·lules i mecanismes que defensen un hoste de les infeccions per part d'altres organismes, de manera no específica.
Immunologia і Sistema immunitari innat · Sistema immunitari innat і Virus ·
Teixit (biologia)
Microfotografia del teixit nerviós (nervi perifèric). En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie.
Immunologia і Teixit (biologia) · Teixit (biologia) і Virus ·
Vacuna
Vacuna de la verola Una vacuna o vaccí és un preparat antigen de microorganismes complets (vius o morts) o d'alguna de les seves proteïnes o toxines que s'utilitza per a la prevenció o reducció de malalties en animals i humans.
Immunologia і Vacuna · Vacuna і Virus ·
Verí
''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic, substància tòxica o metzina és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.
Immunologia і Verí · Verí і Virus ·
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Immunologia і Verola · Verola і Virus ·
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Immunologia і Vertebrats · Vertebrats і Virus ·
Virus de la immunodeficiència humana
El virus de la immunodeficiència humana, comunament anomenat VIH, és l'agent causal de la sida.
Immunologia і Virus de la immunodeficiència humana · Virus і Virus de la immunodeficiència humana ·
Virus del papil·loma humà
Virus del papil·loma humà (VPH) és una expressió genèrica que designa més de cent tipus de virus que infecten la pell i mucoses a humans i altres animals.
Immunologia і Virus del papil·loma humà · Virus і Virus del papil·loma humà ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Immunologia і Virus
- Què tenen en comú Immunologia і Virus
- Semblances entre Immunologia і Virus
Comparació entre Immunologia і Virus
Immunologia té 203 relacions, mentre que Virus té 308. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 7.63% = 39 / (203 + 308).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Immunologia і Virus. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
