Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Imamat і Xiisme
Imamat і Xiisme tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Abu-Bakr as-Siddiq, Al-Hàssan ibn Alí, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Mustànsir (fatimita), Alí ibn Abi-Tàlib, Úmar ibn al-Khattab, Califa, Califat Abbàssida, Iemen, Imam, Imamisme, Ismaïlisme, Kharigisme, Khurramiyya, Mahoma, Mustalites, Nizar ibn al-Mustànsir, Nizarisme, Omeies, Primer califat, Sunna, Sunnisme, Uthman ibn Affan, Xafiisme, Zaidisme, Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib.
Abu-Bakr as-Siddiq
Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.
Abu-Bakr as-Siddiq і Imamat · Abu-Bakr as-Siddiq і Xiisme ·
Al-Hàssan ibn Alí
(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 625 - c. 670) fou un net del profeta Mahoma, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Fàtima az-Zahrà, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Muhàmmad, i de l'Ahl al-Kissà i segon imam xiïta.
Al-Hàssan ibn Alí і Imamat · Al-Hàssan ibn Alí і Xiisme ·
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Imamat · Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Xiisme ·
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Al-Mustànsir (fatimita) і Imamat · Al-Mustànsir (fatimita) і Xiisme ·
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Alí ibn Abi-Tàlib і Imamat · Alí ibn Abi-Tàlib і Xiisme ·
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Úmar ibn al-Khattab і Imamat · Úmar ibn al-Khattab і Xiisme ·
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Califa і Imamat · Califa і Xiisme ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Imamat · Califat Abbàssida і Xiisme ·
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Iemen і Imamat · Iemen і Xiisme ·
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Imam і Imamat · Imam і Xiisme ·
Imamisme
Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.
Imamat і Imamisme · Imamisme і Xiisme ·
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Imamat і Ismaïlisme · Ismaïlisme і Xiisme ·
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Imamat і Kharigisme · Kharigisme і Xiisme ·
Khurramiyya
La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.
Imamat і Khurramiyya · Khurramiyya і Xiisme ·
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Imamat і Mahoma · Mahoma і Xiisme ·
Mustalites
Els mustalites són una secta islàmica de l'ismaïlisme (que al seu torn és una branca del xiisme) que pren el nom d'al-Mustalí, novè califa fatimita legítim, successor del seu pare, al-Mustànsir.
Imamat і Mustalites · Mustalites і Xiisme ·
Nizar ibn al-Mustànsir
Abu-Mansur Nizar al-Mustafa li-din-Al·lah ibn al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut senzillament com Nizar ibn al-Mustànsir (?, 26 de setembre de 1045 - el Caire, finals de 1095 o inicis de 1096) fou un príncep fatimita, pretendent al tron califal, considerat imam legítim pels nizarites.
Imamat і Nizar ibn al-Mustànsir · Nizar ibn al-Mustànsir і Xiisme ·
Nizarisme
La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.
Imamat і Nizarisme · Nizarisme і Xiisme ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Imamat і Omeies · Omeies і Xiisme ·
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Imamat і Primer califat · Primer califat і Xiisme ·
Sunna
La sunna (de l'àrab, ‘regla’, ‘norma’, ‘llei’, ‘ús’, ‘pràctica’) és el capteniment habitual del profeta Muhàmmad i dels seus primers companys en les circumstàncies de la vida que, llevat d'alguns casos, té valor de norma per als creients.
Imamat і Sunna · Sunna і Xiisme ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Imamat і Sunnisme · Sunnisme і Xiisme ·
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Imamat і Uthman ibn Affan · Uthman ibn Affan і Xiisme ·
Xafiisme
El xafiisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.
Imamat і Xafiisme · Xafiisme і Xiisme ·
Zaidisme
El zaidisme (de l'àrab, també) és un moviment xiïta moderat, protagonista de nombroses revoltes als segles VIII i IX.
Imamat і Zaidisme · Xiisme і Zaidisme ·
Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (Medina, ~694/695 - Kufa, 7 de març del 740?) fou besnet del califa Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima, i cap de la revolta que va donar origen a la tendència zaidita, branca moderada del xiïsme.
Imamat і Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Xiisme і Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imamat і Xiisme
- Què tenen en comú Imamat і Xiisme
- Semblances entre Imamat і Xiisme
Comparació entre Imamat і Xiisme
Imamat té 49 relacions, mentre que Xiisme té 141. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 13.68% = 26 / (49 + 141).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imamat і Xiisme. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
