Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Illes Balears і Mallorca
Illes Balears і Mallorca tenen 74 coses en comú (en Uniopèdia): Alcúdia, Alfons el Franc, Antoni Maria Alcover i Sureda, Cabrera, Calvià, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Català, Català balear, Ciutat, Comarques de Mallorca, Comtat de Cerdanya, Comtat del Rosselló, Conquesta de Mallorca, Consell Insular de Mallorca, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Diodor de Sicília, Dragonera, Eivissa, Eivissa (municipi), Embotit, Empordà, Endemisme, Espanya, Estrabó, Fenicis, Foner balear, Formatge, Formentera, ..., Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Gastronomia de Mallorca, George Sand, Gimnèsies, Govern de les Illes Balears, Gran i General Consell, Illa, Imperi Romà d'Orient, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jueus mallorquins, Llista de municipis de les Illes Balears, Maó, Magaluf, Mallorca, Mar Mediterrània, Menorca, País Valencià, Palma, Parlament de les Illes Balears, Part Forana, Púnics, Peixos, Pere el Cerimoniós, Plini el Vell, Pollença, Porc, Puig de Randa, Puig Major, Quint Cecili Metel Baleàric, Regne de Mallorca, Senyoria de Montpeller, Serra de Tramuntana, Talaia Freda, Talaiot, Titus Livi, Topònims balears preromans, Tractat d'Utrecht, València, Vàndals, Xuetes, 31 de desembre. Ampliar l'índex (44 més) »
Alcúdia
Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.
Alcúdia і Illes Balears · Alcúdia і Mallorca ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Illes Balears · Alfons el Franc і Mallorca ·
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Antoni Maria Alcover i Sureda і Illes Balears · Antoni Maria Alcover i Sureda і Mallorca ·
Cabrera
Cabrera és una petita illa de l'arxipèlag balear situada a 13,5 km al sud de Mallorca.
Cabrera і Illes Balears · Cabrera і Mallorca ·
Calvià
Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Calvià і Illes Balears · Calvià і Mallorca ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Illes Balears · Carlemany і Mallorca ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Illes Balears · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Mallorca ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Illes Balears · Català і Mallorca ·
Català balear
El balear és el dialecte del català que es parla a les Illes Balears.
Català balear і Illes Balears · Català balear і Mallorca ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Ciutat і Illes Balears · Ciutat і Mallorca ·
Comarques de Mallorca
La divisió comarcal de l'illa de Mallorca, que no té rang oficial, proposada per Ferran Dídac Lluch i Dubon, està formada per 6 comarques: Palma, Serra de Tramuntana, Raiguer, Pla de Mallorca, Migjorn i Llevant.
Comarques de Mallorca і Illes Balears · Comarques de Mallorca і Mallorca ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Illes Balears · Comtat de Cerdanya і Mallorca ·
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat del Rosselló і Illes Balears · Comtat del Rosselló і Mallorca ·
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Conquesta de Mallorca і Illes Balears · Conquesta de Mallorca і Mallorca ·
Consell Insular de Mallorca
El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.
Consell Insular de Mallorca і Illes Balears · Consell Insular de Mallorca і Mallorca ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Illes Balears · Corona d'Aragó і Mallorca ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Illes Balears · Decrets de Nova Planta і Mallorca ·
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Diodor de Sicília і Illes Balears · Diodor de Sicília і Mallorca ·
Dragonera
La Dragonera és una illa de l'arxipèlag baleàric, sent-ne la sisena més gran.
Dragonera і Illes Balears · Dragonera і Mallorca ·
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Eivissa і Illes Balears · Eivissa і Mallorca ·
Eivissa (municipi)
Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.
Eivissa (municipi) і Illes Balears · Eivissa (municipi) і Mallorca ·
Embotit
Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.
Embotit і Illes Balears · Embotit і Mallorca ·
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Empordà і Illes Balears · Empordà і Mallorca ·
Endemisme
En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.
Endemisme і Illes Balears · Endemisme і Mallorca ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Illes Balears · Espanya і Mallorca ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Estrabó і Illes Balears · Estrabó і Mallorca ·
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Fenicis і Illes Balears · Fenicis і Mallorca ·
Foner balear
Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies. La provisió de soldats mercenaris es feia per lleves voluntàries, encara que a la fase final de les guerres púniques els cartaginesos, impel·lits a reclutar noves tropes, tengueren enfrontaments amb les poblacions balears i sembla que, almenys a Menorca, procediren a lleves forçoses.
Foner balear і Illes Balears · Foner balear і Mallorca ·
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Formatge і Illes Balears · Formatge і Mallorca ·
Formentera
Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.
Formentera і Illes Balears · Formentera і Mallorca ·
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.
Francesc de Borja Moll i Casasnovas і Illes Balears · Francesc de Borja Moll i Casasnovas і Mallorca ·
Gastronomia de Mallorca
Rubiols cuits. Dones fent bunyols de vent. Preparació de sobrassada el dia de les matances. La gastronomia de Mallorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Mallorca.
Gastronomia de Mallorca і Illes Balears · Gastronomia de Mallorca і Mallorca ·
George Sand
Amandine Aurore Lucile Dupin, més tard baronessa Dudevant i més coneguda pel seu pseudònim masculí George Sand (París, 1 de juliol del 1804 - 8 de juny del 1876), va ser una escriptora francesa.
