Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Ahmadilis, Alí ibn al-Athir, Arran (regió), Atabeg, Azerbaidjan, Clifford Edmund Bosworth, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Gandja, Geòrgia, Hamadan, Ildegízida, Ildegiz, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jibal, Khwarizm, Kizil Arslan Uthman, Kutlug Inandj, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Mudhàffar-ad-Din Uzbeg, Muhàmmad Pahlawan, Nusrat al-Din Abu Bakr, Tabriz, Toghrul II, Toghrul III, 1160, 1175, 1181, 1186, 1191, 1193, 1210, 1217, 1218, 1220, 1221, 1222, 1225.
Ahmadilis
Els ahmadilís foren una dinastia d'emirs o atabegs de Maragha a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Ildegízida і Ahmadilis · Veure més »
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Nou!!: Ildegízida і Alí ibn al-Athir · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Ildegízida і Arran (regió) · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Ildegízida і Atabeg · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Ildegízida і Azerbaidjan · Veure més »
Clifford Edmund Bosworth
Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.
Nou!!: Ildegízida і Clifford Edmund Bosworth · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Ildegízida і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Ildegízida і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Ildegízida і Gandja · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Ildegízida і Geòrgia · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Ildegízida і Hamadan · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Ildegízida і Ildegízida · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Ildegízida і Ildegiz · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Ildegízida і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Ildegízida і Jibal · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Ildegízida і Khwarizm · Veure més »
Kizil Arslan Uthman
Kizil Arslan Utham Muzaffar al-Din fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1186-1191), fill d'Ildegiz i successor del seu germà gran Muhammad Pahlawan.
Nou!!: Ildegízida і Kizil Arslan Uthman · Veure més »
Kutlug Inandj
Kutlug Inandj fou un atabeg ildegízida, fill de Muhàmmad Pahlawan.
Nou!!: Ildegízida і Kutlug Inandj · Veure més »
Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).
Nou!!: Ildegízida і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.
Nou!!: Ildegízida і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg · Veure més »
Muhàmmad Pahlawan
Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.
Nou!!: Ildegízida і Muhàmmad Pahlawan · Veure més »
Nusrat al-Din Abu Bakr
Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1191-1210) amb el títol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam).
Nou!!: Ildegízida і Nusrat al-Din Abu Bakr · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Ildegízida і Tabriz · Veure més »
Toghrul II
Tuğrul, Toghril o Toghrul II al-Dawla wa l-Din (1109 - tardor de 1134) fou sultà seljúcida fill del sultà Muhàmmad ibn Màlik-Xah i germà de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (1118 -1131).
Nou!!: Ildegízida і Toghrul II · Veure més »
Toghrul III
Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.
Nou!!: Ildegízida і Toghrul III · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Ildegízida і 1160 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ildegízida і 1175 · Veure més »
1181
Sense descripció.
Nou!!: Ildegízida і 1181 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ildegízida і 1186 · Veure més »
1191
Sense descripció.
Nou!!: Ildegízida і 1191 · Veure més »
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ildegízida і 1193 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Ildegízida і 1210 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Ildegízida і 1217 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Ildegízida і 1218 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Ildegízida і 1220 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Ildegízida і 1221 · Veure més »
1222
Sense descripció.
Nou!!: Ildegízida і 1222 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Ildegízida і 1225 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Atabegs de l'Azerbaidjan, Idegízides, Ildeguízida, Ildeguízides, Ildegízides, Ildiguízida, Ildiguízides, Ildigízida.