George Sand і Illes Balears · George Sand і Mallorca ·
Gimnèsies
Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.
Gimnèsies і Illes Balears · Gimnèsies і Mallorca ·
Govern de les Illes Balears
El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.
Govern de les Illes Balears і Illes Balears · Govern de les Illes Balears і Mallorca ·
Gran i General Consell
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.
Gran i General Consell і Illes Balears · Gran i General Consell і Mallorca ·
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Illa і Illes Balears · Illa і Mallorca ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Illes Balears і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Mallorca ·
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Illes Balears і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Institut Nacional d'Estadística d'Espanya і Mallorca ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Illes Balears і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Mallorca ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Illes Balears і Jaume II de Mallorca · Jaume II de Mallorca і Mallorca ·
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Illes Balears і Jaume III de Mallorca · Jaume III de Mallorca і Mallorca ·
Jueus mallorquins
La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.
Illes Balears і Jueus mallorquins · Jueus mallorquins і Mallorca ·
Llista de municipis de les Illes Balears
Sense descripció.
Illes Balears і Llista de municipis de les Illes Balears · Llista de municipis de les Illes Balears і Mallorca ·
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Illes Balears і Maó · Maó і Mallorca ·
Magaluf
Magaluf Magaluf (o la variant en desús Magalluf) és un nucli costaner del municipi de Calvià, a Mallorca.
Illes Balears і Magaluf · Magaluf і Mallorca ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Illes Balears і Mallorca · Mallorca і Mallorca ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Illes Balears і Mar Mediterrània · Mallorca і Mar Mediterrània ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Illes Balears і Menorca · Mallorca і Menorca ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Illes Balears і País Valencià · Mallorca і País Valencià ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Illes Balears і Palma · Mallorca і Palma ·
Parlament de les Illes Balears
El Parlament de les Illes Balears és segons l'Estatut la representació del poble de les illes.
Illes Balears і Parlament de les Illes Balears · Mallorca і Parlament de les Illes Balears ·
Part Forana
Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a la ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del amb el nom de Palma).
Illes Balears і Part Forana · Mallorca і Part Forana ·
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Illes Balears і Púnics · Mallorca і Púnics ·
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Illes Balears і Peixos · Mallorca і Peixos ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Illes Balears і Pere el Cerimoniós · Mallorca і Pere el Cerimoniós ·
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Illes Balears і Plini el Vell · Mallorca і Plini el Vell ·
Pollença
Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.
Illes Balears і Pollença · Mallorca і Pollença ·
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Illes Balears і Porc · Mallorca і Porc ·
Puig de Randa
El puig de Randa o puig de Cura és la muntanya principal i que dona nom al massís de Randa de 543 m. Està situada entre els municipis d'Algaida i Llucmajor.
Illes Balears і Puig de Randa · Mallorca і Puig de Randa ·
Puig Major
El Puig Major és la muntanya més alta de l'illa de Mallorca i de totes les Illes Balears, amb una altitud de 1.436 m.
Illes Balears і Puig Major · Mallorca і Puig Major ·
Quint Cecili Metel Baleàric
'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.
Illes Balears і Quint Cecili Metel Baleàric · Mallorca і Quint Cecili Metel Baleàric ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Illes Balears і Regne de Mallorca · Mallorca і Regne de Mallorca ·
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Illes Balears і Senyoria de Montpeller · Mallorca і Senyoria de Montpeller ·
Serra de Tramuntana
Localització de la serra de Tramuntana El puig Major, el cim més alt de la serra de Tramuntana. La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).
Illes Balears і Serra de Tramuntana · Mallorca і Serra de Tramuntana ·
Talaia Freda
El Puig de la Talaia Freda o, simplement, la Talaia Freda, amb els seus 562 metres, és la muntanya més alta de les Serres de Llevant, està situada al municipi d'Artà i forma part de la Serra Artana.
Illes Balears і Talaia Freda · Mallorca і Talaia Freda ·
Talaiot
'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.
Illes Balears і Talaiot · Mallorca і Talaiot ·
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Illes Balears і Titus Livi · Mallorca і Titus Livi ·
Topònims balears preromans
La toponímia preromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de les Illes Balears i Pitiüses dins el món romà (123 aC).
Illes Balears і Topònims balears preromans · Mallorca і Topònims balears preromans ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Illes Balears і Tractat d'Utrecht · Mallorca і Tractat d'Utrecht ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Illes Balears і València · Mallorca і València ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Illes Balears і Vàndals · Mallorca і Vàndals ·
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Illes Balears і Xuetes · Mallorca і Xuetes ·
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
31 de desembre і Illes Balears · 31 de desembre і Mallorca ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Illes Balears і Mallorca
- Què tenen en comú Illes Balears і Mallorca
- Semblances entre Illes Balears і Mallorca
Comparació entre Illes Balears і Mallorca
Illes Balears té 281 relacions, mentre que Mallorca té 733. Com que tenen en comú 74, l'índex de Jaccard és 7.30% = 74 / (281 + 733).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Illes Balears і Mallorca. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
